Diplomatura en Gestió i Administració Pública (3331)

Pensament Social(12096) 

OBJECTIUS

L’objectiu d’aquesta assignatura és promoure en l’alumne la reflexió sobre el fet social i polític des d’un punt de vista humanista. Amb aquest fi s’introdueix l’alumne en alguns dels conceptes i de les teories més importants de la història del pensament social i polític, des de l’antiguitat fins als nostres dies. Això demana un esforç d’estudi i de reflexió que comporta una ampliació dels punts de vista habituals, i un aprofundiment en la comprensió del propi paper en la vida social, tot posant èmfasi en la connexió de les idees amb les situacions concretes i amb la problemàtica actual.

TEMARI

Tema 1. Introducció: la història del pensament social

El fet social, el pensament i la història. Els períodes de la civilització occidental. Evolució, progrés i desenvolupament. El pensament social antic i medieval i els orígens del pensament clàssic. Mite, religió, doctrina i filosofia. El mètode comparatiu. Orient i Occident. La tradició grecoromana i la tradició judaica. La civilització cristiana occidental.  

Tema 2. El llegat de les civilitzacions antigues: la república platònica

Les tradicions indoeuropees i les orientals. Els pobles "primitius". Plató i la filosofia. La polis o "república": l’analogia home-ciutat. El punt de vista humanista: un model antropològic. La teoria de la justícia. La naturalesa humana. L’ordre social. (I, II: 3-6).  

Tema 3. La ciència social antiga: la Política d’Aristòtil

L’home i la comunitat: la teoria de la sociabilitat natural. Gènesi i estructura social. Les tipologies polítiques. El dret, la llei i la justícia. L’economia. (I, III: 3, 4, 7, 8).  

Tema 4. La visió de la societat en el món romà

La romanització. La família, la religió i els costums. Sèneca i els beneficis. El dret: llei natural i llei positiva. Dret civil i dret de gents (I, V: 3, 4; I, VI: 2, 4). La fundació de Roma: urbs, civitas, res publica. Els ordres. Ciceró. Polibi: regiment ideal i corrupció. Ciutadania i imperi. (I, V: 5, 8; VI, 4, pàg. 111 i seg.; 5, pàg. 115 i seg.).  

Tema 5. La visió de la societat en el món medieval

La respublica christiana. Sant Agustí: judeocristianisme i platonisme. La teoria de les "dues ciutats". La cristiandat: papat, imperi i feudalisme. La doctrina tomista del bé comú. Els orígens del constitucionalisme. Francesc Eiximenis i el Regiment de la cosa pública. (II, II: 3, 4; II, III; II, IV, 5, pàg. 171; III, I, 2).  

Tema 6. Els orígens del pensament social modern: l’absolutisme

Humanisme i Renaixement. Maquiavel: poder i raó d’estat. Thomas More i el pensament social utòpic. La reforma protestant: Luter, Calví i d’altres. L’escola jusnaturalista espanyola: Vitoria i Suárez. (III, II, 4-5; III, 2-4; IV, 3 i 5; V, 4-5, 7).  

Tema 7. La crítica de l’absolutisme: el pensament liberal

La revolució anglesa. El contractualisme: Milton, Hobbes, Rousseau i Locke. La limitació del poder. Montesquieu i la separació dels poders. Laïcisme i tolerància. A. Smith i l’economia política. L’absolutisme il·lustrat i l’enciclopedisme. (III, VII, 4; VIII, 3; IX, 1, 6; X, 1, 3-4, 7; XI, 6; XII, 6).  

Tema 8. La revolució i les seves conseqüències: democràcia i centralisme

Les dues revolucions. Els drets. Tocqueville: estat i societat civil. El jacobinisme (III, XIII: 2, 4, 7; IV, VI, 3-4; IV, I, 4, 6). Liberalisme, nacionalisme, socialisme, sindicalisme, anarquisme i marxisme. La Revolució Russa: comunisme i socialisme d’estat. El nacionalsocialisme. Conservadorisme i tradicionalisme. La doctrina social de l’Església i la democràcia cristiana. Pluralisme i tolerància. (IV, III, 3 i 5; V, I, 4 i 6; II, 8; V, 2).  

Tema 9. Les ciències socials modernes i la crisi del nostre temps

Ciències naturals i humanes. Positivisme, evolucionisme i modernisme. La modernització i la sociologia clàssica: Durkheim, Tönnies, Simmel i Weber. Estadística, economia i enginyeria social. (VI, I, 3; II, 6-8). La crisi i la societat de masses: Mannheim, Freud, Nietzsche, Ortega, Marcuse. Alienació, anòmia i unidireccionalitat. (VI, III: 5, 9). Galbraith: l’estat de benestar. La tecnòpolis i la "ciutat global". La "nova revolució mundial". Huntington: el xoc de civilitzacions. Nous humanismes: Galtung, Eliade, N. O. Brown.  

TEMARI DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES

Les sessions pràctiques ocupen aproximadament la meitat del temps lectiu. Algunes es fan en la classe teòrica i d’altres, en sessions especials. Inclouen tant treball individual com en equip, i comprenen bàsicament els tipus d’activitats següents: introducció a la lectura dels textos clàssics i comentari d’aquests; construcció de casos i dramatització de situacions dialogades; tres presentacions de pel·lícules amb un debat posterior, i una visita per grups a la ciutat romana.  

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA

Per avaluar el treball de l’alumne es tindran en compte l’examen final i una prova escrita a mig curs, la participació i les intervencions a les classes (tant teòriques com pràctiques) i el treball concret en equip que li hagi estat encomanat.  

Bibliografia

Bibliografia bàsica
BARNES, H. E.; BECKER, H. Historia del pensamiento social. Historia e interpretación de las ideas acerca de la convivencia humana. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1945.
GINER, Salvador. Historia del pensamiento social. Barcelona: Ariel, 1995.
HIPPEL, Ernst von. Historia de la filosofía política en sus capítulos señeros. Madrid: Instituto de Estudios Políticos, 1962.
PRIETO, Fernando. Lecturas de historia de las ideas políticas. Madrid: Unión Editorial, 1989.
SABINE, George H. Historia de la teoría política. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1975.
STRAUSS, L.; CROPSEY, J. Historia de la filosofía política. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1987.
TOUCHARD, Jean. Historia de las ideas políticas. Madrid: Tecnos, 1977.
Manuals de consulta sobre història del pensament
COPLESTON, F. Historia de la filosofía. Barcelona: Ariel, 1979. Vol. I.
GAARDNER, J. El mundo de Sofía. Madrid: Siruela, 1997.
RUSSELL, B. Història social de la filosofia. Barcelona: Edicions 62, 1996.
VALVERDE, J. M. Vida y muerte de las ideas. Barcelona: Ariel, 1995.
Edicions de textos clàssics antics
ARISTÒTIL. Obras. Traducció de F. Samaranch. Madrid: Aguilar, 1967.
- Ética a Nicómaco. Madrid: Instituto de Estudios Políticos, 1970.
- Retórica. Traducció d’Antonio Tovar. Madrid: Instituto de Estudios Políticos, 1971.
- Acerca del alma. Traducció de Tomás Calvo. Madrid: Gredos, 1978.
- Política. Traducció de Julián Marías. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1983.
HESÍODE. Los trabajos y los días. Madrid: Biblioteca Grecolatina, 1920.
PLATÓN. La República. Traducció de J. M. Pabón i M. Fernández Galiano. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1981. Vol. I i II.
SANT AGUSTÍ. La ciudad de Dios. Traducció de Santos Santamarta. Madrid: Católica, 1978.
SÈNECA, Luci Anneu. Sobre la felicidad. Introducció de Julián Marías. Madrid: Alianza, 1988.
(Les referències numèriques intercalades en els temes del programa remeten al manual de GINER, S. Historia del pensamiento social).
Es lliurarà bibliografia complementària a classe, per capítols.