Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Dret Internacional Públic II(12170) 

OBJECTIUS

El principi de legalitat que ha de presidir l'acció dels organs de l'administració exigeix el coneixement de les normes de Dret internacional públic. Aquesta assignatura pretén oferir una exposició complemèntaria de l'assignatura Dret internacional públic I i estudia els àmbits materials de les normes de dret internacional públic. Les qüestions estudiades poden agrupar-se en cinc grans blocs: La reglamentació de les relacions inter-estatals (règim de les competències estatals i les relacions diplomàtiques i consolars); la protecció dels interessos col·lectius de la comunitat internacional (pau, drets humans, medi ambient i patrimoni comú de la humanitat); la responsabilitat internacional; l’arranjament pacífic de les controvèrsies¸i el dret dels conflictes armats

I. LA REGLAMENTACIÓ DE LES RELACIONS INTER-ESTATAL

A.) LES COMPETÈNCIES ESTATALS

1. LA COMPETÈNCIA TERRITORIAL I EL RÈGIM DELS ESPAIS I DELS RECURSOS

Tema 1. La competència territorial

Idees generals. L'adquisició del territori. Les fronteres. Les relacions de veïnatge. Modificacions del contingut de la competència territorial: bases militars.

Tema 2. Els cursos d'aigua internacionals

Idees generals. El concepte de rius internacionals i de "cursos d'aigua internacionals". Règim de la navegació. Usos diferents de la navegació. Els canals internacionals.

Tema 3. L'espai aeri

Idees generals. Règim de l'espai aeri. Reglamentació internacional de la navegació aèria.

Tema 4. Els espais marítims: el mar territorial i el règim d'altres espais

Idees generals. Les aigües interiors. El mar territorial. La zona contigua. El règim dels estrets. Els estats arxipèlag. Els estats sense litoral.

Tema 5. La plataforma continental i la zona econòmica exclusiva

Idees generals. La plataforma continental. La zona econòmica exclusiva: a) Drets de l'estat riberenc; b) Règim de la pesca a la zona econòmica exclusiva.

Tema 6. L'alta mar

Idees generals. Règim de l'alta mar. La pesca a l'alta mar. La conservació dels recursos vius a l'alta mar.  

2. LA COMPETÈNCIA PERSONAL I LA PROTECCIÓ DIPLOMÀTICA

Tema 7. La competència de l'estat quant a les persones

Idees generals. La nacionalitat. Entrada i sortida dels estrangers. Els refugiats. El tracte als estrangers. La propietat privada estrangera i la sobirania permanent sobre els recursos naturals. 

Tema 8. La protecció diplomàtica

Idees generals. Naturalesa jurídica. Les condicions d'exercici de la protecció diplomàtica: a) La nacionalitat de la reclamació; b) L'exhauriment dels recursos interns; c) La conducta correcta de la persona en favor de la qual s'exerceix la protecció.  

B) LES RELACIONS DIPLOMÀTIQUES I CONSOLARS

Tema 9. Els òrgans estatals de les relacions internacionals

Idees generals. El cap d'Estat. El cap de govern. El ministre de Relacions Exteriors. Les missions diplomàtiques: a) Funcions. b) Classificació. c) Inici i fi de la missió diplomàtica. d) Privilegis i immunitats diplomàtiques. 

Tema 10. Altres formes de diplomàcia i relacions consolars

Altres formes de diplomàcia: idees generals. Les missions especials. La representació dels Estats en les seves relacions amb les organitzacions internacionals. Les relacions consolars: a) Antecedents. b) Funcions consolars. c) Categories de caps d'oficina consolar. d) Inici i fi de la funció consolar. e) Facilitats, privilegis i immunitats.   

II. LA PROTECCIÓ D'INTERESSOS COL×LECTIUS DE LA COMUNITAT INTERNACIONAL

A) EL MANTENIMENT DE LA PAU

Tema 11. La prohibició de l'ús de la força

Idees generals. El principi de prohibició de l'ús de la força. Legítima defensa. Altres excepcions. 

Tema 12. La seguretat col×lectiva

Idees generals. La seguretat col×lectiva. L'acció de les Nacions Unides en cas d'amenaces a la pau, de ruptures de la pau i d'actes d'agressió. Les operacions de manteniment de la pau. Acords regionals. 

B) LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

Tema 13. La protecció internacional dels drets humans a l'àmbit universal

Antecedents: referència al règim de les minories nacionals. La Carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans: desenvolupament institucional. Els Pactes internacionals de drets humans i els seus mecanismes de garantia. Altres instruments de protecció dels drets humans en camps específics. 

Tema 14. La protecció internacional dels drets humans a l'àmbit regional

El Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals: a) Drets reconeguts; b) Mecanismes de garantia. La Carta Social Europea. La protecció dels drets humans a la Unió Europea. La protecció dels drets humans a les àrees americana i africana.   

C) LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DEL MEDI AMBIENT

Tema 15. La protecció internacional del medi ambient

Idees generals. Evolució normativa i institucional. La protecció de l'atmosfera. La protecció del medi marí. La protecció dels recursos naturals vius. Principis i normes generals en aquesta matèria.

D) EL PATRIMONI COMÚ DE LA HUMANITAT

Tema 16. El patrimoni comú de la humanitat

Idees generals. El règim de l'Antàrtida. L'espai ultraterrestre. La zona dels fons marins i oceànics. 

III. LA RESPONSABILITAT INTERNACIONAL

Tema 17. El fet internacionalment il×lícit

Idees generals. El fet internacionalment il×lícit d'un Estat: elements. L'atribució del fet internacionalment il×lícit a l'Estat. La violació d'una obligació internacional. Circumstàncies que exclouen la il×licitud. 

Tema 18. Contingut i modalitats de la responsabilitat internacional

Contingut de la responsabilitat internacional d'un Estat: a) Conseqüències del fet internacionalment il×lícit; b) Les formes de reparació. Invocació de la responsabilitat de l’Estat. Contramesures. Violacions greus d'obligacions derivades de normes imperatives de dret internacional general. La qüestió de la responsabilitat absoluta.  

Tema 19. La responsabilitat internacional d'ens diferents dels Estats

Idees generals. La responsabilitat internacional dels individus: a) Crims de guerra; b) Crims contra la pau i la seguretat de la humanitat. Els tribunals penals internacionals. La responsabilitat internacional i les organitzacions internacionals.  

IV. L'ARRANJAMENT PACÍFIC DE LES CONTROVÈRSIES

Tema 20. La solució pacífica de les controvèrsies internacionals

El principi de la solució pacífica de les controvèrsies internacionals. Mitjans de solució. Els mitjans anomenats diplomàtics: a) La negociació; b) Els bons oficis i la mediació; c) La investigació; d) La conciliació.

Tema 21. La solució de controvèrsies a les organitzacions internacionals

Idees generals. La solució de controvèrsies a les Nacions Unides. La solució de controvèrsies en el si de les organitzacions regionals. Modalitats recents: a) Apertura als particulars; b) Mecanismes d'apel×lació o revisió. 

Tema 22. L'arbitratge internacional

Evolució històrica. Concepte. Òrgans arbitrals: referència al Tribunal Permanent d'Arbitratge. El procediment. El laude o sentència arbitral. 

Tema 23. La Cort Internacional de Justícia i altres tribunals

Idees generals. Orígens. Composició. Competència. Procediment. La sentència. Les opinions consultives. Altres tribunals internacionals.   

V.ELS CONFLICTES ARMATS

Tema 24. El dret dels conflictes armats

La reglamentació dels conflictes armats: el dret internacional humanitari. Principis. Objectius militars. Mètodes i mitjans de combat. La protecció de les víctimes dels conflictes armats. L'aplicació de les normes de dret internacional humanitari.   

PROGRAMA DE CLASSES PRÀCTIQUES

1. El territori

2. La delimitació de la plataforma continental i la zona econònica exclusiva

3. Reglamentació de la pesca i règim de l’alta mar

4. La protecció diplomàtica

5. La prohibició de l'ús de la força

6. La seguretat col×lectiva

7. La protecció internacional dels drets humans

8. La responsabilitat internaciona

9. La solució pacífica de les controvèrsies internacionals 

Observacions

Hi haurà una avaluació de la participació dels alumnes a les classes pràctiques. Durant les classes pràctiques s'exposaran i discutiran ponències sobre el tema de cada classe. També hi hauràn proves de control del seguiment del curs (preguntes breus, tests, etc). Durant el trimestre els alumnes realitzaran dos treballs a casa (sobre aspectes dels temes del programa, comentaris d'articles i de publicacions cientifiques o d'interès general). Aquests treballs han de tenir una extensió màxima d'un full DIN A 4 per ambdues cares. L'avaluació de pràctiques es farà pública a la fi del trimestre abans de l'examen final de l'assignatura. Per als alumnes que superin favorablement l'avaluació a les classes pràctiques la nota obtinguda serà una tercera part de la qualificació final de l'assignatura. Els que no superin l'avaluació de les classes pràctiques hauran de realitzar a l'examen final la prova addicional consistent en la solució d'un cas pràctic.  

LECTURES RECOMANADES

Amb caràcter voluntari els alumnes poden realitzar un treball de síntesi i comentari d'un llibre, article o estudi de temes d'interès general relacionats amb l'assignatura. Durant cada curs es comunicaran pels professors els títols recomanats. L'extensió d'aquests treballs serà entre cinc i deu fulls DIN A 4 per una cara. La qualificació del treball pot augmentar fins a un punt la nota de pràctiques.   

MÈTODES I CRITERIS D'AVALUACIÓ

Durant el curs els alumnes seran avaluats en funció de llur participació a les classes pràctiques i de la qualificació de treballs escrits, ponències, respostes a qüestionaris, etc. La qualificació obtinguda per aquests conceptes constituirà la nota de pràctiques, la cual serà un terç de la qualificació final. 

Amb caràcter voluntari es podrà realitzar un treball de síntesi i comentari d'un llibre o article seleccionat pel professorat de temes relacionats amb l'assignatura. La qualificació del treball pot augmentar fins a un punt la nota de pràctiques. 

L'examen final de l'assignatura Dret Internacional Públic II tindrà dues parts. La primera consistirà en l'exposició, per escrit, durant una hora de dos epigrafs del Programa de l'assignatura a triar entre tres. La segona part consistirà en respondre, per escrit, a cinc preguntes que tenen una resposta breu durant cinc minuts cadascuna. Ambdues parts tindran el mateix valor en la qualificació final i suposaran dues terceres parts de la nota final. 

La tercera part de la nota final de l’assignatura serà la nota de pràctiques. Els alumnes que no hagin superat amb suficiència aquesta qualificació, a l'examen final faran una prova addicional consistent en la solució d'un cas pràctic. La seva qualificació substituirà la nota de pràctiques i suposarà, igualment, un terç de la nota final.  

BIBLIOGRAFIA

AKEHURST, M., Introducción al Derecho Internacional, trad. i notes de Manuel Medina Ortega. Addicions i bibliografia complementària de Miguel de la Fuente Casamar, 2ª ed., 1ª reimpr., Madrid, Alianza, 1988.
BUERGENTHAL, Th., GROS ESPIELL, H., GROSSMAN, C., MAIER, H.G., Manual de Derecho internacional público, México, Fondo de Cultura Económica, 1994.
CARRILLO SALCEDO, J.A., Curso de Derecho internacional público, Madrid, Tecnos, 1991.
CASANOVAS i LA ROSA, O., Casos y Textos de Derecho Internacional Público, 4ª ed., 4ª reimpr. rev., Madrid, Tecnos, 1990.
DIEZ DE VELASCO, M., Instituciones de Derecho Internacional Público, 13ª ed., Madrid, Tecnos, 2001.
DIEZ DE VELASCO, M., Las Organizaciones Internacionales, 12ª ed, Madrid, Tecnos, 2002.
GONZÁLEZ CAMPOS, J.,; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L.I.; ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, M.P., Curso de Derecho Internacional Público, 7ª ed. (2ª ed. revisada en Civitas), Madrid, Civitas, 2002.
GUTIÉRREZ ESPADA, C., Derecho internacional público, Madrid, Trotta, 1995.
GUTIÉRREZ ESPADA, C., Apuntes sobre las funciones del Derecho internacional contemporáneo, Murcia, DM, 1995.
HERRERO RUBIO, A., Derecho Internacional Público, Volum I, 7ª ed. augmentada, Valladolid, s.e., 1987.
JIMÉNEZ DE ARÉCHAGA, E., El Derecho Internacional Contemporáneo, Madrid, Tecnos, 1980.
MIAJA DE LA MUELA, A., Introducción al Derecho Internacional Público, 7ª ed., Madrid, Atlas, 1979.
OPPENHEIM, L., Tratado de Derecho Internacional Público, 7ª ed. anglesa, revisada per Sir Hersch Lauterpacht, 2 Toms, London 1948-1952. (Traducció del T.II, Vols. I i II, per A. Marín, Barcelona, Bosch, 1966-1967), 8ª ed. anglesa, T.I, revisada per Sir Hersch Lauterpacht, London 1955 (Traducció del T.I, Vols. I i II, per J. López Oliván i J.M. Castro-Rial, Barcelona, Bosch, 1961).
PASTOR RIDRUEJO, J.A., Curso de Derecho Internacional Público y Organizaciones Internacionales, 8ª ed., Madrid, Tecnos, 2001.
REMIRO BROTONS, J.A. et al., Derecho Internacional, Madrid, McGraw-Hill, 1997.
REUTER, P., Instituciones internacionales, Trad. C. Massó Escofet, Barcelona, Bosch, 1978.
REUTER, P., Derecho Internacional Público, Trad. i notes de J. Puente Egido, Barcelona, Bosch, 1978.
RODRÍGUEZ CARRIÓN, A.J., Lecciones de Derecho Internacional Público, 4ª ed., Madrid, Tecnos, 1998.
ROUSSEAU, Ch., Derecho Internacional Público, 3ª ed., Trad., notes i bibliografia addicionals per Fernando Giménez Artigues, Barcelona, Ariel, 1966.
SORENSEN, M., (dir), Manual de Derecho Internacional Público, Trad. a càrrec de la Dotació Carnegie per a la Pau Internacional. Revisió i addicions a l'edició espanyola de Bernardo Sepúlveda, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1973.
VERDROSS, A., Derecho Internacional Público, 5ª ed. alemanya amb la col×laboració de Stephan Verosta i Karl Zemanek. Trad. amb addicions i bibliografies complementàries per Antonio Truyol y Serra. Nova edició posada al dia amb la col×laboració de Manuel Medina Ortega, 6ª ed., Madrid, Aguilar, 1976.

Alguns tractats i textos internacionals d'especial importància han estat traduïts privadament al català:
Carta de les Nacions Unides i Estatut de la Cort Internacional de Justícia, amb la Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General de 24 d'octubre de 1970, Versió catalana i introducció per Miquel A. Marín, Barcelona, Bosch, 1984.
Els drets humans: els textos bàsics, Carles Duarte i Montserrat, Joan Ramon Solé i Durany, Barcelona, Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya, 1988.
Conveni Europeu de Drets Humans. Carta Social Europea, Moià (Barcelona), Publicacions de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, 1987.
Les Nacions Unides i els Drets Humans, Xavier Pons Ràfols (dir.), Barcelona, Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 1997.