Llicenciatura en Biologia (3361)
Nutrició(12329)
Identificació de l’assignatura
L’assignatura Nutrició és una matèria obligatòria del currículum de Biologia impartida en el segon curs. Consta de 4,5 crèdits: 2 de teòrics i 2,5 de pràctics.
Coordinació i professorat
El responsable de l´assignatura és Antoni Sitges-Serra (cap del Departament de Cirurgia de l’Hospital del Mar (ext. 3208), [email protected]. La coordinadora de les classes pràctiques i dels seminaris és Meritxell Girvent (professora ajudant de la UPF, ext. 2879). Jaume Puig (metge adjunt d´Endocrinologia de l’Hospital del Mar, ext. 3168) col·labora en la docència com a professor associat.
Objectius
1. Conèixer la nutrició humana com a mitjà per conservar
l´estructura de l´organisme i per possibilitar-ne les funcions com
a procés de transformació de l´energia continguda en els aliments
en treball cel·lular i calor.
2. Entendre la nutrició com a funció fisiològica que
integra funcions nervioses superiors, com la fam, la satisfacció i
l´apetència, i funcions fisiològiques com el creixement, l´embaràs,
la lactància, l´exercici i l´envelliment.
3. Conèixer els mecanismes neurals i endocrinològics
reguladors de la despesa calòrica i dels estats anabòlics i
catabòlics.
4. Desenvolupar habilitats bàsiques en la valoració de
l´estat nutricional i jutjar l´adequació d´una dieta.
5. Conèixer els fonaments fisiològics d´una alimentació
equilibrada, tot integrant-la en el conjunt d´hàbits i conductes de
l´ésser humà sa i en situacions fisiològiques específiques com ara
el creixement, l´embaràs, la lactància, l´exercici i l´envelliment.
Metodologia docent
Lliçons magistrals (20): 20 hores
Pràctiques (5):10 hores
Seminaris orientats per problemes (3): 6 hores
Avaluació dels aprenentatges
L´avaluació del rendiment acadèmic s´efectuarà de la manera
següent:
Contingut teòric: 6 punts
- Prova d´elecció múltiple: 3 punts
- Preguntes curtes: 3 punts
Contingut pràctic: 4 punts
- Examen pràctic: 1,5 punts
-Assistència i avaluació continuada seminaris: 0,5 punt
-Assistència i avaluació continuada pràctiques: 0,5 punt
- Avaluació del pòster: 1,5 punts
Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats
d’avaluació implica la no-superació de l’assignatura.
Requeriments
És imprescindible l´assistència a les classes pràctiques i als seminaris, la qual se certificarà amb l´entrega del full de preguntes que s´hauran de contestar en cada pràctica i en cada seminari.
Temari de l´assignatura
Tema 1. Què és la nutrició?
Dr. A. Sitges-Serra
El desenvolupament de la vida des de la perspectiva
energètica. Paradoxes i fets. Estructura i funció de l´organisme
des d´una perspectiva nutricional. Els éssers vivents com a
màquines autoconstructives, renovables i transformadores d´energia.
Disponibilitat dels nutrients: del “medi de cultiu” al
“ treball per menjar”. La nutrició i la malnutrició en
el món actual: perspectiva epidemiològica dels problemes
alimentaris. La nutrició en la mitologia i en la religió.
Tema 2. Composició corporal (I)
Dra. M. Girvent
Anatomia química de l´organisme. Components essencials i els
seus compartiments. Mètodes d´anàlisi. Compartiments hídrics:
distribució, volum i composició. Rellevància de l´espai
extracel·lular com a medi intern. Greix corporal: aspectes
quantitatius, distributius i de funció fisiològica. Massa magra i
massa cel·lular corporal.
Tema 3. Composició corporal (II)
Dra. M. Girvent
Proteïna corporal total: proteïna visceral i proteïna
muscular. Prioritats metabòliques i nutricionals. Relacions entre
proteïna visceral i funcions específiques: defensa immunològica,
cicatrització i comportament. Relacions entre composició corporal i
despesa energètica. Manteniment i canvis de la massa muscular.
Efectes de l´edat, l´alimentació, l´exercici i la menopausa.
Tema 4. Metabolisme energètic
Dr. A. Sitges-Serra
Energia i treball cel·lular. Oxidació de substrats i
termogènesi. Consum d´oxigen i producció d´anhídrid carbònic.
Despesa calòrica basal. Regulació del metabolisme energètic. Mesura
de la despesa calòrica: bases de la calorimetria directa i
indirecta. Requeriments calòrics. Equacions de Harris-Benedict.
