Llicenciatura en Biologia (3361)

Bioètica(12318) 

IDENTIFICACIÓ DE L’ASSIGNATURA

L’assignatura de Bioètica és una matèria troncal del currículum de Biologia que s’imparteix al quart curs. Consta de 4,5 crèdits.

OBJECTIUS GENERALS

1. Oferir l'estudiant el bagatge conceptual necessari per accedir argumentativament i amb la terminologia adequada dels debats bioètics contemporanis.
2. Valorar el diàleg i la interacció entre els diferents agents socials, tot evitant les participacions narcisistes i prenent les decisions en equip.
3. Reconèixer sense dogmatismes la viabilitat racional de diferents opcions ètiques en una societat multicultural, lluny d'emotivismes i d’intuïcionismes fàcils.
4. Servir-se alhora del coneixement científic i del raonament lògic en certes circumstàncies de la vida pràctica, tant la personal com la relativa a les professions de l'àrea de ciències de la salut i de la vida (clínica, recerca de laboratori, avaluacions de protocols en comitès d'ètica).

COORDINACIÓ I PROFESSORAT

La coordinadora de l’assignatura és Montserrat Bordes. També col·laboren en la docència Jordi Camí, Antonio García de Herreros, Jordi Pérez, Paco Real, David Solanes i Balbina Ugena, així com d'altres professors convidats.

AVALUACIÓ

L’avaluació del rendiment acadèmic es farà segons el barem següent:
Prova d’elecció múltiple .......3,5
Prova de preguntes breus........3
Treball en grup.................2 
Pràctiques dels seminaris LEDA .........1,5

Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats d’avaluació implica la no-superació de l’assignatura.

TEMARI TEÒRIC

PART I: CONCEPTES ÈTICS BÀSICS
Tema 1
Bioètica com a ètica aplicada, secular i pluralista. El Janus de la biotecnologia: origen i justificació de l'ètica de les ciències de la salut i de la vida. El valor de l'argumentació contra l'intuïcionisme. Realisme i relativisme ètics.

Tema 2
Conceptes clau: obligació moral i supererogació, correcció objectiva i subjectiva. Teories ètiques: deontologisme i utilitarisme.

Tema 3
Principis i regles: autonomia, beneficència, no-maleficència, justícia distributiva. La regla de consentiment informat (competència i deliberació racional), de validesa científica, de proporció riscos-beneficis.

Tema 4
Relacions interpersonals: enfocaments dirigistes/no-dirigistes. Models de relació metge-pacient com a guies per a definir la relació assessor genètic-assessorat (el fenomen Tirèsies).

PART II: DRET A VIURE I DRET A MORIR
Tema 5
Introducció a la noció i a la tipologia de l'eutanàsia. Santedat de la vida o qualitat de vida? Matar versus deixar morir. Cures pal·liatives i el concepte de dolor. Paternalisme mèdic i el jurament hipocràtic contra el principi d'autonomia del pacient (documents de voluntats anticipades).

Tema 6
Devat sobre el concepte de persona. L'avortament. L'argument gradualista i l'argument del conflicte d'autonomies. Teories provida/proelecció. L'estatut moral i jurídic dels embrions: posicions pragmatistes, concepcionistes i gradualistes. Embrions sobrers i embrions de recerca: es pot fer un bé a partir d'un mal?

PART III. GENÈTICA: ELS RISCOS DE DÈDAL
Tema 7
Reproducció assistida: ectogènesi i endogènesi artificials.Tipologia (homòloga, heteròloga, substitutiva). Recents conceptes parentals. L'entitat jurídica dels elements implicats (gàmetes pòstums, mares de lloguer, embrions extracorporals).

Tema 8
El biòleg com a enginyer. Ètica de la biotecnologia genòmica: els diferents criteris de salut, genetocràcia i estigmatització social (treball, assegurances). Ètica de la teràpia gènica somàtica/germinal. Eugenèsia positiva i negativa, liberal i estatal. Fills amb destinacions terapèutiques: instrumentalització o mal menor?.

Tema 9
Recursos biològics humans: donació d'orgues i concepte de mort cerebral, ovòcits, bancs d'ADN. Llibreries d'ADN i estudis poblacionals: directives de la UNESCO, l'ASHG i l'ESHG: legitimitat informativa, privacitat i confidencialitat (dret a no saber). La De Code Genetics islandesa i la noció de consentiment col·lectiu implícit.

