Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Política Comparada II(12043) 

OBJECTIUS

Estudiar la gènesi i l'actualitat d'alguns dels sistemes polítics més emblemàtics d'Europa i d'ultramar (institucions i cultura política) i comparar-les.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Tema 1. Gran Bretanya. La democràcia majoritària.

Tema 2. Suïssa. La democràcia consociacional.

Tema 3. Estats Units. La separació de poders.

Tema 4. França. El semipresidencialisme.

Tema 5. Alemanya. El federalisme cooperatiu.

Tema 6. Mèxic. De la "revolució institucionalitzada" a la democràcia?

Tema 7. Rússia. La doble transició.

Tema 8. Nigèria. Les possibilitats de democràcia i federalisme en un país del "tercer món".

Tema 9. Problemes i possibilitats de la comparació.

SESSIONS PRÀCTIQUES

Es reforçaran els temes principals tractats a les classes teòriques.

AVALUACIÓ

L'avaluació de l'estudiant resultarà de: un examen final, que representarà un 75% de la nota; un estudi i (eventualment) altres exercicis fets amb el professor de les classes pràctiques (25%). L'estudi ha de tractar (almenys) un dels països analitzats al llarg del curs. Normalment, el treball es centra en un aspecte del sistema institucional o de la cultura política del pais o dels països en qüestió (a convenir amb el professor de les pràctiques). Es indispensable que el treball ha d'incloure aspectes comparatius. L'estudi haurà de considerar, també, els esdeveniments més actuals del país triat i integrar-los en una interpretació general del respectiu sistema polític. El treball és pot fer individualment o en grups de dues persones (extensió: entre 15 i 25 pàgs.). El treball es lliurarà fins el últim dia de classe, sense possibilitats de prorròga.

Bibliografia

Alcántara Sáez, Manuel (ed.). Sistemas políticos de la Unión Europea. València 2000.
Almond, G. A.; Verba, S. La cultura cívica. Estudio sobre la participación política democrática en cinco naciones. Madrid, 1970.
Almond, G. A.; Verba, S. The Civic Culture Revisited. Newbury Park, 1989.
Colomer, J. M. (dir.). La política en Europa. Introducción a las instituciones de quince países. Barcelona, 1995.
Graham, L. S. et al. Politics and Government. Chatham (3), 1994.
Hancock, M. D. et al. Politics in Western Europe. Houndmills/London, 1993.
Lijphart, A. Las democracias contemporáneas. Barcelona (2), 1991.
Mayer, L. et al. Comparative Politics. Nations and Theories in a Changing World. Upper Saddle River (2), 1996.
Theen, R. H. W.; Wilson, F. L. Comparative Politics. Upper Saddle River (3), 1996.
Weaver, R. K.; Rockman, B. A. (ed.). Do Institutions Matter? Washington 1993.

REGLES I CONSELLS PER FER UN BON TREBALL DE CURS

1. Títol: es recomana triar un títol concís i significatiu. El mateix val pel subtítol, en el seu cas.

2. Index i estructura: l'índex ha de reflexar el desenvolupament lògic de l'argument. Pel que fa a l'estructura, és recomanable començar el treball amb una introducció. Aquesta serveix per plantejar la qüestió, formular una tesi o presentar les tesis que cal comprovar, explicar l'objectiu del treball i exposar els passos que es faran per assolir-lo. Si s'escau, també s'hi parla del mètode i/o de les fonts per solucionar la qüestió principal, comprovar la tesi i/o arribar a l'objectiu plantejat. Després de la part principal del text, hi ha les conclusions que remeten a la pregunta principal, donen la resposta, o en el seu cas les respostes, i, si s'escau, enraonen sobre els possibles límits del treball.

3. Tractament de les fonts: una de les regles indispensables de qualsevol treball científic és donar les fonts i documentar-les. Cal declarar de manera clara i comprovable d'on han sorgit els arguments, les cites, les dades que s'usen en el treball. Tot treball de curs ha de tenir una bibliografia que inclou tots els materials utilitzats. Aquestes informacions han de ser completes i unificades. També cal informar de les pàgines web utilitzades. Dins del text, cal documentar les cites literals de manera que el lector les pugui trobar, per exemple, marcant les cites "...." i informant entre parèntesi sobre autor, any i pàgina del document citat, que ha d'aparèixer en la bibliografia. Una alternativa seria posar una nota a peu de pàgina amb les informacions respectives. Les cites literals no poden ser canviades sota cap concepte, si s'hi fan omissions, cal marcar en lloc de l'omissió dins de la cita amb tres puntets. Si s'han utilitzat dades, arguments o idees sense que es tractés d'una cita literal, tanmateix cal documentar la font utilitzada, per exemple, amb una nota a peu de pàg. (p. ex.: 1. Vegeu autor any pàg.) Cal evitar cites massa llargues, si s'en fa ús, cal justificar l'ús. Normalment, les cites de documents en altres llengües no es tradueixen a l'idioma del treball. Si es cita de segona mà (p. ex. una frase del autor A que es manlleva d'un llibre de l'autor B), cal dir-ho, per exemple, amb una nota a peu de pàgina: autor A, citat segun autor B, any, pàg. En cas de dubte, cal pensar en la regla principal: el lector ha de poder comprobar en tot moment la manera de treballar de l'autor del treball.
AVIS: no documentar la procedència de cites, idees, arguments i dades fa perdre puntuació i pot ser una raó per susprendre el treball. Si s'utilitzen fonts que podrien ser poc fiables (moltes pàgines web), és doblement important que el lector ho sàpiga, i les cites s'han de documentar amb especial cura (informant sobre l'adreça complerta de la web i dia de consulta).

4. Recomanacions:
- Utilitzar frases concises i completes.
- Evitar faltes d'ortografia.
- Establir relacions lògiques entre les frases i les parts de les frases.
- Renunciar a repeticions i redundàncies.
- Relacionar sempre el text amb les tesis, preguntes o objectius principals del treball.
- Jerarquitzar les parts del text segons la seva importància i destacar-ne els arguments principals.
- Si s'escau, perioditzar clarament.
- Exposar controvèrsies entre autors, arguments i tesis contradictòries, etc.
- Establir relacions causals, i no només apilar dades.