Llicenciatura en Dret (3311)

Dret Parlamentari(12527) 

OBJECTIUS

El curs pretén preparar l'alumne perquè pugui utilitzar l'utillatge del dret parlamentari i comprengui quina és la lògica a què respon la institució parlamentària (organització i funcionament) i què en guia el desenvolupament.

Es proporciona un coneixement dels conceptes bàsics utilitzats en relació amb l'origen de les institucions jurídiques pròpies i característiques i a les grans tendències o línies d'evolució que s'observen en el dret comparat. S'examina la seva recepció en l'estructura político-institucional espanyola i en el seu ordenament jurídic, amb una atenció preferent a les Corts Generals però considerant també, si escau, els parlaments autonòmics, especialment el de Catalunya.

L'adquisició dels instruments conceptuals es completa amb la instrucció sobre l'ús de les fonts del dret parlamentari i el coneixement de la jurisprudència constitucional produïda en qüestions pròpies d'aquesta branca jurídica, per tal de proporcionar a l'alumne la preparació per fer front a supòsits pràctics.

El curs consta d'unes exposicions de caràcter teòric, de caràcter descriptiu, i la realització d'unes sessions de participació en les quals se sotmeten a debat i estudi, bé uns supòsits de fets problemàtics, bé la jurisprudència constitucional.

PROGRAMA

Tema 1. Les fonts del dret parlamentari

La Constitució. Els estatuts d'autonomia. Les lleis. Els reglaments parlamentaris: característiques i naturalesa jurídica. Les disposicions integradores, supletòries i interpretatives dels reglaments parlamentaris. Els costums parlamentaris. Els precedents.

Tema 2. La institució parlamentària

La formació del Parlament: sistema electoral i composició. L'estructura del Parlament: el bicameralisme de les Corts Generals i el monocameralisme dels parlaments autonòmics. L'autonomia del Parlament: graus i garanties. La inviolabilitat de la seu.  

Tema 3. El procés de vida de les cambres

La legislatura. La constitució de les cambres. Els períodes de sessions. Les sessions extraordinàries. La dissolució de les cambres. La prorrogatio i la Diputació Permanent. La caducitat del treball parlamentari.  

Tema 4. L'estatut dels parlamentaris. Les elits

L'accés a la condició de parlamentari. La pèrdua de la condició. Les incompatibilitats i el seu control. Les garanties per a l'exercici de la funció parlamentària: la inviolabilitat i la immunitat parlamentària. Els drets dels parlamentaris. Els deures i les obligacions dels parlamentaris. Les elits parlamentàries.  

Tema 5. Els grups parlamentaris

Naturalesa jurídica del grup parlamentari. Formació i estatut del grup parlamentari. El paper dels grups parlamentaris en la vida de les cambres. El Grup Mixt. Les agrupacions. L'emparentament. Els diputats no adscrits.  

Tema 6. L'organització del Parlament

La Junta de Portaveus. La Mesa de les cambres: elecció i funcions. La presidència de les cambres: elecció i funcions. El Ple de les cambres. Les comissions: classes de comissions, composició, estructura i funcionament. Les diputacions permanents de les cambres. Les Corts Generals com a òrgan complex: les sessions conjuntes, forma de les decisions en sessions conjuntes i les comissions mixtes.  

Tema 7. El funcionament general de les cambres parlamentàries

La programació del treball parlamentari: el calendari, l'ordre del dia i la convocatòria de les sessions parlamentàries. El debat i la regulació de l'ús de la paraula: el dret a la paraula, l'ordenació dels debats, l'obstruccionisme i les tècniques per abreujar els debats. Els sistemes de decisió, el quòrum i les votacions: el quòrum de presència, el quòrum de decisió, els sistemes de votació i les majories. Els sistemes de publicitat dels treballs parlamentaris: la presència del públic i dels mitjans de comunicació social. Les publicacions oficials: el Butlletí Oficial i el Diari de sessions, els mitjans de comunicació.  

Tema 8. Els principis del parlamentarisme democràtic

El principi de la representativitat i el pluralisme polític. El principi del debat, la contradicció i la transacció o el consens. El principi majoritari. El principi de la independència del Parlament. El principi de la publicitat. El principi de la ritualitat. El principi agregatiu.  

Tema 9. Les funcions parlamentàries

La funció representativa. La funció legislativa. La funció financera i pressupostària. La funció de control. La funció de direcció o d'impuls polític. Altres funcions de les cambres parlamentàries.  

Tema 10. El procediment legislatiu

La iniciativa legislativa. El procediment legislatiu al Congrés dels Diputats: procediment comú i procediments especials. El procediment legislatiu al Senat: procediment ordinari i procediments especials. El procediment legislatiu de reforma constitucional. El procediment legislatiu als parlaments autonòmics: procediment ordinari, procediments especials, procediment legislatiu de reforma dels Estatuts, la sanció i la promulgació de les lleis.  

Tema 11. Els procediments per crear, mantenir i substituir una majoria parlamentària i governamental

La investidura del president i l'aprovació del programa: les consultes, la proposta del candidat, el debat i la votació d'investidura. La qüestió de confiança i les modulacions sobre el programa de govern: la iniciativa, l'objectiu i la tramitació. La moció de censura: la iniciativa, la tramitació i la censura constructiva. La moció de censura: procediment de control i de recanvi. El desequilibri en favor de la majoria comprovada.  

Tema 12. Els procediments de control

Actes de control de l'acció del Govern: la convalidació dels decrets llei, el control dels decrets legislatius, l'autorització del Congrés dels Diputats per a la celebració de referèndum, la intervenció del Congrés dels Diputats en els estats d'alarma, d'excepció i de setge i el control de mesures coactives sobre les comunitats autònomes.  

Tema 13. Els procediments per dirigir i impulsar l'acció política i de govern

Els programes, els plans i els comunicats del Govern. Les propostes de resolució i les proposicions no de llei. Les mocions d'estímul i de felicitació. La compareixença del Govern davant el Parlament i les sessions informatives. La coordinació, l'autorització i l'aprovació d'actuacions. L'elecció de titulars d'òrgans institucionals. La utilització de procediments de control i d'informació en la direcció i l'impuls de l'acció política i de govern.  

Tema 14. Els procediments d'informació

Les preguntes parlamentàries. Les interpel·lacions. Les comissions d'enquesta. El dret de petició dels ciutadans. Altres instruments d'informació.  

Tema 15. Les relacions entre el Parlament i el Govern en el sistema parlamentari

Sistemes de relacions entre la majoria parlamentària i el Govern. Sistemes de relacions entre la majoria parlamentària governamental i la minoria. Les responsabilitats de la majoria i les de la minoria.  

Tema 16. L'organització administrativa de les cambres i dels funcionaris

La Secretaria General. El servei d'assistència al Ple i a les comissions. Els serveis administratius, econòmics i de documentació. L'estatut del funcionari del Parlament.  

Bibliografia

AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos). Parlamento y opinión pública. Madrid: Tecnos, 1995.
AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos) El Senado, cámara de representación territorial. Madrid: Tecnos, 1996.
AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos). Parlamento y control del Gobierno. Pamplona: Aranzadi, 1998.
AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos). Parlamento y sistema electoral. Pamplona: Aranzadi, 1999.
ALBERTÍ, E. i d'altres. Manual de dret públic de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, 1992.
ANUARIO de Derecho Constitucional y Parlamentario. Asamblea Regional de Murcia.
BARCELÓ, M.; VINTRÓ, J. Dret públic de Catalunya. Rubí: Cedecs, 2001.
CAMINAL, M.; MATAS, J. [ed.]. Sistema polític de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona: Tecnos, 1998.
CAPO GIOL, J. "La legislación estatal en la España democrática. Una aproximación politocológica". Cuadernos y Debates, núm. 26. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1990.
COLOMER, Josep Maria. Instituciones políticas. Cap. 5. Barcelona: Ariel, 2001.
COMENTARIS sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 3 vol. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, 1988. Comentaris 91 a 106.
CORTES Generales, Las. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1987.
DE LA PEÑA, L. Derecho parlamentario español y Tribunal Constitucional. Madrid: Comares, 1998. DRET ***
DIVERSOS AUTORS. Los parlamentos de Europa y el Parlamento Europeo. Madrid: Cyan, 1997.
DIVERSOS AUTORS. Parlamento y justicia constitucional. Pamplona: Aranzadi, 1997.
DIVERSOS AUTORS. El Parlamento y sus transformaciones actuales. Madrid: Tecnos/ Parlamento de Andalucía, 1994.
GARRORENA MORALES, A. El Parlamento y sus transformaciones actuales. Madrid: Asamblea Regional de Murcia. Tecnos, 1990.
GUERRERO SALOM, E. El parlamento: qué es, cómo funciona, qué hace. Madrid : Síntesis, 2004.
LINZ, Juan. "Democracia: presidencialismo o parlamentarismo". En: LINZ i d'altres. Hacia una democracia moderna. La opción parlamentaria. Santiago de Xile: Universidad Católica de Chile. C.P.
LÓPEZ GUERRA, L. i d'altres. Dret constitucional. Vol. II. València: Tirant lo Blanch, 1995.
MARTÍNEZ, A. El Congreso de los Diputados en España, funciones y rendimiento. Madrid: Tecnos, 2000. C.P.
MOLAS, Isidre; PITARCH, Ismael. Las Cortes Generales en el sistema parlamentario de gobierno. Madrid: Tecnos, 1987.
MONTERO GIBERT, José Ramón; GARCIA MORILLO, Joaquín. El control parlamentario. Madrid: Tecnos, 1984.
PÉREZ ROYO, Javier. Curso de Derecho Constitucional. Madrid: Espasa Calpe, 1990.
PRATS, J. La reforma de los Legislativos en América Latina. Un enfoque institucional. València: Tirant lo Blanch, 1997.
PUNSET, R. Estudios parlamentarios. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 2000.
SANTAOLALLA LÓPEZ, Fernando. Derecho parlamentario español. Madrid: Espasa Calpe, 1990.
SANTAOLALLA LÓPEZ, Fernando. El Parlamento en la encrucijada. Madrid: Eudema, 1989.
SOLÉ, J.; APARICIO, M. A. Las Cortes Generales en el sistema constitucional. Madrid: Tecnos, 1988.

Publicacions de consulta habitual
Anuario de Derecho Constitucional y Parlamentario. Asamblea Regional de Murcia.
Bibliografía de Derecho Parlamentario. Junta General del Principado de Asturias.
Jornadas de Derecho Parlamentario. Madrid: Congreso de los Diputados.
Publicaciones de la Asociación Española de Letrados de Parlamentos. Madrid: Tecnos.
Publicaciones del Parlamento Vasco. Vitòria: Parlamento Vasco.
Revista de las Cortes Generales. Madrid: Congreso de los Diputados.

Webs parlamentàries d'interès

http://www.congreso.es
http://www.senado.es
http://www.parlament.cat
http://parlamento.euskadi.net
http://iberoame.usal.es/legislativo/legislativos/presentacion1.htm
http://www.duei.de/iik
http://www.aelpa.org/informacion.htm
http://www.bibliojuridica.org

 

AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA

Els criteris que es tenen en compte són l'assistència i la participació a les classes; la realització d'exercicis pràctics i de lectures, el debat que se'n fa a classe per comprovar que s'han assimilat els conceptes explicats; els resultats de l'examen final, que inclou el desenvolupament de qüestions teòriques, i la realització, si escau, de comentaris pràctics similars als fets durant el curs.

Els professors mantenen, malgrat les dificultats creixents, una ferma vocació docent; no en tenen gens, però, d'examinadora. És per això que tenen bon rotllo amb els estudiants -participatius i actius- i fugen d'examinants tant com permet l'ordenament vigent.