Tema 10
Patents d'informació genètica. Els criteris de novetat, no obvietat, invenció humana i aplicació industrial. Invencions/descobriments. Posicions kantianes contra el model empresarial de científic.

Tema 11
Idèntic contra duplicat: el debat sobre la clonació. La incorrecta distinció entre clonació terapéutica i reproductiva. Clons naturals i clons genòmics: uns anys després de Dolly. Per una ètica de la imperfecció. L'ACT i la clonació d'espècies en perill.

PART IV: EXPERIMENTACIÓ AMB ORGANISMES
Tema 12
Experimentació amb humans. Noció de competència i tutela (nens, deficients psíquics). El cas Tuskegee, les aberracions nazis, el cas de la talidomida, el cas d'Uganda. El codi de Nüremberg, Helsinki, i l'Informe Belmont. Experimentació amb infants i el concepte de risc mínim. Comitès d'ètica. Bones Pràctiques Científiques.

Tema 13
Experimentació amb animals no humans. Drets dels animals. Antiviviseccionisme, vegetarianisme i especiecisme.

PART V: JUSTÍCIA SOCIAL I DISTRIBUCIÓ DE RECURSOS
Tema 14
El principi de justícia. Micro i macrodistribució de recursos: l'anàlisi cost-beneficis i l'anàlisi cost-eficàcia. Inversions insolidàries (l'abisme entre el Primer i el Tercer Món). Conflictes culturals en les relacions biomèdiques.

SESSIONS DE PRÀCTIQUES I DEBAT ORAL

Part de la dedicació horària de l'assignatura es destinarà a l'elaboració de sessions de discussió (una mena de Laboratori d'Ètica i Deontologia Aplicada - LEDA). L'assistència serà una condició necessària (però no suficient) per aspirar a la consecució de la nota corresponent. Les sessions seran un complement a les classes teòriques, que consistiran en la discussió directa al voltant d'articles (tècnics i/o periodístics) sobre bioètica, resolució de preguntes i debats sobre casos pràctics tipificats*. Quan calgui, el material de debat serà distribuït entre l'alumnat amb l'antelació suficient com per possibilitar-ne la reflexió prèvia. Les sessions estaran orientades a discutir i subratllar problemes i trencaclosques relatius als temes exposats a classe i a aplicar conceptes generals als casos particulars (l’avaluació es farà mitjançant exercicis escrits). En la majoria dels casos les discussions (i) seran raonablement lliures (el professor farà de moderador-orientador) a fi de permetre considerar diferents idees, independentment de si són o no defensades per qui les exposa i (ii) estaran concebudes com la millor manera (la pràctica directa) d'aprendre a analitzar arguments i contraarguments, sense cap voluntat d'adoctrinament, sinó amb l'objectiu que l'estudiant conegui les diferents opcions viables al seu abast des d'una ment crítica i orientada cap a la presa de decisions en la seva futura vida personal i laboral.

*Inclouen escenaris concrets amb exemples de pacients i/o situacions estàndard que faciliten el debat i l'avaluació bioètica. L'estoc disponible inclou guies i vídeos de casos de bioètica mèdica (part del projecte OSCE, de l'Educating Future Physicians for Ontario) sobre les decisions d'interrompre el tractament, la confidencialitat, la veracitat en la comunicació de diagnòstic, entre d'altres.

Bibliografia

BEAUCHAMP, T. L.; CHILDRESS, J. F. Principles of biomedical ethics. Oxford: OUP,1989.
BEAUCHAMP, T. L.; WALTERS, L. Contemporary issues in bioethics. Eds.Wadsworth, Pub Co., 1999.
BURLEY, J. ; HARRIS, J. A companion to genethics. Oxford: Blackwell Publishers, 2002.
ENGELHARDT, H. T. Los fundamentos de la bioética. Barcelona: Paidós, 1995.
HARE, R. M. Essays on bioethics. Oxford: Clarendon Press, 1993.
JONAS, H. Técnica, medicina y ética. Sobre la práctica del principio de responsabilidad. Barcelona: Paidós, 1997.
KUHSE, H.; SINGER, P. A companion to bioethics. Eds. Blackwell Companions to Philosophy, Blackwell Publishers, 1998.
SINGER, P.; KUHSE, H. Bioethics. An anthology. Eds. Blackwell Publishers, 1999.
SUZUKI, D.; KUNTDSON, P. Genethics. The clash between the new genetics and human values. Cambridge MA: Harvard University Press, 1990.