Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Dret Internacional Públic I(12177) 

OBJETIUS

El principi de legalitat que ha de presidir l'acció dels òrgans de l'administració exigeix el coneixement de les normes de Dret internacional públic. L'assignatura pretén oferir una introducció als fonaments d'aquest ordenament jurídic. Les qüestions estudiades en aquesta assignatura tenen un caracter eminentment estructural o formal i poden agrupar-se en quatre grans blocs: la comunitat internacional, les fonts, les relacions entre el dret internacional públic i els drets interns i els membres de la comunitat internacional. En el primer bloc s’estudia el concepte de dret internacional públic i l’evolució històrica i institucionalització de la comunitat internacional. En les fonts s'examinen el costum internacional, els tractats internacionals i llur règim jurídic, els principis generals del dret, les resolucions de les organitzacions internacionals i els actes unilaterals. En els membres de la comunitat internacional s’estudia l'estat, incloent-hi la immunitat i la successió d’estats, el règim jurídic general de les organitzacions internacionals, algunes organitzacions internacionals universals (l’ONU) i regionals, altres subjectes de caràcter no estatal i la situació dels particulars.

I. LA COMUNITAT INTERNACIONAL I EL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC

Tema 1. Concepte de dret internacional públic
El dret internacional públic: concepte. Contingut del dret internacional públic. Diferències i relacions amb altres ordres normatius: moral internacional i cortesia internacional. Dret internacional públic i dret internacional privat.
   
Tema 2. La comunitat internacional
Idees generals. Formació històrica i evolució de la comunitat internacional. Naturalesa de la comunitat internacional. Estructura de la comunitat internacional i les seves transformacions. 

Tema 3. L'organització a la comunitat internacional
Evolució històrica: a) El concert europeu. b) Les comissions fluvials internacionals. c) Les unions administratives. El "sistema" de les conferències de La Haia de 1899 i 1907. La Societat de les Nacions.

Tema 4. L'Organització de les Nacions Unides i els principis de dret internacional
Idees generals. La Carta de les Nacions Unides. Naturalesa jurídica. Propòsits i principis. La Declaració sobre els principis de dret internacional relatius a les relacions d'amistat i a la cooperació entre els estats.

II. LA IDENTIFICACIÓ I LA CREACIÓ DE LES NORMES INTERNACIONALS

Tema 5. Les fonts del dret internacional
Idees generals. Els tractats internacionals: concepte i classes. El costum internacional: elements. Els processos de determinació i formació del costum internacional a través dels tractats internacionals. La codificació del dret internacional públic. 

Tema 6. Els principis generals del Dret i els mitjans auxiliars
Els principis generals del Dret. Els mitjans auxiliars de determinació de les normes internacionals: a)La jurisprudència. b)La doctrina científica. La funció de l'equitat. 

Tema 7. La conclusió dels tractats internacionals
Idees generals. La conclusió dels tractats: a) Capacitat. b) Plens poders. c) Negociació, adopció del text i autenticació del text. d) Manifestació del consentiment. La conclusió dels tractats segons el Dret espanyol.    

Tema 8. Les reserves i l'entrada en vigor dels tractats
Concepte i classes de reserves als tractats internacionals. Fonament de les reserves. Efectes de les reserves. Entrada en vigor dels tractats. L'aplicació provisional dels tractats. Dipòsit dels tractats. Registre dels tractats. Publicació dels tractats.   

Tema 9. Els efectes dels tractats
Idees generals. Efectes dels tractats en el temps. Efectes dels tractats en l'espai. Efectes del tractats respecte a altres tractats. Els tractats i els tercers Estats. 

Tema 10. L'aplicació dels tractats
Idees generals. La interpretació dels tractats. Esmena i modificació dels tractats. Mesures per reforçar l'aplicació dels tractats: a) tècniques de seguiment; b) modalitats de control. 

Tema 11. La nul×litat, la terminació i la suspensió dels tractats
Idees generals. La nul×litat dels tractats: causes. La terminació dels tractats. La suspensió dels tractats. Procediment per als casos de nul×litat o terminació, de retirada d'una part o de suspensió de la seva aplicació. 

Tema 12. Les resolucions de les organitzacions internacionals
Idees generals. La competència normativa indirecta i directa de les organitzacions internacionals. Les resolucions de les organitzacions internacionals i els processos de creació i de determinació del costum internacional. 

Tema 13. Els actes unilaterals i la conducta dels Estats
Idees generals. Estudi d'alguns actes unilaterals. Elements de l'acte unilateral. La conducta dels Estats: referència a la doctrina de l' estoppel. Els actes unilaterals i la conducta dels Estats des de la perspectiva de les fonts: relacions amb el costum internacional i els tractats.

III. LES RELACIONS ENTRE EL DRET INTERNACIONAL I ELS DRETS INTERNS

Tema 14. Les relacions entre el dret internacional i els drets interns
Idees generals. Posicions doctrinals. El dret intern davant el dret internacional. Tema 15. La recepció del dret internacional en els drets interns
La recepció del dret internacional general. La recepció del dret internacional convencional. La recepció de les resolucions de les organitzacions internacionals. 

IV. ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT INTERNACIONAL

A) ELS ESTATS

Tema 16. L'Estat en el dret internacional
Idees generals: la subjectivitat internacional. L'Estat com a subjecte de dret internacional. Elements de l'Estat. Reconeixement d'Estats. La sobirania de l'Estat. Unions d'Estats. El principi de no-intervenció. El reconeixement de governs.  

Tema 17. La immunitat de l'Estat
Idees generals. Fonament de la immunitat de l'Estat. Abast de la immunitat de jurisdicció: a) Doctrina de la immunitat absoluta. b) Doctrina de la immunitat restringida. c) La distinció entre les actes jure imperii i les actes jure gestionis. Òrgans als quals s'estén la immunitat. Excepcions a la immunitat de jurisdicció. Immunitat d'execució. 

Tema 18. La successió d'Estats
Idees generals. Supòsits que comprén. Efectes de la successió d'Estats en matèria de tractats. Efectes de la successió d'Estats en altres matèries. 

B) LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

1. QÜESTIONS GENERALS SOBRE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS 

Tema 19. Les organitzacions internacionals.
Idees generals. Concepte i caràcters. La subjectivitat de les organitzacions internacionals.

  Tema 20. Estructura de les organitzacions internacionals
Idees generals. Classificació de les organitzacions internacionals. Els òrgans de les organitzacions internacionals. Els agents i funcionaris internacionals. 

Tema 21. Les competències de les organitzacions internacionals
Idees generals. Naturalesa. Classes de competències. Les relacions exteriors. 

Tema 22. El dret de les organitzacions internacionals
Idees generals. Els actes de les organitzacions internacionals: concepte i classes. La formació de la voluntat de les organitzacions internacionals. El dret intern de les organitzacions internacionals.  

2. ORGANITZACIONS INTERNACIONALS UNIVERSALS I REGIONALS O LIMITADES 

Tema 23. Les Nacions Unides i les organitzacions universals
Objectius. Estructura orgànica. Membres. Organismes especialitzats. Altres organitzacions internacionals universals. 

Tema 24. Les organitzacions regionals o limitades
El regionalisme internacional. L'Organització d'Estats Americans. El Consell d'Europa. La Unió Africana. Organitzacions limitades: l'OCDE. Referència a l'OSCE.

C) ALTRES SUBJECTES DE CARÀCTER NO ESTATAL

Tema 25. Altres subjectes de caràcter no estatal
La Santa Seu i la Ciutat del Vaticà. El Sobirà Ordre de Malta. El Comitè Internacional de la Creu Roja.    

Tema 26. Els pobles: El principi de la lliure determinació
Idees generals. Antecedents. El capítol XI de la Carta de les Nacions Unides: Declaració relativa als territoris no autònoms. La Declaració sobre concessió de la independència als països i pobles colonials.  

D) LA SITUACIÓ DELS PARTICULARS

Tema 27. La situació dels particulars
Idees generals. L'individu. Les organitzacions internacionals no governamentals. Les empreses transnacionals. 

PROGRAMA DE CLASSES PRACTIQUES

1. El costum internacional

2. La conclusió dels tractas internacionals

3. Les reserves i els efectes dels tractats internacionals

4. Nul×litat i terminació dels tractats internacionals

5. Els actes unilaterals dels Estats

6. Les relacions entre el Dret internacional i els drets interns

7. L’Estat en el Dret internacional

8. Qüestions generals sobre organitzacions internacionals

9. La lliure determinació dels pobles

OBSERVACIONS

Hi haurà una avaluació de la participació dels alumnes a les classes pràctiques. Durant les classes pràctiques s'exposaran i discutiran ponències sobre el tema de cada classe. També hi hauràn proves de control del seguiment del curs (preguntes breus, tests, etc). Durant el trimestre els alumnes realitzaran dos treballs a casa (sobre aspectes dels temes del programa, comentaris d'articles i de publicacions cientifiques o d'interès general). Aquests treballs han de tenir una extensió màxima d'un full DIN A 4 per ambdues cares. L'avaluació de les classes pràctiques es farà pública a la fi del trimestre abans de l'examen de l'assignatura. Per als alumnes que superin favorablement l'avaluació a les classes pràctiques la nota obtinguda serà una tercera part de la qualificació final de l'assignatura. Els que no superin l'avaluació de les classes pràctiques hauran de realitzar a l'examen final la prova addicional consistent en la solució d'un cas pràctic. 

LECTURES RECOMANADES

Amb caràcter voluntari els alumnes poden realitzar un treball de síntesi i comentari d'un llibre, article o estudi de temes d'interès general relacionats amb l'assignatura. Durant cada curs es comunicaran pels professors els títols recomanats. L'extensió d'aquests treballs serà entre cinc i deu fulls DIN A 4 per una cara. La qualificació del treball pot augmentar fins a un punt la nota de pràctiques.  

MÈTODES I CRITERIS D'AVALUACIÓ

Durant el curs els alumnes seran avaluats en funció de llur participació a les classes pràctiques i de la qualificació de treballs escrits, ponències, respostes a qüestionaris, etc. La qualificació obtinguda per aquests conceptes constituirà la nota de pràctiques, la cual serà un terç de la qualificació final.

Amb caràcter voluntari es podrà realitzar un treball de síntesi i comentari d'un llibre o article seleccionat pel professorat de temes relacionats amb l'assignatura. La qualificació del treball pot augmentar fins a un punt la nota de pràctiques. 

L'examen final de l'assignatura Dret Internacional Públic I tindrà dues parts. La primera consistirà en l'exposició, per escrit, durant una hora de dos epigrafs del Programa de l'assignatura a triar entre tres. La segona part consistirà en respondre, per escrit, a cinc preguntes que tenen una resposta breu durant cinc minuts cadascuna. Ambdues parts tindran el mateix valor en la qualificació final i suposaran dues terceres parts de la nota final. 

La tercera part de la nota final de l'assignatura serà la nota de pràctiques. Els alumnes que no hagin superat amb suficiència aquesta qualificació, a l'examen final hauran de realitzar una prova addicional consistent en la solució d'un cas pràctic. La seva qualificació substituirà la nota de pràctiques i suposarà, igualment, un terç de la nota final.

