Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Llengua D (II) (català)(12879) 

I. OBJECTIUS

Atès que aquesta assignatura s'adreça principalment als alumnes de districte compartit i d’universitats estrangeres que ja han cursat Llengua D (I), l’objectiu prioritari serà:

1.    Que els alumnes perfeccionin el nivell de llengua perquè puguin expressar-se en situacions comunicatives quotidianes i entendre la llengua en el context acadèmic.

2.    Que els alumnes assoleixin, des de la perspectiva de la gramàtica normativa, els punts bàsics de l’ortografia i de la morfosintaxi de la llengua catalana. Insistirem en els aspectes que solen ser més conflictius per als parlants no nadius i, mitjançant l'ajut d'exercicis pràctics, procurarem automatitzar-ne l'ús. El nostre objectiu últim és que els estudiants, en finalitzar l'assignatura, siguin capaços d'emprar correctament, per escrit, la llengua estàndard.

II. CONTINGUTS

1. Situacions comunicatives

- Estructures lingüístiques quotidianes.

- Anàlisi i comentari de models (diàlegs estereotipats).

- Pràctica oral.

2. Ortografia

El vocalisme

Síl·labes tòniques i síl·labes àtones

Sons vocàlics. Vocals obertes i vocals tancades

Les vocals tòniques. Les grafies. a/e

La vocal neutra. Dificultats ortogràfiques

Ortografia o/u

Les síl·labes.

L'accentuació

La dièresi.

El consonantisme

Ortografia de b / v

Les oclusives sordes i sonores (p, t, c i b, d, g)

Els sons nasals (m, n, ny)

Altres grups consonàntics. Ortografia de la ny.

Les consonants ròtiques (r i rr)

La lletra h

Les consonants fricatives z, s, ss, c, ç

Les palatals fricatives i africades. Les grafies j, g, tj, tg, x, ix, tx

3. Morfologia i sintaxi

Substantiu. Gènere i nombre

Adjectiu. Flexió

Determinants

Pronoms

Verb. Models de conjugació

Verbs irregulars més habituals

Perífrasis verbals

Ser i Estar

Adverbis. Tipologia

Preposicions  

III. LECTURES OBLIGATÒRIES

·        MONZÓ, Quim (1993) El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema. [Comentari escrit i oral d’un dels capítols del llibre El perquè de tot plegat]

IV. AVALUACIÓ

L'avaluació de l'assignatura serà doble: d'una banda, es durà a terme una avaluació continuada tenint en compte la participació a classe i la qualificació dels exercicis o treballs que es vagin fent al llarg del curs. D'altra banda, es farà una prova final que serveixi per avaluar si s'ha assolit un domini receptiu i productiu suficient del català oral i escrit.  

V. BIBLIOGRAFIA

1. Gramàtiques  

BADIA I MARGARIT, A. Gramática catalana. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1962. (Biblioteca Románica Hispánica, Manuales, 10). [2 volums]

BADIA I MARGARIT, A. Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.

FABRA, P. Gramàtica catalana. Barcelona: IEC, 1993.

FABRA, P. Gramàtica catalana. Barcelona: Teide, 1957.

RUAIX, Josep. El català 1, 2 i 3. Josep Ruaix, Moià, 1988.

SOLÀ, J., LLORET, M.R., MASCARÓ, J., PÉREZ SALDANYA, M. Gramàtica del català contemporani, Barcelona: Empúries, 2002.

2. Diccionaris

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Palma de Mallorca, València: Edicions 3 i 4, Edicions 62, Editorial Moll, Enciclopèdia Catalana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.

ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982.

ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari català=castellà i castellà=català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985 i 1987.

FRANQUESA, M. Diccionari de sinònims. Barcelona: Pòrtic, 1971.

PEY, S. Diccionari de sinònims i antònims. Barcelona: Teide, 1970.

RASPALL, J.; MAR