Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Gramàtica i Anàlisi del Discurs A2 (català) II(12875) 

Objectius i continguts (descripció general):

Objectius conceptuals:

• Comprendre i analitzar textos orals i escrits.
• Conèixer les característiques discursives i gramaticals de diversos gèneres i registres, amb solucions genuïnes.
• Analitzar i descriure recursos lèxics, gramaticals i estilístics de textos: selecció i adequació del lèxic i la fraseologia; anàlisi gramatical.

Objectius procedimentals:

• Usar recursos estilístics variats en la producció de textos.
• Comprendre, analitzar i comentar textos orals i escrits.
• Produir escrits adequats, coherents i correctes de diversos gèneres.

Continguts dels crèdits teòrics:

• Gramàtica descriptiva i contrastiva entre oralitat i escriptura.
• Aspectes contrastius de la gramàtica i el discurs en català i en castellà.

Continguts dels crèdits pràctics:

• Anàlisi gramatical, lèxica i estilística de textos orals i escrits.
• Correcció i producció de textos amb un nivell de dificultat creixent.
• Tècniques d’anàlisi lingüística (nivells pragmàtic, informatiu, discursiu).

Continguts:

Teoria

1r. Oralitat i escriptura. Aspectes socioculturals, cognitius, pragmàtics i discursius. La interacció entre modes: escrit per ser llegit o escoltat. Gèneres orals i escrits.

2n. Descripció de la parla. Característiques discursives, gramaticals i lèxiques de la parla. Imbricació sintàctica: ordre dels mots, el·lipsi, interjeccions i vocatius.

3r. Descripció de la prosa I. La gramaticalitat en la prosa: composició oracional i complexitat sintàctica. Densitat lèxica: precisió, terminologia. Llegibilitat: indicis gramaticals, lèxics i semàntics; recomanacions.

4t. Descripció de la prosa II. Llenguatge planer i llegibilitat: objectius, recerques i recomanacions. L’extensió de l’oració. Variació estilística. Puntuació i entonació.

5è. Aspectes contrastius 1. Estudis de retòrica contrastiva. Llenguatge administratiu català i castellà. Criteris general. Tractament: vós.

6è. Aspectes contrastius 2. Aprofundiment en qüestions gramaticals diferencials respecte del castellà: pronoms en i hi, usos preposicionals, oracions de relatiu.

7è. Gèneres acadèmics. Registre: nivell de formalitat, grau d’especificitat, despersonalització. Seqüències discursives: definició, citació, explicació.

8è. Seqüències narratives. Superestructures narratives. L’aspecte verbal, marcadors discursius. La inserció de seqüències: descripció i diàleg en la narració.

9è. Seqüències argumentatives. Superestructures argumentatives. Components: tesi, arguments, exemples. La teoria de l’argumentació: topoï. Tipus d’arguments.

10è. Figures retòriques. Figures d’estil basades en la construcció sintàctica (el·lipsi, asíndeton, paral·lelisme, hipèrbaton). Figures del pensament: paradoxa i ironia. Figures del sentit: metàfora i metonímia.

Pràctica

Anàlisi i comentari d’escrits que són transcripcions de l’oral, simulacions, etc. Redacció d’escrits per ser oralitzats.

Transcripció d’un fragment de parla i transformació en prosa. Anàlisi de seqüències conversacionals. Redacció de diàlegs.

Avaluació de la densitat lèxica de fragments diversos. Redacció d’escrits amb graus diversos de complexitat sintàctica.

Anàlisi i comentari de textos amb graus de llegibilitat divers. Transformació d’escrits poc llegibles i poc planers.

Comparació i anàlisi d’un escrit administratiu català i castellà; identificació dels trets característics de l’estil català contemporani.

Anàlisi comparativa de fragments de textos catalans i castellans traduïts. Exercicis d’anàlisi i reformulació de frases. Pràctiques de redacció de textos que utilitzin aquests recursos.

Realització i comentari de tests diversos per analitzar el nivell de formalitat, el grau d’especificitat i el grau de despersonalització de fragments de textos.

Anàlisi comparativa d’una notícia i d’un conte per contrastar l’organització diferent de les dades. Identificació dels trets gramaticals de la narració.

Anàlisi de seqüències argumentatives: identificació de tesis, arguments, etc. Identificació dels diversos tipus d’arguments. Producció de breus argumentacions.

Identificació i comentari d’exemples de les figures retòriques en textos diversos. Producció d’escrits breus que utilitzen aquests recursos.

Avaluació

Per aprovar aquesta assignatura s’han de complir aquests requisits:

1. Fer i aprovar quatre treballs pràctics de redacció i anàlisi lingüística. Aquests treballs els corregirà el docent de pràctiques i, per considerar-los aprovats,

· hauran d’haver merescut una qualificació mínima de 5 punts sobre 10, i

· hauran de ser correctes des del punt de vista normatiu (s’entén, doncs, aquí, que no podran tenir cap falta de correcció).

2. Fer i aprovar l’examen final d’aquesta assignatura, que s’efectuarà a final de curs i que corregirà el professor de teoria. Caldrà obtenir el 50% dels punts de la prova.

La puntuació global d’aquesta assignatura serà de 100 punts, que es corresponen a 60 punts per a la prova final i 40 per a la pràctica, a raó de 10 punts per cadascun dels quatre treballs. Caldrà obtenir en conjunt 55 punts sobre 100 per aprovar la matèria.

