Llicenciatura en Ciències del Treball (3335)
Sociologia del Treball i de les Organitzacions(12668)
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta assignatura és apropar l’estudiant al fenomen del treball en la seva dimensió social, prestant especial atenció en l’ estudi de les organitzacions, degut al fet que aquestes tenen una importància creixent com a forma d’estructuració social. En la introducció es revisaran les principals aproximacions teòriques al concepte de treball; se’n farà una revisió històrica; i es discutirà la transformació a la qual està sent sotmès en l’actualitat. El treball ha de ser analitzat des d’una perspectiva individual, corresponent a la Psicologia del Treball, i des d’una perspectiva social. Segons aquesta última, la que més ens interessa, hi ha dos mecanismes fonamentals d’estructuració del treball: les ocupacions i el mercat de treball, d’una banda; i les organitzacions, d’una altra. La segona part de l’ assignatura es dedicarà a les ocupacions; la tercera part, a les organitzacions i a la revisió de les diferents teories que expliquin el seu ressorgiment i funcionament. Finalment, es planejarà l’estudi del treball des d’un punt de vista menys estructural i més dinàmic, com a font de conflicte i poder.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
FINKEL, Lucila . La organización social del trabajo. Madrid:
Pirámide. 1
FRIEDMAN, Georges; NAVILLE, Pierre. Tratado de Sociogía del
Trabajo. 2 vol. Mèxic: Fondo de Cultura Económica. 1963.
HODSON & SULLIVAN. The Social Organisation of Work.
Belmont, CA: Wadsworth (2nd. Edition). 1995.
MAYNTZ, Renate. Sociología de la Organización. Madrid:
Alianza Editorial, 1990.
MINTZBERG, Henry. La estructuración de las organizaciones.
Barcelona: Ariel. 1990
PERROW, Charles. Sociología de las Organizaciones. Madrid:
McGraw-Hill. 1991
RAMIÓ, Carles & BALLART, Xavier. Lecturas de teoría de la
organización. Madrid: Ministerio de Administraciones Públicas (UPF;
not FJM) 1993
SCOTT, Richard W. Organizations: Rational, Natural and Open
Systems. Englewood Cliffs (NJ): Prentice-Hall.
WATSON, Tony J. (1995) Sociology, work & industry. 3a.
ed. Londresw: Routledge, 1995
TEMARI
TEMA 1. INTRODUCCIÓ GENERAL (1a setmana)
1.1. Corrents teòrics dins de la sociologia del treball.
1.2. Evolució històrica del concepte de treball.
1.3. El futur del treball.
TEMA 2. L’EXPERIÈNCIA INDIVIDUAL DEL TREBALL (2a setmana)
2.1. Satisfacció laboral.
2.2. Alineació.
2.3. Compromís.
TEMA 3: ESTRUCTURACIÓ SOCIAL DEL TREBALL: OCUPACIONS (3a y 4a setmanes)
3.1. Estructura ocupacional: ocupacions i estatus (3a setmana)
3.2. Anàlisi ocupacional (4a setmana)
.- Mànagers (Tª del Principal-Agent).
.- Professions liberals.
.- Treballadors de coll blanc
.- Treballadors de coll blau.
3.3. Formació i ocupacions (5a setmana)
3.4. Altres dimensions d’estudi de les ocupacions
.- Reclutament i socialització
.- Carreras laborals.
.- Cultura i ideologia lligada a ocupacions.
.- Comunitats ocupacionals.
TEMA 4: ESTRUCTURACIÓ SOCIAL DEL TREBALL: ORGANITZACIONS
4.1. TEORIES CLÀSSIQUES (5a y 6a setmanes)
-Perspectiva weberiana.
-Organització Científica del Treball.
-Escola de les Relacions Humanes.
-Teoria de la racionalitat limitada.
-Model d’anarquies organitzades (Garbage Can Theory)
- Institucionalisme.
- Teoria de les Contingències.
4.2. NOVES ESCOLES PER UNA ANÀLISI DE LES ORGANIZACIONS
(6a i 7a setmanes)
-Teoria de les despeses Transacció.
-Teoria ecològica.
- Teoria neoinstitucional.
- Xarxes organitzatives
- Poder en les organitzacions
- Toyotisme, postfordisme, especialització flexible i
producció ajustada.
4.3. MERCATS INTERNS DE TREBALL (7a setmana)
TEMA 5. DIVISIÓ INTERNACIONAL DEL TREBALL (7a i 8a setmana)
TEMA 6. TREBALL COM A FONT DE PODER I CONFLICTE
6.1. FORMES NO INSTITUCIONALITZADES DE CONFLICTE (9ª setmana)
6.2. FORMES INSTITUCIONALITZADES DE CONFLICTE (10ª setmana)
6.1 Sindicats I associacions empresarials
6.2 Negociació col·lectiva
6.3.Concertación y neocorporatisme
BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA:
Cadascun dels blocs temàtics que formen el programa té una
bibliografia específica, d’aquesta les obres marcades en
negreta constitueixen la lectura mínima. La bibliografia per cada
tema constitueix un bon punt de partida per a la aprofundiment en
el mateix, pensant, per exemple, a la presentació oral o la
realització voluntària de un treball de curs.
Revistes especialitzats:
6. Sociología del Trabajo (Segle XXI Editores España)
7. Cuaderno de Relaciones Laborales (Escuela de Relaciones
Laborales, UCM)
8. Work, Employment & Society (Cambridge University
Press)
9. British Journal of Industrial Relations (London School of
Economics)
10. Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS)
TEMA 1: INTRODUCCIÓ GENERAL
1.1. Introducció teòrica
1.2. Evolució històrica del concepte de treball
APPLEBAUM, Herbert.The Concept of Work: Ancient, Medieval,
and Modern. Nova York: State University of New York Press, 199
ARENDT, Hanna La condición humana. Madrid: Piados, 1993 (cap.
dedicado a “labor”)
BILBAO, Andrés, “Trabajo, empleo y puesto de
trabajo”, Política y Sociedad, nº 34. 2002. Pàg. 69-81.
ERIKSON, Kai; VALLAS, Steven Peter (ed.) The Nature of Work.
Sociological Perspectives. New Haven/ Londres: ASA & Yale
University Press, 1990.
JOYCE, Patrick (ed.). The historical meanings of work.
Cambridge: Cambridge University Press, 1987.
TILLY, Chris. TILLY, Charles. Work under Capitalism.Cap. 3
i7. Oxford: Westview Press, 1998.
GRINT, Keith. 1991. Cap. 2.
HODSON, SULLIVAN. A History of Work. Cap.1. Ciutat: edit,
1995. Pag.6-32.
HOWARD, Ann. The changing nature of work. San Francisco:
Jossey-Bass Publishers, 1995.
NADAL, Jordi, CARRERAS, Albert (ed.). Pautas regionales de
industrialización española (siglos XIX y XX). Barcelona: Ariel,
1990.
NADAL, Jordi. Moler, tejer y fundir. Barcelona: Ariel, 1992.
PRIETO, Carlos. Trabajo y orden social: de la nada a la
sociedad de empleo y su crisis. Política y Sociedad, 34. 2000, pàg.
19-32. [Especialment, a partir de la pàg.21].
Sociología del Trabajo (Nueva Época), 33
(primavera’98). “Representación y significado del
trabajo”. [Número monogràfic]
WATSON, Tony J. Cap. 2 i3. 1995
WEBER, Max. La ética protestante y el espíritu del
capitalismo. 1969.
1.4. El futur del treball
· ALONSO, Luis Enrique Trabajo y ciudadanía: estudios sobre
la crisis de la sociedad salarial. Madrid: Editorial Trotta, 1999.
· BOUFFARTIGUE, Paul.“¿Fin del trabajo o crisis del
trabajo asalariado?”, Sociología del Trabajo (Nueva Época),
29 invern 96/97, pàg.91-110.
· CASTILLO, Juan José. (ed.). El trabajo del futuro. Madrid:
Editorial Complutense.
· DE PAULA LEITE, Marcia; APARECIDO DA SILVA, Roque.
“La Sociología del Trabajo frente a la restructuración
productiva: una discusión teórica”, Sociología del Trabajo
(Nueva Época), 25. Tardor 1995. pàg. 3-28.
· ERIKSON; VALLAS (ed.). 1990. Part V.
· FINKEL, Lucila. 1996, Cap.6
· RIFKIN. El fin del trabajo. Nuevas tecnologías contra
puestos de trabajo: el nacimiento de una nueva era. Barcelona:
Paidos, 1996.
· RITZER, George. La McDonalización de la sociedad.
Barcelona: Ariel, 1996.
· Revista del Instituto de Estudios Económicos, 3,1999.
Número monogràfic dedicat a “El mercado de trabajo a
España”, Vol.2: “Nuevas oportunidades de empleo”.
TEMA 2: EL TREBALL COM A FENOMEN INDIVIDUAL
· BLAUNER, Bob. Alienation and Freedom. Chicago: Chicago
University Press, 1964.
· CIRES (Centro de Investigaciones sobre la Realidad Social).
“Orientación hacia el trabajo”. Madrid: CIRES, 1994
· CLARK, Andrew E. “Job Satisfaction in Britain”,
en British Journal of Industrial Relations. Vol. 34, 2.1996. Pàg.
189-217.
· ERIKSON, Kai. “On Work and Alienation” A:
ERIKSON; VALLAS (ed.). 1990. Cap.1.
· GALLIE, Duncan; WHITE, M.; CHENG, Y.; TOMLIMSON, M.
Restructuring the Employment Relationship. Oxford: Clarendon Press,
1998.
