Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Anàlisi i Pràctica del Discurs Escrit A (Català)(10683) 

Professor: Daniel Cassany

OBJECTIUS

Coneixements
Distingir els principals processos i subprocessos cognitius de producció de textos escrits.Conèixer les tradicions i els moviments de renovació de la redacció més importants: la filosofia i les propostes estilístiques que aporten.
Prendre consciència de la diversitat dialectal i funcional dels usos lingüístics i adquirir les nocions bàsiques de classificació que s’hi associen.
Conèixer el ventall de procediments lingüístics amb què l’emissor s’instaura en l’enunciació, expressa la seva subjectivitat i modalitza el discurs.
Conèixer el ventall de procediments lingüístics amb què l’emissor s’adreça a l’interlocutor en l’enunciació: els tractaments, les fórmules de cortesia i els punts de vista.

Habilitats
Prendre consciència dels processos de composició personal i adquirir estratègies i tècniques diverses per desenvolupar-los.
Saber escollir i mantenir el dialecte (estàndard /regional) i el registre (formal / col·loquial; especialitzat / general, etc.) adequat a la situació comunicativa.
Saber usar diversos procediments lingüístics (variables de llegibilitat, criteris de llenguatge planer, tècniques retòriques) per adaptar-se a les diverses audiències.
Saber elegir les fórmules d’enunciació i de referència a l’interlocutor més adequades a la situació, segons el tipus de text i la intenció comunicativa.

CONTINGUTS

1. Tradicions en la redacció.

Retòrica clàssica i tradició. Llegibilitat: variables lingüístiques i mesures. Plain Language Movement, ACD.

2. Els processos de composició.

Origen i desenvolupament. Perfil del redactor expert i de l’aprenent. Mètodes de recerca i aplicacions.

Models teòrics sobre la composició: les etapes, els subprocessos (planificació, textualització, revisió), els estadis paral·lels, dir el coneixement, transformar el coneixement.

Anàlisi del procés cognitiu personal. Estratègies i tècniques diverses de recerca, recollida i organització de la informació. Tècniques de revisió i supervisió de l'escrit.

3. La relació entre emissor i destinatari.

L’adequació contextual. Dialecte i registre. Elecció del grau de formalitat i del grau d'especificitat. Caracterització lingüística i discursiva de diversos tipus de registre.

Presentació, imatge i veu de l'emissor. Ancoratge enunciatiu: referències i deíctics personals, espacials i temporals. L’expressió de la subjectivitat: modalització; punt de vista, distanciament. Polifonia: citacions explícites i implícites, ecos, ironia, negació.

Imatge, tractament del destinatari. Construcció de la identitat: formes de tractament general (tu, vós i vostè) i protocol·lari. El punt de vista: androcentrisme, etnocentrisme, estatus.

4. La presentació de l'escrit.

Disseny de documents: format, marges, interlineat, tipografies.

COM S'APROVA L'ASSIGNATURA
2 pràctiques de redacció, fetes durant el trimestre.
Prova final de continguts i redacció.

DATES
Lliurament de les pràctiques de redacció: fins al darrer dia de classe.
Prova: final de trimestre, establerta pel cap d'estudis.

LECTURES OBLIGATÒRIES
CASSANY, DANIEL. Construir l’escriptura. Capítol primer, pàg. 19-104. Barcelona: Empúries. 1999.

UNA DE LES DUES LECTURES SEGÜENTS
BENGOECHEA, MERCEDES. "Historia (española) de unas sugerencias para evitar el androcentrismo lingüístico.", Discurso y sociedad, 2/3, 33-58, setembre del 2000.
WEST, CANDACE; LAZAR, MICHELLE M. i CHERIS KRAMARAE. "El género en el discurso". A: Van Dijk, Teun A. coord. Discourse as Social Interaction. Discourse Studies: A Multidisciplinary Introduction. Volume 2. Londres: Sage, 1997. Versión española: El discurso como interacción social. Estudios sobre el discurso II. Una introducción multidisciplinaria. Barcelona: Gedisa. 2000, pàg. 179-212.

PRÀCTIQUES OBLIGATÒRIES DE REDACCIÓ
Llegibilitat. Escriure dos textos que siguin una mostra de graus de llegibilitat diversos: un de complex i un altre de simple. (Tècnica de l'1+1=1). Alternativa: Llenguatge planer. Reformular un text administratiu enrevessat segons els principis del moviment per al llenguatge planer.
Anàlisi pragmàtica. Identificar i descriure el perfil de l'enunciador i del destinatari en textos diversos i avaluar-ne el grau d'adequació comunicativa en diversos contextos (protocol·lari, tècnic, comercial, administratiu, etc.).

