Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Gramàtica i anàlisi del discurs A (Català) I(12785) 

Objectius (en rodona els teòrics i en cursiva els pràctics)

-Adquirir les teories sobre el discurs i l'ús lingüístic que puguin aplicar-se a les necessitats d'un traductor-mediador.

-Incrementar el coneixement lingüístic descriptiu dels discursos de la llengua A, en els aspectes més globals.

- Aplicar les nocions bàsiques de la retòrica clàssica, l'anàlisi del discurs i la pragmàtica a l'anàlisi i la producció de textos.

- Comprendre, analitzar i comentar textos orals i escrits.

- Produir escrits adequats, coherents i correctes de diversos gèneres.

Continguts

Teoria

1r. L'estudi del discurs.

La llengua com a sistema i el discurs com a ús verbal. Competència gramatical i comunicativa. Breu panoràmica de les disciplines discursives: lingüística del text, anàlisi de la conversa, pragmàtica, teoria de l'enunciació, gramàtica funcional, etnografia de la comunicació, etc.

2n. Actes de parla i conversa.

La descripció de l’esdeveniment comunicatiu. La teoria dels actes de parla. L’anàlisi de la conversa: metodologia, corpus i objectius. L’estructura de la conversa: interacció, seqüència i torns de parla.

3r. La construcció del significat.

Processos psicolingüístics de construcció de coherència/rellevància, intencionalitat i negociació. La teoria dels esquemes o guions i la teoria de la rellevància. Propietats i processos del text.

4t. Màximes i rellevància.

Les màximes de Grice. La teoria de la rellevància. Dades explícites i implícites: pressuposició i implicatures.

5è. Estructures textuals.

Macroestructures i superestructures del text. Macrorregles, macro i microproposició. Exemples de superestructures. Organització de l’escrit: apartat, seqüència, paràgraf.

6è. Mecanismes de cohesió.

Elements endofòrics / exofòrics; anàforics / catafòrics. La dixi. La coreferència: repetició i substitució, el·lipsi. Cadenes nominatives i la cohesió lèxica. Connectors: tipus i funcions.

7è. Anàfora.

Tipus: d’identitat referencial, de sentit, d’extensió de la referència; procediments gramaticals (pronoms, determinants), semàntics (sinonímia /hipernonímia/ antonímia) i pragmàtics.

8è. La construcció de l'enunciador i del destinatari:

imatge ( face) i inscripció. Referències nominals (noms propis, tractaments protocol·laris) i pronominals (dixi personal, espacial i temporal); tu, vostè i vós. La gestió del coneixement compartit.

9è. La relació interpersonal.

Màximes de cortesia. La teoria de la imatge positiva i negativa. Actes lingüístics d’amenaça i estratègies de cortesia positiva i de cortesia negativa. Estructures i fórmules gramaticals del català.

10è. Llengua i gènere.

Perspectives diverses: la imatge dels homes i de les dones en el discurs; el sexisme en el llenguatge; la parla dels homes i de les dones.

Pràctiques

Anàlisi contrastiva d’un mateix text segons les diverses escoles d’anàlisi. Exemples puntuals d’anàlisis segons cada corrent d’estudi.

Anàlisi dels diversos tipus de coneixements necessaris per poder actuar eficaçment en un acte comunicatiu.

Anàlisi de fragments reals de conversa: identificació d’actes de parla, anàlisi de torns, encavalcaments, canvis de tema, parells adjacents, etc.

Estudi d’acudits, mots encreuats, endevinalles. Lectura analítica de fragments preparats. Anàlisi del significat d’una comunicació i de l’origen de les dades que conté.

Explicitació de les dades implícites en un discurs. Verificació de les màximes de Grice en exemples. Anàlisi de diverses menes d’inferències.

Anàlisi d’un conte i d’una noticia per extreure’n la macro i la superestructura. Anàlisi comparativa de diversos tipus de paràgrafs.

Anàlisi de les formes cohesives endofòriques de diversos textos. Dibuixar les cadenes nominatives. Anàlisi dels connectors de diversos textos.

Anàlisi de les anàfores en diversos textos. Reconstrucció de textos sense anàfores. Producció de textos amb diversos graus de cohesió anafòrica.

Anàlisi de la inscripció de l’enunciador i del destinatari en textos diversos (carta, email, informe, etc.). Producció comparativa de formes alternatives d’inscriure’s en un document.

Anàlisi de les estratègies de cortesia usades en diversos textos. Experimentació dels procediments de cortesia en la producció d’un mateix tipus de text.

Anàlisi de la imatge d’homes i dones de discursos diversos. Pràctiques de redacció no sexista en correspondència i redacció administrativa.

Avaluació

Crèdits teòrics: Prova final (60% de la qualificació final).

Crèdits pràctics: Quatre pràctiques de redacció per lliurar durant el curs (40% de la qualificació final).

Pràctiques de redacció:

1. Redacció d’anàlisi sobre "Quina imatge tinc de mi com a escriptor o escriptora?". 3a sessió.

2. Anàlisi de l’organització informativa d’un text. 5a sessió.

3. Anàlisi dels mecanismes de cohesió d’un text. 8a sessió.

4. Comentari creatiu de ‘La cuina de l’escriptura’. Màxim 5 pàg. 10a sessió.

Bibliografia recomanada

Daniel Cassany. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries. 1993.

Conca, Maria.; Costa, Adela.; Cuenca, Maria. J.; LLuch, Gemma. (1999) Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide.

Bibliografia complementaria

Manuals generals per a tot el curs

En català:

Altres:

Selecció bibliogràfica per temes:

1r tema: L’estudi del discurs

Bachman, Lyle. (1990) "Communicative Language Ability" A: Bachman, L. (1990) Fundamental Considerations in Language Testing. Oxford: OUP. Versió espanyola: "Habilidad lingüística comunicativa", a: Llobera, M. i altres (1995) Competencia comunicativa. Documentos básicos en la enseñanza de lenguas extranjeras. Madrid: Edelsa. 105-127.

Cercle d’Anàlisi del discurs (1997) La parla com a espectacle. Estudi d’un debat televisiu. Bellaterra: Universitat Autónoma de Barcelona. Introducció.

Hymes, D. H. (1971) On communicative Competence. Filadelfia: University of Pennsylvania Press. 1971. Versió espanyola: "Acerca de la competencia comunicativa", a: Llobera, M. i altres (1995) Competencia comunicativa. Documentos básicos en la enseñanza de lenguas extranjeras. Madrid: Edelsa. 27-46.

Salvador, Vicent. (1989) "L’anàlisi del discurs entre la oralitat i l'escriptura", Caplletra, 7, 9-31.

Serrano, Sebastià. (1993) Comunicació, societat i llenguatge. Barcelona: Empúries. Capítol: "La segona meitat del segle XX". 147-185.

2n tema: Actes de parla i conversa

Austin, John. L. (1962) How to do things with words. Harvard: Harvard University Press, 1975. Versió espanyola: Cómo hacer cosas con las palabras. Barcelona: ed. Paidós, 1982.

Searle, John R. (1969) Speech Acts. Cambridge: CUP. Versió espanyola: Actos de habla. Madrid: Cátedra,1986.

Tusón Valls, Amparo. (1995) L’anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries. Versió castellana: Análisis de la conversación. Barcelona: Ariel. 1997.

3r tema: La construcció del significat

Bernárdez, Enrique. (1995) Teoría y epistemología del texto. Madrid: Cátedra. Versió catalana d’un fragment: Bernárdez, Enrique. (1995) "La coherència del text com a fenomen d’autoregulació." A: Artigas, R. i altres. (1995) El significat textual. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 21-28.

Luna, Xavier. (1990) "La coherència i la cohesió del text", a: Camps, A. i al. Text i ensenyament. Una aproximació interdisciplinària. Barcelona: Barcanova, 49-74.

Brown, Gilian, Yule, George. (1983b) Discourse analysis. Cambridge: CUP. Versió castellana: Análisis del discurso. Madrid: Visor Libros, 1993. Capítol 7: "La coherencia en la interpretación del discurso", 275-332.

4t tema: Màximes i rellevància

Bassols, Margarida. (1995) "Les inferències pragmàtiques", a: Artigas, R. i altres. El significat textual. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 29-47

Grice, H. P. (1975) "Logic and conversation" A: Cole, P.; Morgan, J. L. coord. Syntax and Semantics. Vol. 3, Speech Acts. Nova York: Academic Press. Versió espanyola: "Lógica y Conversación" A: Valdés Villanueva, M. L. coord. La búsqueda del significado. Madrid: Tecnos / Univ. de Murcia, 1991, 511-530.

Grice, H. P. (1981) "Pressupposition and conversational implicature" A: Cole: Radical Pragmatics. Nova York: Academic Press, 41-58.

