Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Metodologia i Pràctica de la Traducció A2-A (Castellà-Català) I (11342) 

Professors: Victòria Alsina, Joan Costa, Judit Freixa, Elisabet Solé

Objectiu

L’objectiu de l’assignatura és introduir l’estudiant en l’anàlisi semàntica i pragmàtica del text de sortida i millorar el seu nivell d’expressió en la llengua d’arribada.

Com que aquest curs de metodologia i pràctica de la traducció té la particularitat de basar-se en la confrontació de dues llengües A, es prestarà una atenció especial als casos de discrepància gramatical i estilística, i es valorarà l’esforç per trobar solucions que evitin la interferència lingüística.

Continguts

0. Aspectes introductoris
- definició i objectius de la traducció.
- especificitat de la traducció castellà-català.

1. Fases del procés de traducció.
- anàlisi del text de partida:
* estructura del text.
* contingut comunicatiu d’un text.
* valoració estilística.
* factors extralingüístics.

- procediments de traducció:
* trad. directa: manlleu, calc i traducció literal.
* trad. obliqua: transposició, modulació, compensació, equivalència i adaptació.
* els conceptes d’adequació i acceptabilitat.

- valoració del text d’arribada.

2. Instruments del traductor: els diccionaris, configuració i ús.

3. Principals discrepàncies entre el català i el castellà:

- article neutre - ús del possessiu - oracions de relatiu - lèxic

- règim de preposicions - temps i modes verbals - usos de ser i estar - demostratius

- pronominalització - ordre dels mots - gerundi

Metodologia

Els punts del programa es treballaran en general a partir de textos de caràcter estàndard, que els estudiants hauran de portar preparats a classe, on s’analitzaran i es traduiran col·lectivament. D’alguns d’aquests textos, se’n demanarà una versió personal definitiva.

Bibliografia

1. Lectura obligatòria.

Textos diversos de Pompeu Fabra sobre la traducció.

2. Sobre traducció castellà-català

AGOST, ROSA i MONZÓ, ESTHER. Teoria i pràctica de la traducció general Espanyol-català. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2001.

3. Sobre llengua catalana i llengua castellana

BADIA i MARGARIT, ANTONI M. Gramàtica de la llengua catalana descriptiva, normativa, diatòpica i diastràtica. Biblioteca Universitària, núm. 22. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.
FABRA, POMPEU. Gramàtica catalana, 6ª ed. Barcelona: Teide, 1974.
GILI GAYA, SAMUEL. Vox. Curso superior de sintaxis española. Barcelona: Bibliograf, 1961.
LACREU, JOSEP. Manual d’ús de l’estàndard oral. València: Universitat de València, 1990.
PAYRATÓ, LLUÍS. La interferència lingüística. Comentaris i exemples català-castellà. Barcelona: Curial i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.
SECO, MANUEL. Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española. Madrid: Aguilar, 1961.
SOLÀ, JOAN. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. 2a ed. Barcelona: Empúries, 1994.
SOLÀ, JOAN; PUJOL, JOSEP M. Tractat de puntuació, 6ª reimpressió. Barcelona: Columna, 1992.

4. Diccionaris

ALVAR EZQUERRA, M. (Dir.). Diccionario general ilustrado de la lengua española. Barcelona: Bibliograf, 1987.
Diccionari castellà-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: 1995.
FRANQUESA, MANUEL. Diccionari de sinònims. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
GINEBRA, JORDI i MONTSERRAT, ANNA. Diccionari d'ús dels verbs catalans: règim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62, 1999.
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
MOLL, F. de B. Diccionari català-castellà i castellà-català. Mallorca: Moll, 1989.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario manual e ilustrado de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe, 1989.
SECO, MANUEL; ANDRÉS, OLIMPIA; RAMOS, GABINO. Diccionario del español actual. Madrid: Aguilar, 1999.

Avaluació

L’avaluació consistirà en un examen que es farà al final del trimestre, en el qual els estudiants hauran de traduir sense diccionari un text d’unes quatre-centes paraules i raonar algunes de les solucions que hagin adoptat.

També es tindran en compte les notes dels treballs o exercicis fets durant el trimestre. En qualsevol cas, la nota de l’examen no tindrà mai un valor inferior al setanta per cent de la nota global.