PRÀCTIQUES OPTATIVES DE REDACCIÓ
Diari de lectura. Comentari crític continuat de les lectures obligatòries i optatives.
Guia de lectures. ROBINSON, JOY L. "Sociolingüística i variació semàntica: els tractaments en català". A: Actes del V Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes. Andorra, 1-6 d’octubre de 1979. Barcelona: Abadia de Montserrat.
Resumeix, explica i comenta els criteris utilitzats en aquest treball per caracteritzar l’ús dels diferents tractaments en català.
A partir d’aquesta caracterització, respon a les preguntes següents:
a) Quins tractaments fas servir i amb qui?
b) Quins tractaments fan servir els teus pares i avis, i amb qui?

Processos de composició. Aplicar tècniques variades de planificació (WIRMI, pluja d'idees, mapes, mots clau, V heurística) o de revisió (test fluorescent, llegibilitat, etc.) per desenvolupar un tema difícil. Presentar els esborranys i fer una valoració de les tècniques. Experiència d’autoanàlisi del procés de composició.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

TRADICIONS EN LA REDACCIÓ

Retòrica
ALBADALEJO, T. Retórica. Madrid: Síntesis, 1989.
GARAVELLI MONTARA, B. Manual de retórica. Madrid: Cátedra. 1991.
HERNÁNDEZ GUERRERO, J. A.; GARCÍA TEJERA, Mª. Historia breve de la retórica. Madrid: Síntesis, 1994.
ORIOL DAUDER, J. A.; ORIOL I GIRALT, J. Diccionari de figures retòriques. Barcelona: L'índex, 1995.

Llegibilitat
ALLIENDE GONZÁLEZ, F. La legibilidad de los textos. Manual para la evaluación, selección y elaboración de textos. Santiago de Chile: Andrés Bello, 1994.
COROMINA, EUSEBI. "El llenguatge eficaç." A: Camps, Anna. coord. (1994) Context i aprenentatge de la llengua escrita, p. 153-174. Barcelona: Barcanova, 1994.
FLESCH, R. The Art of Readable Writing. Nova York: Collier Books & McMillan, 1987.
HENRY, G. Comment mesurer la lisibilité. Brusel·les: Labor, 1987.
RICHAUDEAU, F. ed. Recherches actuelles sur la lisibilité. París: RETZ, 1984. Versió castellana: La legibilidad. Investigaciones actuales. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez / Pirámide. 1987.
RICHAUDEAU, F. Écrire avec efficacité. Tolosa: Albin Michel, 1992.
TIMBAL-DUCLAUX, L. L'expression écrite. Écrire pour communiquer. París: Éditions ESF, 1989.
TIMBAL-DUCLAUX, L. L'écriture créative. París: RETZ, 1986. Versió castellana de M. Asensio Moreno: Escritura creativa. Técnicas para liberar la inspiración y métodos de redacción. Madrid: Edaf, 1993.

Plain Language Movement
CUTTS, M. ed. The Plain English Story. Stockport Plain English Campaign, 1986.
DUARTE, C; MARTÍNEZ, A. El lenguaje jurídico. Buenos Aires; A-Z editora, 1995.
EAGLESON, R. D. Writting in Plain English. Canberra; AGPS Press, 1990.
FLESCH, R. F. How to write plain english. A book for lawyers and consumers. Harper & Row, 1981.
WYDIC, R. Plain English for Lawyers. North Carolina; Academic Press. 1985.
La millora de la comunicació entre l'Administració i els ciutadans. Ponències de les jornades sobre simplificació del llenguatge. Donostia; IVAP/EAPC/EGAP, 1995.
GRETEL. La redacció de les lleis. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1995.
Pàgina web del Plain Language als EUA;
http://plainlanguagenetwork.org/Organizations/index.html
Pàgina web de la Generalitat: http://www.gencat.es/justicia/llengua /

