Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Institucions de Dret Comunitari (12052) 

OBJECTIUS

L’assignatura té com a principal objectiu oferir unes nocions bàsiques sobre la Unió Europea i el seu ordenament jurídic. L’estudi d’aquestes qüestions es desenvolupa en set blocs temàtics: una introducció a la història i evolució del procés d'integració europea, els objectius i les característiques de la Unió Europea, els objectius i característiques de la Comunitat Europea, les institucions, el sistema de fonts de l’ordenament jurídic comunitari, l’aplicació de les normes d’aquest ordenament i la garantia judicial del compliment del dret comunitari.
En l’apartat introductori es fa un repàs a la història de la integració europea així com el procés d'ampliació. En l'apartat de la Unió europea s'estudia el Tractat de la Unió Europea i la seva activitat en el marc intergovernamental. En el tercer bloc relatiu a la Comunitat Europea s'analitzen els objectius, característiques i les competències de la Comunitat Europea així com les disposicions constitucionals dels Estats membres que serveixen de fonament a la transferència de competències a la Comunitat. En el tercer bloc s’estudien les cinc institucions de les comunitats europees i els seus òrgans subsidiaris. En el bloc dedicat a les fonts de l’ordenament jurídic comunitari, s’analitzen els tractats constitutius, el dret derivat, els acords internacionals conclosos per les comunitats i també les fonts no escrites i complementàries del dret comunitari. En l’aspecte de l’aplicació del dret comunitari, s’examinen l’aplicabilitat i efecte directe de les normes comunitàries, la primacia, i l’execució i la sanció del dret comunitari, amb especial referència al cas espanyol. En la darrera part, s’estudia el sistema de recursos davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees i la qüestió prejudicial.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

I. INTRODUCCIÓ

Tema 1. La idea de la unitat europea

Iniciatives anteriors a la Segona Guerra Mundial. El desenvolupament de la cooperació europea: l’OECE i el Consell d’Europa.

Tema 2. De les Comunitats Europees a la Unió Europea

El pla Schuman i la CECA. Els projectes de tractats de la Comunitat Europea de Defensa i de la Comunitat Política Europea. Els tractats constitutius de la CEE i de la CEEA. L’Acta Única Europea. El procés d’ampliació de les Comunitats.

II. LA UNIÓ EUROPEA

Tema 3. Característiques generals de la Unió Europea

Característiques de la Unió Europea. Principis i objectius generals. El marc institucional: el Consell Europeu. Els drets fonamentals. La ciutadania de la Unió. L'adhesió a la Unió Europea. 

Tema 4. Els àmbits d'activitat de la Unió Europea

Objectius i accions de la Unió Europea en el marc intergovernamental. La política exterior i de seguretat comuna. La cooperació policial i judicial en matèria penal. Les cooperacions reforçades.

III. LA COMUNITAT EUROPEA

Tema 5. Els objectius i els mitjans d’acció de les Comunitats Europees

Idees generals. Els objectius. Els mitjans d'acció: a) El mercat comú i el mercat únic; b) La unió econòmica i monetària. 

Tema 6. Les Comunitats Europees: personalitat internacional, relacions exteriors i competències

Personalitat jurídica interna i internacional: a) El dret de legació; b) Relacions amb organitzacions internacionals; c) Conclusió d’acords internacionals. Competències de les Comunitats Europees.

Tema 7. La integració europea i l’ordre constitucional dels Estats membres

Idees generals. Dret comparat: disposicions constitucionals per a la transferència de competències. La Constitució espanyola i el dret comunitari.

IV. ESTRUCTURA, ÒRGANS I PODERS DE LA COMUNITAT EUROPEA

Tema 8. Estructura orgànica de les Comunitats Europees: aspectes generals

Idees generals. Les institucions de les Comunitats europees. Òrgans complementaris. El finançament. Organigrama global. 

Tema 9. El Consell

Idees generals. Composició. Organització interna. Competències. Funcionament. La formació de la voluntat de l’Estat en el si del Consell. Competències del Consell. 

Tema 10. La Comissió

Idees generals. Composició. Organització interna. Competències. Funcionament 

Tema 11. El Parlament Europeu

Idees generals. Composició. Organització interna. Competències. Funcionament. 

Tema 12. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

Idees generals. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees: composició i organització interna. Competències. El Tribunal de Primera Instància. Relacions entre els dos òrgans judicials comunitaris. 

Tema 13. Altres institucions i òrgans

El Tribunal de Comptes. El Comitè Econòmic i Social. El Comitè de les Regions. El Banc Central Europeu.

V. LES FONTS DE L’ORDENAMENT JURÍDIC COMUNITARI

Tema 14. Idees generals: l’ordenament jurídic comunitari

Idees generals. Classificació. Característiques generals del dret comunitari. La protecció dels drets fonamentals a l'ordenament comunitari. Naturalesa jurídica del dret comunitari. 

Tema 15. El dret originari o primari

Concepte. Contingut. Característiques. Àmbit d’aplicació. Revisió dels tractats.  

Tema 16. El dret derivat o secundari

Concepte. Característiques. Els actes típics: reglaments, directrius, decisions, recomanacions i dictàmens. Règim de la promulgació del dret derivat. Els actes atípics. Els actes no previstos pels tractats. Els actes normatius de la CECA. 

Tema 17. Els acords internacionals de la Comunitat

Concepte. Característiques. Els acords fets per les Comunitats Europees amb tercers Estats i amb organitzacions internacionals: acords comercials, acords d'associació i acords de cooperació.   

Tema 18. Altres fonts del dret comunitari

Les fonts complementàries del dret comunitari: concepte i supòsits. Relacions amb el dret comunitari originari i derivat. Els principis generals del dret. El costum. La jurisprudència. El dret internacional.

VI. L’APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI

Tema 19. L’aplicabilitat directa o “efecte directe” del dret comunitari

Idees generals. Noció d’aplicabilitat directa. Els efectes del dret originari. Els efectes del dret derivat: el cas de les directives. Els efectes de les normes comunitàries en les relacions entre particulars.  

Tema 20 . El principi de la responsabilitat de l’estat per incompliment de dret comunitari

El reconeixement jurisprudencial de la responsabilitat de l’estat com a principi inherent al sistema jurídic comunitari. Supòsits d’incompliment. Condicions de la responsabilitat de l’estat i del dret dels particulars d’obtenir reparació. 

Tema 21. La primacia del dret comunitari

Idees generals. Noció. Reconeixement jurisprudencial de la primacia. Conseqüències. El respecte de la primacia del dret comunitari en els ordenaments jurídics dels Estats membres. La primacia del dret comunitari en l’ordre jurídic espanyol. 

Tema 22. L’execució i sanció del dret comunitari

Idees generals. El principi d’autonomia institucional i de procediments. L’execució administrativa del dret comunitari: l’execució directa per les institucions comunitàries i l’execució indirecta pels Estats membres. L’execució en els Estat d’estructura federal o regional: el cas espanyol. La sanció del dret comunitari.

VII. LA GARANTIA JUDICIAL DE L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI

Tema 23. El control judicial: generalitats

Naturalesa del control judicial. Sistema de recursos: classificació i notes característiques. El procediment. La sentència.  

Tema 24. El sistema de recursos

El control dels actes de les institucions comunitàries: el recurs d’anul·lació, el recurs d’inactivitat i el recurs de responsabilitat extracontractual. El control dels actes dels Estats membres: el recurs d’incompliment. Altres recursos. 

Tema 25. La qüestió prejudicial

Concepte. La cooperació entre el Tribunal de Justícia i les jurisdiccions nacionals dels Estats membres. Actes que poden ser objecte de qüestió prejudicial. Efectes de la sentència prejudicial. 

TEMARI DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES

Pràctica 1: documentació comunitària.
Pràctica 2: història i evolució de les comunitats europees. Objectius i perspectives.
Pràctica 3: les relacions interinstitucionals entre el Consell, la Comissió i el Parlament Europeu.
Pràctica 4: les fonts de dret comunitari. Els acords internacionals.
Pràctica 5: el principi de l'aplicabilitat directa del dret comunitari.
Pràctica 6: el principi de la primacia del dret comunitari.
Pràctica 7: aplicació judicial del dret comunitari a l'estat espanyol.
Pràctica 8: la qüestió prejudicial.

