Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Anàlisi i Pràctica del Discurs Oral i Escrit (A) Català I (10452) 

Objectius

1. Caracteritzar l'estudi lingüístic de l'ús comunicatiu: l'anàlisi del discurs.
2. Adquirir els conceptes fonamentals del fet comunicatiu i del text com a unitat d'anàlisi i d'aplicació: adequació, coherència, cohesió, intenció.
3. Analitzar les diferències entre els codis oral i escrit en els plans pragmàtic, discursiu i gramatical.
4. Conèixer els conceptes teòrics fonamentals de la cohesió: anàfora, referència d'identitat, de sentit, etc.

Habilitats

1. Analitzar els procediments cohesius (sobretot l'anàfora) de textos escrits.
2. Identificar i caracteritzar les interferències orals en un escrit, i les transformacions de l'un a l'altre.
3. Usar recursos lingüístics típics de l'oral per produir un escrit per ser llegit que no sembli escrit.  

Continguts

1. L’estudi del discurs. La llengua com a sistema i el discurs com a ús lingüístic. Competència gramatical i comunicativa. Concepció funcional de la llengua: ús, acció i actes de parla.

2. El text com a unitat comunicativa. Text i discurs. Propietats o processos textuals: adequació, coherència, cohesió, rellevància, retòrica, intencionalitat, gramaticalitat. Nivells d'anàlisi lingüística: pragmàtic (context, intencions, implícits), discursiu (contingut semàntic, estructures textuals), oracional (unitats lèxica, fòniques, sintàctiques). La perspectiva crítica: el text com a constructor i organitzador de cognicions socials.

3. La cohesió en l’escrit. Referència i linearització. Procediments cohesius.
3.1. La referència. Exofòrica / endofòrica. Deïxi: temporal, espacial, discursiva. Anàfora / catàfora. Anàfora d’identitat referencial (sintàctica, semàntica, pragmàtica), d’identitat de sentit, d’extensió de referència. El·lipsi: nominal, verbal, comparativa. La referència lèxica: repetició, sinonímia, hiponímia, cadenes nominatives.
3.2. La connexió. Valor semàntic i pragmàtic. Intratextual / extratextual. Tipus de connectors segons el significat. Connectors metatextuals.

4. L’oral i l’escrit:
4.1 Caracterització sociocultural. L'estatus de l'escrit: dependent, independent, equipol·lent. Ontogènesi i filogènesi de l’oral. Valors i funcions socials de l'oralitat i de l'escriptura.
4.2.Caracterització pragmàtica. Condicions d’enunciació i de processament: canal auditiu / visual; espontaneïtat / elaboració i grau de planificació; percepció successiva o simultània; codis no verbals; interacció, monogestió i plurigestió; efímera / duradora; immediata / diferida; grau de contextualització; rituals comunicatius orals i escrits, etc.
4.3.Caracterització discursiva i lingüística: la parla i la prosa. Adequació: dialecte i registre. Coherència: redundància, repetició, densitat lèxica, grau d’explicitació, estructures textuals orals i escrites. Procediments cohesius: referència exofòrica i endofòrica, el·lipsi, connectors. Plans lingüístics: sintaxi col·loquial i travada, gramaticalitat; selecció lèxica: proformes, repeticions, terminologia; fonètica i ortografia; entonació, recursos paraverbals, no verbals i puntuació.
4.4.Diversitat i mescla de discursos orals i escrits. Monogestió i plurigestió. Transformacions entre oralitat i escriptura. Interferències i formes discursives mixtes.

Com s'aprova l'assignatura:

- Pràctiques de redacció durant el curs.
- Prova final de continguts i redacció.

Bibliografia

BROWN, G;YULE B. (1983) Discourse Analysis. Cambridge UP. Versió castellana: Análisis del discurso. Madrid: Visor libros, 1993.
CALSAMIGLIA, H.; TUSON, A. Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Barcelona: Ariel, 1999.
CASSANY, DANIEL. La cuina de l'escriptura. Barcelona: Empúries, 1993.
CASSANY, DANIEL.. Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. Barcelona: Empúries. 1a part: El codi escrit,1987.
CASTELLA, J.M. De la frase al text. Barcelona: Empúries. 1992.
COM. Ensenyar català als adults, 8, 32-36. 1991. Inclòs en el dossier.
CONCA, M.; COSTA, A.; CUENCA, M. J.; LLUCH, G. Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide,1998
ESCANDELL, V. (1993) Introducción a la pragmática. Barcelona: Antrophos. Nova versió actualitzada: Ariel Lingüística, 1996.
PAYRATÓ, LLUÍS. Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana. València: UV, 1988.
PAYRATÓ, L. Variació funcional, llengua oral i registres. A: Payrató, L. comp. Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. p. 9-33. Inclòs en el dossier.
SALVADOR, V. L'anàlisi del discurs entre la oralitat i l'escriptura, Caplletra. Revista de Filologia, 7, 9-31,1989.
SERRANO, S. Comunicació, societat i llenguatge. Barcelona: Empúries,1993.
VALLDUVÍ, ENRIC. Text i cohesió A: A l'entorn de la gramàtica textual. Suplement