Situacions nutricionals i mediambientals amb impacte sobre la
despesa calòrica.
Tema 5. Substrats nutricionals energètics: carbohidrats
Dra. Meritxell Girvent
Història del “dolç”. Tipus de carbohidrats en la
dieta. Destinació postabsortiva dels carbohidrats. Glucosa aeròbia
i anaeròbia. Glucogènesi hepàtica i muscular. Valor calòric de la
glucosa. Relació amb la disponibilitat d´oxigen. Vies metabòliques
més rellevants i la seva regulació hormonal.
Tema 6. Substrats nutricionals energètics: lípids
Dr. J. Puig de Dou
Tipus de lípids de la dieta. Àcids grassos essencials.
Transport i destinació postabsortiva dels lípids. Lipogènesi i
emmagatzematge. La leptina com a marcador dels dipòsits lipídics.
Els lípids com a reserva calòrica d´alta eficiència. Influència
dels hàbits alimentaris sobre el perfil lipídic plasmàtic.
Colesterol: sí o no?
Tema 7. Substrats proteics
Dra. M. Girvent
Proteïna corporal i funcions. Concepte de metabolisme
proteic. Mètodes d´avaluació de la proteïna corporal. Balanç
nitrogenat. Nitrogen, proteïna i teixit muscular. Les proteïnes de
la dieta. Classificació nutricional dels aminoàcids i concepte
d´aminoàcid essencial. Factors que influeixen sobre el valor
nutritiu i qualitat d´una proteïna. Valor de la diversitat.
Concepte de valor biològic, digestibilitat, utilització neta
proteica i relació d´eficàcia proteica d´una proteïna. Factors
sistèmics que controlen la síntesi i la degradació proteica.
Tema 8. Vitamines i oligoelements
Dr. J. Puig de Dou
Concepte de micronutrient. Funcions generals dels
micronutrients. Concepte de vitamines hidrosolubles i liposolubles:
caracterització i situacions de risc carencial. Grups funcionals:
grup hematopoètic: àcid fòlic, vitamina B12, ferro, cobalt;
metabolisme ossi: vitamina D, calci, fòsfor, magnesi; grup
antioxidant: seleni, vitamines E, C i A; coagulació: vitamina K.
Tema 9. La fibra en la dieta
Dr. J. Puig de Dou
Concepte i tipus de fibra. Fibres solubles i insolubles.
Rellevància fisiològica: accions mecàniques i metabòliques. Fibra i
flora intestinal parabiòtica. Fibra i hàbit deposicional. Bases
fisiològiques de l´ús de la fibra en la dieta per a la prevenció de
malalties.
Tema 10. Aigua i electròlits
Dra. M. Girvent
L´aigua i la composició corporal, compartiments hídrics
corporals i ions característics de cada compartiment. Funcions de
l´aigua. Factors que condicionen el contingut d´aigua tisular,
teixits hidratats i anhidres. Mètodes d´avaluació de l´aigua
corporal. Balanç hídric: ingesta, pèrdues insensibles i diüresi.
Contingut hídric dels aliments. Necessitats diàries d´aigua.
Relació entre ingesta calòrica, proteica i aquosa. Producció
d´aigua endògena. Mecanismes de regulació de l´aigua corporal. Sodi
i potassi corporals totals
versus ionograma plasmàtic. Electròlits més rellevants:
sodi, potassi, clor i bicarbonat.
Tema 11. Flux de substrats energètics
Dr. A. Sitges-Serra
L´alimentació com a hàbit cíclic. Adaptació als períodes
postprandials i de dejú de curta durada. Regulació hormonal de
fluxos de substrats. Acció de la insulina com a hormona anabòlica.
Hormones contrareguladores: glucagó, cortisol i adrenalina.
Concepte de glucodependència. Interrelació entre el metabolisme de
la glucosa i el dels àcids grassos des del punt de vista energètic.
Senyals lipolítiques. Interrelació entre el metabolisme de la
glucosa i el de les proteïnes: neoglucogènesi i cetoadaptació.
Reducció crònica de la ingesta. Pèrdua de greix i massa magra.
Influència sobre la despesa metabòlica basal.
Tema 12. Regulació de la ingesta alimentària
Dra. M. Girvent
Alimentació continuada
versus alimentació cíclica. Sistema neuroendocrí i regulació
de la ingesta. Senyals de la fam i la sacietat. Circuits reflexos i
influències neurals superiors. Senyals preabsortius i
postabsortius. Valor de la glicèmia. Regulació endocrina de la
sacietat: paper de la insulina, neuropèptid Y, factor alliberador
de corticotropina, colecistoquinina la leptina i la grelina.
Concepte de balanç energètic neutre, negatiu i positiu. Factors
genètics.
Tema 13. Equilibri dietètic
Dr. J. Puig de Dou
Per què som omnívors? Concepte de dieta equilibrada. Valor
nutricional de les grans famílies d´aliments. Macro- i
micronutrients. Contingut en nutrients específics: iode, calci,
ferro i àcid fòlic. Importància de la diversificació dietètica.
Estimació de les desviacions dietètiques més rellevants: veganisme.
Problemes de salut potencialment relacionats amb desequilibris
dietètics.
Tema 14. Regulació nutricional de l´expressió genètica
Dr. J. Puig de Dou
Adaptació metabòlica a la diversitat alimentària. El binomi
hormona-enzim com a regulador dels fluxos de substrats. Síntesi
enzimàtica en relació amb la ingesta de substrats específics.
Principals dianes de les hormones reguladores: esteroides, glucagó,
catecolamines, hormona de creixement, insulina i IGF-1. Rellevància
per a la salut. Principals gens reguladors de vies metabòliques:
piruvat-quinasa i malat-decarboxilasa.
Tema 15. Estrès oxidatiu
Dra. M. Girvent
Pros i contres de l´oxigen. Concepte d´oxidació. Principals
agents oxidants: producció i degradació. Conseqüències adverses de
l´oxidació: la peroxidació lipídica. Principals nutrients
antioxidants. Els antioxidants com a components de la dieta. Els
sistemes antioxidants de l´organisme.
Tema 16. Situacions nutricionals específiques (I): Gestació i alletament
Dra. M. Girvent
Requisits per a una gestació òptima. Canvis hormonals i
metabòlics lligats a la gestació. Composició corporal i gestació.
Requeriments nutricionals durant l´embaràs. Balanç energètic,
nitrogenat i guany de pes durant l´embaràs. Micronutrients i
gestació. Composició corporal i alletament. Cost energètic de la
lactància. Necessitats energètiques, proteiques i de micronutrients
durant la lactància.
Tema 17. Situacions nutricionals específiques (II): Infància, edat escolar, adolescència i envelliment
Dra. M. Girvent
Composició corporal als primers anys de vida. Necessitats
nutricionals durant la infància, l´edat escolar i l´adolescència.
Limitacions nutricionals durant les fases de creixement: pobresa i
dietes vegetarianes. Efecte de la nutrició durant l´adolescència en
la morbimortalitat de l´edat adulta. Composició corporal al llarg
de la vida.
Definició de l´envelliment. Canvis de la composició corporal
durant l´envelliment. Altres factors que afecten la composició
corporal i l´estat nutricional de la població geriàtrica.
Desviacions més rellevants i requeriments específics.
Tema 18. Aliments funcionals
Dr. J. Puig de Dou
L´alimentació com a qüestió de salut pública. Epidemiologia
de les principals malalties i possibles implicacions dietètiques.
Carència nutricional. Concepte d´aliment funcional. Nutrificació
dels aliments. Cost, comercialització, riscos i potencials
beneficis. Normativa europea. Additius, nutrificació i dieta
mediterrània. Preservatius i edulcorants. Aliments transgènics.
Tema 19. Bases metabòliques de la nutrició artificial
Dra. M. Girvent
Interrupció forçada dels hàbits alimentaris. Situacions de
risc nutricional agut. Definició de la nutrició artificial.
Indicacions més freqüents de les diverses opcions tècniques. Càlcul
dels requeriments energètics i proteics. Nutrició enteral: tipus de
fórmules de nutrició enteral, vies d´administració, monotorització
i complicacions. Nutrició parenteral: fonts proteiques i
energètiques en nutrició parenteral, vies d´administració. Controls
i complicacions. Insuficiència intestinal crònica i “ budell
artificial”.
Tema 20. Valoració de l´estat nutricional
Dr. M. Girvent
L´estat nutricional normal. Definició de malnutrició i
conseqüències de la malnutrició. Avaluació de l´estat nutricional:
avaluació global (pes i mesures derivades) i per compartiments.
Definició i variabilitat antropomètrica. Quantitat de greix. Ús de
la plicometria. Valoració del compartiment proteic muscular.
Valoració de la proteïna visceral: proteïnes plàstiques. Valoració
funcional. Funcions de l´organisme influïdes per l´estat
nutricional.
