Diplomatura en Gestió i Administració Pública (3331)

Llenguatge Administratiu(12130) 

OBJECTIUS

Conèixer les estratègies de composició del text escrit i les característiques del llenguatge administratiu que permetin elaborar amb adequació i correcció els textos administratius més habituals.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Tema 1. Varietats de la llengua

1.1. Varietats i registres de la llengua.
1.2. Llengua estàndard.
1.3. Llenguatges d'especialitat: el llenguatge administratiu com a varietat lingüística funcional.
1.4. El marc legal de la llengua en l’àmbit administratiu: la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de política lingüística i el seu desplegament reglamentari.  

Tema 2. El llenguatge administratiu català: configuració i característiques

2.1. La tradició del llenguatge administratiu. Història del llenguatge administratiu català.
2.2. La modernitat del llenguatge administratiu. Normes i convencions internacionals. Els moviments de renovació de la redacció (el Plain English Movement).
2.3. La influència del llenguatge administratiu castellà.
2.4. L’estil del català administratiu.  

Tema 3. El procés de composició del text. Criteris generals de redacció en el llenguatge administratiu

3.1. Anàlisi de la situació de comunicació: propietats textuals, processos de composició, organització de les idees i revisió.
3.2. Criteris generals de redacció en el llenguatge administratiu.

Tema 4. Presentació de l’escrit

4.1. El procés de disseny de documents.
4.2. Les normes gràfiques.  

Tema 5. Convencions del llenguatge administratiu

5.1. Tractament personal, fórmules de salutació i comiat, tractaments protocol·laris.
5.2. Majúscules i minúscules.
5.3. Abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.
5.4. Altres: citacions de textos legals, indicacions de quantitat, de temps i de lloc.  

TEMARI DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES

Tema 6. Inadequacions de morfologia i sintaxi

6.1. Presentació dels casos més habituals en el llenguatge administratiu.
6.2. Resolució dels problemes i pràctica.  

Tema 7. Terminologia i fraseologia administratives

7.1. Criteris generals: precisió terminològica. L’organització terminològica en l’àmbit administratiu: la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu i el Termcat.
7.2. Lèxic i fraseologia.
7.3. Les inadequacions lèxiques més habituals: presentació, resolució i pràctica.  

Tema 8. Documentació administrativa

8.1. Alguns conceptes administratius. L’expedient administratiu.
8.2. Tipologia de textos administratius: estructura, contingut i marc legal.
8.2.1. Ofici, carta i saluda.
8.2.2. Convocatòria de reunió, citació i invitació.
8.2.3. Sol·licitud i petició.
8.2.4. Certificat i diligència.
8.2.5. Acta de reunió.
8.2.6. Informe i proposta.
8.2.7. Resolució i recurs.  

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA

L’avaluació de l'assignatura es farà mitjançant una prova final que servirà per avaluar si s’han assolit, d’una banda, els continguts teòrics de la matèria, i de l’altra, un domini productiu suficient dels textos administratius més usuals. A l’hora d’avaluar, també es tindran en compte les qualificacions dels exercicis o treballs que es vagin presentant al llarg del curs.  

Bibliografia

Manuals
ALTÈS, N.; PEJÓ, X. Manual de redacció administrativa. Vic: Eumo, 2001.
DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ . Manual d’elaboració de les normes de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1992. (Manual de Normes i Procediments, 6).
DUARTE, C.; ALSINA, V.; SIBINA, S. Manual de llenguatge administratiu. 3a. ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1993. (Manuals i Formularis, 8).
GRETEL (Grup d'Estudis de Tècnica Legislativa). La redacció de les lleis. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1995. (Manuals i Formularis, 10).
INSTITUTO NACIONAL DE ADMINISTRACIÓN PÚBLICA . Manual de estilo del lenguaje administrativo. Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas. Instituto Nacional de Administración Pública, 1990. (Manuales. Administración General).
Formularis
CHACÓN, L. Manual de formularis per a ajuntaments. 2 vol. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1985. (Manuals i Formularis, 3).
Manual de documentos administrativos. Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas/Tecnos, 1994. (Práctica Jurídica).
REBÈS, J. E.; SALLAS, V.; DUARTE, C. Formulari de procediment administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1989. (Manuals i Formularis, 2).
SERVITJE, A. (dir.) . Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 1994.
Textos legals i opuscles
DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Abreviacions. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1997. (Criteris Lingüístics, 2).
DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA . Majúscules i minúscules. 2a. ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. (Estudis i Propostes, 1).
Indicacions per evitar la discriminació per raó de sexe en el llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència/Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona, [s.a.].
Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 4a. ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2000. (Quaderns de Legislació, 4).
Uso no sexista del lenguaje administrativo. Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas/Ministerio de Asuntos Sociales. Instituto de la Mujer, 1990.
Publicacions periòdiques
Llengua i Administració 1-50. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística/Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1982-1994.
Llengua i Ús. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994 - .
Revista de Llengua i Dret. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1983 - .
Diccionaris
Català
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 1a. reimpr. Barcelona/Palma de Mallorca/València: Enciclopèdia Catalana/Edicions 62/Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Moll/Tres i Quatre, 1996.
Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
Castellà
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española. 2 vol . 21a. ed.. Madrid: Espasa Calpe, 1996.
Bilingüe
Diccionari castellà-català. Diccionario castellano-catalán. 2a. ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989.
Especialitzats
IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA. Diccionari jurídic català. 1a. reimpr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992.
MESTRES, J. M.; GUILLÉN, J. Diccionari d’abreviacions. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992.