Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Metodologia i Pràctica de la Traducció A-A2 (Castellà-Català) II(11348) 

Professors: Victòria Alsina, Meritxell Domènech, Judit Freixa

OBJECTIU

L'objectiu de l'assignatura és introduir l'estudiant en l'anàlisi semàntica i pragmàtica del text de sortida i millorar el seu nivell d'expressió en la llengua d'arribada.

Com que aquest curs de metodologia i pràctica de la traducció té la particularitat de basar-se en la contrastació de dues llengües A, es prestarà una atenció especial als casos de discrepància gramatical i estilística, i se centrarà en la recerca de solucions que evitin la interferència lingüística.

CONTINGUTS

1. Anàlisi lingüística i anàlisi pragmàtica dels textos.

2. El concepte de fidelitat a l'original:
- Restriccions i prioritats; equivalència dinàmica; propòsit retòric.

3. La varietat lingüística: els registres lingüístics; camp, mode o canal i tenor:
- Les varietats individuals o idiolectes; les varietats geogràfiques; les varietats socials; les varietats històriques.

4. Tipologia textual i especialitats en la traducció:
- Textos informatius de caràcter general; textos especialitzats: comercials, tècnics, cinematogràfics, científics; textos literaris; especificitat dels llenguatges.

5. Eines de l'activitat de traducció:
- Configuració i ús dels diccionaris; tipus de diccionaris. Recerca i anàlisi de textos paral·lels. Programes de traducció automàtica.

METODOLOGIA

Els punts del programa es treballaran en general a partir de textos de caràcter estàndard, que els estudiants hauran de portar preparats a classe, on s'analitzaran i es traduiran col.lectivament. D'alguns d'aquests textos, se n'exigirà una versió personal definitiva.  

AVALUACIÓ

Per a l'avaluació del curs es farà un examen al final del trimestre, que consistirà en la traducció sense diccionari d'un text de característiques similars als treballats a classe, i la resposta a dues preguntes breus sobre diferents aspectes del text traduït. També es podran tenir en compte, a l'hora d'avaluar, les notes dels treballs o exercicis fets durant el curs. En qualsevol cas, la nota de l'examen final no tindrà mai un valor inferior al setanta per cent.  

BIBLIOGRAFIA

1. Lectura obligatòria

Primer capítol del llibre de Basil Hatim i Ian Mason (1990) Discourse and the Translator. [traducció castellana de 1995: Teoría de la traducción: una aproximación al discurso].

2. Teoria i metodologia de la traducció

AGOST, ROSA, i MONZÓ, ESTHER. Teoria i pràctica de la traducció general Espanyol-català. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2001.
BAKER, MONA. In Other Words. A Course Book on Translation. London-New York: Routledge, 1992.
BASSNETT-McGUIRE, SUSAN. Translation Studies. London: New Accents, 1980.
COSERIU, EUGENIO. "Lo erróneo y lo acertado en la teoría de la traducción". Dins El hombre y su lenguaje. Madrid: Gredos, 1985 (1a reimpressió).
GARCÍA YEBRA, VALENTÍN. Teoría y práctica de la traducción (Vol. 2) Madrid: Gredos, 1989.
HATIM, BASIL i MASON, IAN. Discourse and the Translator. Harlow, England: Longman, 1990.
MALLAFRÈ, JOAQUIM. Llengua de tribu i llengua de polis: bases d'una traducció. Barcelona: Quaderns Crema, 1991.
NEWMARK, PETER. A Textbook of Translation. Singapore: Prentice Hall International (n'existeix una versió en castellà), 1989.

3. Llengua catalana i llengua castellana

ALARCOS LLORACH, EMILIO. Gramática de la lengua española. Madrid: Espasa-Calpe, 1994.
BADIA i MARGARIT, ANTONI M. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Biblioteca universitària, 22, 1994.
BOSQUE, IGNACIO; DEMONTE, VIOLETA. Gramática descriptiva de la lengua española. Madrid: Gredos, 1999.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Esbozo de una nueva gramática de la lengua española. . Madrid: Espasa- Calpe, 1991.
BOSQUE, IGNACIO. Gramática descriptiva de la lengua española. Madrid: Espasa, 1999.
FABRA, POMPEU. Gramàtica catalana. Barcelona: Teide, 1993.
FABRA, POMPEU. Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, (1995 [1933]).
GILI, GAYA, S. Vox. Curso superior de sintaxis española. Barcelona: Bibliograf, 1961.
LACREU, JOSEP. Manual d'ús de l'estàndard oral. València: Universitat de València, 1992.
MESTRES, JOSEP M. i ALTRES. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Vic: Eumo, 1995.
SECO, MANUEL. Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española. Madrid: Aguilar, 1961.
SOLÀ, JOAN. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, (1994 [2a ed. ]).
SOLÀ, JOAN i PUJOL, JOSEP M. Tractat de puntuació. Barcelona: Columna, 1992.
SOLÀ, JOAN et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002.

4. Diccionaris

BATTANER ARIAS, PAZ (dir.). Lema. Diccionario de la lengua española. Barcelona: Spes, 2001.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1995.
Diccionari castellà-català i català-castellà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, (1985 i 1987).
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario manual e ilustrado de la lengua española. Madrid: Espasa Calpe, 1989.
FRANQUESA, MANUEL. Diccionari de sinònims. Barcelona: Enciclopèdia Catalana (1ª ed.: Pòrtic), (1998 [1971]).
GINEBRA, JORDI; MONTSERRAT, ANNA. Diccionari d’ús dels verbs catalans. Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62, 1999.
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
MOLL, FRANCESC DE B. Diccionari castellà-català / català-castellà. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1985.
RASPALL, JOANA; MARTÍ, JOAN. Diccionari de locucions i de frases fetes. Barcelona: Edicions 62, 1984.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española. Madrid: Espasa Calpe, (2001 [22ª ed.]).
SECO, MANUEL i ALTRES. Diccionario del español actual. Madrid: Aguilar, 1999.
VERGER, GUILLEM; GIL, ORIOL (coord.). Diccionari visual Duden. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.

5. Recursos electrònics

http://www.termcat.es/cercaterm/

http://www.iec.es/

http://cultura.gencat.es/llengcat/