Classe de dubtes i preguntes preavaluació
Dr. A. Sitges, Dr. J. Puig i Dra. M. Girvent
Sessió dedicada a comentaris sobre els temes tractats,
dubtes i aclariments que puguin ser útils als estudiants de cara a
l´avaluació final.
SEMINARIS
Ensenyament orientat per problemes en grups reduïts.
Objectius
Ajudar a la integració horitzontal de la fisiologia de la
nutrició amb altres branques de la fisiologia humana, amb els
hàbits alimentaris i amb la influència de factors psicològics i
mediambientals.
Metodologia
Als alumnes se'ls entregarà els títols dels seminaris a
l´inici de l´assignatura. Per a cada seminari s´haurà d’haver
llegit un article i/o un capítol d´un llibre recomanat. A l´inici
del seminari es repartirà un cas-problema que s´haurà de resoldre i
entregar durant la primera hora. Al final de cada seminari haureu
d´entregar per escrit (2-3 línies) les conclusions que n´heu tret.
Cal que porteu les fotocòpies de l´article i/o del llibre que
s´hagi recomanat llegir. S´avaluarà l´assistència i el contingut de
les respostes a les preguntes formulades.
Seminari 1. En Jaume és un jove de 20 anys
diabètic insulinodependent ( diabetis mellitus tipus I) que no s´ha
administrat la insulina en els últims dies i no es troba bé…
Llegiu les pàgines 181-6 de l´article de FLECKMAN, A. M.
“Diabetic ketoacidosis”.
Endocrinol. Metab. Clin. Noth. Am., 22, 1993. Pàg.
181-207. Del capítol 86 del llibre
Modern Nutrition in Health and Disease llegiu els
fragments següents:
Metabolic derangements (pàg. 1369).
Nutritional plan (pàg. 1374).
Carbohydrates, proteins, Fat, Fiber, Sweeteners, Alcohol.
Exercice (pàg. 1386).
Seminari 2. La Maria ara té 18 anys. Fa anys que
la conec, i sempre ha menjat molt poc per por a engreixar-se.
Últimament s´ha aprimat més i l´han ingressat en un hospital perquè
presenta malnutrició severa…
Llegiu el capítol 50, “Eating Disorders” (pàg.
819-822), del llibre
Human Nutrition and Dietetics. Del capítol 2 del llibre
Human Nutrition and Dietetics, llegiu els fragments que
explica: “Anthropometry” (pàg. 16-17-18-19). Busqueu la
fórmula per calcular la despesa metabòlica basal (fórmula de Harris
i Benedict).
Seminari 3. Una atleta d´elit es prepara
per participar en els propers Jocs Olímpics…
Llegiu el capítol 47 del llibre
Modern Nutrition in Health and Disease el fragment que
explica: “Substrate use in relation to workload” (pàg.
763).Llegiu l´article de PADILLA MAGUNACELAYA, S.; ANGULO RIVERO,
F.; MUJIKA, A. “Aspectos nutricionales del ejercicio físico y
del deporte de competición”.
Medicine, 7, 1999. Pàg. 5969-5974.De l´article de FUENTES
RODRÍGUEZ, E.; CÓRDOVA MARTÍNEZ, A. “Aspectos farmacológicos
del ejercicio físico y del deporte”.
Medicine, 7, 1999. Pàg. 5981-88, llegiu el fragment que
parla del sistema musculoesquelètic (pàg. 5981-2) i el fragment que
parla dels esteroides anabòlico-androgènics (pàg. 5983-4).Busqueu
la fórmula per calcular la despesa metabòlica basal (fórmula de
Harris i Benedict).
Seminari 4. Un home de 35 anys està molt preocupat
perquè en els últims dos anys s´ha engreixat uns 20 kg i li han dit
que té sucre i la tensió arterial alta…
Llegiu el capítol 87, “Obesity”, del llibre
Human Nutrition in Health and Disease. (pàg. 1395-1404).
Del capítol 40, “Control of food intake”, del
llibre
Human Nutrition in Health and Disease, llegiu el fragment
que parla sobre “Mechanisms of Indirect controls”
(hormones implicades en la regulació de la gana i la sacietat. Pàg.
639-640).
Seminari 5. A un home de 55 anys l´han operat
d´urgències i li han hagut de ressecar tot el budell tributari de
l´artèria mesentèrica superior…
Llegiu el capítol 68, “Short bowel syndrome”,
del llibre de consulta recomanat
Modern Nutrition in health and disease. Per realitzar
aquest seminari és necessari que recordeu la irrigació del tub
digestiu i on té lloc l’absorció dels diferents
micromacronutrients, l´aigua i els electròlits.
Seminari 6. Aquest estiu aniré a l’ Índia a
treballar amb les monges de Santa Teresa de Calcuta, en una àrea
molt pobre afectada recentment per un terratrèmol…
Llegiu el capítol 32, “Famine Relief”, del
llibre
Human Nutrition and Dietetics.
PRÀCTIQUES
Es farà una avaluació continuada de les pràctiques. Per assolir aquest objectiu, al final de cada pràctica es plantejaran tres preguntes, que s´hauran de respondre per escrit i entregar-les al professor de pràctiques.
Pràctica 1. Estudi de la composició corporal per
bioimpedància
Composició corporal: greix i massa magra. Canvis en relació
amb l´edat, l’alçada i el sexe. Efecte de l´exercici en la
composició corporal. Obesitat i desnutrició. Desequilibris en la
composició corporal: anabolitzants. Bioimpedància. Bases teòriques.
Propietats bioelèctriques. Equacions utilitzades en el càlcul de la
massa magra. Bioimpedància d´uni- i multifreqüència. Utilització
pràctica del Bioscan. Càlcul personalitzat de la massa magra,
greix, aigua intracel·lular i extracel·lular.Necessiteu: balança,
ordinador amb CD i impressora, Bioscan i llitera.
Pràctica 2. Calorimetria indirecta
Concepte de balanç energètic. Components del metabolisme
energètic: metabolisme basal, activitat física, termogènesi
alimentària. Concepte de quocient respiratori. Càlcul del quocient
respiratori en l´oxidació d´hidrats de carboni, lípids i proteïnes.
Calorimetria en l´estudi del metabolisme energètic: calorimetria
directa i calorimetria indirecta.
Pràctica 3. Índex glucèmic
Destí postabsortiu dels hidrats de carboni. Tipus de
carbohidrats: simples i complexos. Definició d´índex glucèmic.
Factors que influencien la resposta glucèmica. Significació de
l´índex glucèmic. Càlcul de l´índex glucèmic de diferents aliments
(equivalent a la ingesta de 50 g d´hidrats de carboni) amb la
determinació de la glucèmia capil·lar cada 15 minuts durant 1 h 30
min. Feu una gràfica personal dels valors obtinguts.Necessiteu:
balança, vuit aparells de glucèmia capil·lar, tires reactives,
paper mil·limetrat,* aliments de la 1a. part.*
Pràctica 4. Metabolisme intermediari
Metabolisme intermediari en situació de dejú i estrès
fisiològic. Una experiència multimèdia amb CD-ROM. Necessiteu: CD
interactiu (nivell d´anglès bàsic).
Pràctica 5. Elaboració d´una dieta personalitzada
Càlcul de les necessitats energètiques. Càlcul del
metabolisme basal. Recomanacions en la distribució dels
macronutrients. Càlcul dels grams de cada macronutrient.
Personalització de la dieta. Utilització de les taules d´aliments.
Distribució dels grups d´aliments segons el nombre de menjades,
gustos, tendències, aplicabilitat…Necessiteu: taules
d´aliments, balança, calculadora.*
Pràctica 6. Valoració de l'estat nutricional
Excés i dèficits nutricionals. Repercussió en la salut.
Composició corporal. Valoració del pes global: càlcul de l´índex de
massa corporal. Utilització de les taules de pes ideal.Compartiment
gras. Mesura de plecs i índex cintura/maluc.Compartiment proteic.
Proteïna somàtica: càlcul de la circumferència muscular del braç.
Ús del dinamòmetre. Índex creatinina/alçada. Proteïna visceral,
immunologia, reaccions d´hipersensivitat.Comparació dels valors de
cada estudiant en relació amb les taules poblacionals (taules
d’Alastrue i d´altres).Necessiteu: balança, cinta mètrica,*
plicòmetre, dinamòmetre, calculadora.*
* Ho ha de portar l´estudiant
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
Llibre de text
GARROW, J. S.; JAMES, W. P. T.; RALPH, A.
Human Nutrition and Dietetics. Churchill Livingstone,
2000.
Llibre de consulta
SHILS, M.E.; OLSON, J. A.; SHIKE, M.; ROSS, K.
Modern Nutrition in health and disease. Williams and
Wilkins, 1999.
