Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Metodologia i Pràctica de la Traducció A-A2 (Castellà-Català) II(11348) 

Prof.: Victòria ALSINA, Joan COSTA, Meritxell DOMÈNECH, Judit FREIXA

OBJECTIU

L'objectiu de l'assignatura és introduir l'estudiant en l'anàlisi semàntica i pragmàtica del text de sortida i millorar el seu nivell d'expressió en la llengua d'arribada.

Com que aquest curs de metodologia i pràctica de la traducció té la particularitat de basar-se en la contrastació de dues llengües A, es prestarà una atenció especial als casos de discrepància gramatical i estilística, i se centrarà en la recerca de solucions que evitin la interferència lingüística.

CONTINGUTS

1. Anàlisi lingüística i anàlisi pragmàtica dels textos.
2. El concepte de fidelitat a l'original:restriccions i prioritats; equivalència dinàmica; propòsit retòric.
3. La varietat lingüística: els registres lingüístics; camp, mode o canal i tenor:les varietats individuals o idiolectes; les varietats geogràfiques; les varietats socials; les varietats històriques.
4. Tipologia textual i especialitats en la traducció:textos informatius de caràcter general; textos especialitzats: comercials, tècnics, cinematogràfics, científics; textos literaris; especificitat dels llenguatges.
5. Instruments de l'activitat de traducció: els diccionaris:configuració i ús dels diccionaris; tipus de diccionaris: diccionaris generals, bilingües, de sinònims, ideològics, especialitzats.

METODOLOGIA

Els punts del programa es treballaran en general a partir de textos de caràcter estàndard, que els estudiants hauran de portar preparats a classe, on s'analitzaran i es traduiran col.lectivament. D'alguns d'aquests textos, se n'exigirà una versió personal definitiva.  

Bibliografia

1. Lectura obligatòria

Primer capítol del llibre de Basil Hatim i Ian Mason (1990) Discourse and the Translator. [traducció castellana de 1995: Teoría de la traducción: una aproximación al discurso].

2. Teoria de la traducció

BAKER, MONA. In Other Words. A Course Book on Translation. London-New York: Routledge, 1992.
BASSNETT-McGUIRE, SUSAN. Translation Studies. London: New Accents, 1980.
COSERIU, EUGENIO. "Lo erróneo y lo acertado en la teoría de la traducción". Dins El hombre y su lenguaje. (1a reimpressió). Madrid: Gredos, 1985.
GARCÍA YEBRA, VALENTÍN. Teoría y práctica de la traducción (Vol. 2) Madrid: Gredos, 1989.
HATIM, BASIL i IAN MASON. Discourse and the Translator. Harlow, England: Longman, 1990.
MALLAFRÈ, JOAQUIM. Llengua de tribu i llengua de polis: bases d'una traducció. Barcelona: Quaderns Crema, 1991.
NEWMARK, PETER. A Textbook of Translation. (n'existeix una versió en castellà). Singapore: Prentice Hall International, 1989.

3. Llengua catalana i llengua castellana

ALARCOS LLORACH, EMILIO. Gramática de la lengua española. Madrid: Espasa-Calpe, 1994.
BADIA I MARGARIT, ANTONI M. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Biblioteca universitària, 22, 1994.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Esbozo de una nueva gramática de la lengua española. Madrid: Espasa- Calpe, 1991.
BOSQUE, IGNACIO. Gramática descriptiva de la lengua española. Madrid: Espasa, 1999.
FABRA, POMPEU. Gramàtica catalana. Barcelona: Teide, 1993.
FABRA, POMPEU. Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1995 [1933].
GILI GAYA, S. Vox. Curso superior de sintaxis española. Barcelona: Bibliograf, 1961.
LACREU, JOSEP. Manual d'ús de l'estàndard oral. València: Universitat de València, 1992.
JOSEP M. MESTRES I ALTRES. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Vic, Eumo, 1995.
SECO, MANUEL. Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española. Madrid: Aguilar, 1961.
SOLÀ, JOAN. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. [2a ed.]. Barcelona: Empúries, 1994.
SOLÀ, JOAN I JOSEP M. PUJOL. Tractat de puntuació. Barcelona: Columna, 1992.

4. Diccionaris

ALVAR EZQUERRA, M. (dir.). Diccionario general ilustrado de la lengua española. Barcelona: Bibliograf, 1987.
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1995.
Diccionari castellà-català i català-castellà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985 i 1987.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario manual e ilustrado de la lengua española. Madrid: Espasa Calpe, 1989.
FRANQUESA, MANUEL. Diccionari de sinònims. (1ª ed.: Pòrtic). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998 [1971].
GINEBRA, JORDI i ANNA MONTSERRAT. Diccionari d’ús dels verbs catalans. Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62, 1999.
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
MOLL, FRANCESC DE B. Diccionari castellà-català / català-castellà. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1985.
PEY, SANTIAGO. Diccionari de sinònims. Barcelona: Teide, 1970.
RASPALL, JOANA i JOAN MARTÍ. Diccionari de locucions i de frases fetes. Barcelona: Edicions 62, 1984.
SECO, MANUEL i ALTRES. Diccionario del español actual. Madrid: Aguilar, 1999.

Avaluació

Per a l'avaluació del curs es farà un examen al final del trimestre, que consistirà en la traducció sense diccionari d'un text de característiques similars als treballats a classe, i la resposta a dues preguntes breus sobre diferents aspectes del text traduït. També es podran tenir en compte, a l'hora d'avaluar, les notes dels treballs o exercicis fets durant el curs. En qualsevol cas, la nota de l'examen final no tindrà mai un valor inferior al setanta per cent.