Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)
Traducció B-A (francès-espanyol) I(12987)
Professors: Gabriel Hormaechea i Glòria Roset
TEMARI
El temari de l’assignatura englobarà els crèdits teòrics i pràctics en un contínuum que inclourà, en el cas de la teoria, la presentació i discussió de conceptes i principis relatius a l’exercici de la traducció, i en el cas de la pràctica, la resolució de textos per traduir que reflecteixin els elements de discussió teòrica abordats però que, alhora, constitueixin un exercici de resolució en situació real i de simulacre professional dels encàrrecs de traducció.
PROGRAMA
Teoria
La teoria emmarcada dins la praxi vital: reflexió i anàlisi de qüestions relacionades amb la pràctica professional de la traducció des d’un supòsit d’activitat laboral en temps real i condicions de mercat. Revisió d’alguns conceptes transversals manllevats a la lingüística, l’anàlisi del discurs i la teoria de la traducció i la seva rellevància per a la pràctica professional .
0. Presentació de l’assignatura: l’home versus la màquina. El coneixement del món, el sentit comú i l’associació intel·ligent ( intel-ligere) dins la pràctica de la traducció.
1. Alguns tòpics a l’entorn de la traducció.
2. Traducció, argumentativitat i ideologia: presència i invisibilitat del traductor.
3. Intertextos: literatura i transtext. El text original/originari. La veu implícita i la veu del món. Exègesi, herència i ficció.
4. Traducció versus versió: l’exigència de "creativitat" lingüística. Moda i llengua.
5. El subjecte, l’actualitat i el logos. L’auctoritas nominal.
6. Reformulació, estilística, subjecte. Estratègies d’infidelitat. Ciblisme i sourcisme: l’hic et nunc de la teoria i del mercat.
7. Traducció i documentació: jerarquia de fonts; buscadors internet i verificació; veus i auctoritas epistemològica; informativitat versus argumentació; Dificultats i documentació: exercici de localització.
8. Traducció i àmbits d’especialitat. Textos d’hibridació cognitiva. Aproximació i impregnació temàtica: el text paral·lel.
Pràctica
La pràctica consistirà, tant en català com en castellà, en una selecció de textos en què es reflectiran els conceptes comentats a les sessions de reflexió teòrica així com d’altres que vagin sortint en la situació de traducció real a les sessions pràctiques. S’insistirà especialment, però, en l’assumpció per part dels alumnes d’un enfocament i d’una metodologia encaminats a la resolució professional d’un encàrrec de traducció.
AVALUACIÓ
L'avaluació de l'assignatura consistirà en la mitjana proporcional obtinguda a partir del treball recollit al llarg de les sessions (40% de la nota final) i de l’examen que consistirà en la resolució d’algun text similar als treballats a classe (60% de la nota final)
BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA
ANSCOMBRE, J.L., DUCROT.O. L'argumentation dans la langue. París: Mardaga Éditeur, 1988
BARTHES, R. Le degré zéro de l’écriture. París: Seuil, 1953
DELISLE, Jean (1993) La traduction raisonnée. Ottawa: Les Presses Universitaires d'Ottawa.
REISS, K; VERMEER, H.J (1996). Fundamentos para una teoría funcional de la traducción. Madrid: Akal.
SANTOYO, Julio-César (1985) El Delito de traducir. León: Universidad de León.
TRICÁS PRECKLER, M. (1995) Manual de traducción: Francés/Castellano. Barcelona: Gedisa.
DICCIONARIS I RECURSOS DE RECERCA
- En llengua francesa
Le nouveau Petit Robert 1, París: Dictionnaires Le Robert, (red.)1993
Le Robert Méthodique, París: Dictionnaires Le Robert (red.) 1990.
Le Petit Larousse Illustré, París: Larousse (red.) 1996.
Thesaurus, París: Larousse , 1992. 2ème ed.
Dictionnaire des idées par les mots, París: Dictionnaires Le Robert, (Les usuels du Robert).
Le Grand Dictionnaire Terminologique
http://www.granddictionnaire.com/_fs_global_01.htm
L'ANTIDICO. Le dictionnaire des mots absents des autres dictionnaires
http://membres.lycos.fr/antidico/
- Gramàtiques de llengua francesa
Le bon usage, grammaire française, Maurice Grevisse (refondue par André Goosse), París-Lovaina: De Boeck/Duculot, 1993 (13ª ed.)
"Dictionnaire HANSE", Nouveau dictionnaire des difficultés du français moderne, París -Lovaina: De Boeck/Duculot, 1994.
Dictionnaire Bordas, Pièges et difficultés de la langue française, Jean Girodet,París: Bordas (les référents),1981.
- Diccionaris de llengua catalana
FABRA, P. Diccionari General de la Llengua Catalana. Barcelona, Edhasa (1968).
Enciclopèdia Catalana. Gran Diccionari de la Llengua Catalana, 1998.
Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Edicions 62, 1995
PEY, S. Diccionari de sinònims i antònims. Barcelona: Teide, 1970.
Diccionari de sinònims, idees afins i antònims. Barcelona: Teide/Lavínia, 1970.
RASPALL, J.; MARTÍ, J. Diccionari de locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. 62. 1984.
- Gramàtiques de llengua catalana
BADIA, A. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Proa, 1995.
GINER, R.; PALLICER, J. Sinopsi de Gramàtica Catalana. Barcelona: Teide, 1992.
XURIGUERA, J. Els verbs catalans conjugats. Barcelona: Claret, (1993, 30a ed.).RUAIX, J. Conjugació dels verbs. Barcelona: Ruaix, 1990.
- Diccionaris de llengua espanyola
Diccionario del español actual I, II, Manuel Seco, Olimpia Andrés, Gabino Ramos. Madrid: Aguilar, 2000
Diccionario de la lengua española de la RAE. Madrid: Espasa Calpe, 1993
Diccionario del uso del español. María Moliner. Madrid:Gredos, 1992..
Gran diccionario de sinónimos, voces afines e incorrecciones. F. Corripio. Barcelona: Ediciones B, 1990.
- Gramàtiques i manuals d’estil
Alsina Franch, J. Y J.M. Blecua. Gramática española. Barcelona: Ariel, 1989.
El País. Libro de estilo. Madrid: Ediciones El País, 1991.
Gómez Torrego, L. Manual del español correcto (2 vols), Madrid: Arco, 1993.
Seco, M. Gramática esencial del español. Madrid: Espasa-Calpe, 1989.
Pàgina de recursos de la Biblioteca de la UPF (Facultat de TI): diccionaris, monografies i bases de dades http://www.upf.es/bib/traduc/trad.htm
presentació dels encàrrecs de traducció
20%
participació a classe
10%
examen final
70%