· GALLIE, Duncan. “The Quality of Working Life: is
Scandinavian Different?”. Madrid: CEACS (Centro de Estudios
Avanzados en Ciencias Sociales), 2000 (Colección de Estudios:
2000/154).
· HALL, Richard H. 1994. Cap. 3.
· HODSON; SULLIVAN. Cap. 4 i 5. 1995.
· LINCOLN; KALLEBERG. “Commitment, Quits, and Work
Organization in Japanese and U.S. Plants“. Industrial &
Labor Relations Review, Vol. 50, 1. 1996. Pàg. 39-59.
· PÉREZ RUBIO, José Antonio. “Motivación y satifacción
laboral: retrospectiva sobre sus formas de análisis”, 80.
1997. Pàg. 133-167.
· STONE, Eugene F. Job satisfaction: how people feel about
their jobs and how it affects their performance. Nova York:
Lexington Books, 1992
· WATSON, Cap. 4, pàg. 118/i s.
TEMA 3: ESTRUCTURACIÓ SOCIAL DEL TREBALL: OCUPACIONS
3.1. Estructura ocupacional: ocupaciones i estatus
· AUSTER, Carol J. 1996, Cap. 2 i 3.
· BLAU, Peter M.; DUNCAN, Otis D. The American Occupational
Structure. Nova York: Wiley, 1967 [Conclusiones].
· CARABAÑA, Julio; GÓMEZ BUENO, Carmuca. Escalas de prestigio
profesional. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1996.
Ø FUNDACIÓN TOMILLO/FUNDACIÓN ARGENTARIA. Empleo en España y
Europa: un análisis comparado por sectores. Madrid: Fundación
Argentaria (FJM), 1996.
Ø GARRIDO, Luis; RIVIERE GÓMEZ, Jaime. Prospectiva de las
ocupaciones y la formación en la España de los noventa. Madrid:
Instituto de Estudios y Análisis Económicos, 1991.
· GRUSKY, David (lectures relacionades amb ocupacioes i
classe)
· GONZÁLEZ, Juan Jesús; CARABAÑA, Julio. Clases sociales:
estudio comparativo de España y la Comunidad de Madrid. Madrid:
Comunidad de Madrid, 1992
· HALL, Richard H. 1994, Cap. 4.
Ø IGLESIAS FERNÁNDEZ, Carlos; LLORENTE HERAS, Raquel.
"Cambios en la demanda de ocupaciones laborales y procesos de
terciarización en España", Información Comercial Española, 787.
Setembre-octubre 2000. pàg. 95-114.
· HODSON; SULLIVAN, 1995. Part IV.
· SALIDO, Olga. La movilidad ocupacional de las mujeres en
España. Madrid: CIS-Siglo XXI. pàg. 7-16.
· WATSON, Tony J. 1995, Cap. 5.
3.2. Análisis ocupacional
Mànagers
· ARROW, Kenneth.“The Economics of Agency”. cap.
II A:PRATT, J. ;ZECKHAUSER, W. (ed.). Principals and Agents: The
Structure of Business. Boston (MA): Harvard University School, 1985
[FJM, UPF]
· KOCHAN, Thomas i d’altres. (ed.). The Changing Nature
of Work. Washington (DC): National Academy Press, 1999. Pàg. 134/i
s. [UPF]
· McMILLAN, John. Games, Strategies and Managers. Oxford:
Oxford University Press, 1992 [FJM]
· MIGUÉLEZ, Faustino; & PRIETO, Carlos. Las relaciones
laborales en España. Madrid: Siglo XXI Editores, 1991
[“Empresarios y relaciones laborales: una perspectiva
histórica”. Pàg.131-146; “Las prácticas empresariales
de gestión de la fuerza de trabajo”. pàg.185-211].
· MILLER, Gary. Managerial Dilemmas. Cambridge: Cambridge
University Press, 1992 [FJM]
· ZEITLIN, Maurice. The Large Corporation and Contemporary
Classes. Cambridge: Polity Press, 1989. Cap. 1: “The
Capitalist Class in the United States”. [FJM].
Professions liberals
· ABBOT. The System of Professions. Chicago: University of
Chicago Press, 1988. [FJM]
· FREIDSON, Eliot . La profesión médica. Barcelona: Ediciones
Península, 1978. [Edició en títol original: 1970].
· GUILLÉN, Mauro. “States, professions, and
organizational paradigms : german scientific management, human
relations, and structural analysis in comparative
perspective” Working Papers, 17. Madrid: Instituto Juan March
de Estudios e Investigaciones, 1991.
· JACKSON, J.A. Professions and Professionalization.
Cambridge: Cambridge University Press, 1970.
· KOCHAN, Thomas i d’altres (ed.). The Changing Nature
of Work. Washington (DC): National Academy Press, 1999 Pàg. 141/i
s.[UPF].
· MACDONALD, Keith M. The sociology of professions. Londres:
SAGE, 1995. [Cap. 1: “Sociological Analysis of
Professions”].
· Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 59.
Juliol-setembre 1992. [Monogràfic sobre “Organizaciones y
profesiones”].
· RODRÍGUEZ, Josep; DE MIGUEL, Jesús. Salud y poder. Madrid:
Centro de Investigaciones Sociológicas, 1990.
· CROMPTON, Rosemary; GALLIE, Duncan; PURCELL, Kate (ed.)
Changing Forms of Employment. Londres: Routledge, 1996 [UPF, FJM]
· CROMPTON, Rosemary; JONES, G. White-Collar Proletariat.
London: Macmillan, 1984.
· GALLIE, Duncan. “New technology and the class
structure: the blue-collar/white-collar divide revisited”.
The British Journal of Sociology, 3 Vol. 47. Nº 3. 1996.
Pàg.447-473.
· KOCHAN, Thomas i d’altres (ed.) The Changing Nature
of Work. Washington (DC): National Academy Press, 1999. Pàg
121/i.s. (UPF)
· LOCKWOOD, David. The Blackcoated Worker. Oxford: Clarendon
Press, 1989 [FJM]
· SMITH, Chris; KNIGHTS, David; WILLMOTT, Hugh. (ed.).
White-Collar Work. The Non-Manual Labour Process. London:
Macmillan, 1991.
Supervisors
· CHILD, J.; PARTRIDGE, B. Lost Managers: Supervisors in
Industry and Society. Cambridge: Cambridge University Press, 1982.
[No UPF; no FJM].
· GORDON, David M. “Bosses of Different Stripes: A
Cross-National Perspective on Monitoring and Supervision”.
American Economic Review, 2. Vol.84. Pàg. 375-390.
· MASON, Geoff. “Production Supervisors in Britain,
Germany and the United States: Back from the Dead Again?”.
Work, Employment and Society, 4. Vol. 14. 2000. Pàg.625-645.
Treballs de coll blau
· MILKMAN, Ruth. Farewell to the factory: auto workers in the
late twentieth century. Berkeley (CA): University of California
Press, 1997.
· ROBERTS, Ian. Craft, Class and Control: The Sociology of a
Shipbuilding Community. Edimburgh: Edimburgh University Press, 1993
Noves ocupacions en el sector serveis
· BLOSSFELD, Hans-Peter; GIANNELLI, Gianna; MAYER, Karl
Ulrich. “Is There a New Service Proletariat?. The Tertiary
Sector and Social Inequality in Germany”, 1999. A:
ESPING-ANDERSEN (ed.). (1999) Changing Classes. Cap. 5 Londres:
ISA/SAGE.
· CUADRADO ROURA, Juan R. (ed.) El sector servicios y el
empleo en España. Evolución reciente y perspectivas de futuro.
Madrid: Fundación BBV. [FJM].
· ESPING-ANDERSEN, Gosta. Fundamentos socials de las
economías post-industriales. Barcelona: Ariel, 1999.Pàg. 139-150.
· GERSHUNY, Jonathan; MILES, Ian. Nueva economía de
servicios: la transformación del empleo en las sociedades
industriales. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.1998
[FJM, UPF].
· KOCHAN, Thomas i d’altres (ed.). The Changing Nature
of Work. Washington (DC): National Academy Press, 1999. Pág. 108/i
s [UPF].
· KORCZYNSKI, Marek; SHIRE, Karen; FRENKEL; TAM, May.
“Service Work in Consumer Capitalism: Customers, Control and
Contradictions”, Work, Employment & Society, 4. Vol. 14,
2000. Pàg. 669-687.
· RITZER, George. La macdonalización de la sociedad.
Barcelona: Ariel, 1996-
3.3. Formació i ocupacions
· BOLLE, Michael; GUNNAR, John; MOELLER, Frank. Vocational
training and job creation schemes in the countries of the European
Community. Berlin: European Centre for the Development of
Vocational Training, 1987.
· CORRUGEDO, I.; HERNÁNDEZ MARCH, J. Sistema educativo en
España y la Unión Europea. Madrid: Fundación Empresa Pública, 1994.
· CRUZ CASTRO, Laura. Gobiernos, mercado de trabajo y
formación profesional: un análisis comparativo de España y Gran
Bretaña. Madrid: CEACS (Centro de Estudios Avanzados en Ciencias
Sociales). 2000. (Colección Tesis Doctorales).
· COBO SUERO, Juan Manuel. “Educación”. A:
Informe sociológico sobre la situación social en España. Vol. 2
Madrid: Fundación FOESSA, 1994.
· FINA, Lluís; TOHARIA, Luis; GARCÍA SERRANO, Carlos; MAÑÉ
VERNET, Ferrán. “Cambio ocupacional y necesidades educativas
de la economía española”, en SÁEZ FERNÁNDEZ, Felipe.
