Llicenciatura en Biologia (3361)
Bioètica(12318)
IDENTIFICACIÓ DE L’ASSIGNATURA
L’assignatura de Bioètica és una matèria troncal del currículum de Biologia que s’imparteix al quart curs. Consta de 4,5 crèdits.
COORDINACIÓ I PROFESSORAT
La coordinadora de l'assignatura serà la professora Montserrat Bordes Solanas que impartirà la majoria del programa. En la docència pràctica també participarà el professor Jordi Pérez.
OBJECTIUS GENERALS
1. Oferir l'estudiant el bagatge conceptual necessari per accedir argumentativament i amb la
terminologia adequada dels debats bioètics contemporanis.
2. Valorar el diàleg i la interacció entre els diferents agents socials, tot evitant les
participacions narcisistes i prenent les decisions en equip.
3. Reconèixer sense dogmatismes la viabilitat racional de diferents opcions ètiques en una
societat multicultural, lluny d'emotivismes i d’intuïcionismes fàcils.
4. Servir-se alhora del coneixement científic i del raonament lògic en certes circumstàncies
de la vida pràctica, tant la personal com la relativa a les professions de l'àrea de ciències de la
salut i de la vida (clínica, recerca de laboratori, avaluacions de protocols en comitès d'ètica).
AVALUACIÓ
L’avaluació del rendiment acadèmic es farà segons el barem següent:
Prova d’elecció múltiple .......3,5
Prova de preguntes breus........3
Treball en grup.................2
Pràctiques dels seminaris LEDA .........1,5
Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats d’avaluació implica la
no-superació de l’assignatura.
TEMARI TEÒRIC
PART I: CONCEPTES ÈTICS BÀSICS
Tema 1
Bioètica com a ètica aplicada, secular i pluralista. El Janus de la biotecnologia: origen i
justificació de l'ètica de les ciències de la salut i de la vida. El valor de l'argumentació contra
l'intuïcionisme. Realisme i relativisme ètics.
Tema 2
Conceptes clau: obligació moral i supererogació, correcció objectiva i subjectiva. Teories
ètiques: deontologisme i utilitarisme.
Tema 3
Principis i regles: autonomia, beneficència, no-maleficència, justícia distributiva. Regla
de consentiment informat (competència i deliberació racional), de validesa científica, de proporció
riscos-beneficis.
Tema 4
Relacions interpersonals: enfocaments dirigistes/no-dirigistes. Models de relació
metge-pacient. Relació assessor genètic-assessorat (el fenomen Tirèsies).
PART II: DRET A VIURE I DRET A MORIR
Tema 5
L’avortament. El concepte de persona. Conflictes de drets envers les persones actuals
i les futures possibles. (2 hores)
Tema 6
Introducció a la noció d’eutanàsia. Els conceptes de salut, malaltia i mort. (1
hora)
Tema 7
Santedat de la vida o qualitat de vida? Matar
versus deixar morir
. Cures pal·liatives i el concepte de dolor. L’ètica del suïcidi: el paternalisme
mèdic i el jurament hipocràtic contra el principi d’autonomia del pacient i el testament
vital. (2 hores)
Tema 8
Reproducció assistida: ectogènesi i endogènesi artificials. Tipologia (homòloga, heteròloga,
substitutiva). Nous conceptes parentals. L'argument gradualista: infant, fetus viable, embrió,
òvul. L'entitat jurídica dels elements implicats (gàmetes pòstums, mares de lloguer, embrions
extracorporals). (2 hores)
Tema 9
El genoma humà descodificat: quan el biòleg esdevé enginyer. Interpretació de la significació
ètico-social de la recent seqüenciació. (1 hora)
Tema 10
Avaluacions ètiques de les aplicacions terapèutiques, eugenèsiques i cosmètiques de la
biotecnologia genòmica. (1 hora)
Tema 11
Legitimitat informativa: patents d’informació genètica, privacitat i confidencialitat.
La
deCODE Genetics islandesa i la noció de consentiment col·lectiu (1 hora)
Tema 12
Idèntic contra duplicat: el debat sobre la clonació. Clons naturals i clons genòmics: uns
anys després de Dolly. (1 hora)
Tema 13
Futur prefixat i avaluació del
Dream Tech: per una ètica de la imperfecció. Immortalitat per clonació d’orgues?: el
vaixell de Teseu. L’ACT i la clonació d’espècies en perill. (2 hores)
PART IV: EXPERIMENTACIÓ AMB ORGANISMES
Tema 14
Experimentació amb humans. Noció de competència i tutela (nens, deficients psíquics). El cas
Tuskegee, les aberracions nazis, el cas de la talidomida. El codi de Nuremberg, de Hèlsinki i el
Belmont Report. Els set requisits ètics de la recerca clínica. Comitès d’ètica. (3
hores)
Tema 15. Polèmica sobre les cèl·lules mare. (1 hora)
Tema 16. Experimentació amb animals no humans. Drets dels animals. Antiviviseccionisme i vegetarianisme: arguments dietètics, econòmics i utilitaristes. (2 hores)
PART V. JUSTÍCIA SOCIAL I DISTRIBUCIÓ DE RECURSOS
Tema 17. El principi de justícia. Inversions insolidàries. L’abisme entre el primer i el tercer món: contra l’imperialisme científic. (2 hores)
ASSAIG ACOTAT
Aquesta prova suposa 6 hores pràctiques de dedicació per part de l’alumne. El coordinador de
l’assignatura s’encarregarà d’acotar la temàtica rellevant i aconsellar la
bibliografia adient per elaborar-lo. Es tractarà bàsicament de construir sobre una qüestió de debat
bioètic un discurs estructurat lògicament; és a dir, amb introducció, desenvolupament i conclusió,
on la successió d'idees respongui a un cert ordenament argumental. Poden servir d'orientació àmplia
els criteris següents:
1. Ús adient de la terminologia tècnica
2. Grau de clarificació i contextualització conceptual
3. Presència d'elements fruit de la consulta bibliogràfica i/o del
pensament personal
4. Estructuració adequada
5. Argumentació pertinent
6. Capacitat de síntesi
Els temes, les condicions de presentació, la metodologia, el termini de presentació i la
longitud màxima del treball s’especificaran durant el curs.
