Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Metodologia i Pràctica de la Traducció A-A2 (Castellà-Català) I(11346) 

Professors: Victòria Alsina, Joan Costa, Judit Freixa

OBJECTIU

L’objectiu de l’assignatura és introduir l’estudiant en l’anàlisi semàntica i pragmàtica del text de sortida i millorar el seu nivell d’expressió en la llengua d’arribada.

Com que aquest curs de metodologia i pràctica de la traducció té la particularitat de basar-se en la confrontació de dues llengües A, es prestarà una atenció especial als casos de discrepància gramatical i estilística, i es valorarà l’esforç per trobar solucions que evitin la interferència lingüística.

CONTINGUTS

0. Aspectes introductoris
- definició i objectius de la traducció
- especificitat de la traducció castellà-català

1 - Fases del procés de traducció
- anàlisi del text de partida:  

• estructura del text
• contingut comunicatiu d'un text
• valoració estilística
• factors extralingüístics

- procediments de traducció: 

• trad. directa: manlleu, calc i traducció literal
• trad. obliqua: transposició, modulació, compensació, equivalència i adaptació

- valoració del text d’arribada

2. Instruments del traductor:
- els diccionaris, configuració i ús
- recursos electrònics

3. Principals discrepàncies entre el català i el castellà:

- article neutre - ús del possessiu -oracions de relatiu - lèxic

-règim de preposicions -temps i modes verbals - usos de ser i estar -demostratius

- pronominalització - ordre dels mots - gerundi

 

METODOLOGIA

Els punts del programa es treballaran en general a partir de textos de caràcter estàndard, que els estudiants hauran de portar preparats a classe, on s’analitzaran i es traduiran col·lectivament. D’alguns d’aquests textos, se’n demanarà una versió personal definitiva.  

AVALUACIÓ

L’avaluació consistirà en un examen que es farà al final del trimestre, en el qual els estudiants hauran de traduir sense diccionari un text d’unes quatre-centes paraules i raonar algunes de les solucions que hagin adoptat.

També es tindran en compte les notes dels treballs o exercicis fets durant el trimestre. En qualsevol cas, la nota de l’examen no tindrà mai un valor inferior al setanta per cent de la nota global.

BIBLIOGRAFIA

1. Lectura obligatòria

Textos diversos de Pompeu Fabra sobre la traducció.

2. Sobre traducció castellà-català

AGOST, ROSA i MONZÓ, ESTHER. Teoria i pràctica de la traducció general Espanyol-català. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2001.

3. Sobre llengua catalana i llengua castellana

BADIA i MARGARIT, ANTONI M. Gramàtica de la llengua catalana descriptiva, normativa, diatòpica i diastràtica. Biblioteca Universitària, núm. 22. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.
FABRA, POMPEU [6a ed.]. Gramàtica catalana. Barcelona: Teide, 1974.
GILI GAYA, SAMUEL. Vox. Curso superior de sintaxis española. Barcelona: Bibliograf, 1961.
LACREU, JOSEP. Manual d’ús de l’estàndard oral. València: Universitat de València, 1990.
PAYRATÓ, LLUÍS. La interferència lingüística. Comentaris i exemples català-castellà. Barcelona: Curial i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.
SECO, MANUEL. Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española. Madrid: Aguilar, 1961.
SOLÀ, JOAN. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. 2a ed. Barcelona: Empúries, 1994.
SOLÀ, JOAN; PUJOL, JOSEP M. [6a reimpressió]. Tractat de puntuació. Barcelona: Columna, 1992.

4. Diccionaris

ALVAR EZQUERRA, M. (Dir.). Diccionario general ilustrado de la lengua española. Barcelona: Bibliograf, 1987.
Diccionari castellà-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, 1995.
FRANQUESA, MANUEL. Diccionari de sinònims. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
GINEBRA, JORDI i MONTSERRAT, ANNA. Diccionari d'ús dels verbs catalans: règim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62, 1999.
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
MOLL, F. de B. Diccionari català-castellà i castellà-català. Mallorca: Moll, 1989.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario manual e ilustrado de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe, 1989.
SECO, MANUEL; ANDRÉS, OLIMPIA; RAMOS, GABINO. Diccionario del español actual. Madrid: Aguilar, 1999.