BIBLIOGRAFIA

AKEHURST, M., Introducción al Derecho Internacional, trad. i notes de Manuel Medina Ortega. Addicions i bibliografia complementària de Miguel de la Fuente Casamar, 2ª ed., 1ª reimpr., Madrid, Alianza, 1988.
CARRILLO SALCEDO, J.A., Curso de Derecho internacional público, Madrid, Tecnos, 1991.
CASANOVAS i LA ROSA, O., Casos y Textos de Derecho Internacional Público, 4ª ed., 4ª reimpr. rev., Madrid, Tecnos, 1990.
DIEZ DE VELASCO, M., Instituciones de Derecho Internacional Público, 13ª ed., Madrid, Tecnos, 2001.
DIEZ DE VELASCO, M., Las Organizaciones Internacionales, 12ª ed, Madrid, Tecnos, 2002.
GONZÁLEZ CAMPOS, J.,; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L.I.; ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, M.P., Curso de Derecho Internacional Público, 7ª ed.(2ª ed. revisada en Civitas), Madrid, Civitas, 2002.
GUTIÉRREZ ESPADA, C., Derecho Internacional Público, Madrid, Trotta, 1995.
HERRERO RUBIO, A., Derecho Internacional Público, Volum I, 7ª ed. augmentada, Valladolid, s.e., 1987.
JIMÉNEZ DE ARÉCHAGA, E., El Derecho Internacional Contemporáneo, Madrid, Tecnos, 1980.
JUSTE RUÍZ, J., i CASTILLO DAUDÍ, M., Derecho internacional público, Valencia, Punto y Coma, 2000.
MARIÑO MENÉNDEZ, F.M., Derecho Internacional Público (Parte general), 3ª ed. rev., Madrid, Trotta, 1999.
MIAJA DE LA MUELA, A., Introducción al Derecho Internacional Público, 7ª ed., Madrid, Atlas, 1979.
OPPENHEIM, L., Tratado de Derecho Internacional Público, 7ª ed. anglesa, revisada per Sir Hersch Lauterpacht, 2 Toms, London 1948-1952. (Traducció del T.II, Vols. I i II, per A. Marín, Barcelona, Bosch, 1966-1967), 8ª ed. anglesa, T.I, revisada per Sir Hersch Lauterpacht, London 1955 (Traducció del T.I, Vols. I i II, per J. López Oliván i J.M. Castro-Rial, Barcelona, Bosch, 1961).
PASTOR RIDRUEJO, J.A., Curso de Derecho Internacional Público y Organizaciones Internacionales, 8ª ed., Madrid, Tecnos, 2001.
REMIRO BROTONS, A. et al., Derecho Internacional, Madrid, McGraw Hill, 1997.
REUTER, P., Instituciones internacionales, Trad. C. Massó Escofet, Barcelona, Bosch, 1978. Derecho Internacional Público, Trad. i notes de J. Puente Egido, Barcelona, Bosch, 1978.
RODRÍGUEZ CARRIÓN, A.J., Lecciones de Derecho Internacional Público, 4ª ed., Madrid, Tecnos, 1998.
ROUSSEAU, Ch., Derecho Internacional Público, 3ª ed., Trad., notes i bibliografia addicionals per Fernando Giménez Artigues, Barcelona, Ariel, 1966.
SORENSEN, M., (dir), Manual de Derecho Internacional Público, Trad. a càrrec de la Dotació Carnegie per a la Pau Internacional. Revisió i addicions a l'edició espanyola de Bernardo Sepúlveda, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1973.
TRUYOL y SERRA, A., Fundamentos de Derecho Internacional Público, 4ª ed. revisada i augmentada, Madrid, Tecnos, 1977.
VERDROSS, A., Derecho Internacional Público, 5ª ed. alemanya amb la col×laboració de Stephan Verosta i Karl Zemanek. Trad. amb addicions i bibliografies complementàries per Antonio Truyol y Serra. Nova edició posada al dia amb la col×laboració de Manuel Medina Ortega, 6ª ed., Madrid, Aguilar, 1976.

Alguns tractats i textos internacionals d'especial importància han estat traduïts privadament al català:
Carta de les Nacions Unides i Estatut de la Cort Internacional de Justícia, amb la Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General de 24 d'octubre de 1970, Versió catalana i introducció per Miquel A. Marín, Barcelona, Bosch, 1984.
Els drets humans: els textos bàsics, Carles Duarte i Montserrat, Joan Ramon Solé i Durany, Barcelona, Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya, 1988.
Conveni Europeu de Drets Humans. Carta Social Europea, Moià (Barcelona), Publicacions de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, 1987.
Les Nacions Unides i els Drets Humans, Xavier Pons Ràfols (dir.), Barcelona, Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 1997.