Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)
Anàlisi i Pràctica del Discurs Escrit A (Català)(10683)
Professor: Daniel Cassany
OBJECTIUS
Coneixements
Distingir els principals processos i subprocessos cognitius de producció de textos
escrits.Conèixer les tradicions i els moviments de renovació de la redacció més importants: la
filosofia i les propostes estilístiques que aporten.
Prendre consciència de la diversitat dialectal i funcional dels usos lingüístics i adquirir
les nocions bàsiques de classificació que s’hi associen.
Conèixer el ventall de procediments lingüístics amb què l’emissor s’instaura en
l’enunciació, expressa la seva subjectivitat i modalitza el discurs.
Conèixer el ventall de procediments lingüístics amb què l’emissor s’adreça a
l’interlocutor en l’enunciació: els tractaments, les fórmules de cortesia i els punts
de vista.
Habilitats
Prendre consciència dels processos de composició personal i adquirir estratègies i tècniques
diverses per desenvolupar-los.
Saber escollir i mantenir el dialecte (estàndard /regional) i el registre (formal /
col·loquial; especialitzat / general, etc.) adequat a la situació comunicativa.
Saber usar diversos procediments lingüístics (variables de llegibilitat, criteris de
llenguatge planer, tècniques retòriques) per adaptar-se a les diverses audiències.
Saber elegir les fórmules d’enunciació i de referència a l’interlocutor més
adequades a la situació, segons el tipus de text i la intenció comunicativa.
CONTINGUTS
1. Tradicions en la redacció.
Retòrica clàssica i tradició. Llegibilitat: variables lingüístiques i mesures. Plain Language Movement, ACD.
2. Els processos de composició.
Origen i desenvolupament. Perfil del redactor expert i de l’aprenent. Mètodes de recerca i aplicacions.
Models teòrics sobre la composició: les etapes, els subprocessos (planificació, textualització, revisió), els estadis paral·lels, dir el coneixement, transformar el coneixement.
Anàlisi del procés cognitiu personal. Estratègies i tècniques diverses de recerca, recollida i organització de la informació. Tècniques de revisió i supervisió de l'escrit.
3. La relació entre emissor i destinatari.
L’adequació contextual. Dialecte i registre. Elecció del grau de formalitat i del grau d'especificitat. Caracterització lingüística i discursiva de diversos tipus de registre.
Presentació, imatge i veu de l'emissor. Ancoratge enunciatiu: referències i deíctics personals, espacials i temporals. L’expressió de la subjectivitat: modalització; punt de vista, distanciament. Polifonia: citacions explícites i implícites, ecos, ironia, negació.
Imatge, tractament del destinatari. Construcció de la identitat: formes de tractament general (tu, vós i vostè) i protocol·lari. El punt de vista: androcentrisme, etnocentrisme, estatus.
4. La presentació de l'escrit.
Disseny de documents: format, marges, interlineat, tipografies.
COM S'APROVA L'ASSIGNATURA
2 pràctiques de redacció, fetes durant el trimestre.
Prova final de continguts i redacció.
DATES
Lliurament de les pràctiques de redacció: fins al darrer dia de classe.
Prova: final de trimestre, establerta pel cap d'estudis.
LECTURES OBLIGATÒRIES
CASSANY, DANIEL. Construir l’escriptura. Capítol primer, pàg. 19-104. Barcelona:
Empúries. 1999.
UNA DE LES DUES LECTURES SEGÜENTS
BENGOECHEA, MERCEDES. "Historia (española) de unas sugerencias para evitar el androcentrismo
lingüístico.", Discurso y sociedad, 2/3, 33-58, setembre del 2000.
WEST, CANDACE; LAZAR, MICHELLE M. i CHERIS KRAMARAE. "El género en el discurso". A: Van
Dijk, Teun A. coord. Discourse as Social Interaction. Discourse Studies: A Multidisciplinary
Introduction. Volume 2. Londres: Sage, 1997. Versión española: El discurso como interacción social.
Estudios sobre el discurso II. Una introducción multidisciplinaria. Barcelona: Gedisa. 2000, pàg.
179-212.
PRÀCTIQUES OBLIGATÒRIES DE REDACCIÓ
Llegibilitat. Escriure dos textos que siguin una mostra de graus de llegibilitat diversos:
un de complex i un altre de simple. (Tècnica de l'1+1=1). Alternativa:
Llenguatge planer. Reformular un text administratiu enrevessat segons els principis del
moviment per al llenguatge planer.
