2002-2003

Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)


Gramàtica i Anàlisi del Discurs A2 (català) II(12875) 


Professors: Daniel Cassany, Rosa Estopà, Montserrat Ribas i Cristina Gelpí.

Objectius i continguts (descripció general):

Objectius conceptuals:

Objectius procedimentals:

Continguts dels crèdits teòrics:

Continguts dels crèdits pràctics:

Continguts:

TEORIA

1r. Oralitat i escriptura. Aspectes socioculturals, cognitius, pragmàtics i discursius. La interacció entre modes: escrit per ser llegit o escoltat. Gèneres orals i escrits.

2n. Descripció de la parla. Característiques discursives, gramaticals i lèxiques de la parla. Imbricació sintàctica: ordre dels mots, el·lipsi, interjeccions i vocatius.

3r. Descripció de la prosa I. La gramaticalitat en la prosa: composició oracional i complexitat sintàctica. Densitat lèxica: precisió, terminologia. Llegibilitat: indicis gramaticals, lèxics i semàntics; recomanacions.

4t. Descripció de la prosa II. Llenguatge planer i llegibilitat: objectius, recerques i recomanacions. L’extensió de l’oració. Variació estilística. Puntuació i entonació.

5è. Aspectes contrastius 1. Estudis de retòrica contrastiva. Llenguatge administratiu català i castellà. Criteris general. Tractament: vós.

6è. Aspectes contrastius 2. Aprofundiment en qüestions gramaticals diferencials respecte del castellà: pronoms en i hi, usos preposicionals, oracions de relatiu.

7è. Gèneres acadèmics. Registre: nivell de formalitat, grau d’especificitat, despersonalització. Seqüències discursives: definició, citació, explicació.

8è. Seqüències narratives. Superestructures narratives. L’aspecte verbal, marcadors discursius. La inserció de seqüències: descripció i diàleg en la narració.

9è. Seqüències argumentatives. Superestructures argumentatives. Components: tesi, arguments, exemples. La teoria de l’argumentació: topoï. Tipus d’arguments.

10è. Figures retòriques. Figures d’estil basades en la construcció sintàctica (el·lipsi, asíndeton, paral·lelisme, hipèrbaton). Figures del pensament: paradoxa i ironia. Figures del sentit: metàfora i metonímia.  

PRÀCTICA

1r. Oralitat i escriptura. Anàlisi i comentari d’escrits que són transcripcions de l’oral, simulacions, etc. Redacció d’escrits per ser oralitzats.

2n. Descripció de la parla. Transcripció d’un fragment de parla i transformació en prosa. Anàlisi de seqüències conversacionals. Redacció de diàlegs.

3r. Descripció de la prosa I. Avaluació de la densitat lèxica de fragments diversos. Redacció d’escrits amb graus diversos de complexitat sintàctica.

4t. Descripció de la prosa II. Anàlisi i comentari de textos amb graus de llegibilitat divers. Transformació d’escrits poc llegibles i poc planers.

5è. Aspectes contrastius 1. Comparació i anàlisi d’un escrit administratiu català i castellà; identificació dels trets característics de l’estil català contemporani.

6è. Aspectes contrastius 2. Anàlisi comparativa de fragments de textos catalans i castellans traduïts. Exercicis d’anàlisi i reformulació de frases. Pràctiques de redacció de textos que utilitzin aquests recursos.

7è. Gèneres acadèmics. Realització i comentari de tests diversos per analitzar el nivell de formalitat, el grau d’especificitat i el grau de despersonalització de fragments de textos.

8è. Seqüències narratives. Anàlisi comparativa d’una notícia i d’un conte per contrastar l’organització diferent de les dades. Identificació dels trets gramaticals de la narració.

9è. Seqüències argumentatives. Anàlisi de seqüències argumentatives: identificació de tesis, arguments, etc. Identificació dels diversos tipus d’arguments. Producció de breus argumentacions.

10è. Figures retòriques. Identificació i comentari d’exemples de les figures retòriques en textos diversos. Producció d’escrits breus que utilitzen aquests recursos.

ORGANITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ

Per aprovar aquesta assignatura s’han de complir els requisits següents:

  1. Fer i aprovar quatre treballs pràctics de redacció i anàlisi lingüística. Aquests treballs els corregirà el docent de pràctiques i, per considerar-los aprovats, hauran d’haver merescut una qualificació mínima de 5 punts sobre 10 i hauran de ser correctes des del punt de vista normatiu (s’entén, doncs, aquí, que no podran tenir cap falta de correcció).
  2. Fer i aprovar l’examen final d’aquesta assignatura, que s’efectuarà a final de curs i que corregirà el professor de teoria.
La puntuació global d’aquesta assignatura serà de 100 punts, que es corresponen a 60 punts per a la prova final i 40 per a la pràctica, a raó de 10 punts per cadascun dels quatre treballs.