Lectures obligatòries del curs:

Daniel Cassany. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries. Les Naus d’Empúries, 172. 1993. Reimpressió, 2002.

Lluís Payrató. “Introducció”, a: Payrató, Lluís ed. Oralment. Barcelona: Publicacions de l’Abadia. Inclòs en el dossier.

Un llibre de literatura que s’anunciarà en iniciar el curs

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTARIA:

1r tema: Oralitat i escriptura.

Cassany, Daniel. (1987) Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. Barcelona: Empúries. 1a part: El codi escrit.

Castellà, Josep Maria; Vilà i Santasusana, Montserrat (2002) "La llengua oral formal: un espai intermedi entre oralitat i escriptura", dins Vilà i Santasusana, Montserrat coord. Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó. 19-30.

Gregory, Michael i Carroll, Susan. (1978) Language and Situation. Londres: Routledge & Kegan Paul. Versió espanyola: Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales. Mèxic. FCE. 1986. Capítol IV: "Modos del discurso."

Ong, Walter J. (1982) Orality and Literacy. The Technologizing of the Word. Londres: Methuen & Co. Ltd. Versió espanyola: Oralidad y escritura. Mèxic: FCE.

Payrató, Lluís. "Transcripció del discurs col·loquial" a: Lloret, M. R. i Ll. Payrató (eds.) Corpus corpora. Actes del I i II Col·loquis Linguístics de la Universitat de Barcelona (CLUB-1, CLUB-2). Barcelona: PPU-Secció de Lingüística Catalana de la Universitat de Barcelona.

2n tema: Descripció de la parla.

Blecua, José Manuel. (1982) Qué es hablar. Barcelona: Salvat.

Schiffrin, Deborah. (1988) "El análisis de la conversación", dins Newmeyer, F. J. comp. Linguistics: The Cambridge Survey. IV. Language: The Social-cultural context. Cambridge: CUP. Versió espanyola: Panorama de la lingüística moderna. IV: El lenguaje: contexto socio-cultural. Madrid: Visor. 1992, 299-328.]

Tusón Valls, Amparo. (1991) "Las marcas de oralidad en la escritura", Signos, 3, 14-19. abril-juny.

3r i 4t temes: Descripció de la prosa I i II.

Coromina, Eusebi. (1994) "El llenguatge eficaç." dins Camps, Anna ed. (1994), Context i aprenentatge de la llengua escrita. Barcelona: Barcanova. p. 153-174.

IVAP / EAPC / EGAP (1996) La millora de la comunicació entre l’Administració i els ciutadans. Ponències de les jornades sobre simplificació del llenguatge. Donostia: IVAP.

Richaudeau, Francois. coord. (1984) Recherches actuelles sur la lisibilité. París: RETZ. Versió castellana: La legibilidad. Investigaciones actuales. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez / Pirámide. 1987.

5è i 6è temes: Aspectes constrastius 1 i 2

Goddard, C. i Wierzbicka, A. (1997) "Discurso y cultura", dins Van Dijk, Teun A. coord. (1997), Discourse Studies: A Multidisciplinary Introduction. Volume 2. Discourse as Social Interaction, Londres, Sage. Versión castellana: Estudios sobre el discurso Una introducción multidisciplinaria. Volumen 2: El discurso como interacción social, Barcelona, Gedisa, 2000: 331-365.

Duarte, Carles; Alsina, Àlex; Sibina, Segimon. (1991) Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Lacreu, Josep (1990) Manual d’ús de l’estàndard oral. València: Institut de Filologia Valenciana / Universitat de València. 2a ed. 1992.

Vallcorba, Jaume (2000) "Interferències en els pronoms adverbials en i hi i les solucions esgarriadores", Llengua Nacional, 31, 23-29.

7è tema: Gèneres acadèmics

Cassany, Daniel; Castelló, Montserrat. (1997) "Els textos acadèmics.", Articles, 13, 5-9.

Cassany, Daniel; García del Toro, Antonio. (1999) Recetas para escribir. San Juan (Puerto Rico). Plaza Mayor. [Manual de redacció acadèmcia per a estudiants hispanoamericans]

Cros, Anna (1995): "El discurso académico como un discurso argumentativo. El argumento de autoridad en la primera clase de un curso académico", Comunicación, Lenguaje y Educación, 25, 95-106.

8è i 9è tema: Seqüències narratives i argumentatives

Artigas, Rosa (2002) "Els patrons discursius com a procediments de construcció textual", Llengua i Ús, 25, 49-56, 3r quatrimestre.

Cros, Anna (2002) "L’argumentació oral", dins Vilà i Santasusana, Montserrat coord. Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó. 63-82.

Garrido Domínguez, A. (1993) El texto narrativo. Madrid. Síntesis.

Ribas, Montserrat (2002) "De la explicación a la argumentación", Textos, 29, 11-20, gener-març 2002.

Plantin, Christian. (1996) L’argumentation. París: Seuil. col. "mémo". Versió espanyola: La argumentación, Barcelona: Ariel, 1998.

10è tema: Figures retòriques

Laborda, Xavier. De retòrica. La comunicació persuasiva. Barcelona: Barcanova.

Medina, Jaume. (2000) L’art de la paraula. Tractat de retòrica i poètica. Barcelona: Proa.