Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses (3323)
Llicenciatura en Economia (3322)

Gestió d'Institucions Sanitàries(10154) 

Tema 1. Salut, benestar i desenvolupament econòmic

Panorama de la gestió d’institucions sanitàries, la innovació tecnològica i la innovació organitzativa.
Salut i altres objectius al món desenvolupat i al món subdesenvolupat.
Lectures
BANCO MUNDIAL. Informe sobre el desarrollo mundial 1993. Invertir en salud. Washington: Banco Mundial, 1993. Pàg. 1-17.
SEN, A. "Mortality as an indicator of economic success and failure". The Economic Journal, 108. 1998. Pàg. 1-25. [Versió prèvia en castellà: "La vida y la muerte como indicadores económicos". Investigación y Ciencia. Juliol de 1993. Pàg. 6-13].

Tema 2. Criteris bàsics. Sistemes sanitaris

Conceptes d'eficàcia, efectivitat, eficiència i equitat. Contradiccions i compensacions entre eficiència i equitat. Tot, per a tothom, de la millor qualitat i a preu zero? L'establiment de prioritats: Holanda, Oregon, Nova Zelanda.
Sistemes sanitaris comparats. Sistema sanitari espanyol. El sector de la sanitat a Catalunya. Convergència de sistemes.
Lectures
EUROPEAN OBSERVATORY ON HEALTH CARE SYSTEMS. Health Care Systems in Transition. Spain. Madrid: OMS, 2000.

Tema 3. La producció de salut, la mesura del producte salut i la política de salut

Visió històrica dels determinants de la salut. Funcions de producció. Contribució de la renda a la salut. Contribució de les desigualtats econòmiques a la salut. Contribució dels serveis sanitaris a la salut.
Enfocament epidemiològic dels determinants de la salut: risc relatiu, exposició i proporció atribuïble poblacional.
La mesura del producte salut.
Fallides del mercat, respostes institucionals i efectes secundaris de les respostes. Les polítiques de salut. Fallides de les intervencions públiques al sector sanitari: límits a la racionalitat en política sanitària. Límits a la racionalitat en la pràctica clínica.
Lectures
PINTO, J. L. "Calidad de vida y asignación de recursos sanitarios". Gaceta Sanitaria, 14(2). 2000. Pàg. 168-174.
ROSE, G. "Individuos enfermos y poblaciones enfermas". A: El desafío de la epidemiología. Problemas y lecturas seleccionadas. Washington: Organización Panamericana de la Salud, 1988. Pàg. 900-909. (Publicació Científica, 505).
VILLAR, F. i d'altres. "Diseño y análisis epidemiológico". ROL, 112. 1987. Pàg. 13-17.

Tema 4. La producció de serveis sanitaris, la mesura del producte de l'assistència i la mesura de l'eficiència en la gestió dels centres

La mesura del producte intermedi. Grups relacionats amb el diagnòstic i grups d'atenció ambulatòria.
Funcions de producció i costos: tècniques paramètriques i tècniques no paramètriques.
Lectures
PEIRÓ, S. "Medidas de actividad y producto sanitario". A: DEL LLANO, J. i d'altres. Gestión sanitaria: innovaciones y desafíos. Barcelona: Masson, 1998. Pàg. 197-217.
PEIRÓ, S. "¿Son siempre odiosas las comparaciones?". Gest Clin San, 4(2). 2002. Pàg. 35-37.

Tema 5. Informació, demanda de serveis sanitaris i assegurament

La demanda de serveis sanitaris com a demanda derivada: estudis empírics i l'experiment de la Rand. El copagament. La demanda induïda pel proveïdor.
La demanda d'assegurances sanitàries i el seu impacte al benestar social: enfocament basat en les variacions de l'excedent del consumidor i perspectiva de les variacions aparentment arbitràries de les taxes d'utilització.
Lectures
BROOK, R. i d'altres. "¿Mejora la atención gratuita la salud de los adultos? Resultados de un ensayo aleatorio controlado". A: Investigaciones sobre servicios de salud. Una antología. Washington: Organización Panamericana de Salud, 1992. Pàg. 849-865. (Publicació Científica, 534).

Tema 6. La gestió dels centres sanitaris (I): formes organitzatives

Les organitzacions sanitàries: descentralització en burocràcies, organitzacions sense finalitat lucrativa, associacions de professionals i organitzacions sanitàries integrades.
Orientació cap a l'atenció primària, articulació entre nivells assistencials i finançament capitatiu.
Gestió pública i privada al finançament, compra i producció de serveis sanitaris.
Lectures
ORTÚN, V.; GÉRVAS, J. "Fundamentos y eficiencia de la atención médica primaria" . Medicina Clínica, 106. 1996. Pàg. 97-102.
SALAS, V. "La organización empresarial del sector público. Reflexiones desde la teoría de los contratos". Ekonomiaz, 35. 1996. Pàg. 146-163.

Tema 7. La gestió dels centres sanitaris (II): la gestió de la utilització

La gestió de la utilització.
L'ordenació de les llistes d'espera.
Lectures
PEIRÓ, S. "Listas de espera: mucho ruido, poca información, políticas oportunistas y mínima gestión". Gestión Clínica y Sanitaria, 2(4). 2000. Pàg. 126-131.

Tema 8. La gestió dels centres sanitaris (III): la gestió dels recursos

Gestió de la qualitat.
Motivació dels treballadors.
Satisfacció dels usuaris.
Lectures
DEL LLANO, J. i d'altres. Gestión sanitaria: innovaciones y desafíos. Barcelona: Masson, 1998. Cap. 16 i 17.

Tema 9. La gestió clínica

Les normes clíniques. L'"escepticèmia": com no prevenir-la ni tractar-la. Estudis de variacions en la utilització. Estudis d'efectivitat. Estudis d'adequació.
Anàlisi de decisió clínica. Guies de bona pràctica clínica.
Lectures
ORTÚN, V. "Incorporación de los criterios de eficiencia económica a la práctica clínica". Información Comercial Española, 681-82. 1990. Pàg. 117-130.

Tema 10. La indústria farmacèutica

La indústria farmacèutica: perspectiva econòmica, perspectiva sanitària, perspectiva empresarial.
Lectures
PUIG, J. (ed.). Análisis económico de la financiación pública de medicamentos. Barcelona: Masson, 2002. Presentació: XIII-XXXIII.

Bibliografia

ASOCIACIÓN DE ECONOMÍA DE LA SALUD. Instrumentos para la gestión en sanidad. Barcelona: SG, 1995.
ASOCIACIÓN DE ECONOMÍA DE LA SALUD. Avances en la gestión sanitaria. XX Jornadas de Economía de la Salud, Palma 3-5 de maig del 2000. Barcelona: AES, 2000.
BANCO MUNDIAL. Informe sobre el desarrollo mundial 1993. Invertir en salud. Washington: Banco Mundial, 1993.
BUGLIOLI, M.; ORTÚN, V. Decisión clínica. Barcelona: Springer-Verlag, 2000.
DEL LLANO, J. i d'altres. Gestión sanitaria. Innovaciones y desafíos. Barcelona: Masson, 1998.
EVANS, R. Strained Mercy. Toronto: Butterworhts, 1984.
FOLLAND, S.; GOODMAN, A.; STANO, M. The economics of health and health care. 2a. ed. Englewood Cliffs (N. J.): Prentice Hall, 1997.
GONZÁLEZ, B. Análisis multivariante. Aplicación al ámbito sanitario. Barcelona: SG, 1992.
LOBO, F. Medicamentos. Política y economía. Barcelona: Masson, 1992.
LÓPEZ, G. (dir.). Anàlisi econòmica de la sanitat. Barcelona: Departament de Sanitat, 1993.
LÓPEZ, G.; RODRÍGUEZ, D. (dir.). La regulación de los servicios sanitarios en España. Madrid: Civitas i Asociación de Economía de la Salud, 1997.
LÓPEZ, G.; ORTÚN, V. Economía y salud. Fundamentos y políticas. Madrid: Encuentro, 1998.
MENEU, R.; ORTÚN, V. (ed.). Política y gestión sanitaria: La agenda explícita. Barcelona: SG, 1996.
MURILLO, C. Métodos estadísticos de series temporales. Aplicaciones sanitarias. Barcelona: SG, 1994.
NEWHOUSE, J. Free for all?. Cambridge (Mass.): Harvard University Press, 1993.
ORGANIZACIÓN PANAMERICANA DE SALUD. Investigación sobre servicios de salud: una antología. Washington: OPS, 1992.
ORTÚN, V. Economía en sanidad y medicina. Instrumentos y limitaciones. Barcelona: Hogar del Libro, 1992.
PHELPS, C. Health Economics. Nova York: Harper Collins, 1992.
PINTO, J. L.; SÁNCHEZ, J. Establecimiento de prioridades en las prestaciones sanitarias en base a información sobre las preferencias sociales. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 1999.
PINTO, J. L. i d'altres. El establecimiento de prioridades en la cirugía electiva. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo i CRES-UPF, 2000.
PUIG, J. (ed.). Análisis económico de la financiación pública de medicamentos. Barcelona: Masson, 2002.
ROSE, G. The strategy of preventive medicine. Oxford: Oxford University Press, 1992. [Traducció al castellà: La estrategia de la medicina preventiva. Barcelona: Masson-Salvat, 1994].