Els alumnes han de fer quatre lectures obligatòries, que també poden ser objecte d'avaluació a l'examen final.
A) Professor Pitarch
a) (triar-ne una) data de debat i lliurament: 26 d'octubre
-- KELSEN, H. Esencia y valor de la democracia. Barcelona: Ariel, 1977.
-- SCHMITT, Carl. Sobre el parlamentarismo. Madrid: Tecnos, 1990, pàg. 3-63.

b) (triar-ne una) data de debat i lliurament: 23 de novembre
-- CAZORLA PRIETO, Luis María. Las Cortes Generales: ¿parlamento contemporáneo?. Madrid: Civitas, 1985. i CAZORLA PRIETO, Luis María. El Congreso de los Diputados: su significación actual. Pamplona: Aranzadi, 1999 (lectura històrica i dialèctica).
-- GARCÍA MORILLO, Joaquín. "Mitos y realidades del parlamentarismo". En: Revista del Centro de Estudios Constitucionales, núm. 9 (1991), pàg. 115-144. i LUCAS VERDÚ, Pablo. Manual de derecho político. 3a. ed. Madrid: Tecnos, 2001. Pàg. 263-274.
-- MARTÍNEZ, A. [ed.]. El Congreso de los Diputados en España, funciones y rendimiento. Madrid: Tecnos, 2000. (Cap. 1 a 6, inclusivament, i 13.)

Professor X. Muro data de debat i lliurament: 4 de desembre
c) 1. El control de l'activitat parlamentària pel Tribunal Constitucional: fonament i límits. (triar-ne un)
-- ÁLVAREZ, Enrique; ARNALDO, Enrique. "Autonomía parlamentaria y jurisprudencia constitucional". En: Parlamento y Justicia Constitucional. IV Jornadas de la Asociación Española de Letrados de Parlamentos. Pamplona: Aranzadi, 1997. Pàg. 41-52.
-- PUNSET, Ramón. Estudios parlamentarios. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2001. Pàg. 385-417.

d) 2. Quins són els problemes més destacats que planteja la regulació del control parlamentari (insuficiències, ineficàcia, falta de control, etc.)? Reflexionar sobre la realitat de la contraposició Govern/Parlament i la contraposició majoria/minories. (triar-ne un)
-- ARAGÓN, Manuel. "La forma parlamentaria de gobierno: problemas actuales". En: Constitución, democracia y control [en línia].  
-- GARCÍA MORILLO, Joaquín. El control parlamentario. Madrid: Tecnos, 1984. Pàg. 25-61.
-- SÁNCHEZ NAVARRO, Ángel J. La oposición parlamentaria. Madrid: Congreso de los Diputados, 1997. Pàg. 196-223, 249-268
. -- Cal fer QUATRE resums - escollir-ne un de cada bloc- entre quatre i sis pàgines com a màxim, a lliurar en el termini indicat; els textos seran debatuts i presentats a l'aula.

Aquests treballs han de tenir, com a mínim, la qualificació d' apte; altrament, a criteri del professor, s'hauran de repetir. Les lectures i els treballs reflexius són tan importants com el coneixement del programa, i signifiquen la meitat de la qualificació final.

La presentació d'aquests treballs amb les condicions establertes, i el calendari que determini el professor, és condició indispensable per poder presentar-se a l' examen final.

L'examen final es refereix als conceptes i a les institucions exposades en les classes teòriques; es pot plantejar també la resolució d'un supòsit de fet - cas pràctic- , en el qual es plantegin alguns dels problemes estudiats en els casos pràctics realitzats durant el curs; la part dedicada a avaluar l'aprofitament de les lectures interroga sobre algunes de les qüestions examinades pels autors. També es pot plantejar un tema transversal.

[B) Jurisprudència
A l'apartat "Pràctiques", de la web de l'assignatura es penjaran tres dossiers de jurisprudència constitucional amb diversos fragments de sentències per tal que l'alumnat els llegeixi. Aquests dossiers estan relacionats amb temes exposats a classe. Basant-se en aquesta jurisprudència, així com en la Constitució Espanyola i el Reglament del Parlament de Catalunya, els dies 16 d'octubre, 6 de novembre i 27 de novembre es plantejarà als alumnes un supòsit o una sèrie de supòsits que han de resoldre per escrit. Per fer-ho es poden portar a classe els dossiers i els textos esmentats.