1. Llengua i gènere
GARCÍA MESEGUER, A. ¿Es sexista la lengua española? Barcelona: Paidós, 1994.
"Indicacions per evitar la discriminació per raó de sexe en el llenguatge administratiu". Llibret informatiu. Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona. (sense data).
LLEDÓ, E. El sexisme i l'androcentrisme en la llengua: anàlisi i propostes de canvi. Barcelona: ICE/UAB, 1992.
McCONNELLl-GINET, S. "Lenguaje y género". A: Newmeyer, F. J. comp. (1988) Linguistics: The Cambridge Survey. IV. Language: The Social-cultural context. Cambridge: CUP, 1988. Versió castellana: Panorama de la lingüística moderna. IV: El lenguaje: contexto socio-cultural, p. 99-126. Madrid: Visor. 1992.
MESTRES, J. M.; COSTA, J.; OLIVA, M.; FITÉ, R. Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. Barcelona: Eumo/UB/UPF/Rosa Sensat, 1995.
MORANT i MARCO, R.; PEÑARROYA i PRATS, M.; TORNAL i MONRABAL, J. Dones i llenguatge. Una mirada masculina. València: Denes, 1977.
UNESCO. Recomanacions per a un ús no sexista del llenguatge. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1992.

2. El procés de composició
BEAUGRANDE, R. d. Text production. Toward a science of composition. Norwood: Ablex, 1984.BEREITER, C.; SCARDAMALIA, M. The Psychology of Written Composition. Hillsdale (N.J.): Erlbaum, 1987.Versió castellana d’un capítol: "Dos modelos explicativos de los procesos de composición escrita". A: Infancia y Aprendizaje, 58, p. 43-64.
BRONCKART, J. P.; BAIN, D.; SCHNEUWLY, B.; DAVAUD, C.; PASQUIER, A. Le fonctionnement des discours: un modèle psychologique et une méthode d'analyse. París: Delachaux & Niestlé, 1985 .
CAMPS, A. Ensenyament de la composició. Barcelona: Barcanova, 1994.
CASSANY, D. Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. 2a part: El procés de composició. Barcelona: Empúries, 1987.
CASSANY, D. (1994) "Actituds, emocions i consciència en l'escriptura". A: Camps, A. ed. (1994).
ELBOW, P. Writing without teachers. Oxford: UP, 1973.
GRABE, W.; KAPLAN, R. B. Theory & Practice of Writing. Nova York: Longmang, 1996.
HAYES, J. R. "A New Framework for Understanding Cognition and Affect in Writing". A: Levy, M; Ransdell, S. coord. The Science of Writing. Theories, Methods, Individual Differences and Applications. p. 1-28. Wahwah (NJ): Lawrence Erlbaum Associates, 1996.
NOVAK, J. D.; GOWIN, D. B. Learning how to learn. Cambridge: UP, 1984.

3. La relació entre emissor i destinatari
CALSAMIGLIA, H.; TUSÓN, A. Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Barcelona: Ariel, 1999.
CALSAMIGLIA, H. "Perspectiva discursiva en l'anàlisi del contingut informatiu del text". A: Camps, A. (1994) Context i aprenentatge de la llengua escrita. p. 69-89. Barcelona: Barcanova, 1994.
CASTELLÀ, J. M. De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic. Barcelona: Empúries, 1992.
CERVONI, J. L'énonciation. Paris: Presses Universitaires de France, 1987.
CONCA, M.; COSTA, A.; CUENCA, M. J.; LLUCH, G. Text i gramàtica. Teoría i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide, 1998.
DUCROT, O. (1984) Le dire et le dit. París: Minuit, 1984. Versió castellana: El decir y lo dicho. Barcelona: Paidós, 1986.
GREGORY, M.; CARROLL, S. Language and situation. Londres: Routledge and Keagan Paul. Versió castellana: Lenguaje y situación. Mèxic: FCE, 1978.
HAVERKATE, H. La cortesía verbal. Estudio pragmalingüístico. Madrid: Gredos, 1994.
KERBRAT-ORECCHIONI, C. Les interactions verbales II. París: Armand Colin, 1992.
LÓPEZ DEL CASTILLO, L. Llengua stàndard i nivells de llenguatge. Barcelona: Laia, 1983.
MARÍ, I. (1983) "Registres i varietats de la llengua", COM, 3, p. 27-39.
NADAL, J. M. ‘El concepte d’història de la llengua’ A: Llengua escrita i llengua nacional. p. 7-43. Barcelona: Quaderns Crema, 1962.

4. La presentació de l'escrit

" Organització; posar la informació allà on la necessiti el lector, I I II"Llengua i administració, núm. 9, p. 8; núm, 10, p. 8.
PUJOL, J. M; SOLÀ, J. Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona; Columna, 1995.
UNIVERSITAT POMPEU FABRA. Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona; UPF, 1994.