2002-2003

Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)


Lingüística Aplicada a la Traducció(12804) 


Professors Grup 1: Dra. Teresa Cabré i Dr. Esteve Clua
Professors Grup 2: Dra. Janet DeCesaris i Dra. Mercè Lorente

Els continguts de l’assignatura es presentaran durant les sessions de 2 hores i es recolzaran amb exercicis fets a les sessions de pràctica i amb lectures i exercicis fets fora de l’aula. Les lectures i els exercicis formen part d’aquest dossier.

PROGRAMA

Tema 1. Lingüística i traducció

1.1 La traducció
  1. La traducció com a procés cognitiu i verbal: l’estudi de la traducció
  2. La traducció com a activitat: l’exercici de la traducció
  3. Competències del traductor/a i de l’intèrpret
1.2 La lingüística
  1. L’objecte de la lingüística
  2. Les tasques del lingüista
1.3 Aspectes diferencials entre la lingüística i la traducció
  1. Activitat del lingüista i activitat del traductor
  2. Actituds davant les llengües
  3. Bases indispensables d’una lingüística per a la traducció
Lectures
  • Aitchison, Jean. «What is linguistics?». A Linguistics. Londres: Hodder Headline. 5-10, 1999.
  • Newmark, Peter. «Introduction». A Manual de traducción. Madrid: Cátedra. 17-20, 1992.
  • Snell-Hornby, Mary. «Traducción, texto y lengua». A Estudios de traducción. Hacia una perspectiva integradora. Salamanca: Almar. 91-95, 1999.

Tema 2. El llenguatge i les llengües

2.1. El llenguatge com a capacitat lligada a l’espècie

  1. El coneixement lingüístic
  2. Competència i actuació
  3. Manifestacions de la competència
  4. Sons i paraules. Arbitrarietat de la relació entre so i paraula
  5. Creativitat lingüística
  6. Límits de la competència
  7. Noció i tipus de gramàtica
  8. Universals de les llengües
2.2. El llenguatge com a sistema d’expressió i comunicació
  1. Propietats específiques del llenguatge humà
  2. Altres sistemes de comunicació (o d’expressió)
  3. El llenguatge de signes
2.3 Orígens i adquisició del llenguatge
  1. Fonaments biològics de l’adquisició del llenguatge
  2. Hipòtesis sobre l’adquisició
  3. Condicions socials d’adquisició
  4. Estadis d’adquisició
  5. Mode d’adquisició (regles i unitats)
Lectura
  • Cabré, M. Teresa. Sobre el llenguatge i les llengües. Lliçó inaugural del curs 2001-02 de la Universitat Pompeu Fabra, 2001.

Tema 3. La lingüística

3.1 Objecte d’estudi de la lingüística: Llengua / parla, competència / actuació
3.2 Metodologia lingüística
3.3 Gramàtica; tipus de gramàtica: prescriptiva, descriptiva, teòrica; variació lingüística; sincronia i diacronia
  1. Components d’una gramàtica: fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic
  2. Unitats, regles i principis
Lectures
  • Radford, Andrew. Introducción a la sintaxis transformativa. Barcelona: Teide. 1-5, 1988.
  • Newmark, Peter. «Introduction». A Manual de traducción. Madrid: Cátedra. 17-20, 1992.

Tema 4. Fonologia i morfologia

4.1. Fonètica i fonologia

  1. Conceptes bàsics: fonema, al·lòfon i tret distintiu
  2. La síl·laba
  3. Processos fonològics
4.2 Morfologia
  1. Conceptes bàsics: morfema i al·lomorf
  2. Flexió, derivació i composició
  3. Al·lomorfia i alternances fonètiques
Lectures
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos. «Introducción: sonido y fonema; fono y alófono». A Curso universitario de lingüística general. Madrid: Síntesis. 2, 517-519, 1991.
  • Mascaró, Joan. «Morfologia: aspectes generals». A Solà, Joan; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. 1, 469-472, 2002.