TEMARI PRÀCTIC
Pràctica 1. Casos variats sobre els límits de l’utilitarisme i del deontologisme...........1
hora
Pràctica 2. Relació metge-pacient (pel·lícula i debat
pautat).................................. 3 hores
Pràctica 3. Eutanàsia i consentiment informat (visionat breu de vídeo OSCE*; per grups:
anàlisi, avaluació, esbós de protocol)
......................................................................... 2 hores
Pràctica 4. Consell genètic
................................................................................. 2 hores
Pràctica 5. Eugenèsia i poder (pel·lícula i debat pautat )
........................................ 3 hores
Pràctica 6. Experimentació amb éssers humans (pel.lícula i debat pautat)............... 3
hores
TOTAL....................................................................................................................
14 hores
*SESSIONS DE PRÀCTIQUES I DEBAT ORAL
Part de la dedicació horària de l'assignatura es destinarà a l'elaboració de sessions de
discussió (una mena de Laboratori d'Ètica i Deontologia Aplicada-LEDA). Assistir-hi serà una
condició necessària (no suficient) per aspirar a la consecució de la nota corresponent. Seran un
complement a les classes teòriques i consistiran en la discussió directa al voltant d'articles
(tècnics i/o periodístics) sobre bioètica, així com de casos pràctics tipificats** (de bioètica
clínica, ecològica...). Quan calgui, el material de debat serà distribuït entre l'alumnat amb
l'antelació suficient com per possibilitar-ne la reflexió prèvia. Les sessions estaran orientades a
discutir i a subratllar problemes i trencaclosques relatius als temes exposats a classe i a aplicar
conceptes generals als casos particulars (l’avaluació es farà mitjançant exercicis escrits).
Les discussions (I) hauran de ser raonablement lliures (el paper del professor seria el de
moderador-orientador) a fi de permetre considerar moltes idees, independentment de si són o no
defensades per qui les exposa, i (II) estaran concebudes com la millor manera (la pràctica directa)
d'aprendre a analitzar arguments i contraarguments, sense cap voluntat d'adoctrinament, sinó amb
l'objectiu que l'estudiant conegui les diferents opcions viables al seu abast des d'una ment
crítica i orientada a una futura presa de decisions en la seva futura vida personal i laboral.
** Es tracta d'escenaris concrets amb exemples de pacients i/o situacions estàndard que faciliten el debat i l'avaluació bioètica. L'estoc disponible inclou guies i vídeos de: 14 casos de bioètica mèdica (part del projecte OSCE, de l' Educating Future Physicians for Ontario) sobre les decisions d'interrompre el tractament, la confidencialitat, la veracitat en la comunicació de diagnòstic, la salut de la dona. També es podrien preparar casos relacionats amb bioètica farmacològica (subministrament d'analgèsics, medicaments genèrics), ecològica (explotació de reserves naturals per part de multinacionals petrolieres) o de responsabilitat social general (fertilització artificial o adopció?, assistència sanitària universal).
Bibliografia
BEAUCHAMP, T. L.; CHILDRESS, J. F.
Principles of biomedical ethics. Oxford: OUP, 1989.
BEAUCHAMP, T. L.; WALTERS, L.
Contemporary issues in bioethics. Eds. Wadsworth, Pub Co., 1999.
CASADO, M.
Bioética, derecho y sociedad. Madrid: Trotta, 1998.
ENGELHARDT, H. T.
Los fundamentos de la bioética. Barcelona: Paidós, 1995.
HARE, R. M..
Essays on bioethics. Oxford: Clarendon Press, 1993.
JONAS, H.
Técnica, medicina y ética. Sobre la práctica del principio de responsabilidad. Barcelona:
Paidós, 1997.
KUHSE, H.; SINGER, P.
A companion to bioethics. eds. Blackwell Companions to Philosophy, Blackwell Publishers,
1998.
SINGER, P.; KUHSE, H.
Bioethics. An anthology. eds. Blackwell Publishers, 1999.
SUZUKI, D.; KUNTDSON, P.
Genethics. The clash between the new genetics and human values. Cambridge MA: Harvard
University Press, 1990.