2002-2003

Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)


Llengua D: Catalą III (11424) 


Professor: Joan Costa.

OBJECTIUS

1. Analitzar, des del punt de vista descriptiu i del prescriptiu, les estructures oracionals i nominals de la llengua.
2. Entendre textos orals i escrits en varietat estąndard.
3. Produir textos orals i escrits breus en varietat estąndard.  

CONTINGUT

1.L'estructura oracional.

1.1. La frase catalana.  Tipologia.
1.2. Constituents oracionals bąsics: el sintagma nominal i el sintagma verbal.
1.3. Els elements de relació: 

1.3.1. La relació prepositiva.  Usos de les preposicions fortes i febles.
1.3.2. La relació conjuntiva.  Conjuncions de coordinació i de subordinació.

2. El sintagma nominal .

2.1. L'estructura morfemątica del nom i de l'adjectiu: morfemes de flexió i de derivació.
2.2. Els pronoms personals. Pronoms dķctics i anafņrics. Els pronoms febles: combinacions i restriccions.  Els pleonasmes.
2.3. Pronoms relatius. Relatius forts i febles. Funcions sintąctiques. El relatiu neutre, el possessiu i el preposicional. Oracions relatives restrictives i no restrictives. Oracions relatives substantives.
2.4. Els quantificadors i els indefinits.
2.5. Les locucions neutres.  Solucions i girs sintąctics catalans.  

DINĄMICA DE LES SESSIONS

1. Presentació teņrica del tema corresponent.
2. Exercicis d’anąlisi en frases aļllades i en un text que l’alumnat haurą preparat.
3. Exercicis de producció.
4. Dictats.  

LECTURES OBLIGATŅRIES

Selecció de narracions curtes de diversos autors contemporanis inclosa en el dossier.  

AVALUACIÓ

1. Parcial.
a) Anąlisi d’un text breu: 2 punts.
b) Dictat d’un fragment conegut: 1 punt.
c) Cloze: 2 punts.

2. Final.
a) Exercicis d’anąlisi: 3 punts.
b) Dictat d’un fragment conegut: 0,5 punts.
c) Comentari breu d’una de les lectures: 1,5 punts.

Nota: per aprovar l’assignatura, és imprescindible aconseguir 2,5 punts a l’examen final.  

BIBLIOGRAFIA

1. Teoria
1.1. Gramątiques

BADIA, A. Gramįtica catalana, 2 VOL. Madrid: Gredos, 1962.
BADIA, A. Gramątica de la llengua catalana (Descriptiva, normativa,diatņpica, diastrątica). Barcelona: Enciclopčdia Catalana, 1994.
CABRÉ, MARIA TERESA. A l’entorn de la paraula 2: Lexicologia catalana. Valčncia: Universitat, 1994.
CUENCA, MARIA JOSEP. Sintaxi fonamental. Barcelona: Empśries, 1996.
LÓPEZ DEL CASTILLO, LLUĶS. Gramątica del  catalą actual. Sintaxi i morfologia. Barcelona: Edicions 62, 1999.
SOLĄ, JOAN. Sintaxi normativa: Estat de la qüestió. 2Ŗ ed. Barcelona: Empśries, 1994.

1.2. Diccionaris

Diccionari castellą-catalą. Barcelona: Enciclopčdia Catalana, 1985.
Diccionari catalą-castellą. Barcelona: Enciclopčdia Catalana, 1987.
FRANQUESA, M. Diccionari de sinņnims. Barcelona: Pņrtic, 1971.
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopčdia Catalana, 1998.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopčdia Catalana; Edicions 62; Tres i Quatre; Moll, 1995.
RASPALL, J. i MARTĶ, J. Diccionari de locucions i de frases fetes. Barcelona: Ed. 62, 1984.

2. Prąctica

RUAIX i VINYET, J. Catalą fącil (fitxes). Moią: Josep Ruaix, 1986.
CASTELLANOS, J.A. Quadern. Normativa bąsica de la llengua catalana (amb exercicis autocorrectius).  Barcelona: Institut de Cičncies de I'Educació. Universitat Autónoma.
Divercat. Curs de Llengua Catalana. Nivell Mitją. CD-ROM.
UNIVERSITAT POMPEU FABRA. Servei d'autoformació en llengua catalana. Campus Global. Formació Contķnua.   

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona