Llicenciatura en Biologia (3361)
Nutrició(12329)
Identificació de l’assignatura
L’assignatura Nutrició és una matèria obligatòria del currículum de Biologia impartida en el segon curs. Consta de 4,5 crèdits: 2 de teòrics i 2,5 de pràctics.
Coordinació i professorat
El responsable de l´assignatura és Antoni Sitges-Serra (cap del Departament de Cirurgia de l’Hospital del Mar (ext. 3208), [email protected]. La coordinadora de les classes pràctiques i dels seminaris és Meritxell Girvent (professora ajudant de la UPF, ext. 2879). Jaume Puig (metge adjunt d´Endocrinologia de l’Hospital del Mar, ext. 3168) col·labora en la docència com a professor associat.
Objectius
1. Conèixer la nutrició humana com a mitjà per conservar l´estructura de l´organisme i per
possibilitar-ne les funcions com a procés de transformació de l´energia continguda en els aliments
en treball cel·lular i calor.
2. Entendre la nutrició com a funció fisiològica que integra funcions nervioses
superiors, com la fam, la satisfacció i l´apetència, i funcions fisiològiques com el creixement,
l´embaràs, la lactància, l´exercici i l´envelliment.
3. Conèixer els mecanismes neurals i endocrinològics reguladors de la despesa calòrica i
dels estats anabòlics i catabòlics.
4. Desenvolupar habilitats bàsiques en la valoració de l´estat nutricional i jutjar
l´adequació d´una dieta.
5. Conèixer els fonaments fisiològics d´una alimentació equilibrada, tot integrant-la en el
conjunt d´hàbits i conductes de l´ésser humà sa i en situacions fisiològiques específiques com ara
el creixement, l´embaràs, la lactància, l´exercici i l´envelliment.
Metodologia docent
Lliçons magistrals (20): 20 hores
Pràctiques (5):10 hores
Seminaris orientats per problemes (3): 6 hores
Avaluació dels aprenentatges
L´avaluació del rendiment acadèmic s´efectuarà de la manera següent:
Contingut teòric: 5 punts
- Prova d´elecció múltiple: 3 punts
- Preguntes curtes: 2 punts
Contingut pràctic: 5 punts
- Examen pràctic: 3 punts
- Assistència i avaluació continuada seminaris: 1 punt
- Assistència i avaluació continuada pràctiques:1 punt
Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats d’avaluació implica la
no-superació de l’assignatura.
Requeriments
És imprescindible l´assistència a les classes pràctiques i als seminaris, la qual se certificarà amb l´entrega del full de preguntes que s´hauran de contestar en cada pràctica i en cada seminari.
Temari de l´assignatura
Tema 1. Què és la nutrició?
Dr. A. Sitges-Serra
El desenvolupament de la vida des de la perspectiva energètica. Paradoxes i fets. Estructura
i funció de l´organisme des d´una perspectiva nutricional. Els éssers vivents com a màquines
autoconstructives, renovables i transformadores d´energia. Disponibilitat dels nutrients: del
“medi de cultiu” al “ treball per menjar”. La nutrició i la malnutrició en
el món actual: perspectiva epidemiològica dels problemes alimentaris. La nutrició en la mitologia i
en la religió.
Tema 2. Composició corporal (I)
Dra. M. Girvent
Anatomia química de l´organisme. Components essencials i els seus compartiments. Mètodes
d´anàlisi. Compartiments hídrics: distribució, volum i composició. Rellevància de l´espai
extracel·lular com a medi intern. Greix corporal: aspectes quantitatius, distributius i de funció
fisiològica. Massa magra i massa cel·lular corporal.
Tema 3. Composició corporal (II)
Dra. M. Girvent
Proteïna corporal total: proteïna visceral i proteïna muscular. Prioritats metabòliques i
nutricionals. Relacions entre proteïna visceral i funcions específiques: defensa immunològica,
cicatrització i comportament. Relacions entre composició corporal i despesa energètica. Manteniment
i canvis de la massa muscular. Efectes de l´edat, l´alimentació, l´exercici i la menopausa.
Tema 4. Metabolisme energètic
Dr. A. Sitges-Serra
Energia i treball cel·lular. Oxidació de substrats i termogènesi. Consum d´oxigen i
producció d´anhídrid carbònic. Despesa calòrica basal. Regulació del metabolisme energètic. Mesura
de la despesa calòrica: bases de la calorimetria directa i indirecta. Requeriments calòrics.
Equacions de Harris-Benedict. Situacions nutricionals i mediambientals amb impacte sobre la despesa
calòrica.
Tema 5. Substrats nutricionals energètics: carbohidrats
Dra. Meritxell Girvent
Història del “dolç”. Tipus de carbohidrats en la dieta. Destinació postabsortiva
dels carbohidrats. Glucosa aeròbia i anaeròbia. Glucogènesi hepàtica i muscular. Valor calòric de
la glucosa. Relació amb la disponibilitat d´oxigen. Vies metabòliques més rellevants i la seva
regulació hormonal.
Tema 6. Substrats nutricionals energètics: lípids
Dr. J. Puig de Dou
Tipus de lípids de la dieta. Àcids grassos essencials. Transport i destinació postabsortiva
dels lípids. Lipogènesi i emmagatzematge. La leptina com a marcador dels dipòsits lipídics. Els
lípids com a reserva calòrica d´alta eficiència. Influència dels hàbits alimentaris sobre el perfil
lipídic plasmàtic. Colesterol: sí o no?
Tema 7. Substrats proteics
Dra. M. Girvent
Proteïna corporal i funcions. Concepte de metabolisme proteic. Mètodes d´avaluació de la
proteïna corporal. Balanç nitrogenat. Nitrogen, proteïna i teixit muscular. Les proteïnes de la
dieta. Classificació nutricional dels aminoàcids i concepte d´aminoàcid essencial. Factors que
influeixen sobre el valor nutritiu i qualitat d´una proteïna. Valor de la diversitat. Concepte de
valor biològic, digestibilitat, utilització neta proteica i relació d´eficàcia proteica d´una
proteïna. Factors sistèmics que controlen la síntesi i la degradació proteica.
Tema 8. Vitamines i oligoelements
Dr. J. Puig de Dou
Concepte de micronutrient. Funcions generals dels micronutrients. Concepte de vitamines
hidrosolubles i liposolubles: caracterització i situacions de risc carencial. Grups funcionals:
grup hematopoètic: àcid fòlic, vitamina B12, ferro, cobalt; metabolisme ossi: vitamina D, calci,
fòsfor, magnesi; grup antioxidant: seleni, vitamines E, C i A; coagulació: vitamina K.
Tema 9. La fibra en la dieta
Dr. J. Puig de Dou
Concepte i tipus de fibra. Fibres solubles i insolubles. Rellevància fisiològica: accions
mecàniques i metabòliques. Fibra i flora intestinal parabiòtica. Fibra i hàbit deposicional. Bases
fisiològiques de l´ús de la fibra en la dieta per a la prevenció de malalties.
Tema 10. Aigua i electròlits
Dra. M. Girvent
L´aigua i la composició corporal, compartiments hídrics corporals i ions característics de
cada compartiment. Funcions de l´aigua. Factors que condicionen el contingut d´aigua tisular,
teixits hidratats i anhidres. Mètodes d´avaluació de l´aigua corporal. Balanç hídric: ingesta,
pèrdues insensibles i diüresi. Contingut hídric dels aliments. Necessitats diàries d´aigua. Relació
entre ingesta calòrica, proteica i aquosa. Producció d´aigua endògena. Mecanismes de regulació de
l´aigua corporal. Sodi i potassi corporals totals
versus ionograma plasmàtic. Electròlits més rellevants: sodi, potassi, clor i bicarbonat.
Tema 11. Flux de substrats energètics
Dr. A. Sitges-Serra
L´alimentació com a hàbit cíclic. Adaptació als períodes postprandials i de dejú de curta
durada. Regulació hormonal de fluxos de substrats. Acció de la insulina com a hormona anabòlica.
Hormones contrareguladores: glucagó, cortisol i adrenalina. Concepte de glucodependència.
Interrelació entre el metabolisme de la glucosa i el dels àcids grassos des del punt de vista
energètic. Senyals lipolítiques. Interrelació entre el metabolisme de la glucosa i el de les
proteïnes: neoglucogènesi i cetoadaptació. Reducció crònica de la ingesta. Pèrdua de greix i massa
magra. Influència sobre la despesa metabòlica basal.
Tema 12. Regulació de la ingesta alimentària
Dra. M. Girvent
Alimentació continuada
versus alimentació cíclica. Sistema neuroendocrí i regulació de la ingesta. Senyals de la
fam i la sacietat. Circuits reflexos i influències neurals superiors. Senyals preabsortius i
postabsortius. Valor de la glicèmia. Regulació endocrina de la sacietat: paper de la insulina,
neuropèptid Y, factor alliberador de corticotropina, colecistoquinina la leptina i la grelina.