MÈTODES I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Durant el curs els estudiants seran avaluats en funció de llur participació a les classes pràctiques i de la qualificació de treballs escrits, ponències, respostes a qüestionaris, etc. La qualificació obtinguda per aquests conceptes constituirà la nota de pràctiques, la qual serà un terç de la qualificació final.
L’examen final tindrà dues parts. La primera consistirà a l’exposició per escrit de dos epígrafs del programa de l’assignatura a triar entre tres. La durada d’aquesta part és d’una hora (trenta minuts per epígraf). La segona part consistirà a respondre, per escrit, a cinc preguntes breus (cinc minuts per pregunta). Ambdues parts tindran el mateix valor en la qualificació final i suposaran dues terceres parts de la nota final.
La tercera part de la nota final de l’assignatura serà la nota de pràctiques. Els alumnes que no hagin superat amb suficiència aquesta qualificació, a l’examen final hauran de realitzar una prova addicional consistent en la solució d’un cas pràctic. La seva qualificació substituirà la nota de pràctiques i suposarà igualment un terç de la nota final. 

Bibliografia

Obres generals
ABELLÁN HONRUBIA, V.; VILÀ COSTA, B. Lecciones de Derecho Comunitario Europeo. 3a. ed. Barcelona: Ariel, 1998.
ABIEGA PICATOSTE, M. La documentación de la Unión Europea. Madrid: Editorial Constitución y Leyes S.A., 2000.
ABRISQUETA MARTÍNEZ, J. La construcción de Europa. Antecedentes, actualidad y futuro de la Unión europea. Madrid: Colex, 1995.
ALDECOA LUZÁRRAGA, F. La integración europea II. Génesis y desarrollo de la Unión Europea (1979-2002). Madrid: Tecnos, 2002.
ALONSO GARCÍA, R. Derecho Comunitario. Sistema constitucional y administrativo de la comunidad europea. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces, 1994.
ANDRÉS SÁEZ DE SANTAMARÍA, M. P. i altres. Introducción al Derecho de la Unión Europea. 2a. ed. Madrid: Eurolex, 1999.
CATALANO, N.; SCARPA, R. Principios de Derecho comunitario. Traducció de F. M. Mariño Menéndez i A. Chueca Sancho. Madrid: Tecnos, 1988.
DÍAZ JIMÉNEZ, M. C. Principios de Derecho procesal comunitario. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces, 1995.
DÍEZ MORENO, F. Manual de Derecho de la Unión Europea. Madrid: Civitas, 1996.
DIRECCIÓN GENERAL DEL SERVICIO JURÍDICO DEL ESTADO. La Constitución española en el ordenamiento comunitario europeo (XVI Jornadas de estudio). 2 vol.  Madrid: Centro de Publicaciones de la Secretaría General Técnica, 1995.
GÓMEZ SÁNCHEZ, Y. La Unión Europea en sus documentos. Madrid: B.O.E., 2000.
HUESA VINAIXA, R. (coord.). Instituciones de Derecho Comunitario. 2a. ed.  València: Tirant lo Blanch, 2000.
ISAAC, G. Manual de Derecho Comunitario general. 5a. ed. Barcelona: Ariel, 2000.
LINDE, E. i altres. Derecho de la Unión Europea I. (Antecedentes, Instituciones, Fuentes y juisdicción). Madrid: Macial Pons, 1995.
LOUIS, J. V. El ordenamiento jurídico comunitario. 5a. ed. corregida i actualitzada. Luxemburg: O.P.O.C.E., 1995.
MANGAS MARTÍN, A. Derecho comunitario europeo y Derecho español. 2a. ed. Madrid: Tecnos, 1987.
MANGAS MARTÍN, A.; LIÑAN NOGUERAS, D. J. Instituciones y Derecho de la Unión Europea. 3a. ed. Madrid: Tecnos, 2002.
MENGOZZI, P. Derecho comunitario y de la Unión Europea. Madrid: Tecnos, 2000.
OREJA AGUIRRE, M. (dir.); FONSECA MURILLO, F. (coord.). El Tratado de Amsterdam. Análisis y comentarios. 2 vol. Madrid: McGraw Hill, 1998.
PELÁEZ MARÓN, J. M. Lecciones de Instituciones jurídicas de la Unión Europea. Madrid: Tecnos, 2000.
PÉREZ BUSTAMENTE TELLO, R. Historia política de la Unión Europea 1940-1995. Madrid: Dykinson, 1995.
MUÑOZ MACHADO, S. i altres. Introducción al derecho de la Unión Europea. Madrid: Civitas: 1998.
TRUYOL Y SERRA, A. La integración europea. Madrid: Tecnos, 1999.
VILARIÑO PINTOS, E. La Construcción de la Unión Europea. Madrid: Arco Libros, 1996.
Textos normatius i jurisprudència
CARRERA HERNANDEZ, F.; GONZALEZ ALONSO, L. N.; NAVARRO BATISTA, N. Jurisprudencia básica del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas: práctica jurídica. Madrid: Tecnos, 2000.
Derecho comunitario europeo. Tratados y otros textos anotados. Jurisprudencia básica del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas. Edició preparada per J. Díez-Hochleitner i C. Martínez Capdevila, Madrid: McGraw Hill, 1996.
GARCIA DE ENTERRIA, E.; TIZZANO, A.; ALONSO GARCIA, R. Código de la Unión Europea. 2a. ed. Madrid: Civitas, 2000.
Jurisprudencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (Selección). Recopilació i selecció a cura de N. Castilla. Pròleg a càrrec de M. Díez de Velasco Vallejo, Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1984.
Jurisprudencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (Selección) 1982-1985. Pròleg a càrrec de M. Díez de Velasco i G.C. Rodríguez Iglesias, Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1992.
PEREIRA MENAUT, A. C. i altres. La constitución europea: tratados constitutivos y jurisprudencia. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela, 2000.
RANSMUSSEN, H. Resúmenes de las sentencias más importantes del Tribunal de Justicia de las CEE. Madrid: Trivium, 1990.
SÁNCHEZ LEGIDO, A. Unión Europea. Textos normativos básicos (versiones consolidadas con las modificaciones introducidas por el Tratado de Amsterdam, de 2 de octubre de 1997). València: Tirant lo Blanch, 1998.
Tratado de la Unión Europea y Tratado de la Comunidad Europea tras su revisión por el Tratado de Amsterdam.Edició preparada per Javier Díez- Hochleitner y Carmen Martínez Capdevila. Madrid: McGraw Hill, 1999. Col. Legislación.
Tratado de la Unión Europea, Tratados constitutivos de las Comunidades Europeas y otros actos básicos de Derecho Comunitario. Edició preparada per Araceli Mangas Martín. 8a. ed. Madrid: Tecnos, 2000. Biblioteca de textos legales.
Tratado de Amsterdam y versiones consolidadas de los Tratados de la Unión Europea y de la Comunidad.Edició preparada per Ricardo Alonso García. Madrid: Civitas, 1998.
Tratado de la Union Europea. Edició coordinada i preparada per J. Martín y Pérez de Nanclares. Vitoria-Gasteiz: IVAP, 1998.
Unión Europea. Textos consolidados. Luxemburg: O.P.O.C.E, 1997.
Diccionaris de la Unió Europea
BRU PURÓN, C. M. (dir.) i altres. Di ccionario de la Unión Europea. Madrid: Ediciones Universitas, 1999.
BIGLINO CAMPOS, P. (coord.). Di ccionario de términos comunitarios. Madrid: McGraw-Hill, 1997.
MARTÍN Y PÉREZ DE NANCLARES, J. (coord.). Europa a voces. Diccionario jurídico-politico de la Unión Europea. Zaragoza: Egido D. L.,. 1999.
WEIDENFELD, W.; WESSELS, W. (ed.). Europa de la A a la Z. Diccionari de la integració europea. Barcelona: Institut d’Estudis Europeus-Mediterrània, 1998.