(coord.). Formación y empleo. Madrid: Fundación Argentaria, 2000.
· FINKEL, Lucila .Op. cit.1996, Cap.4.
· FORM, William . “On the Degradation of Skills”.
Annual Review of Sociology, 13, 1987. Pàg. 29-47.
· HALL, Richard H. 1994. Cap. 7.
Ø HEINZ, Walter R. From education to work: cross-national
perspectives. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
· HODSON & SULLIVAN. 1995. Cap. 3.
· HOMS, Oriol. “Cualificación y formación en las
empresas españolas”. A: MÍGUELEZ. PRIETO (ed.). 1995. Pàg.
117-129.
· HOMS, Oriol “La formación de los trabajadores: ¿a más
formación, mayor cualificación?”. A: MIGUÉLEZ . PRIETO .(ed).
1999. Cap.3.
· PENN, Roger; ROSE, Michael; RUBERY, Jill (ed.). Skill and
Occupational Change. Oxford: Oxford University Press, 1994.
Ø SÁEZ FERNÁNDEZ, Felipe (coord.) . Formación y empleo.
Madrid: Fundación Argentaria, 2000.
3.4. Altres dimensions d’estudi de les ocupacions
· SICHERMAN, Nachum; GALOR, Oded. “A Theory of Career
Mobility”. Journal of Political Economy, 1. Vol.98, 1990.
Pàg. 169-192.
· GERSHUNY, Jonathan. “Post-industrial Career
Structures in Britain”. A: ESPING-ANDERSEN (ed.). Changing
Classes.Cap. 6. Londres: ISA/SAGE, 1993.
Tema 4: Estructuració social del treball: organitzacions
4.1. Escoles teòriques clàssiques
Perspectiva Weberiana
· PERROW, Charles. Sociología de las organizaciones. Madrid: McGraw-Hill, 1991. [Cap. 1: “Why bureaucracy?”]. [(UPF) ].
· WEBER, Max. “La burocracia”. A: RAMIÓ; BALLART (compl). Vol. 1. 1992. Pág. 129-176. [UPF].
· BENDIX, Reinhard. Work and Authority in Industry. Berkeley: University of California Press, 1974. [Cap. 4: “The Bureacratization of Economic Enterprise” ]. [FJM; no UPF].
Organització científica del treball
· BRAVERMAN, Harry. Labor and Monopoly Capital. Nova York: Monthly Review Press, 1974. Pàg. 124-152 / 257-283. [YO].
· CORIAT, Benjamín. El Taller y el Cronómetro. Madrid: Siglo XXI, 1989 (1979). [YO].
· TAYLOR, Frederick Winslow. Principios de la Administración Científica, Buenos Aires: El Ateneo, 1981 (1911). [UPF].
Escola de les Relacions Humanes
· BURAWOY, Michael. Manufacturing Consent. Chicago: The University of Chicago Press, 1979. [Cap. 4: “Thirty Years of Making Out” ]. [Traducció al castellà: El consentimiento de la producción. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social] [UPF, FJM].
· GARCÍA MADARIA, José Mª. Teoría de la Organización y Sociedad Contemporánea. Barcelona: Ariel, 1985 (capítols?).
· PERROW, Charles. Complex Organizations: A Critical Essay. Cap. 3. Nova York: Random House, 1975. [UPF, FJM]
· ROETHLISBERGER, F. J.; DICKSON, W.J. Management and the Worker. Cambridge (MA): Harvard University Press, 1961. Parts IV, V. Pàg. 551-604.
· ROY, Donald. “Efficiency and ‘the Fix’: Informal Intergroup Relations in a Piecework Machine Shop”. American Journal of Sociology, 3. Vol.60. Pàg. 255-267.
Teoria de la direcció (“Modern Management Theory”)
· BARNARD, Chester. “Las funciones de los elementos dirigentes”.A RAMIÓ; BALLART (compl.). Vol. 1. Pàg. 309-326.
· PERROW, Charles. Sociología de las Organizaciones. Cap. 2. Madrid: McGraw-Hill, 1991.
Escola de Carnegie: Teoria de la racionalitat limitada i model de la galleda d’escombraries
· COHEN, Michael D.; MARCH, James D.; OLSEN, Johan P. “A Garbage-Can Model of Organizational Choice”. Administrative Science Quarterly, 1. Vol. 17. 1972. Pàg. 1-25. [FJM].
· LINDBLOM, Charles. “The Science of Muddling Through”. Public Administration Review. Vol. 19. 1959 [Traducció al castellà a RAMIÓ; BALLART (compl.). Vol. 2, Pàg. 199-220: “La ciencia de salir del paso” ]. [UPF].
· MARCH, James G. “Bounded rationality: ambiguity and the engineering of choice”. Bell Journal of Economics. Vol. 9. 1978. Pàg. 587-608.
· MARCH, James G.; SIMON, Herbert. Organizations. Wiley. Cap. 1, 5, 6, 7. 1958. Pàg. 113-210. [UPF, FJM].
· MARCH, James G.; OLSEN, Johan P. Ambiguity and Choice in Organizations. Bergen, Norway: Universitetsforlaget, 1976. [FJM].
Poder en les Organitzacions: les organitzacions com a sistemes polítics
· CYERT, Richard M.; MARCH, James D. A Behavioral Theory of the Firm. Cap. 1-6. Prentice-Hall, 1963. [FJM].
· MARCH, J. G. Decisions and Organizations. Cap. 5: “The Business Firm as a Political Coalition”. 1962. [UPF, FJM].
· PERROW, Charles. Sociología de las organizaciones. Cap.5. Madrid: McGraw-Hill, 1991. [FJM, UPF].
· PFEFFER, J. “Comprensión del papel que juega el poder en la toma de decisions”. A: RAMIÓ; BALLART. Vol. 2. 1981. Pàg. 61-98. [UPF].
Institucionalisme
· LÓPEZ NOVO, Joaquín. “El particularismo reconsiderado: orientación de la acción y contexto institucional”. Revista Española de Investigaciones Sociológicas. Vol.67. 1994. Pàg. 31-63.
· PERROW, Charles. Complex Organizations. Cap. 5. Nova York: Random House, 1986.
· SELZNICK, Philip. TVA and the Grass Roots. Nova York: Harper & Row, 1965. [FJM].
Resource-dependence school
· PFEFFER, Jeffrey; SALANCIK, Gerald. The external control of organizations. Cap. 1-6. Nova York: Harper & Row, 1979. [FJM].
· THOMPSON, James D. Organizations in Action. Cap. 1-6. Part I. Nova York: McGraw-Hill, 1967. [FJM].
Teoria de les contingències
· LAWRENCE, P.R.; LORSCH, J.W. “Organización y ambiente”. A: RAMIÓ; BALLART. Vol. 1. 1967. Pàg. 579-598. [UPF].
· HICKSON, David i d’altres. “A Strategic Contingencies Theory of Organizational Power”. Administrative Science Quarterly, 16. 1971. Pàg. 216-229. [FJM].
· WOODWARD, Joan. Industrial Organization: Theory and Practice. Oxford: Oxford University Press, 1965.
4.2. Noves escoles per un anàlisi de les organitzacions
La resurrecció de la racionalitat: Teoria dels costos de transacció
· COASE, R. H. “The Nature of the Firm”. Economica. 1937. Pàg. 386-405.
· ALCHIAN, Armen; DEMSETZ, Harold. “Production, Information Costs and Economic Organizations”. American Economic Review, 62. 1972. Pàg. 777-795.
· WILLIAMSON, Oliver. “The Economics of Organization: The Transaction Cost Approach”. American J ournal of Sociology. Vol. 87. 1981. Pàg. 548-577.
Retorn de les institucions: neoinstitucionalisme
· POWELL, Walter W.; DiMAGGIO, Paul J. (ed.). The New Institutionalism in Organizational Analysis. Chicago: The University of Chicago Press, 1991. [Introducció + Cap. 3: “The Iron Cage Revisited: Institutional Isomorphism and Collective Rationality in Organizational Fields” ]. [FJM].
· SCOTT, Richard W.; MEYER, John W. “The Organization of Societal Sectors: Propositions and Early Evidence”. A: The New Institutionalism in Organizational Analysis. 1991. [FJM].
El pes de l’entorn: teoria ecològica i teories evolucionistes
· HANNAN, Michael T.; FREEMAN, John. Organizational Ecology. Cambridge (MA): Harvard University Press, 1989. Cap. 1: “Organizations and social structure”.
· NELSON, Richard; WINTER, Sydney. “Organizational Capabilities and Behavior”. A: An Evolutionary Theory of Economic Change. Harvard, 1989. Pàg. 96-136.
· WINTER, Sydney. “Natural Selection and the Theory of the Firm”. Yale Economic Essays. Primavera 1964.
Xarxes organizatives
· GALASKIEWICZ, Joseph. “Interorganizational Networks and the Development of a Single Mind-Set”. American Sociological Review, 5. Vol.50. 1985. Pàg. 639-658.
· LAUMAN, Edward O.; KNOKE, David. The Organizational State: Social Choice in National Policy Domains. Madison, Wisconsin: The University of Wisconsin Press, 1989.
· CASTELLS, Manuel. La Era de la Información. Vol. 1., “La sociedad red”. Madrid: Alianza., 1997.
· POWELL, Walter W. “Neither Market nor Hierarchy: Network Forms of Organization”. Research in Organizational Behavior. Vol.12. 1990. [STAW and CUMMINGS (ed.) ]. [JAI].