BIBLIOGRAFIA

1r tema: Oralitat i escriptura.

CASSANY, Daniel. (1987) Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. Barcelona: Empúries. 1a part: El codi escrit.

CASTELLÀ, Josep Maria; VILÀ i SANTASUSANA, Montserrat (2002) "La llengua oral formal: un espai intermedi entre oralitat i escriptura", dins Vilà i Santasusana, Montserrat coord. Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó. 19-30.

GREGORY, Michael i CARROLL, Susan. (1978) Language and Situation. Londres: Routledge & Kegan Paul. Versió espanyola: Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales. Mèxic. FCE. 1986. Capítol IV: "Modos del discurso."

ONG, Walter J. (1982) Orality and Literacy. The Technologizing of the Word. Londres: Methuen & Co. Ltd. Versió espanyola: Oralidad y escritura. Mèxic: FCE.

2n tema: Descripció de la parla.

BLECUA, José Manuel. (1982) Qué es hablar. Barcelona: Salvat.

SCHIFFRIN, Deborah. (1988) "El análisis de la conversación", dins Newmeyer, F. J. comp. Linguistics: The Cambridge Survey. IV. Language: The Social-cultural context. Cambridge: CUP. Versió espanyola: Panorama de la lingüística moderna. IV: El lenguaje: contexto socio-cultural. Madrid: Visor. 1992, 299-328.]

TUSÓN VALLS, Amparo. (1991) "Las marcas de oralidad en la escritura", Signos, 3, 14-19. abril-juny.

3r i 4t temes: Descripció de la prosa I i II.

COROMINA, Eusebi. (1994) "El llenguatge eficaç." dins Camps, Anna ed. (1994), Context i aprenentatge de la llengua escrita. Barcelona: Barcanova. p. 153-174.

IVAP / EAPC / EGAP (1996) La millora de la comunicació entre l’Administració i els ciutadans. Ponències de les jornades sobre simplificació del llenguatge. Donostia: IVAP.

RICHAUDEAU, Francois. coord. (1984) Recherches actuelles sur la lisibilité. París: RETZ. Versió castellana: La legibilidad. Investigaciones actuales. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez / Pirámide. 1987.

5è i 6è temes: Aspectes constrastius 1 i 2

GODDARD, C. i WIERZBICKA, A. (1997) "Discurso y cultura", dins Van Dijk, Teun A. coord. (1997), Discourse Studies: A Multidisciplinary Introduction. Volume 2. Discourse as Social Interaction, Londres, Sage. Versión castellana: Estudios sobre el discurso Una introducción multidisciplinaria. Volumen 2: El discurso como interacción social, Barcelona, Gedisa, 2000: 331-365.

DUARTE, Carles; ALSINA, Àlex; SIBINA, Segimon. (1991) Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.

LACREU, Josep (1990) Manual d’ús de l’estàndard oral. València: Institut de Filologia Valenciana / Universitat de València. 2a ed. 1992.

VALLCORBA, Jaume (2000) "Interferències en els pronoms adverbials en i hi i les solucions esgarriadores", Llengua Nacional, 31, 23-29.

7è tema: Gèneres acadèmics

CASSANY, Daniel; Castelló, Montserrat. (1997) "Els textos acadèmics.", Articles, 13, 5-9.

CASSANY, Daniel; GARCÍA DEL TORO, Antonio. (1999) Recetas para escribir. San Juan (Puerto Rico). Plaza Mayor. [Manual de redacció acadèmcia per a estudiants hispanoamericans]

CROS, Anna (1995): "El discurso académico como un discurso argumentativo. El argumento de autoridad en la primera clase de un curso académico", Comunicación, Lenguaje y Educación, 25, 95-106.

8è i 9è tema: Seqüències narratives i argumentatives

Cros, Anna (2002) "L’argumentació oral", dins Vilà i Santasusana, Montserrat coord. Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó. 63-82.

Garrido Domínguez, A. (1993) El texto narrativo. Madrid. Síntesis.

Plantin, Christian. (1996) L’argumentation. París: Seuil. col. "mémo". Versió espanyola: La argumentación, Barcelona: Ariel, 1998.

10è tema: Figures retòriques

Laborda, Xavier. De retòrica. La comunicació persuasiva. Barcelona: Barcanova.
MEDINA, Jaume, L'Art de la paraula. Tractat de retòrica i poètica. Barcelona: Proa, 2000.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona