Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Lingüística Aplicada a la Traducció(12804) 

Professors:Àlex Alsina i Janet DeCesaris (sessions T)

Àlex Alsina, Aurora Bel, Janet DeCesaris, Montserrat Ribas (sessions P)

Unitat 1. El llenguatge i els estudis de traducció

Objectius d’aquesta unitat:

Veure el llenguatge des del punt de vista de la lingüística i comparar aquesta visió amb la que es fa des dels estudis de traducció

Saber enumerar algunes de les conseqüències de la visió del llenguatge que domina en l’anàlisi lingüística i relacionar-les amb la visió del llenguatge des dels estudis de traducció

Saber a què es refereix “generalització lingüística”

Relacionar l’anàlisi lingüística amb els estudis de traducció

·El llenguatge des de la lingüística

§Objecte d’anàlisi, en totes les seves facetes

×Importància de la descripció objectiva de les dades

×Importància de la generalització lingüística

§Classificació en diversos components per facilitar la descripció objectiva

§Perspectiva sincrònica o perspectiva diacrònica en la descripció

§El llenguatge és un fet universal

×Les llengües són igual de complexes

×La universalitat del llenguatge no implica que existeixi l’equivalència en traducció

§Descripció de les dades i prescripció social

·Algunes conseqüències d’aquesta aproximació a l’estudi del llenguatge, importants per a la relació entre lingüística i traducció:

×Relació entre l’anàlisi lingüística i el context

×Importància de les característiques formals, en detriment de les funcionals

×Tendència a analitzar unitats més reduïdes que no pas un text sencer: importància del nivell oracional (sintaxi), del nivell de la paraula (morfologia), del nivell dels sons independents (fonologia)

·El llenguatge des dels estudis de traducció:

×Codi del missatge però no l’objecte d’anàlisi

×Interessen sobretot les característiques del llenguatge en funció de ser el mitjà d’expressió, per tant, els estudis de traducció s’interessen en:

§El lèxic (equivalència en els continguts semàntics)

§La pragmàtica

§El significat, però ha de ser el significat contextualitzat

×Prescripció i descripció lingüístiques des del punt de vista del traductor de textos pragmàtics i del traductor de textos literaris

Unitat 2. Les característiques principals del llenguatge

Objectius d’aquesta unitat:

Saber explicar les característiques principals del llenguatge: donar-ne exemples i saber contrastar-les amb les característiques d’altres sistemes de comunicació

• L’arbitrarietat
• La doble articulació
• El desplaçament
• La creativitat
• La recursivitat
• L’estructura complexa de la gramàtica: noció de gramàtica
• La transmissió cultural

Unitat 3. Categories sintàctiques:

Objectius d’aquesta unitat:

Saber classificar les paraules segons el seu comportament morfosintàctic

Saber reconèixer els constituents sintàctics d’un enunciat

·Classes de paraules/categories lèxiques:

·En què es fonamenta la classificació de les paraules en categories com nom, adjectiu, verb, etc.?

·Arguments en contra d’una base nocional o semàntica: p. ex., els verbs deno­ten esdeveniments (accions, processos, etc.), els noms denoten entitats, etc.

·Fenòmens en els quals se sosté la classificació en classes de paraules: morfo­logia (p. ex., morfologia verbal, morfologia nominal, etc.), coocurrència amb altres elements en la sintaxi.

·Constituents sintàctics:

·Arguments a favor de la idea que les paraules s’agrupen en unitats més grans progressivament fins arribar a l’oració.

·Importància de l’estructura de constituents per a la interpretació semàntica.

·Categories sintàctiques de nivell superior a la paraula: sintagmes; el concepte de nucli d’un sintagma.

·Representació dels constituents: l’arbre sintagmàtic.

Unitat 4. Arguments i funcions sintàctiques:

Objectius d’aquesta unitat:

Aprendre la terminologia bàsica dels papers semàntics i aplicar-la a l’anàlisi d’enuciats en les llengües de l’estudi

Saber diferenciar entre la funció sintàctica i el paper semàntic d’un constituent

Saber identificar els arguments i els adjunts en una oració

·Funcions semàntiques:

·Paper semàntic o funció semàntica que fan alguns constituents sintàctics dins l’oració. Terminologia descriptiva: agent, receptor, tema, causa, lloc, etc.

·Distinció entre argument i adjunt: tests o criteris que es poden fer servir per distingir els dos conceptes.

·Predicat i arguments: alternances que presenten algunes paraules pel que fa al significat del predicat i el nombre i tipus d’argument que porta.

·Funcions sintàctiques:

·Arguments per distingir les funcions sintàctiques de les funcions semànti­ques: per què necessitem les funcions sintàctiques com a concepte indepen­dent de les funcions semàntiques i no reductible a aquest?

·Propietats de les funcions sintàctiques en llengües concretes.

·Realització morfosintàctica de les funcions sintàctiques.

·Comparació entre llengües diferents.

Unitat 5. Estructura argumental:

Objectius d’aquesta unitat:

Saber identificar les funcions sintàctiques dels arguments

Reconèixer on pot haver-hi diferències entre les llengües de l’estudi quant a l’estructura argumental d’una noció verbal

Observar algunes alternances que es relacionen amb l’estructura argumental

·Correspondència entre arguments i funcions sintàctiques:

·Comparació entre formes diferents

·Diferències semàntiques i d’estructura argumental entre formes diferents d’una mateixa llengua: p. ex., pujar/apujar, dormir/adormir, seure/asseure’s, tirar/estirar, etc.

·Diferències semàntiques i d’estructura argumental entre formes parcialment equivalents de llengües diferents: pujar/apujar/subir, tancar/cerrar/encerrar, oler/olorar, etc.

·Variació semàntica (polisèmia) amb reflex o sense reflex en l’estructura ar­gumental: p. ex., deixar (deixar el país, deixar un paper a la Mireia), entrar (entrar en un lloc, entrar alguna cosa en un lloc), tocar (en Joan toca la paret, li toca parlar), vestir (vesteixen la reina, la reina vesteix un model de Dior, aquest model vesteix molt), etc.

·Alternances en l’estructura argumental sense reflex morfològic:

·l’alternança causativa: canviar, augmentar, acabar, derivar, emmalaltir, co­mençar, etc. Comparació amb altres llengües: (anglès) drop, grow.

·l’alternança locativa: carregar, embotir, sembrar, etc. Comparació amb altres llengües: (anglès) spray, load, swarm, etc.

·altres?

·Alternances en l’estructura argumental amb reflex morfològic:

·Els verbs pronominals, amb clític reflexiu: exhaurir/exhaurir-se, aca­bar/acabar-se, consumir/consumir-se, aixecar/aixecar-se, contagiar/contagiar-se, moure/moure’s, etc. Diferents significats que pot assenyalar el clític refle­xiu: reflexivitat, reciprocitat, anticausativitat, impersonalitat, etc. Comparació amb altres llengües.

·Alternança activa/passiva: descripció del fenomen. Comparació de la passiva en llengües diferents (esp. alemany vs. altres llengües).

·Comparació de la passiva amb altres construccions impersonals. La passiva reflexa i el se impersonal.

Unitat 6. Metodologia de l’anàlisi lingüística, aplicada a la fonologia

Objectius d’aquesta unitat:

Trobar generalitzacions que donen compte de les alternances observades

Conèixer les classes naturals dels sons segons la classificació articulatòria/acústica

·Processos d’assimilació consonàntica (les nasals en castellà i en català)

·Processos de sonorització de sibilants (en català i en castellà)

·Processos de caiguda de –n/-r/consonants oclusives a final de paraula en català

·Procés de canvi d’accentuació en la formació del plural en castellà

Unitat 7. L’equivalència en traducció vista des de l’anàlisi lingüística

Objectius d’aquesta unitat:

Conèixer les característiques principals del lèxic d’una llengua

Conèixer les relacions semàntiques principals que es poden establir en el lèxic

Conèixer dues aproximacions a l’anàlisi del significat

Saber relacionar l’anàlisi del lèxic amb el concepte d’equivalència en traducció

·Històricament, l’equivalència a nivell lèxic, que correspon a una visió simplista del lèxic

Equivalència i diccionaris bilingües

·Visió més realista del lèxic

Paraules de contingut semàntic principalment

Paraules de funció gramatical principalment

Expressió de categories morfosintàctiques en la paraula: falta de coincidència entre llengües

Regularitats en la relació so-significat a un nivell inferior al nivell de paraula (morfemes, formants cultes)

·Aproximacions a la descripció del contingut semàntic/del significat

Visió aristoteliana (trets necessaris i distintius)

Visió del prototip

Relacions de xarxa: les relacions lèxiques

La polisèmia

La univocitat dels termes

La metonímia

L’extensió del significat: el sentit figurat

Les relacions jeràrquiques: la hiperonímia i la hiponímia

La relació entre el concepte de composicionalitat i el significat

Les expressions fixades

Les expressions fixades parcialment

Les col·locacions

La relació entre el significat d’un enunciat i la seva funció pragmàtica: els actes de parla

· Visió més realista de l’equivalència: en molts casos, impossible d’establir al nivell lèxic, al nivell de constituents, al nivell d’oracions