C) Preparació del programa:
Dos temes del programa i avaluables, els prepara individualment l'alumnat:
Tema 2
-- NOLTE, Detlef; LLANOS, Mariana i d'altres. "Función y funcionamiento de los senados en América Latina". Arbeitspapier, núm. 4 i 5. [En línia].
 
-- SÁNCHEZ, Francisco; NOLTE, Detlef; LLANOS, Mariana. "I. Bicameralismo y senados: un estudio desde las percepciones de los senadores del Cono Sur latinoamericano". En: Bicameralismo, senados y senadores en el Cono Sur latinoamericano. Barcelona: Parlament de Catalunya/ICPS, 2005. Pàg.11-88.

Tema 8
MOLAS, Isidre; PITARCH, Ismael E. Las Cortes Generales en el sistema parlamentario de gobierno. Madrid: Tecnos, 1987.

Tema 6
S'explica en una visita al Parlament que es fa el 9 de novembre.

D) Millora de la qualificació: Els alumnes que obtinguin, com a mínim, una puntuació de 8, notable, a proposta del professor poden millorar-la i assolir excel·lent o, en el seu cas, matrícula d'honor, fent un treball sobre Jurisprudència del Tribunal Constitucional o sobre Tècnica legislativa, que s'ha de lliurar abans del 8 de gener. Cal fer un resum crític (15/ 20 pàgines) d'algun dels llibres o temes següents:

Alumnat de DRET
a) Jurisprudència del Tribunal Constitucional
-- DE LA PEÑA, L. Derecho parlamentario español y Tribunal Constitucional. Madrid: Comares, 1998. Capítols I, II, III i IV.
-- Asociación Española de Letrados de Parlamentos. Parlamento y justicia constitucional. Pamplona: Aranzadi, 1997. Capítols següents:
- AGUIAR DE LUQUE, Luis. "La composición y organización parlamentarias en la jurisprudencia constitucional".
- JIMÉNEZ CAMPO, Javier. "Sobre los derechos fundamentales de los parlamentarios".
- VÍBORAS JIMÉNEZ, José Antonio. "La función legislativa en la jurisprudencia constitucional".
- PEÑA RODRÍGUEZ, Luis de la. "La función de control en la jurisprudencia constitucional".

b) Tècnica legislativa:
- KARPEN, Ulrich. "L'avaluació de la legislació". En: Legislador i tècnica legislativa. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2003.
- Montoro, M. Jesús. "Seguretat jurídica i tècnica legislativa". En: Legislador i tècnica legislativa. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2003.
- CORONA, J.; PAU, F.; TUDELA, J. [coord.]. La técnica legislativa a debate. Madrid: Tecnos, 1994.
- GRETEL. Curso de técnica legislativa. Madrid: CEC, 1989.
- SAINZ MORENO, F.; DA SILVA, J. C. [coord.]. La calidad de las leyes. Vitòria: Parlamento Vasco, 1989.

Alumnat de CIÈNCIA POLÍTICA

a) Pot optar també per un treball sobre:

-- Els sistemes parlamentari i presidencialista

-- NOHLEN, D.; FERNÁNDEZ, M. El presidencialismo renovado. Caracas: Nueva Sociedad, 1998.

-- NOHLEN, Dieter. El contexto hace la diferencia: reformas institucionales y el enfoque histórico-empírico.

- - L'estructura de les càmeres
-- Arbeitspapier, núm. 4 i 5 i dues monografies més
-- PRATS I CATALÀ, Joan. La reforma de los legislativos en América Latina. València: Tirant lo Blanc, 1997. Cap. 1 i 2.

D) Sense perjudici de l'obligatorietat de fer aquestes lectures, cal recordar que, per al bon seguiment del curs, és necessari treballar la bibliografia bàsica. L'àrea de l'assignatura al Campus Global recull àmpliament bibliografia complementària.

 

SITUACIONS ESPECIALS

Els alumnes repetidors i els Erasmus s'han d'adreçar personalment al professor, a l'inici del trimestre, per establir el seu règim de treball.

ADVERTIMENT

Al llarg del curs, en funció de la bibliografia existent, es poden modificar les lectures obligatòries proposades.