Anàlisi pragmàtica. Identificar i descriure el perfil de l'enunciador i del destinatari en
textos diversos i avaluar-ne el grau d'adequació comunicativa en diversos contextos (protocol·lari,
tècnic, comercial, administratiu, etc.).
PRÀCTIQUES OPTATIVES DE REDACCIÓ
Diari de lectura. Comentari crític continuat de les lectures obligatòries i optatives.
Guia de lectures. ROBINSON, JOY L.
"Sociolingüística i variació semàntica: els tractaments en català". A: Actes del V Col·loqui
internacional de llengua i literatura catalanes. Andorra, 1-6 d’octubre de 1979. Barcelona:
Abadia de Montserrat.
Resumeix, explica i comenta els criteris utilitzats en aquest treball per caracteritzar
l’ús dels diferents tractaments en català.
A partir d’aquesta caracterització, respon a les preguntes següents:
a) Quins tractaments fas servir i amb qui?
b) Quins tractaments fan servir els teus pares i avis, i amb qui?
Processos de composició. Aplicar tècniques variades de planificació (WIRMI, pluja d'idees, mapes, mots clau, V heurística) o de revisió (test fluorescent, llegibilitat, etc.) per desenvolupar un tema difícil. Presentar els esborranys i fer una valoració de les tècniques. Experiència d’autoanàlisi del procés de composició.
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
TRADICIONS EN LA REDACCIÓ
Retòrica
ALBADALEJO, T. Retórica. Madrid: Síntesis, 1989.
GARAVELLI MONTARA, B. Manual de retórica. Madrid: Cátedra. 1991.
HERNÁNDEZ GUERRERO, J. A.; GARCÍA TEJERA, Mª. Historia breve de la retórica. Madrid:
Síntesis, 1994.
ORIOL DAUDER, J. A.; ORIOL I GIRALT, J. Diccionari de figures retòriques. Barcelona:
L'índex, 1995.
Llegibilitat
ALLIENDE GONZÁLEZ, F. La legibilidad de los textos. Manual para la evaluación, selección y
elaboración de textos. Santiago de Chile: Andrés Bello, 1994.
COROMINA, EUSEBI. "El llenguatge eficaç." A: Camps, Anna. coord. (1994) Context i
aprenentatge de la llengua escrita, p. 153-174. Barcelona: Barcanova, 1994.
FLESCH, R. The Art of Readable Writing. Nova York: Collier Books & McMillan, 1987.
HENRY, G. Comment mesurer la lisibilité. Brusel·les: Labor, 1987.
RICHAUDEAU, F. ed. Recherches actuelles sur la lisibilité. París: RETZ, 1984. Versió
castellana: La legibilidad. Investigaciones actuales. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez /
Pirámide. 1987.
RICHAUDEAU, F. Écrire avec efficacité. Tolosa: Albin Michel, 1992.
TIMBAL-DUCLAUX, L. L'expression écrite. Écrire pour communiquer. París: Éditions ESF, 1989.
TIMBAL-DUCLAUX, L. L'écriture créative. París: RETZ, 1986. Versió castellana de M. Asensio
Moreno: Escritura creativa. Técnicas para liberar la inspiración y métodos de redacción. Madrid:
Edaf, 1993.
Plain Language Movement
CUTTS, M. ed.
The Plain English Story. Stockport Plain English Campaign, 1986.
DUARTE, C; MARTÍNEZ, A.
El lenguaje jurídico. Buenos Aires; A-Z editora, 1995.
EAGLESON, R. D.
Writting in Plain English. Canberra; AGPS Press, 1990.
FLESCH, R. F.
How to write plain english. A book for lawyers and consumers. Harper & Row, 1981.
WYDIC, R.
Plain English for Lawyers. North Carolina; Academic Press. 1985.
La millora de la comunicació entre l'Administració i els ciutadans. Ponències de les
jornades sobre simplificació del llenguatge. Donostia; IVAP/EAPC/EGAP, 1995.
GRETEL. La redacció de les lleis. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Generalitat de Catalunya, 1995.
Pàgina web del Plain Language als EUA;
http://plainlanguagenetwork.org/Organizations/index.html
Pàgina web de la Generalitat:
http://www.gencat.es/justicia/llengua
/
1. Llengua i gènere
GARCÍA MESEGUER, A. ¿Es sexista la lengua española? Barcelona: Paidós, 1994.
"Indicacions per evitar la discriminació per raó de sexe en el llenguatge administratiu".
Llibret informatiu. Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona. (sense data).
LLEDÓ, E. El sexisme i l'androcentrisme en la llengua: anàlisi i propostes de canvi.
Barcelona: ICE/UAB, 1992.
