2003-2004

Llicenciatura en Lingüística (3342)


Sintaxi(13288) 


Professor: Àlex Alsina

Objectius

L’assignatura té com a objectius preparar els estudiants per a l’anàlisi sintàctica, pre­sentar els principals fenòmens sintàctics dels quals s’ocupa la teoria sintàctica, presentar els conceptes fonamentals de la teoria sintàctica i desenvolupar les habilitats d’anàlisi i d’argumentació dels estudiants. Aquests objectius s’assoleixen a través del treball de l’es­­tu­diant i del professor d’anàlisi i resolució de problemes lingüístics. Els conceptes teòrics s’aprenen a partir de l’anàlisi dels fets lingüístics que motiven els conceptes teò­rics en qüestió.

Continguts

1.      Objecte d’estudi de la sintaxi:

§         Dades: judicis d’acceptabilitat, variabilitat en les dades, gramaticalitat.

§         Fenòmens per explicar: què constitueix un problema sintàctic?

§         Delimitació de la sintaxi: què fa que un problema sigui sintàctic i no fonològic, semàntic, pragmàtic, etc.?

2.      Teories (o explicacions) sintàctiques:

§         Què és una teoria? Comparació entre teories.

§         Marcs teòrics: diferències i semblances entre marcs teòrics diferents.

§         Constructes sintàctics: no reductibles a conceptes d’altres àmbits.

3.      Categories i constituents sintàctics:

§         Classes de paraules: quines hi ha i per a què es necessiten?

§         Categories gramaticals: gènere, nombre, persona, etc.

§         L’arbre com a representació dels constituents i les categories.

4.      Funcions sintàctiques i funcions semàntiques:

§         Necessitat de distingir entre funcions sintàctiques i funcions semàntiques.

§         Adjunts i arguments: com es distingeixen?

§         Fenòmens vinculats a les funcions sintàctiques: concordança, cas, clítics verbals, etc.

5.      Alternança de funcions sintàctiques:

§         Correspondència entre arguments semàntics i funcions sintàctiques.

§         Variabilitat en aquesta correspondència: alternances lèxiques ( carregar, canviar, etc.).

§         Alternances amb exponent morfològic: passives, causatius, reflexius, construccions impersonals, etc.

6.      Construccions amb subjecte obligatòriament implícit:

§         Tipus de construccions amb subjecte implícit.

§         Control i elevació: semblances i diferències.

§         Construccions predicatives.

7.      Dependències de llarga distància:

§         Tipus de construccions amb dependències de llarga distància.

§         Sintagmes que apareixen desplaçats de la seva posició canònica.

§         Diferents teories per explicar aquest fenomen.

Bibliografia

Borsley, Robert. 1999. Syntactic theory. A unified approach. Londres: Arnold.

Bresnan, Joan. 2001. Lexical-functional syntax. Oxford: Blackwell.

Green, Georgia i Jerry Morgan. 1996. A practical guide to syntactic analysis. Stanford: CSLI Publications.

Sag, Ivan i Thomas Wasow. 1999. Syntactic theory: A formal introduction. Stanford: CSLI Publications.

Tallerman, Maggie. 1998. Understanding syntax. Londres: Arnold.

Van Valin, Robert D. 2001. An introduction to syntax. Cambridge: Cambridge University Press.

Avaluació

L’avaluació d’aquesta assignatura tindrà en compte:

1.      Els treballs que haurà de presentar l’estudiant durant el trimestre.

2.      La participació a classe.

3.      L’examen de final de trimestre.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona