Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Retòrica: L'Expressió i les seves Tècniques II (11275) 

Objectius

L'objectiu de l'assignatura és proporcionar els coneixements bàsics de la retòrica, entesa com l'art d'expressar-se i de persuadir. En aquest segon curs s'aprofundeix en l'estudi de les tècniques de la presentació i de l'estil (les més formals), sempre des de la perspectiva de l'acte comunicatiu en conjunt. És recomanable que els estudiants que s'hi matriculin hagin cursat Retòrica I.

Contingut

1. Contacte intel× lectual i persuasió: L'argumentació. La noció de contacte intel× lectual. Els auditoris. L'auditori universal.
2. L'estil: La persuasió per mitjà de la forma discursiva i de l'estil. L' elocutio de la retòrica clàssica. L'estudi de l' ornatus: la compositio, les figures del discurs.
3. La figuració irònica i la seva traducció: Humor, discurs i literatura. El contacte intel× lectual per mitjà de la ironia. Altres formes de l'humor verbal: paronomàsia, paròdia, sàtira, pastitx.  

Metodologia i avaluació

Les sessions es dediquen a l'explicació dels principals conceptes, il× lustrada amb els clàssics de la disciplina. Amb aquest bagatge s'analitzen textos que apliquen les diverses tècniques retòriques. La qualificació final es reparteix entre un examen (definició de conceptes bàsics i anàlisi de textos) i uns exercicis (ampliació d'algun aspecte de la disciplina, o aplicació dels conceptes a l'anàlisi de textos). Els exercicis són voluntaris i permeten apujar la nota. Els criteris de qualificació són el nivell de coneixements demostrat i l'exactitud i la correcció en l'expressió escrita.  

Bibliografia

ARITÒTIL, Retòrica. Trad. cat. de J. Leita, estudi intr. d'A. Blecua. Barcelona: Laia, 1985. Trad. cast. de Q. Racionero. Madrid: Gredos. 1990 i d'A. Tovar. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1990. Trad. fr. de M. Dufour i A. Wartelle. París: Hachette. Trad. angl. de J. H. Freese. Londres: Loeb Classical Library, 1926; i d'H.C. Lawson-Tancred. Londres: Penguin, 1991.

DEMETRI, Sobre l'estil. Trad. cast. de José García López. Madrid: Gredos, 1979. Trad. fr. de Pierre Chiron. París: Les Belles Lettres, 1993. Trad. angl. de Doreen C. Innes. Cambridge, Mass. i Londres: Harvard U.P. - Loeb Classical Library, 1995.

QUINTILIÀ, Institutio Oratoria. Trad. cat. (en curs) de J. M. Casas Homs i Jordi Pérez i Durà, 3 vols.Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1961-1987. Trad. fr. de J. Cousin, 7 vols. París: Les Belles Lettres, 1975-1980. Trad. angl. de H. E. Butler, 4 vols. Londres:Loeb Classical Library, 1920-1922.

FONTANIER, PIERRE. Les figures du discours (ca. 1830), ed. Gérard Genette.París: Flammarion, 1977.

AZAUSTRE, ANTONIO. Casas, Juan, Manual de retórica española. Barcelona: Ariel, 1997.

CORBETT, E. P. J. (1965). Classical Rhetoric for the Modern Student. Nova York, Oxford U. P., 3a ed. rev. 1990.

LANHAM, R. A. A Handlist of Rhetorical Terms. Berkeley i Los Angeles: Univ. of California Press, 1968.

LAUSBERG, H. Handbuch der literarischen Rhetorik, 2 vols., 2a ed..Munich, Max Hueber, 1973. Trad. cast. de J. Pérez Riesco: Manual de retórica literaria, 3 vols. Madrid: Gredos, 1966.

MORTARA CARAVELLI, B. (1988), Manual de retórica, trad. cast. de M. J. Vega. Madrid: Cátedra, 1991.

PERELMAN, CHAÏM (1977), L'empire rhétorique. Rhétorique et argumentation, París: J.Vrin, 2a ed. 1988.