Capítols de llibres i articles rellevants
ALASTRUE, A; SITGES-SERRA, A; JAURRIETA, E.; SITGES CRUES,
A."Valoración de los parámetros antropométricos de nuestra
poblacion".
Me clip., 78, 1982. Pàg. 407-415 [Taules de normalitat
antropocèntrica per a la població espanyola sana]
ARGILES, J. M.; LÓPEZ-SORIANO, F. J. “The ubiquitin
dependent proteolytic pathway in skeletal muscle: its role in
pathological states”.
TiPS, 17, 1996. Pàg. 223-226. [Descripció d´una via
fonamental de degradació proteica no lisosomal a la qual un
professor de Biologia de la UB ha fet aportacions interessants].
BAKER, J. P.; DETSKY, A. S.; WESSON, D. E.; WOLMAN, S. L.;
STEWART, S.; WHITEWELL, J.; LANGER, B.; JEEJEEBHOY, K. N.
“Nutritional assessment. A comparison of clinical judgement
and objective measurements”.
N. Engl. J. Med., 306, 1982. Pàg. 969-972. [Un article
sobre tècniques d´avaluaciò nutricionals bàsiques aplicades al
diagnòstic de la malnutrició a l´hospital]
.
BENTDAL, O. H.; FROLAND, S. S.; ASKEVOLD, F. i
d’altres. "Nutritional assessment ofanorexia nervosa
patients. Analysis of anthropometric and biochemical variables to
evaluatepatients at risk".
Clinical Nutrition, 7, 1988. Pàg. 93-99.[Valoració
nutricional en una de lesalteracions més freqüents dels hàbits
alimentaris].
CAHILL, G. F., Jr. "Starvation in man".
N. Engl. J. Med., 282, 1970. Pàg. 668-675. [Un clàssic
sobre metabolisme intermediari en situació de carència
alimentària].
FIATAROME, M. A. "Exercise training and nutritional
supplementation for physical frailty in very elderly people".
N. Engl. J. Med., 330, 1994. Pàg. 1769-1776. [Sinèrgia
entre nutrició i exercici físic en la tercera edat]
.
FLECKMAN, A. M. “Diabetic
ketoacidosis”.
Endocrinol. Metab. Clin. Noth. Am., 22, 1993. Pàg.
181-207.
FUENTES RODRÍGUEZ, E.; CÓRDOVA MARTÍNEZ, A. “Aspectos
farmacológicos del ejercicio físico y del deporte”.
Medicine, 1999. Pàg. 5981-88.
HÄUSSINGER, D.; ROTH, E.; LANG, F.; GEROK, W. "Cellular
hydration state: an important determinant of protein catabolism in
health and disease".
Lancet, 341, 1993. Pàg. 1330-1332.[Una hipòtesi
fisiològica suggerent lligant el metabolisme proteic amb el grau de
hidratació cel·lular].
JÈQUIER, E. "The influence of nutrient administration on
energy expenditure in man".
Clin. Nutr., 5, 1986. Pàg. 181-186. [Relació entre ingesta
alimentària i despesa energètica].
KEIN, S. “The myth of serum albumin as a measure of
nutritional status”.
Gastroenterology, 99, 1990. Pàg. 1845-1851. [Pros i
contres de la determinació de l´albúmina sèrica com a marcador
nutricional].
MOWE, M.; BOHMER, T.; KINDT, E. “Reduced nutritional
status in the elderly ( >70 y) is probable before disease and
possibly contributes to the development of disease
”. Am. J. Clin. Nutr., 59, 1994. Pàg. 317-324
. [Estudi
específic de la nutrició en la gent gran i de la
seva relació en l´aparició de malalties].
PADILLA MAGUNACELAYA, S.; ANGULO RIVERO, F.; MUJIKA, A.
"Aspectos nutricionales del ejercicio físico y del deporte de
competición".
Medicine, 7, 1999. Pàg. 5969-5974.
REAVEN, G. M.; LITHELL, H.; LANDSBERG, L. “Mechanisms
of disease: hypertension and associated metabolic abnormalities-
The role of insulin resistance and the sympathoadrenal
system”.
N. Engl. J. Med., 334, 1996. Pàg. 374-381.[Interrelacions
fisiològiques entre ingesta alimentària, catecolamines, insulina i
metabolisme hidrosalí].
ZIMMER, R.; WEILL, J.; DUBOIS, M. "The nutritional situation
in the camps of the unocupied zone of France in 1941and 1942 and
its consequences".
N. Engl. J. Med., 230, 1944. Pàg 303-314.