Toyotisme, postfordisme, especialització flexible i producció ajustada
· ATKINSON, John. Flexibility, uncertainty and manpower management. Falmer, Brighton, Anglaterra: Institute of Manpower Studies, 1985.
· BABSON, S. (ed.). Lean Work: Empowerment and Exploitation in the Global Auto Industry. Detroit: Wayne State University Press, 1995.
· BERGGREN, Christian. Alternatives to Lean Production: work organisation in the Swedish auto industry. Cambridge: Cambridge University Press, 1992.
· COLLER, Xavier. La empresa flexible. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1997.
· DURAND, J-P.; STEWART, P.; CASTILLO, J. Teamwork in the Automobile Industry: Radical Change or Passing Fashion?. Londres: McMillan, 1999.
· FUCINI & FUCINI. Working for the Japanese: incide Mazda’s American auto plant. Nova York: Free Press, 1990.
· GARRAHAN, Philip & STEWART, Paul (1992) The Nissan Enigma. London: Mansell.
· GARRAHAN, Philip; STEWART, Paul. “Discrepancia y compromiso en los centros de producción ligera”. A: Sociología del Trabajo (Nueva Época), 23. Hivern 1994-95. Pàg. 3-25.
· JÜRGENS, Ulrich; DOHSE, Knuth. Breaking from Taylorism: changing forms of work in the automobile industry. Cambridge: Cambridge University Press, 1993.
· MACDUFFIE, John Paul. After lean production: evolving employment practices in the world auto industry. Ithaca (NY): ILR Press, 1997.
· ORTIZ, Luis. Convergencia o permanencia de los sistemas de relaciones industriales: reacción sindical a la introducción del trabajo en equipo en la industria del automóvil española y británica. Madrid: CEACS, 1999. (Colección Tesis Doctorales).
· PIORE, Michael J.; SABEL, Charles F. Segunda ruptura industrial. Madrid: Alianza Editorial, 1990.
· TOLIDAY, Steven; ZEITLIN, Jonathan (ed.). The automobile industry and its workers. Between Fordism and Flexibility. Cambridge: Polity Press, 1987.
· WADA, Kazuo. Fordism transformed: the development of production methods in the automobile industry. Oxford: Oxford University Press, 1995.
· WATSON, Tony J. Op. cit. Cap. 6. 1995
· WOMACK, James P.; JONES; ROOS. The Machine that Changed the World. Nova York: Collier Macmillan Ca., 1990.
4.3. Mercats interns de treball
· DOERINGER, Peter B.; PIORE, Michael J. Mercados internos de trabajo y análisis laboral. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1985.
· DOERINGER, Peter; PIORE, Michael J. “Los mercados internos de trabajo”. A: TOHARIA, Luis (comp.). El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones. Cap. 12. 1999.
· EDWARDS, Richard C. “Las relaciones sociales de producción de la empresa y su estructura del mercado de trabajo”. A: TOHARIA, Luis (comp.). Cap. 14. 1999.
· OSTERMAN, Paul (comp.). Los mercados internos de trabajo. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1984. Cap. 1: “Introducción: la naturaleza e importancia de los mercados internos de trabajo”.
· WILLIAMSON, Oliver E.; WACHTER, Michael L.; HARRIS, Jeffrey E. “La relación de empleo: el análisis del intercambio idiosincrásico”, en TOHARIA, Luis (comp.). Cap. 13. 1999.
TEMA 4: DIVISIÓ INTERNACIONAL DEL TREBALL
· FINKEL, Lucila. Op. cit. Cap. 2. 1996.
· HODSON; SULLIVAN. Op. cit. Cap. 15 i 16.
TEMA 5: EL TREBALL COM A FONT DE PODER I CONFLICTE
· HALL, Richard H. Op. cit. Cap. 10. 1994.
5.1. Formes no institucionalitzades de conflicte laboral
· BURAWOY, Michael. Manufacturing consent: changes in the labor process under monopoly capitalism. Chicago: Chicago University Press, 1979.
· EDWARDS, Paul K. Conflicto en el trabajo: un análisis de las relaciones laborales en la empresa. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1990.
· FINKEL, Lucila. Op.cit. Cap. 5. 1996.
· JÓDAR, Pere. “Más allá de Braverman. El enfoque del proceso de trabajo y el problema de la reproducción”. Sociología del Trabajo (Nueva Época), 29. Hivern 1996/97. Pàg. 3-31.
· Sociología del Trabajo (Nueva Época), 26. “Braverman: veinte años después”. [Número monogràfic].
· STURDY, Andrew; KNIGHTS, David; WILLMOTT, Hugh (ed.). Skill and consent: contemporary studies in the labour process. Londres: Routledge, 1992.
5.2. Formes institucionalitzades del conflicte laboral
Negociació col·lectiva i vaga
· ALONSO, Luis Enrique; BLANCO, Juan.“La transformación de las bases del conflicto laboral”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). 1999. Pàg. 347-374.