Concepte de balanç energètic neutre, negatiu i positiu. Factors genètics.
Tema 13. Equilibri dietètic
Dr. J. Puig de Dou
Per què som omnívors? Concepte de dieta equilibrada. Valor nutricional de les grans famílies
d´aliments. Macro- i micronutrients. Contingut en nutrients específics: iode, calci, ferro i àcid
fòlic. Importància de la diversificació dietètica. Estimació de les desviacions dietètiques més
rellevants: veganisme. Problemes de salut potencialment relacionats amb desequilibris dietètics.
Tema 14. Regulació nutricional de l´expressió genètica
Dra. M. Bulló
Adaptació metabòlica a la diversitat alimentària. El binomi hormona-enzim com a regulador
dels fluxos de substrats. Síntesi enzimàtica en relació amb la ingesta de substrats específics.
Principals dianes de les hormones reguladores: esteroides, glucagó, catecolamines, hormona de
creixement, insulina i IGF-1. Rellevància per a la salut. Principals gens reguladors de vies
metabòliques: piruvat-quinasa i malat-decarboxilasa.
Tema 15. Estrès oxidatiu
Dra. M. Bulló
Pros i contres de l´oxigen. Concepte d´oxidació. Principals agents oxidants: producció i
degradació. Conseqüències adverses de l´oxidació: la peroxidació lipídica. Principals nutrients
antioxidants. Els antioxidants com a components de la dieta. Els sistemes antioxidants de
l´organisme.
Tema 16. Situacions nutricionals específiques (I): Gestació i alletament
Dra. M. Girvent
Requisits per a una gestació òptima. Canvis hormonals i metabòlics lligats a la gestació.
Composició corporal i gestació. Requeriments nutricionals durant l´embaràs. Balanç energètic,
nitrogenat i guany de pes durant l´embaràs. Micronutrients i gestació. Composició corporal i
alletament. Cost energètic de la lactància. Necessitats energètiques, proteiques i de
micronutrients durant la lactància.
Tema 17. Situacions nutricionals específiques (II): Infància, edat escolar, adolescència i envelliment
Dra. M. Girvent
Composició corporal als primers anys de vida. Necessitats nutricionals durant la infància,
l´edat escolar i l´adolescència. Limitacions nutricionals durant les fases de creixement: pobresa i
dietes vegetarianes. Efecte de la nutrició durant l´adolescència en la morbimortalitat de l´edat
adulta. Composició corporal al llarg de la vida.
Definició de l´envelliment. Canvis de la composició corporal durant l´envelliment. Altres
factors que afecten la composició corporal i l´estat nutricional de la població
geriàtrica. Desviacions més rellevants i requeriments específics.
Tema 18. Aliments funcionals
Dr. J. Puig de Dou
L´alimentació com a qüestió de salut pública. Epidemiologia de les principals malalties i
possibles implicacions dietètiques. Carència nutricional. Concepte d´aliment funcional.
Nutrificació dels aliments. Cost, comercialització, riscos i potencials beneficis. Normativa
europea. Additius, nutrificació i dieta mediterrània. Preservatius i edulcorants. Aliments
transgènics.
Tema 19. Bases metabòliques de la nutrició artificial
Dra. M. Girvent
Interrupció forçada dels hàbits alimentaris. Situacions de risc nutricional agut. Definició
de la nutrició artificial. Indicacions més freqüents de les diverses opcions tècniques. Càlcul dels
requeriments energètics i proteics. Nutrició enteral: tipus de fórmules de nutrició enteral, vies
d´administració, monotorització i complicacions. Nutrició parenteral: fonts proteiques i
energètiques en nutrició parenteral, vies d´administració. Controls i complicacions. Insuficiència
intestinal crònica i “ budell artificial”.
Tema 20. Valoració de l´estat nutricional
Dr. M. Girvent
L´estat nutricional normal. Definició de malnutrició i conseqüències de la malnutrició.
Avaluació de l´estat nutricional: avaluació global (pes i mesures derivades) i per compartiments.
Definició i variabilitat antropomètrica. Quantitat de greix. Ús de la plicometria. Valoració del
compartiment proteic muscular. Valoració de la proteïna visceral: proteïnes plàstiques. Valoració
funcional. Funcions de l´organisme influïdes per l´estat nutricional.
Classe de dubtes i preguntes preavaluació
Dr. A. Sitges, Dr. J. Puig i Dra. M. Girvent
Sessió dedicada a comentaris sobre els temes tractats, dubtes i aclariments que puguin ser
útils als estudiants de cara a l´avaluació final.
SEMINARIS
Ensenyament orientat per problemes en grups reduïts.
Objectius
Ajudar a la integració horitzontal de la fisiologia de la nutrició amb altres branques de la
fisiologia humana, amb els hàbits alimentaris i amb la influència de factors psicològics i
mediambientals.
Metodologia
Als alumnes se'ls entregarà els títols dels seminaris a l´inici de l´assignatura. Per a cada
seminari s´haurà d’haver llegit un article i/o un capítol d´un llibre recomanat. A l´inici
del seminari es repartirà un cas-problema que s´haurà de resoldre i entregar durant la primera
hora. Al final de cada seminari haureu d´entregar per escrit (2-3 línies) les conclusions que n´heu
tret. Cal que porteu les fotocòpies de l´article i/o del llibre que s´hagi recomanat llegir.
S´avaluarà l´assistència i el contingut de les respostes a les preguntes formulades.
Seminari 1. En Jaume és un jove de 20 anys diabètic insulinodependent ( diabetis
mellitus tipus I) que no s´ha administrat la insulina en els últims dies i no es troba bé…
Llegiu les pàgines 181-6 de l´article de FLECKMAN, A. M. “Diabetic
ketoacidosis”.
Endocrinol. Metab. Clin. Noth. Am., 22, 1993. Pàg. 181-207. Del capítol 86 del
llibre
Modern Nutrition in Health and Disease llegiu els fragments següents:
Metabolic derangements (pàg. 1369).
Nutritional plan (pàg. 1374).
Carbohydrates, proteins, Fat, Fiber, Sweeteners, Alcohol. Exercice (pàg. 1386).
Seminari 2. La Maria ara té 18 anys. Fa anys que la conec, i sempre ha menjat molt
poc per por a engreixar-se. Últimament s´ha aprimat més i l´han ingressat en un hospital perquè
presenta malnutrició severa…
Llegiu el capítol 50, “Eating Disorders” (pàg. 819-822), del llibre
Human Nutrition and Dietetics. Del capítol 2 del llibre
Human Nutrition and Dietetics, llegiu els fragments que explica:
“Anthropometry” (pàg. 16-17-18-19). Busqueu la fórmula per calcular la despesa
metabòlica basal (fórmula de Harris i Benedict).
Seminari 3. Una atleta d´elit es prepara per participar en els propers Jocs
Olímpics…
Llegiu el capítol 47 del llibre
Modern Nutrition in Health and Disease el fragment que explica: “Substrate use in
relation to workload” (pàg. 763).Llegiu l´article de PADILLA MAGUNACELAYA, S.; ANGULO RIVERO,
F.; MUJIKA, A. “Aspectos nutricionales del ejercicio físico y del deporte de
competición”.
Medicine, 7, 1999. Pàg. 5969-5974.De l´article de FUENTES RODRÍGUEZ, E.; CÓRDOVA MARTÍNEZ,
A. “Aspectos farmacológicos del ejercicio físico y del deporte”.
Medicine, 7, 1999. Pàg. 5981-88, llegiu el fragment que parla del sistema
musculoesquelètic (pàg. 5981-2) i el fragment que parla dels esteroides anabòlico-androgènics (pàg.
5983-4).Busqueu la fórmula per calcular la despesa metabòlica basal (fórmula de Harris i
Benedict).
Seminari 4. Un home de 35 anys està molt preocupat perquè en els últims dos anys
s´ha engreixat uns 20 kg i li han dit que té sucre i la tensió arterial alta…
Llegiu el capítol 87, “Obesity”, del llibre
Human Nutrition in Health and Disease. (pàg. 1395-1404). Del capítol 40, “Control of
food intake”, del llibre
Human Nutrition in Health and Disease, llegiu el fragment que parla sobre
“Mechanisms of Indirect controls” (hormones implicades en la regulació de la gana i la
sacietat. Pàg. 639-640).
Seminari 5. A un home de 55 anys l´han operat d´urgències i li han hagut de
ressecar tot el budell tributari de l´artèria mesentèrica superior…
Llegiu el capítol 68, “Short bowel syndrome”, del llibre de consulta recomanat
Modern Nutrition in health and disease. Per realitzar aquest seminari és necessari que
recordeu la irrigació del tub digestiu i on té lloc l’absorció dels diferents
micromacronutrients, l´aigua i els electròlits.
Seminari 6. Aquest estiu aniré a l’ Índia a treballar amb les monges de
Santa Teresa de Calcuta, en una àrea molt pobre afectada recentment per un terratrèmol…
Llegiu el capítol 32, “Famine Relief”, del llibre
Human Nutrition and Dietetics.
PRÀCTIQUES
Es farà una avaluació continuada de les pràctiques. Per assolir aquest objectiu, al final de cada pràctica es plantejaran tres preguntes, que s´hauran de respondre per escrit i entregar-les al professor de pràctiques.
Pràctica 1. Estudi de la composició corporal per bioimpedància
Composició corporal: greix i massa magra. Canvis en relació amb l´edat, l’alçada i el
sexe. Efecte de l´exercici en la composició corporal. Obesitat i desnutrició. Desequilibris en la
composició corporal: anabolitzants. Bioimpedància. Bases teòriques. Propietats bioelèctriques.
Equacions utilitzades en el càlcul de la massa magra. Bioimpedància d´uni- i multifreqüència.
Utilització pràctica del Bioscan. Càlcul personalitzat de la massa magra, greix, aigua
intracel·lular i extracel·lular.Necessiteu: balança, ordinador amb CD i impressora, Bioscan i
llitera.
Pràctica 2. Calorimetria indirecta
Concepte de balanç energètic. Components del metabolisme energètic: metabolisme basal,
activitat física, termogènesi alimentària. Concepte de quocient respiratori. Càlcul del quocient
respiratori en l´oxidació d´hidrats de carboni, lípids i proteïnes. Calorimetria en l´estudi del
metabolisme energètic: calorimetria directa i calorimetria indirecta.
Pràctica 3. Índex glucèmic
Destí postabsortiu dels hidrats de carboni. Tipus de carbohidrats: simples i complexos.
Definició d´índex glucèmic. Factors que influencien la resposta glucèmica. Significació de l´índex
glucèmic. Càlcul de l´índex glucèmic de diferents aliments (equivalent a la ingesta de 50 g
d´hidrats de carboni) amb la determinació de la glucèmia capil·lar cada 15 minuts durant 1 h 30
min. Feu una gràfica personal dels valors obtinguts.Necessiteu: balança, vuit aparells de glucèmia
capil·lar, tires reactives, paper mil·limetrat,* aliments de la 1a. part.*
Pràctica 4. Metabolisme intermediari
Metabolisme intermediari en situació de dejú i estrès fisiològic. Una experiència multimèdia
amb CD-ROM. Necessiteu: CD interactiu (nivell d´anglès bàsic).
Pràctica 5. Elaboració d´una dieta personalitzada
Càlcul de les necessitats energètiques. Càlcul del metabolisme basal. Recomanacions en la
distribució dels macronutrients. Càlcul dels grams de cada macronutrient. Personalització de la
dieta. Utilització de les taules d´aliments. Distribució dels grups d´aliments segons el nombre de
menjades, gustos, tendències, aplicabilitat…Necessiteu: taules d´aliments, balança,
calculadora.*
Pràctica 6. Valoració de l'estat nutricional
Excés i dèficits nutricionals. Repercussió en la salut. Composició corporal. Valoració del
pes global: càlcul de l´índex de massa corporal. Utilització de les taules de pes
ideal.Compartiment gras. Mesura de plecs i índex cintura/maluc.Compartiment proteic. Proteïna
somàtica: càlcul de la circumferència muscular del braç. Ús del dinamòmetre. Índex
creatinina/alçada. Proteïna visceral, immunologia, reaccions d´hipersensivitat.Comparació dels
valors de cada estudiant en relació amb les taules poblacionals (taules d’Alastrue i
d´altres).Necessiteu: balança, cinta mètrica,* plicòmetre, dinamòmetre, calculadora.*
* Ho ha de portar l´estudiant
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
Llibre de text
GARROW, J. S.; JAMES, W. P. T.; RALPH, A.
Human Nutrition and Dietetics. Churchill Livingstone, 2000.
Llibre de consulta
SHILS, M.E.; OLSON, J. A.; SHIKE, M.; ROSS, K.
Modern Nutrition in health and disease. Williams and Wilkins, 1999.
Capítols de llibres i articles rellevants
ALASTRUE, A; SITGES-SERRA, A; JAURRIETA, E.; SITGES CRUES, A."Valoración de los parámetros
antropométricos de nuestra poblacion".
Me clip., 78, 1982. Pàg. 407-415 [Taules de normalitat antropocèntrica per a la població
espanyola sana]
ARGILES, J. M.; LÓPEZ-SORIANO, F. J. “The ubiquitin dependent proteolytic pathway in
skeletal muscle: its role in pathological states”.
TiPS, 17, 1996. Pàg. 223-226. [Descripció d´una via fonamental de degradació proteica no
lisosomal a la qual un professor de Biologia de la UB ha fet aportacions interessants].
BAKER, J. P.; DETSKY, A. S.; WESSON, D. E.; WOLMAN, S. L.; STEWART, S.; WHITEWELL, J.;
LANGER, B.; JEEJEEBHOY, K. N. “Nutritional assessment. A comparison of clinical judgement and
objective measurements”.
N. Engl. J. Med., 306, 1982. Pàg. 969-972. [Un article sobre tècniques d´avaluaciò
nutricionals bàsiques aplicades al diagnòstic de la malnutrició a l´hospital]
.
BENTDAL, O. H.; FROLAND, S. S.; ASKEVOLD, F. i d’altres. "Nutritional assessment
ofanorexia nervosa patients. Analysis of anthropometric and biochemical variables to
evaluatepatients at risk".
Clinical Nutrition, 7, 1988. Pàg. 93-99.[Valoració nutricional en una de lesalteracions
més freqüents dels hàbits alimentaris].
CAHILL, G. F., Jr. "Starvation in man".
N. Engl. J. Med., 282, 1970. Pàg. 668-675. [Un clàssic sobre metabolisme intermediari en
situació de carència alimentària].
FIATAROME, M. A. "Exercise training and nutritional supplementation for physical frailty in
very elderly people".
N. Engl. J. Med., 330, 1994. Pàg. 1769-1776. [Sinèrgia entre nutrició i exercici físic en
la tercera edat]
.
FLECKMAN, A. M. “Diabetic ketoacidosis”.
Endocrinol. Metab. Clin. Noth. Am., 22, 1993. Pàg. 181-207.
FUENTES RODRÍGUEZ, E.; CÓRDOVA MARTÍNEZ, A. “Aspectos farmacológicos del ejercicio
físico y del deporte”.
Medicine, 1999. Pàg. 5981-88.
HÄUSSINGER, D.; ROTH, E.; LANG, F.; GEROK, W. "Cellular hydration state: an important
determinant of protein catabolism in health and disease".
Lancet, 341, 1993. Pàg. 1330-1332.[Una hipòtesi fisiològica suggerent lligant el
metabolisme proteic amb el grau de hidratació cel·lular].
JÈQUIER, E. "The influence of nutrient administration on energy expenditure in man".
Clin. Nutr., 5, 1986. Pàg. 181-186. [Relació entre ingesta alimentària i despesa
energètica].
KEIN, S. “The myth of serum albumin as a measure of nutritional status”.
Gastroenterology, 99, 1990. Pàg. 1845-1851. [Pros i contres de la determinació de
l´albúmina sèrica com a marcador nutricional].
MOWE, M.; BOHMER, T.; KINDT, E. “Reduced nutritional status in the elderly ( >70 y)
is probable before disease and possibly contributes to the development of disease
”. Am. J. Clin. Nutr., 59, 1994. Pàg. 317-324
. [Estudi
específic de la nutrició en la gent gran i de la seva relació en l´aparició de
malalties].
PADILLA MAGUNACELAYA, S.; ANGULO RIVERO, F.; MUJIKA, A. "Aspectos nutricionales del
ejercicio físico y del deporte de competición".
Medicine, 7, 1999. Pàg. 5969-5974.
REAVEN, G. M.; LITHELL, H.; LANDSBERG, L. “Mechanisms of disease: hypertension and
associated metabolic abnormalities- The role of insulin resistance and the sympathoadrenal
system”.
N. Engl. J. Med., 334, 1996. Pàg. 374-381.[Interrelacions fisiològiques entre ingesta
alimentària, catecolamines, insulina i metabolisme hidrosalí].
ZIMMER, R.; WEILL, J.; DUBOIS, M. "The nutritional situation in the camps of the unocupied
zone of France in 1941and 1942 and its consequences".
N. Engl. J. Med., 230, 1944. Pàg 303-314.