Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)
Història de les Traduccions A (Cat) IV(10747)
Professor: Marcel Ortín
Els clàssics anglesos traduïts al català
En el curs s'analitzaran obres pertanyents a tres gèneres diferents, en traduccions catalanes fetes al segle XX. Es treballarà sempre a partir d'exemples concrets. S'hi presentaran tres problemes traductològics: la importància de conèixer les característiques de la literatura d'arribada en un moment històric determinat (valors literaris dominants, estat de la llengua, editorials, públic) per poder valorar justament una traducció; les raons que porten un traductor a refer la seva traducció d'una obra en un moment històric diferent; i els condicionants que pesen sobre les traduccions per a l'escena, i que cal tenir sempre en compte a l'hora de comparar-les.
1. Great Expectations, de Charles Dickens.
Anàlisi de l'obra en el context de la narrativa victoriana. Motivacions de la traducció de Josep Carner ( Les grans esperances de Pip, 1934). Anàlisi estilística de fragments de la traducció en relació a l'original. Reflexió sobre la influència de la norma imperant en la literatura d'arribada.
2. La poesia de John Keats.
Anàlisi de l'obra en el context de la poesia romàntica. Comentari d'alguns poemes. Descripció de les dues traduccions fetes per Marià Manent:
3. Coriolanus, de William Shakespeare.
Anàlisi de l'obra. Característiques de l'estil de Shakespeare. Descripció de les traduccions catalanes de Morera i Galícia, Sagarra, Ferrater i Oliva. Anàlisi comparativa de fragments de les traduccions. Reflexió sobre la traducció per a l'escena i la comparació de traduccions.
BIBLIOGRAFIA
ABRAMS, SAM. "
Marià Manent, traductor de poesia i memorialista", Marià Manent
(1898-1998), Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1998, pp. 21-30.
BOU, ENRIC. "
Entre l'alba i el vent. Marià Manent en la poètica postsimbolista", Els Marges, 36 (1987).
CRESPO, ÁNGEL. "
Marià Manent, traductor", L'Avenç, 120 (1988), 36-37.
DESCLOT, MIQUEL. "
Marià Manent, poeta de la traducció",
Reduccions, 37 (1988), 38-44.
ESQUERRA, RAMON.
Shakespeare a Catalunya, Barcelona: Publicacions de la Institució del Teatre, 1937.
FÀBREGAS, XAVIER.
"Notes introductòries a les traduccions catalanes de Shakespeare", Miscel× lània Aramon i
Serra, XXIII (1979), 181-204.
ORTÍN, MARCEL.
La prosa literària de Josep Carner, Barcelona: Quaderns Crema, 1996.
———, "
Les traduccions de Josep Carner". Catalan Review, VI: 1-2 (1992), 401-419.
———, "
Els Dickens de Josep Carner i els seus crítics", Quaderns. Revista de traducció, 7 (2002),
121-151.
PALAU I FABRE, JOSEP. "
Consideracions sobre el Shakespeare de Josep M. de Sagarra", Cuadernos del Instituto del
Teatro, 17 (1973), 65-74.
PARCERISAS, FRANCESC. "Marià Manent i la traducció", dins
Marià Manent, Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona, 1989, pp. 17-23.
PUJALS FONTRODONA, ESTEBAN. "
Shakespeare y sus traducciones en España. Perspectiva histórica", Quaderns de Traducció i
Interpretació, 5-6 (1985), 77-85.
ROSER I PUIG, MONTSERRAT.
El llegat anglès de Marià Manent, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat -
Curial, 1998.
SELLENT, JOAN.
"La traducció literària en català al segle XX: alguns títols representatius", Quaderns.
Revista de traducció, 2 (1998), 23-32.
TERRY, ARTHUR. "
Marià Manent i la tasca del poeta traductor", Revista de Catalunya, 40 (1990), 117-129.
TOUTAIN, FERRAN. "
Traducció i models estilístics", dins Soledad González i Francisco Lafarga (ed.),
Traducció i literatura. Homenatge a Ángel Crespo, Vic: Eumo, 1997, pp. 63-72.
VALLVERDÚ, JOSEP.
Magí Morera i Galícia, traductor de Shakespeare, Lleida: Artis, studis Gràfics, 1982.
VIDAL ALCOVER, JAUME.
"Josep M. de Sagarra, traductor", Estudis Escènics, 23 (1983), 69-92.
VILÀ I FOLCH, JOAQUIM.
"El bon so de Shakespeare en català", Serra d'Or, XXIV: 270 (1982), 55-56.