Sperber, Dan; Wilson, Deirdre. (1986) Relevance. Communication and Cognition. Oxford: Basil Blackwell. Versió espanyola: La Relevancia. Comunicación y procesos cognitivos. Madrid: Visor.

5è tema: Estructures textuals

Bassols, Maria. M.; Torrent, Anna. M. (1996) Models textuals. Teoria i pràctica. Vic: Eumo.

Besa, Josep. (1999) "Al fil del discurs. Continuïtat i segmentació paragràfica", Articles, 18, 83-98.

Costa, Elisabet. (1995) "El paràgraf", Articles, 4, p. 94-103.

Dijk, Teun A. van (1978) Texstwetenschap. Een interdisciplinaire inleiding. Het Spectrum. Versió espanyola: La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario. Barcelona: Paidós. 1983.

6è i 7è tema: Mecanismes de cohesió i anàfora

Vallduví, Enric. "Text i cohesió", a: A l'entorn de la gramàtica textual. Suplement COM. Ensenyar català als adults, 8, 32-36. 1991.

Castellà, Josep Maria. (1992) De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic. Barcelona: Empúries. Capítol 10: "El text com a teixit", 157-184.

Conca, Maria.; Costa, Adela.; Cuenca, Maria. J.; LLuch, Gemma. (1999) Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide. Capítols: "Els mecanismes de referència" i "Els connectors", 131-210.

Cuenca, Maria J. "Els connectors textuals i les interjeccions", a: Solà, Joan.; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel; dir. (2002) Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. 3173-3237.

Payrató, Lluís (2002) "L’enunciació i la modalitat oracional", a: Solà, Joan.; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel; dir. (2002) Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. 1149-1220.

Martín Zorraquino, Mª Antonia y Portolés Lázaro, José (1999) "Los marcadores del discurso", a: Bosque, Ignacio y Demonte, Violeta; dir. (1999 ) Gramática descriptiva de la Lengua Española. Madrid: Espasa. 4051-4213.

8è tema: La construcció de l’enunciador i del destinatari

Calsamiglia, Helena; Tusón, Amparo. (1999) Las cosas del decir. Barcelona: Ariel. Capítol 5: "Las personas del discurso", 133-156.

Cervoni, J. (1987) L’énonciation. París: Presses Universitaires de France.

Maingueneau, Dominique; Salvador, Vicent. (1995) Elements de lingüística per al discurs literari. València: Tàndem. Capítol 1 i 2: "La situació d’enunciació" i "Els plans de l’enunciació: ‘discurs’ i ‘relat’". 11-58.

Payrató, Lluís (2002) "L’enunciació i la modalitat oracional", a: Solà, Joan.; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel; dir. (2002) Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. 1149-1220.

Robinson, Joy L. "Sociolingüística i variació semàntica: els tractaments en català". A: Actes del V Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes. Andorra, 1-6 d’octubre de 1979. Barcelona: Abadia de Montserrat.

9è tema: La relació interpersonal

Escandell, Victoria. (1993) Introducción a la pragmática. Barcelona: Antrophos. 2a versió actualitzada: Ariel Lingüística, 1996. Capítol 8: "El estudio de la cortesía", 135-154.

Brown, P.; Levinson, S. C. (1987) Politeness. Some Universals of Language Usage. Cambridge: Cambridge University Press.

Haverkate, H. (1994) La cortesía verbal. Estudio pragmalingüístico. Madrid: Gredos.

10è tema: Llengua i gènere

Lledó, Eulàlia. (1992) El sexisme i l'androcentrisme en la llengua: anàlisi i propostes de canvi. Barcelona: ICE/UAB.

Indicacions per evitar la discriminació per raó de sexe en el llenguatge administratiu. Llibret informatiu. Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona. (sense data).

Morant i Marco, R.; Peñarroya i Prats, M.; Tornal i Monrabal, J. (1977) Dones i llenguatge. Una mirada masculina. València: Denes.

Unesco (1992) Recomanacions per a un ús no sexista del llenguatge. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya.

West, Candace; Lazar, Michelle M.; Kramarae, Cheris. (1997) "El género en el discurso", a: Van Dijk, Teun A. coord. Discourse as Social Interaction. Discourse Studies: A Multidisciplinary Introduction. Volume 2. Londres: Sage, 1997. Versió espanyola: El discurso como interacción social. Estudios sobre el discurso II. Una introducción multidisciplinaria. Barcelona: Gedisa. 2000, 179-212.