Llicenciatura en Biologia (3361)

Comunicació Científica(12332) 

IDENTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT DOCENT

El curs Comunicació Científica és una activitat acadèmica optativa de la llicenciatura en Biologia de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, reconeguda amb 4,5 crèdits: 2,5 de teòrics i 2 de pràctics.
El curs està adreçat als estudiants de cinquè de Biologia i serà impartit durant el primer trimestre.

COORDINACIÓ I PROFESSORAT

El curs serà coordinat i impartit per Gemma Revuelta.  

OBJECTIUS GENERALS

- Proporcionar una visió general sobre les relacions entre l’activitat científica i la societat, amb especial èmfasi en els coneixements i les actituds públiques envers la ciència, així com en la necessitat de comunicar la ciència a la societat.

- Dotar l’estudiant de les tècniques bàsiques per millorar la seva capacitat de comunicació (oral i escrita) tant per a audiències especialitzades, com per al públic general.

- Familiaritzar els estudiants en el coneixement del funcionament dels mitjans de comunicació i en les principals formes de relació entre científics i periodistes.  

OBJECTIUS ESPECÍFICS

Els objectius específics de cada tema estaran a la disposició dels estudiants –a través del Campus Global o a través del correu electrònic– i seran l’objecte d’avaluació del rendiment acadèmic dels estudiants.

AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE

A)   Mètodes, tipus i nombre d’avaluacions

S’utilitzaran QUATRE mètodes diferents per a l’avaluació:
- Proves d’elecció múltiple.
- Proves de respostes curtes amb criteris objectius de correcció.
- Proves pràctiques: redacció, anàlisi de casos i processos de presa de decisions. L’avaluació de cada cas es basarà en l’assoliment dels objectius específics plantejats per al tema corresponent a la pràctica.
- Preparació del guió i el suport gràfic (Power Point, etc.) per a una hipotètica exposició oral curta (equivalent a 10 minuts) sobre un tema a escollir per l’alumne.
Durant el curs es farà una avaluació formativa, consistent en una breu prova de respostes curtes a mig del trimestre.
Les proves pràctiques es realitzaran en acabar cada tema del programa.
L’avaluació final (PEM + prova de respostes curtes + prova de redacció) es realitzarà al final del curs.
B) Nota acreditativa final
La contingència de les diferents proves a la nota final serà la següent:
- Avaluació final (PEM + preguntes curtes + redacció) = 50%
- Preparació del guió i suport per a una exposició oral = 20%
- Proves pràctiques = 30%
- Avaluació formativa = la superació de l’avaluació formativa implicarà una millora de la nota final fins a un màxim de 0,5 punts.
C)  Criteris de superació
Per superar l’activitat docent l’estudiant ha d’obtenir una nota de 5 o superior.
Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats d’avaluació implica la no-superació de l’assignatura.

PROGRAMA

1. Percepció pública de la ciència

- Coneixement, interès, confiança i actituds socials vers la ciència i els científics.
- Iniciatives públiques per apropar la ciència i els científics al gran públic.
- Biotecnologia i societat.

2. Comunicació social de la ciència

- Motius per comunicar la ciència a la societat.
- Principals vies per a la comunicació social de la ciència:
a) Mitjans de comunicació.
b) Llibres i revistes de divulgació científica.
c) Museus i centres de ciència.
- Breu història de la divulgació científica.

3. La ciència als mitjans de comunicació

- Producció periodística:
a) Organització, procediments i presa de decisions als mitjans de comunicació.
b) Fonts d’informació.
c) Les revistes científiques com a font d’informació.
d) Selecció i jerarquització de les noticies.
- Representacions de la ciència i dels científics als mitjans de comunicació.
- Relacions entre científics i periodistes.
- El paper dels gabinets de premsa i les oficines de comunicació.

4. Tècniques de comunicació

- Comunicació per a audiències especialitzades
a) Tècniques de comunicació oral.
b) Preparació de presentacions i suport audiovisual.
- El científic com a font d’informació per a la premsa
a) Maneres de treballar i col·laborar amb els periodistes.
b) L’entrevista i el debat.
c) La roda de premsa.
d) Els comunicats i els dossiers de premsa.
e) Internet com a mitjà d’interacció entre científics i periodistes.
f) Comunicació de crisi.
- El científic com a agent de comunicació social
a) Tècniques de comunicació oral (participació en TV, ràdio i actes públics per a audiències no especialitzades).
b) Tècniques de redacció periodística.
c) L’article d’opinió.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Col·laboració amb el servidor de notícies Biomedia. Els estudiants que ho desitgin podran practicar les habilitats adquirides durant el curs elaborant articles, notícies i entrevistes per a Biomedia, recurs electrònic d’informació sobre les ciències de la salut i de la vida coordinat per l’Observatori de la Comunicació Científica (UPF).

METODOLOGIA DOCENT

Tot i que una part del programa es realitzarà a partir de classes magistrals (especialment pel que fa als temes 1, 2 i 3), una part significativa del curs s’impartirà de forma pràctica, a través de l’anàlisi de casos, de pràctiques de redacció, expressió oral, etc.
Els continguts del tema 4 es treballaran de forma eminentment pràctica.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

BIBLIOGRAFIA BÀSICA
CASASÚS, J. M.; NÚÑEZ LADEVEZE, L. Estilo y géneros periodísticos. Barcelona: Ariel, 1991.
CASSANY, D. La cocina de la escritura. Barcelona: Anagrama, 2000
GREGORY, J.; LÓPEZ, M. Cómo se fabrican las noticias. Barcelona: Piados, 1995. (Papeles de Comunicación, 9).
MILLER S. Science in Public. Nova York: Plenum Press, 1998.
TURNEY, J. Frankenstein’s Footsteps (Science, Genetics and Popular Culture). Yale University Press, 1998.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
FOX KELLER, E. Le rôle des métaphors dans les progrès de la biologie. Institut Synthélabo pour le progrès de la connaissance. Le Plessis-Robinson, 1999.
INFORME QUIRAL. “Medicina en la prensa española”. Rubes editorial, Barcelona. Edicions 1997, 1998, 1999, 2000 i 2001.
NELKIN, D. La ciencia en el escaparate. Fundesco 1990.
NELKIN, D. Selling science: how the press covers science and technology. New York: W.H. Freeman & Company, 1995.
SCANLON, E. (ed.) Communicating Science: contents and channels –Routledge (London and New York) & The Open University. 1999.
SCANLON, E. (ed.) Communicating Science: professional contexts –Routledge (London and New York) & The Open University. 1999.

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES RECOMENADES
Quark, ciencia, medicina, comunicación y cultura.
Public Understanding of Science.  
Science Communication.