· CLEGG, Hugh Armstrong. Sindicalismo en un sistema de negociación colectiva: teoría basada en la comparación de seis países. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1985.
· CROUCH, Colin; TRAXLER, Franz. Organized industrial relations in Europe: what future?. Aldershot, Hants.: Avebury, 1995.
· EDWARDS, Paul K.; HYMAN, Richard. “Strikes and Industrial Conflict: Peace in Europe?”. A: HYMAN; FERNER (ed.). Cap. 10. 1994.
· MIGUÉLEZ, Faustino; REBOLLO, O. “Negociación colectiva en los noventa”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). Op. cit.
· RUESGA BENITO, Santos M. (1995) “La negociación colectiva”, en MIGUÉLEZ & PRIETO (eds.).
Concertació social
· ESPINA, Álvaro (comp.). Concertación social, neocorporatismo y democracia. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1991.
· ESPINA, Álvaro. “El ‘Guadiana’ de la concertación neocorporatista en España”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). Cap. V.3. 1999.
· KATZENSTEIN, Peter J. Small states in world markets: industrial policy in Europe. Ithaca (NY): Cornell University Press, 1985.
· LASH, Scott. “The end of neo-corporatism?. The breakdown of centralised bargaining in Sweden”. British Journal of Industrial Relations. Vol. 23. 1985. Pàg. 215-239.
· ROCA JUSMET, Jordi “La concertación social”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). Op. cit. 1995.
· RUYSSEVELDT; VISSER (ed.). Op. cit. Cap. 1 i 10.
· SCHMITTER, Philippe. “Modern capitalism, organized interests and public policy”, [Seminari] political science 314; winter quarter, 1990-1991. Stanford: Stanford University, Department of Political Science, 1990.
· VISSER, Jelle. “Two cheers for corporatism, one for the market: industrial relations, wage moderation and job growth in the Netherlands”. British Journal of Industrial Relations, 2. Vol. 36. 1998. Pàg. 269-292.
Sindicats i associacions empresarials
· FLANAGAN, R. J.; MOENE, K. O.; WALLERSTEIN, M. Trade Union Behaviour, Pay-Bargaining, And Economic Performance. Oxford: Clarendon Press, 1993
· FREEMAN, Richard B.; MEDOFF, James L. What do unions do?. NovaYork: Basic Books, 1984.
· GALLIE, Duncan; PENN, Roger; ROSE, Michael (ed.). Trade unionism in recession. Nova York: Oxford University Press, 1996.
· HYMAN, Richard. “Changing Trade Union Identities and Strategies”. A: HYMAN; FERNER (ed.). Op. cit. Cap. 5. 1994.
· LÓPEZ NOVO, Joaquín. “Empresarios y relaciones laborales: una perspectiva histórica”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). 1995.
· MIGUÉLEZ, Faustino. “Las organizaciones sindicales”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). 1995.
· MIGUÉLEZ, Faustino. “Presente y futuro del sindicalismo en España”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). Cap. III.1. 1999.
· OLSON, Mancur. The logic of collective action: public goods and the theory of groups. Cambridge (MA): Harvard University Press, 1971. [ Traducció al castellà el 1992 per Noriega Editores] .
· POOLE, Michael. Theories of trade unionism: a sociology of industrial relations. Londres: Routledge & Kegan Paul, 1981. [Traducció al castellà pel Ministeri de Treball i Seguretat Social (1991)] .
· VISSER, Jelle. “European Trade Unions: the Transition Years”. A: HYMAN; FERNER (ed.). Op. cit. Cap. 4. 1994.CRITERIS D’AVALUACIÓ:
L’avaluació de l’estudiant que cursi aquesta
assignatura es durà a terme mitjançant dos criteris bàsics
d’avaluació: examen i exposició oral. Aprovar l’examen
i fer una exposició oral seran requisits indispensables per aprovar
l’assignatura.
1. EXAMEN FINAL
Es farà un examen final sobre els continguts de
l’assignatura. L’examen estarà format per dues parts:
la primera d’elles correspondrà al temari impartit a classe;
la segona, a les lectures obligatòries marcades per a cada tema del
programa.
2. EXPOSICIÓ ORAL
Com a contribució al desenvolupament de la capacitat
d’anàlisi i lectura de l’estudiant, aquest haurà de fer
una exposició oral sobre un dels articles proposats a la
bibliografia, o sobre algun altre article proposat pel professor en
relació amb un tema del programa que si estigui desenvolupant. En
aquesta exposició es valorarà: a) la claredat; b) la concisió; c)
el coneixement del contingut de la lectura; d) l’anàlisi
d’aquesta; e) el sentit crític l’anàlisi i f) la
capacitat per relacionar la lectura amb el temari.
L’exposició oral suposarà un 20% de la nota final.