Tema 5. El lèxic

5.1. L’estructura del lèxic d’una llengua

  1. Les categories morfosintàctiques
  2. Estructura de paraula: flexió, derivació, composició
  3. Les unitats i els nivells d’anàlisi: morfema, paraula, unitat lèxica, combinatòria lèxica
  4. L’equivalència a nivell del lèxic
5.2. Aspectes semàntics del lèxic
  1. Les relacions semàntiques: la polisèmia, la sinonímia, l’homonímia, la metonímia
  2. Significat i referència
  3. Significat i contextualització
Lectures
  • Aitchison, Jean. «Meaning?». A Linguistics. Londres: Hodder Headline. 82-90, 1999.
  • Fawcett, Peter. «Sub-Word Components» i «Semantics». A Translation and Language. Manchester: St. Jerome Publishing. 11-26, 1997.
  • Muñoz Martín, Ricardo. «El lèxic extramurs». A Lingüística per a la traducció. Vic: Eumo. 215-232, esp. 220-232, 1995.

Tema 6. Sintaxi i semàntica (1)

6.1. Estructures de constituents

  1. Categories majors i menors
  2. Ordre oracional
  3. Nuclis i complements
  4. Relacions de dependència: la recció i la modificació
6.2. Funcions gramaticals
  1. Correlació estructural entre forma i funció
  2. Correlació de cas entre forma i funció
  3. Ambigüitat estructural
6.3. La informació sintàctica i semàntica del lèxic
  1. Predicats i arguments
  2. Estructura argumental
  3. Marcs de subcategorització
  4. Papers semàntics
Lectures
  • Bosque, Ignacio. Las categorías gramaticales. Madrid: Síntesis. 55-59, 1990.
  • Haegeman, Liliane. Teoria de la recció i el lligam. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 55-62, 1993.

Tema 7. Sintaxi i semàntica (2)

7.1. Variació de marcs de subcategorització

  1. Alternança de constituents
  2. Expletius
  3. Obligatorietat de complements
  4. Elisió de complements. Usos absoluts
7.2. Variació argumental i semàntica
  1. Predicats autònoms i predicats derivats
  2. Reducció d’arguments
  3. Ampliació d’arguments
  4. Alternança de papers semàntics en una posició argumental
  5. Conseqüències semàntiques de la variació argumental
7.3. Altres qüestions de la semàntica de predicats
  1. Predicats polisèmics
  2. Eventivitat i aspecte
7.4. Semàntica oracional
  1. La modalitat oracional: declarativaes, imperatives i interrogatives
  2. La semàntica veritativa. El principi de no-contradicció
Lectures
  • Subirats, Carlos. Introducción a la sintaxis léxica del español. Frankfurt - Madrid: Vervuert – Iberoamericana. 117-120, 2001.
  • Ridruejo, Emilio. «Modo y modalidad. El modo en las subordinadas sustantivas». A Bosque, Ignacio; Demonte, Violeta (dir.). Gramática descriptiva de la lengua española. Madrid: Espasa. 2, 3211-3215, 1999.

Tema 8. L’oració en el discurs

8.1 La funció informativa de les estructures gramaticals.Els elements dins l’oració: ordre canònic i ordres marcats

a. Ordre canònic dels complements del verb; elements pesants i posposició
b. Dislocació a l’esquerra. Propietats sintàctiques: sintagma al marge esquerre i pronom de represa (clític pronominal) adjuntat al verb concordant amb el sintagma dislocat. Propietat informativa: és un element temàtic. Distinció entre tema i rema.
c. Dislocació a la dreta. Propietats sintàctiques: sintagma al marge esquerre i pronom de represa adjuntat al verb. Propietat informativa: element temàtic. Diferència informativa entre dislocació a la dreta i dislocació a l’esquerra.
d. Posició del subjecte: preverbal i postverbal. Ordre relatiu del subjecte postverbal i els complements. Semblança entre el subjecte preverbal i la dislocació a l’esquerra.
e. Rematització (o avantposició de focus). Propietats sintàctiques: sintagma al marge esquerre sense pronom de represa, amb cim tonal. Propietat informativa: element remàtic amb valor d’oposició
f. Oracions clivellades. Oració copulativa amb una subordinada en posició final introduïda per que o per un relatiu. Propietat semàntica: la subordinada expressa una pressuposició i l’oració principal assevera algun element de la proposició pressuposada

8.2. Referència dependent: lligams més enllà de l’oració. Distinció entre expressions anafòriques i expressions díctiques
  1. Expressions amb referència autònoma i expressions sense referència autònoma. Conceptes de referent, referència i coreferent
  2. Expressions que s’interpreten a partir del context lingüístic (anàfora) i expressions que s’interpreten a partir del context de l’enunciació (dixi). El concepte d’antecedent
  3. Tipus d’expressions anafòriques: pronoms febles i pronoms forts. Valor anafòric de la concordança verbal. Distinció funcional entre pronoms febles i forts. Usos anafòrics de l’article, dels demostratius, dels pronoms relatius, etc.
  4. Classes de dixi: de persona, d’espai i de temps. Formes pronominals i verbals de primera i segona persona, adverbis de lloc i demostratius, adverbis de temps, els temps verbals. Oposicions díctiques (p. ex., anar i venir). Diferència català-castellà pel que fa a anar/venir i ir/venir. Verbs que tenen un argument locatiu interpretat dícticament quan és el·líptic, però no necessàriament quan és explícit (p. ex., acostar-se, tornar, etc.).
  5. Estructures potencialment ambigües entre una interpretació anafòrica i una interpretació díctica: lluny, a prop, a l’esquerra, darrere, etc.
8.3. Connexions entre oracions
  1. El concepte de connector textual i connexió textual. Estructures que enllaça o relaciona un connector: oracions, conjunts d’oracions, paràgrafs, apartats, etc.
  2. Categories gramaticals dels connectors: elements parentètics, conjuncions, sintagmes preposicionals.
  3. Classificació semàntico-pragmàtica dels connectors textuals: addició, disjunció, contrast i conseqüència.
  4. Interjeccions: usos parcialment coincidents amb els connectors. Valor no denotatiu d’expressions que, en altres situacions, tenen valor denotatiu; problema per a la traducció: home!, Mare de Déu!, Oh, my God!, Boy, oh, boy!, man!, etc.
Lectures
  • Payrató, Lluís. «L’enunciació i la modalitat oracional». A Solà, Joan; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. 2, 1154-1161, 2002.
  • Vallduví, Enric. «L’oració com a unitat informativa». A Solà, Joan; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. 2, 1226-1229 i 1249-1257, 2002.

Tema 9. Llengua, ús de llengua i societat

9.1. Llengua i ús

  1. La noció de dialecte
  2. La noció de registre
  3. Llengua escrita i llengua parlada
  4. Llengua estàndard
  5. Norma i ús

  6. 9.2. Llengua i societat

  7. El multilingüisme
  8. Funció i tria de llengua ( code-switching)
  9. Política lingüística
  10. Ús normatiu i traducció
Lectures
  • Aitchison, Jean. «Language and society». A Linguistics. Londres: Hodder & Stoughton. 107-112 i 120-123, 1999.
  • Crystal, David. «Speech and Writing». A The Cambridge Encyclopedia of the English Language. Cambridge: Cambridge University Press. 291, 1995.
  • Muñoz Martín, Ricardo. «Què és una llengua?». A Lingüística per a la traducció. Vic: Eumo. 17-28, 1995.

AVALUACIÓ

La nota final de l’assignatura es calcularà de la manera següent: 80% examen final escrit i 20% exercicis escrits. S’han de presentar els exercicis al professor de la sessió de pràctica. S’anunciarà el dia de lliurament de l’exercici corresponent amb antelació i no s’acceptarà cap treball fora de termini. Presenteu els exercicis en paper, si us plau.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona