2001-2002

Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)


T. E. de Textos Jurídics i Administratius B-A, A-B Francès-Català I(10566) 


I.- Objectius Generals

-Conèixer les principals característiques del llenguatge jurídic i administratiu així com l’estructura de diferents tipus de textos d’aquest àmbit en francès i en català.
-Adquirir tècniques i estratègies bàsiques per tal de traduir textos jurídics i administratius del francès al català.

II.- Continguts

-Introducció al llenguatge jurídic i administratiu.
-Introducció a la traducció de textos jurídics i administratius.
-El català a l’administració i a la justícia.
-Breu presentació de l’ordenament jurídic francès i de l’ordenament jurídic estatal: principals correspondències i divergències entre ambdós.
-Textos administratius en francès i en català (I): cartes administratives, convocatòria de reunió, acta de reunió.
-Textos jurídics (I): declaracions, articles de la constitució francesa, articles del codi penal francès, sentències, contractes, articles periodístics.  

III.- Metodologia

-Combinació de la pràctica de la traducció amb explicacions teòriques sobre conceptes traductològics i discursius i sobre continguts de l’àmbit administratiu i jurídic.
-Prèviament a la traducció del text es durà a terme una anàlisi discursiva basada en un enfocament macrotextual i microtextual. Es tractarà d’identificar tant l’estructura global del text com els elements cohesius que mostren l’orientació del text i el punt de vista de l’autor. També seran aspectes fonamentals la terminologia i la fraseologia pròpies dels textos d’especialitat.
-Correcció conjunta a classe.
-Recerca de textos paral.lels en la llengua de partida i d’arribada per extreure’n el lèxic i la fraseologia pertinents.
-Elaboració de glossaris personals organitzats per àmbits temàtics.
-Exercicis per tractar aspectes específics de les habilitats traductològiques.
-Explotació d’internet.  

IV.- Avaluació

L’avaluació es basarà en tres aspectes: l’assistència i la participació a classe (20%), l’elaboració d’un glossari personal (10%) i el resultat de l’examen final (70%).  

V.- Bibliografia

Obres en Català

BADIA, J., BALCELLS, J., GRIFOLL, J., 1997, Llengua COU, pàg 392-393. Barcelona: Castellnou, 1997.
BADIA, J., BRUGAROLES, N., et alii. El llibre de la llengua catalana, Barcelona: Castellnou, 1997.
Codi Penal. Traducció a cura de l’àrea de Dret Penal i de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Atelier, Textos Jurídics, 1998.
Constitució espanyola. Estatut d’Autonomia de Catalunya. Reglament del Parlament de Catalunya.7a ed. Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya, 1999.
DUARTE, C. «El llenguatge administratiu i jurídic», Llengua i administració, pàg. 55-69. Barcelona: Columna, 1993.
DUARTE, C. «Introducció a la traducció jurídica i administrativa», Llengua i administració, pàg. 89-111. Barcelona: Columna, 1993.
DUARTE, C., ALSINA, A., SIBINA, S. Manual de llenguatge administratiu, Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1996.
MESTRES, J.M. «Els signes de puntuació i altres signes gràfics (I)», Com ensenyar català als adults. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1990.
SOLÀ, J., PUJOL, J.M. Tractat de puntuació, Barcelona: Columna, 1990.

Obres en Francès

CAJOLET-LAGANIÈRE, HÉLÈNE. Le français au bureau, 3a. ed. Québec: Cahiers de l’Office de la langue française, 1992.
LAMBERT-TESOLIN, DIANE. Le français à l’hôtel de ville. Québec: Les publications du Québec, 1994.
RASSAT, MICHÈLE-LAURE. La justice en France. París: PUF, Que sais-je?, 1985.
TORRE, JOSÉ MANUEL. «Le français juridique, une langue à des fins spécifiques», La langue de spécialité et le discours scientifique, Piqué, Andre-Besó, Cuéllar (eds), pàg- 31-37. València: Universitat de València, Au llibres, 1997.
VÉGLIA, ARLETTE. «Analyse d’un arrêt de rejet de la Cour de Cassation», La langue de spécialité et le discours scientifique, Piqué, Andre-Besó, Cuéllar (eds), pàg. 38-42. València: Universitat de València, Au llibres, 1997.

Diccionaris

AMORÓS RICA, N. Dictionnaire juridique: français-espagnol, espagnol-français. París: Navarre, 1986.
CASTELLANOS, C., LENOIR, F. Diccionari de paranys de traducció francès-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, El Calidoscopi, 2000.
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
I·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA. Diccionari jurídic català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 1995.
MESTRES, J.M., GUILLÉN, J. Diccionari d’abreviacions. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992.
PEY, S. Diccionari de sinònims i antònims. Barcelona: Teide, 1993.
RASPALL, J., MARTÍ, J. Diccionari de locucions i frases fetes. Barcelona: Edicions 62, 1984.
ROBERT, P. Le Petit Robert 1. Dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. París: Le Robert, 1993.
ROBERT, P. Le Petit Robert 2. Dictionnaire universel des noms propres alphabétique et analogique. París: Le Robert, 1993.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona