Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)
Relacions Internacionals II(12038)
OBJECTIUS
L'objectiu de l'assignatura és l'estudi de la societat internacional contemporània en la seva evolució de 1945 als nostres dies, des de la perspectiva de les Relacions Internacionals: actors, estructura de poder i dinàmica (tendències, factors de canvi). L'assignatura aplicarà els conceptes i pautes d'anàlisi presentats a Relacions Internacionals I a la realitat internacional objecte d'estudi.
I. INTRODUCCIÓ: UN MÓN GLOBAL, UN MÓN FRAGMENTAT
Tema 1. El sistema internacional actual: un sistema en transformació
Les transformacions del sistema internacional contemporani a partir de 1989. El nou (des)ordre internacional. Elements de canvi i de continuïtat. Globalització i fragmentació.
II. LA SOCIETAT INTERNACIONAL DES DE 1945-2004
A.) CONSTRUCCIÓ DEL SISTEMA INTERNACIONAL CONTEMPORANI
Tema 2. La nova estructura del sistema internacional després de la segona guerra mundial
Els diferents significats de la victòria aliada: l'hegemonia dels Estats Units i la consolidació de la Unió Soviètica en el sistema internacional. De l'aliança a la ruptura: les dues superpotències i la polarització del sistema internacional.
Tema 3. Configuració d'un nou ordre polític multilateral: Nacions Unides
El significat de l'organització universal en el nou ordre internacional. La Carta de San Francisco. L'estructura institucional. L'estructura de poder: els mecanismes de presa de decisions. Principals àmbits d'actuació.
Tema 4. Les Nacions Unides i el manteniment de la pau i la seguretat internacional
Les previsions de la Carta: l'arrenjament pacífic de controvèrsies i l'acció en cas d'amenaces a la pau, quebrantaments de la pau o actes d'agressió. L'evolució dels mecanismes inicials. Les operacions de manteniment de la pau.
Tema 5. L'evolució de Nacions Unides fins a l'actualitat
Les crisis dels anys vuitanta. Les possibilitats obertes amb la fi de la guerra freda. Les propostes de reforma.
Tema 6. Configuració d'un nou ordre econòmic multilateral: Bretton Woods
El finançament de la posguerra: el BIRD. El nou ordre financer i monetari: el FMI. La regulació del comerç internacional: el GATT.
Tema 7. La fractura Est/Oest: heterogeneïtat i bipolaritat
La guerra freda en perspectiva històrica. Un sistema heterogeni: conflicte d'interessos, incompatibilitats ideològiques i desconfiança mútua. La construcció dels blocs: elements ideològics (política interna i política exterior de les superpotències), els instruments econòmics i les aliances militars.
Tema 8. Armaments i desarmament
Les armes nuclears. La cursa d'armaments: definició i característiques. Control i limitació d'armaments i desarmament. Concepte de dissuasió nuclear i concepcions estratègiques. El comerç d'armes.
Tema 9. La fractura Nord/Sud: dependència i subdesenvolupament
De la independència política al neocolonialisme. L'emergència del tercer món a les relacions internacionals. El Moviment de Països No Aliniats. Els fòrums multilaterals de reivindicació dels nous Estats: la UNCTAD, el PNUD, el Grup dels 77. Algunes organitzacions regionals: la Unió Africana i l'ASEAN.
Tema 10. La interdependència i les dependències econòmiques
Etapes en les relacions de dependència i interdependència en el sistema internacional. La interdependencia econòmica i la primera crisi energètica. L'evolució del Moviment de Països no Aliniats. El NOEI. La fragmentació de la perifèria i les economies emergents.
B.) EVOLUCIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL SISTEMA INTERNACIONAL CONTEMPORANI
Tema 11. La distensió (1962-1979) i la segona guerra freda (1979-1985)
La crisi dels míssils de Cuba: la introducció de la lògica negociadora. El triangle de la distensió: EEUU, URSS i República Popular Xinesa. La distensió a Europa: l' Ostpolitik i el procés CSCE. La fi de la distensió i la segona guerra freda.
Tema 12. La postguerra freda (1985-1991). Un sistema en transformació
La doctrina i les polítiques de Gorbatxev. Els seus efectes: negociacions armamentístiques i resolució de vells conflictes regionals. La descomposició del bloc de l'Est. La fi de la bipolaritat mundial. Incerteses d'un sistema en transformació.
C.) CANVIS I CONSTANTS A LA SOCIETAT INTERNACIONAL GLOBAL
Tema 13. La seguretat a la postguerra freda
La gestió de la seguretat global: definició de les amenaces. Factors de conflictivitat i riscos potencials d'extensió dels conflictes. La seguretat político-militar: desintegració del Pacte de Varsòvia i plantejament de l'ampliació de l'OTAN.
Tema 14. La redefinició de la seguretat a Europa
La fi de la guerra freda i l'esclat de la guerra a Europa. Les institucions de seguretat: solapament i diferenciació d'àmbits funcionals i geogràfics: UEO-OTAN-OSCE.
Tema 15. La globalització: fenomen múltiple i desigual
Les dimensions de la globalització. Conseqüències sobre l'Estat com a actor internacional. Les respostes sociopolítiques i ideològiques a la globalització.
BIBLIOGRAFIA
Bibliografia sumària de Relacions Internacionals
BARBÉ, E. (1995), Relaciones Internacionales, Madrid: Tecnos.
COLARD, D. (1991), Les relations internationales de 1945 à nos jours, 4ª ed., París: Masson.
CROKATT, R. (1994), The Fifty Years' War. The United States and the Societ Union in World Politics, 1941-1991, Londres: Routledge.
GUELLEC, J. (1994), Relations internationales. Naissance du troisième millénaire, París: Ellipses.
HOCKING, B. i SMITH, M. (1995), World Politics, 2ª ed., Englewood Cliffs: Prentice Hall.
KEGLEY, Ch. W. i WITTKOPF, E. R. (1995), World Politics. Trend and Transformation, 5ª ed., Nova York: St. Martin's Press.
LAÏDI, Z. (1994), Un monde privé de sens, París: Fayard.
LUNDESTAD, G. (1991), East, West, North, South major developments in international politics, 1945-1990, ed. rev., Oslo: Norwegian University Press.
MCWILLIAMS, W. C. i PIOTROWSKI, H. (1997), The World Since 1945 a History of International Relations, 4ª ed., Londres: Adamantine Press.
MOREAU-DEFARGES, Ph. (1994), Relations Internationales (Vol. 1. Questions regionales / Vol. 2. Questions mondiales), París: Ed. du Seuil.
PEÑAS, F. J. (1997), Occidentalización, fin de la Guerra Fría y relaciones internacionales, Madrid: Alianza.
VAÏSSE, M. (1995), Les relations internationales depuis 1945, 4ª ed., París: Armand Colin.
ZORGBIBE, Ch. (1997), Historia de las relaciones internacionales (Vol. 2. Del sistema de Yalta hasta nuestros días) (ed. i trad. de M. A. Vecino Quintana), Madrid: Alianza.
Bibliografia de suport
ARACIL, R.; OLIVAR, J.; SEGURA, A. (1995), El mundo actual. De la Segunda Guerra mundial a nuestros días, Barcelona: Universitat de Barcelona.
CIPOLLA, C.M. (ed.) (1981), Historia económica de Europa. El siglo XXI, vol. 5, Barcelona: Ariel.
DIEZ de VELASCO, M. (1999), Las Organizaciones Internacionales, Madrid: Tecnos, 11ª ed.
GARCÍA DE CORTÁZAR, F. i LORENZO ESPINOSA, J. M., (1996), Historia del mundo actual (1945-1995), 2 vols., Madrid: Alianza.
HOWARD, Michael i LOUIS, Roger (eds.) (1999), Historia Oxford del siglo XX, Barcelona: Planeta.
MARTÍNEZ CARRERAS, J. U. et al. (1996), Historia del mundo actual, Madrid: Marcial Pons.
NOUSHI, Marc (1996), Historia del siglo XX. Todos los mundos, el mundo, Madrid: Cátedra.
TAMAMES, R. (1995), Estructura económica internacional, 18ª ed. rev. i ampl., Madrid: Alianza.
Obres de referència
BOYD, Andrew (1991), An Atlas of World Affairs, 9ª ed., Londres: Routledge.
EVANS, Graham i NEWNHAM, Jeffrey (1998), Dictionary of International Relations, Londres: Penguin Books.
LACOSTE, Y. (1993), Dictionnaire de Géopolitique, París: Flammarion.
OSMANCZYK, E. J. (1976), Enciclopedia mundial de Relaciones Internacionales y Naciones Unidas, Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
PEREIRA CASTAÑARES, J. C. i MARTÍNEZ-LILLO, P. A. (1995), Documentos básicos sobre historia de las relaciones internacionales, Madrid: Ed. Complutense.
PLANO, J.C. i OLTON, Roy (1988), The International Relations Dictionary, 4ª ed., Santa Barbara (Calif.): ABC-Clio.
THOMAS, D. C. i KLARE, M. T. (eds.) (1989), Peace and World Order Studies. A Curriculum Guide, 5ª ed., Boulder: Westview Press.
TILLEMA, H. K. (1991), International Armed Conflicts Since 1945. A Bibliographic Handbook of Wars and Military Interventions, Boulder: Westview Press.
ZORGBIBE, Ch. (1988), Dictionnaire de politique internationale, París: PUF.
Anuaris
Anuari internacional CIDOB, Barcelona: Fundació CIDOB.
Anuario internacional del CIP, Madrid: Centro de Investigación para la Paz.
Documents d'actualité internationale, París:
El estado del mundo, Madrid: Akal.
Ramses, París: Institut Français de Relations Internationales.
SIPRI Yearbook, Londres: Oxford University Press.
The Statesman's Yearbook, Londres: Longman.
NOTA BIBLIOGRÀFICA SUMÀRIA PER A L'ESTUDI DEL PROGRAMA
I. INTRODUCCIÓ: UN MÓN GLOBAL, UN MÓN FRAGMENTAT
Tema 1. El sistema internacional actual: un sistema en transformació.
ALONSO ZALDÍVAR, C. (1996), "De ayer a hoy", Variaciones sobre un mundo en cambio, Madrid: Alianza, pp. 63-107.
II. LA SOCIETAT INTERNACIONAL. 1945-2000
Tema 2. La nova estructura del sistema internacional després de la segona guerra mundial.
ZORGBIBE, Ch. (1997), "Yalta", "Postdam", "Los dos mesianismos", "La época de los bloques" i "Berlín: envite y símbolo", Historia de las relaciones internacionales (Vol. 2. Del sistema de Yalta hasta nuestros días), Madrid: Alianza, pp. 23-98.
Temes 3, 4 i 5. Configuració d'un nou ordre polític multilateral: Nacions Unides / Les Nacions Unides i el manteniment de la pau i seguretat internacional / L'evolució de Nacions Unides fins a l'actualitat.
CARTA DE NACIONS UNIDES.
SALOMÓN, M. (1995), Les Nacions Unides (Estudis internacionals, nº 7), Barcelona: Centre Unesco de Catalunya / Centre d'Estudis sobre la Pau i el Desarmament (UAB).
Tema 6. Configuració d'un nou ordre econòmic multilateral: Bretton Woods.
SANAHUJA, J. A. (1994), Cambio de Rumbo: Propuestas para la transformación del Banco Mundial y el FMI (Informes del CIP, nº 9), Madrid: Centro de investigación para la paz, pp. 1-30.
TAMAMES, R. (1995), "Comercio y Aranceles: el GATT/OMC", Estructura económica internacional, 18ª ed. rev. i ampl., Madrid: Alianza, pp. 119-137.
Tema 7. La fractura Est/Oest: heterogeneïtat i bipolarisme.
BARBÉ, E. (1995), Relaciones Internacionales, Madrid: Tecnos, pp. 240-248.
Tema 8. Armaments i desarmanent.
CALDUCH, R. (1991), "Las armas de destrucción masiva (ABQ) y la disuasión nuclear en el mundo actual", Relaciones internacionales, Madrid: Ed. Ciencias Sociales, pp. 365-412.
Tema 9. La fractura Nord/Sud: dependència i subdesenvolupament.
BARBÉ, E. (1995), Relaciones Internacionales, Madrid: Tecnos, pp. 248-257.
Tema 10. La interdependència i les dependències econòmiques.
ZORGBIBE, Ch. (1997), "El petróleo como arma: la reivindicación del Tercer Mundo", Historia de las relaciones internacionales (Vol. 2. Del sistema de Yalta hasta nuestros días), Madrid: Alianza, pp.454-462.
Tema 11. La distensió (62/79) i la segona guerra freda (79/85).
ZORGBIBE, Ch. (1997), "Las crisis cubanas", "Washington-Moscú: la era de las negociaciones", "Berlín como laboratorio de la distensión", "La política hacia el Este del canciller Brandt", "Washington-Pekín: el «retorno» de China" i "Washington-Moscú-Pekín: los límites de la doctrina Nixon-Kissinger", Historia de las relaciones internacionales (Vol. 2. Del sistema de Yalta hasta nuestros días), Madrid: Alianza, pp. 300-313 i 349-389.
Tema 12. La postguerra freda (1985-1991). Un sistema en transformació.
ZORGBIBE, Ch. (1997), "La caída del Muro", "La invasión de Kuwait. La coalición internacional contra Irak" i "Transformaciones en Europa", Historia de las relaciones internacionales (Vol. 2. Del sistema de Yalta hasta nuestros días), Madrid: Alianza, pp. 643-691.
Tema 13. La seguretat a la postguerra freda.
BARBÉ, E. (1995), "Conceptos y perspectivas de análisis", La seguridad en la nueva Europa, Madrid: La Catarata, pp. 23-60.
Tema 14. La redefinició de la seguretat a Europa.
ALONSO ZALDÍVAR, C. (1996), "Paz y guerra en Europa", Variaciones sobre un mundo en cambio, Madrid: Alianza, pp. 257-300.
CARACUEL RAYA, M. A. (1997), "La OTAN y el puzzle de la seguridad: la nueva arquitectura de seguridad europea", Los cambios de la OTAN tras el fin de la guerra fría, Madrid: Tecnos, pp. 161-217.
Tema 15 La globalització: fenomen múltiple i desigual.
GARCÍA SEGURA, C. (1999), "La globalización en la sociedad internacional contemporánea: dimensiones y problemas desde la perspectiva de las Relaciones Internacionales", Cursos de Derecho Internacional de Vitoria-Gasteiz 1998, Madrid: Tecnos/Universidad del País Vasco, pp. 315-350.
LAÏDI, Zaki (1997), "La pérdida de aliento del universalismo", Un mundo sin sentido, México: Fondo de Cultura Económica, pp. 88-106.AVALUACIÓ
Mètodes i criteris d’avaluació
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a través d’un examen. Aquest examen constarà de tres apartats: el primer consistirà en l'exposició per escrit de dos temes a triar entre tres; el segon consistirà en respondre breument per escrit cinc preguntes; el tercer consistirà en respondre a una pregunta referida a alguna de les pràctiques realitzades durant el curs. La nota d’aquest tercer apartat podrà ser modulada amb l’avaluació de la participació i les ponències realitzades a les sessions pràctiques i dels treballs sobre les lectures optatives recomanades.
Sessions de pràctiques
Les pràctiques s’agruparan en quatre sessions de dues hores cadascuna. Les pràctiques s’avaluaran en base a la participació dels alumnes a les sessions i a les preguntes d’examen referides als temes de les sessions de pràctiques. El material bàsic per a la preparació de les sessions pràctiques es trobarà al Campus Global o al servei de reprografia. El material corresponent a cada pràctica és lectura obligatòria.
El calendari de pràctiques és el següent:
-dijous, 23 de gener de 2003, aules 40.105 i 40.201
-dimarts, 4 de febrer de 2003, aules 40.105 i 40.201
-dijous, 20 de febrer de 2003, aules 40.105 i 40.201
-dijous, 6 de març de 2003, aules 40.105 i 40.201Lectures optatives recomanades
Amb caràcter voluntari els alumnes podran realitzar un treball d’anàlisi i comentari crític d'un dels dos llibres següents:
-HELD, David (1997), La democracia y el orden global. Del Estado moderno al gobierno cosmopolita, Barcelona, Paidós (1ª ed. en anglès, 1995).
-STRANGE, Susan (2001), La retirada del Estado, Barcelona: Icaria / Oxfam-Intermón (1ª ed. en anglès, 1996).
L'extensió del treball serà d’entre tres i cinc fulls (DIN A4) mecanografiats a una cara i doble espai. La qualificació dels treballs podrà augmentar fins a un punt la nota de pràctiques: