Llicenciatura en Humanitats (3351)

Literatura Contemporània(11538) 

L'assignatura està concebuda com una guia de lectura dels textos més significatius de la narrativa contemporània. El curs posa un èmfasi especial en l'estudi de les relacions interdisciplinàries entre la narrativa del segle XX i les manifestacions artístiques de l'època.

Objectius

L'objectiu de l'assignatura és analitzar la literatura contemporània a través de la narrativa. S'estudien els seus orígens en les avantguardes d'entreguerres i es traça la seva trajectòria, tot reconstruint el procés de desmantellament de la tradició del realisme de manera que, de fet, el curs es converteix en una història temàtica de la narrativa contemporània. Els temes coincideixen amb cadascuna de les peces que componien la novel·la tradicional que s'ha anat desballestant (temps lineal, espai homogeni, punt de vista omniscent…) i amb les noves tendències que han anat apareixent des del final del procés de desconstrucció de la novel·la realista. El curs posa un èmfasi especial en l'estudi de les relacions interdisciplinàries entre la narrativa del segle XX i les manifestacions artístiques de la mateixa època. Finalment, l'assignatura està concebuda com a una guia de lectura dels textos més significatius de la narrativa contemporània.

Tema 1. Preliminars per a una introducció a la literatura contemporània

1.1. Noms i conceptes: modernitat; modernisme; postmodernitat; avantguarda; neoavantguarda i kistch.
1.2. Per a una poètica de la literatura contemporània: idea d'autoconsciència i idea de metaficció. La literatura com a joc amb la història de la literatura: Eliot; Foucault; Joyce; Borges, i Barth. La transtextualitat (Genette). La ironia. Concepte d'hipertext.
1.3. L'avantguarda històrica i la seva ruptura amb la tradició (Calinescu). La reconstrucció postmoderna (Eco; Barth, i Hutcheon). La neoavantguarda: el Grup 63 i el Grup 47. La literatura contemporània com a transgressió. Les paradoxes de l'adquisició de la llibertat creadora.
L' scriptor ludens de les avantguardes històriques. Literatura i cultura industrial. Els futurismes i l'expressionisme. Els llenguatges del surrealisme: la influència de Freud i de Jung. Svevo.
1.4. La literatura considerada com a objecte de consum. Escriptors i escribidores: els best-sellers; Follett; Grisham, i Clancy. Serialització. El mercat com a modificador de la creació literària.
1.5. Fonts per al coneixement de la literatura actual. Bibliografia: revistes literàries.

Tema 2: Esbós d'una història temàtica de la narrativa contemporània

2.1. El model decimonònic entès com a tradició. Realisme i naturalisme.
2.2. El procés de desmantellament i de reconstrucció de la tradició:
2.2.1. Primeres dissolucions del realisme. S'inicia el desballestament de la novel·la tradicional: James; Madox, Ford, i Mann. L'esperit del modernism.  Modificacions en el concepte de la realitat: Bloomsbury i el nucli nord-americà. Nabokov.
2.2.2. Modificacions en el temps narratiu: Proust i les analogies i les reminiscències. La novel·la de la durée. Woolf. Faulkner.
2.2.3. Bakhtin; Faulkner; Durrell, i modificacions en el punt de vista i en la polifonia. La fi de l'omnisciència: Malcolm Lowry. El monòleg interior: Joyce i Woolf.
2.2.4. Modificacions en l'espai narratiu. Els espais mítics: Faulkner i García Márquez.
2.2.5. Modificacions en l'estructura narrativa. El contrapunt o la simultaneïtat impossible: Huxley; Dos Passos, i Döblin. La novel·la-trencaclosques: Perec.
2.2.6. Modificacions del narrador. Setges al sistema burgès. El nihilisme en el tema i en la perspectiva social i l'absurd existencial: Kafka i Musil. Els miralls deformants de Valle-Inclán. Narrativa de l'absurd: Camus.
2.2.7. Modificacions en el punt de vista i en l'objetivisme: Nouveau roman. Cinema: Robbe-Grillet i Duras. La dicotomia mostrar-explicar.
2.2.8. Modificacions en el llenguatge. El creacionisme lingüístic i el neobarroc: Joyce; Lezama, i Cabrera Infante. El text com a objecte lúdic. Literatura i combinatòria informàtica: Queneau i el grup Oulipo. Literatura i oralitat: Salinger.
2.2.9. Pastiche i collage: Joyce i Perec.
2.2.10. Modificacions en l'esquema de la comunicació literària. La reivindicació del lector partícip. Lectors com a autors: (Iser; Jauss); Cortázar; Calvino; Barthes. L'autor escamotejat: Goytisolo i Auster. L'heteronímia: Pessoa i Vian.
2.2.11. Autoconsciència. Metaficció: Ford; Gide; Grass, i Fowles. La literatura de paradoxes i els laberints: Borges.
2.2.12. El realisme exacerbat. Tremendisme: Céline; Bukowski; Miller i la Generació perduda: ficció i realitat.
2.2.13. La fractura de les convencions literàries. Metalepsi i jocs amb el pacte narratiu: Chatman i Booth; Unamuno; Gide i Calvino.
2.2.14. El desdibuixament dels límits genèrics: Hemingway. De Pavese a Kundera. Novel·la de tesi i filosofia: Sartre.
2.2.15. La novel·la d'anticipació i les modificacions en el referent empíric: Orwell i Bradbury.
2.2.16. La prosa espontània de Kerouac i la Generació beat.
2.2.17. El realisme brut i els corrents minimalistes: Carver i Wolf.
2.2.18. El postmodernism nord-americà: Pynchon i Barth.
2.2.19. El Nou periodisme: Wolfe i Mailer. La novel·la de no-ficció: Capote i García Márquez.
2.2.20. El realisme màgic: García Márquez. Modificacions en la relació realitat-ficció. Els mons possibles: Pavel.
2.2.21. La novel·la interactiva. Narrativa informàtica: Coover. Hipertext: Landow.

Lectures obligatòries

BARNES, J. El loro de Flaubert. Barcelona: Anagrama, 1995.

BARNES, J. El lloro de Flaubert. Barcelona: Edicions 62, 1995.

CALVINO, I. Si una noche de invierno un viajero. Madrid: Siruela, 1996.

CALVINO, I. Si una nit d'hivern un viatger. Barcelona: Edicions 62. 1999.

FAULKNER, W. El ruido y la furia. Madrid: Cátedra, 1996.

FAULKNER, W. El soroll i la fúria. Barcelona: Proa, 2002.

WILLIAMS, T. Un tramvia anomenat desig. Barcelona: El Mall, 1983.

WILLIAMS, T. Un tranvía llamado deseo. Barcelona: Alba, 2007.

KAFKA, F. La metamorfosis y otros relatos. Madrid: Cátedra, 1997.

KAFKA, F. La transformació. Barcelona: Proa, 2000.

BECKETT, S. Molloy. Barcelona: Lumen, 1999.

BECKETT, S. Molloy. Barcelona: Edicions 62, 2002.

L'estudiant haurà de disposar a més, obligatòriament, del dossier de textos que estarà a la seva disposició per a l'assignatura.