McCONNELLl-GINET, S. "Lenguaje y género". A: Newmeyer, F. J. comp. (1988) Linguistics: The
Cambridge Survey. IV. Language: The Social-cultural context. Cambridge: CUP, 1988. Versió
castellana: Panorama de la lingüística moderna. IV: El lenguaje: contexto socio-cultural, p.
99-126. Madrid: Visor. 1992.
MESTRES, J. M.; COSTA, J.; OLIVA, M.; FITÉ, R. Manual d'estil. La redacció i l'edició de
textos. Barcelona: Eumo/UB/UPF/Rosa Sensat, 1995.
MORANT i MARCO, R.; PEÑARROYA i PRATS, M.; TORNAL i MONRABAL, J. Dones i llenguatge. Una
mirada masculina. València: Denes, 1977.
UNESCO. Recomanacions per a un ús no sexista del llenguatge. Barcelona: Centre Unesco de
Catalunya, 1992.
2. El procés de composició
BEAUGRANDE, R. d. Text production. Toward a science of composition. Norwood: Ablex,
1984.BEREITER, C.; SCARDAMALIA, M. The Psychology of Written Composition. Hillsdale (N.J.):
Erlbaum, 1987.Versió castellana d’un capítol: "Dos modelos explicativos de los procesos de
composición escrita". A: Infancia y Aprendizaje, 58, p. 43-64.
BRONCKART, J. P.; BAIN, D.; SCHNEUWLY, B.; DAVAUD, C.; PASQUIER, A. Le fonctionnement des
discours: un modèle psychologique et une méthode d'analyse. París: Delachaux & Niestlé, 1985 .
CAMPS, A. Ensenyament de la composició. Barcelona: Barcanova, 1994.
CASSANY, D. Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. 2a part: El procés de composició.
Barcelona: Empúries, 1987.
CASSANY, D. (1994) "Actituds, emocions i consciència en l'escriptura". A: Camps, A. ed.
(1994).
ELBOW, P. Writing without teachers. Oxford: UP, 1973.
GRABE, W.; KAPLAN, R. B. Theory & Practice of Writing. Nova York: Longmang, 1996.
HAYES, J. R. "A New Framework for Understanding Cognition and Affect in Writing". A: Levy,
M; Ransdell, S. coord. The Science of Writing. Theories, Methods, Individual Differences and
Applications. p. 1-28. Wahwah (NJ): Lawrence Erlbaum Associates, 1996.
NOVAK, J. D.; GOWIN, D. B. Learning how to learn. Cambridge: UP, 1984.
3. La relació entre emissor i destinatari
CALSAMIGLIA, H.; TUSÓN, A. Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Barcelona:
Ariel, 1999.
CALSAMIGLIA, H. "Perspectiva discursiva en l'anàlisi del contingut informatiu del text". A:
Camps, A. (1994) Context i aprenentatge de la llengua escrita. p. 69-89. Barcelona: Barcanova,
1994.
CASTELLÀ, J. M. De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic. Barcelona: Empúries, 1992.
CERVONI, J. L'énonciation. Paris: Presses Universitaires de France, 1987.
CONCA, M.; COSTA, A.; CUENCA, M. J.; LLUCH, G. Text i gramàtica. Teoría i pràctica de la
competència discursiva. Barcelona: Teide, 1998.
DUCROT, O. (1984) Le dire et le dit. París: Minuit, 1984. Versió castellana: El decir y lo
dicho. Barcelona: Paidós, 1986.
GREGORY, M.; CARROLL, S. Language and situation. Londres: Routledge and Keagan Paul. Versió
castellana: Lenguaje y situación. Mèxic: FCE, 1978.
HAVERKATE, H. La cortesía verbal. Estudio pragmalingüístico. Madrid: Gredos, 1994.
KERBRAT-ORECCHIONI, C. Les interactions verbales II. París: Armand Colin, 1992.
LÓPEZ DEL CASTILLO, L. Llengua stàndard i nivells de llenguatge. Barcelona: Laia, 1983.
MARÍ, I. (1983) "Registres i varietats de la llengua", COM, 3, p. 27-39.
NADAL, J. M. ‘El concepte d’història de la llengua’ A: Llengua escrita i
llengua nacional. p. 7-43. Barcelona: Quaderns Crema, 1962.
4. La presentació de l'escrit
"
Organització; posar la informació allà on la necessiti el lector, I I II"Llengua i
administració, núm. 9, p. 8; núm, 10, p. 8.
PUJOL, J. M; SOLÀ, J.
Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona;
Columna, 1995.
UNIVERSITAT POMPEU FABRA.
Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona; UPF, 1994.