2001-2002

Llicenciatura en Ciències del Treball (3335)


Indicadors Socioeconòmics(12662) 


Part I: Indicadors socials

Aquesta primera part del programa comprendrà dos apartats. En el primer es tractarà el concepte d'indicador social, com es construeix i quines propietats ha de complir. Així mateix introduirà la teoria normativa sobre les bases morals que sustenten les dimensions fonamentals de la mesura del benestar.

Lectura obligatòria:
ERIKSON, R. “Descriptions of Inequality: The Swedish Approach to Welfare Research”. A: NUSSBAUM, M; SEN, M. The Quality of Life. Oxford: Oxford University Press, 1993.

El segon apartat introduirà alguns indicadors de caràcter sociodemogràfic útils per conèixer les formes de convivència (moviment de la població, composició de les llars i ús del temps) i les necessitats de la població (cohesió social, benestar objectiu i percepció subjectiva; accés a recursos bàsics i capacitats de funcionament en els àmbits de la salut, l'habitatge i la participació cívica).

Lectura obligatòria:
FLAQUER, L. “Família i noves formes de convivència”. A: GINER, S. La societat catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, 1998. Pàg. 401-416.

Part II: Estructura salarial, distribució de la renda i pobresa

La segona part de l'assignatura és una introducció als conceptes, tècniques i indicadors principals per analitzar les distribucions individuals i de les llars: distribució per decils, la corba de Lorenz, escales d'equivalència. Els conceptes i els indicadors seran aplicats a estudis empírics sobre desigualtats salarials (incloent-hi diferències segons el gènere) i dels ingressos de llars espanyoles i a escala internacional. També seran tractades distribucions de renda a través del cicle vital i la mobilitat salarial.

Lectura obligatòria:
OECD. When Money is Tight. Poverty Dynamics in OECD Countries. Cap. 2 d’Employment Outlook. OECD, 2001.
RUIZ-HUERTA, J. I d’altres. “Distribución de la renta y mercado de trabajo en la OCDE”. A: Fundación Argentaria, Políticas de bienestar y desempleo. Madrid, 1999. [Només les pagines 363-416].

Part III: Principals indicadors en el camp de l'educació

Distribució de nivells educatius (credencials) entre la població: variacions segons gènere i edat; comparació entre països. El nivell de coneixements i habilitats ( skills) de la població. La seva relació amb el mercat de treball. Formació professional i permanent. Sobreeducació/subocupació. La inversió en educació: costos i beneficis (econòmics i socials); inversió pública i privada; la seva relació amb el PIB; ¿se’n pot mesurar el rendiment?; indicadors d'eficiència.

Lectura obligatòria:
Education at a glance: OECD Indicators. París: OCDE, 2001. [Selecció de textos].

Part IV: Ocupació, treball, activitats, negociació col·lectiva i conflictes laborals

Aquesta darrera part de l'assignatura estarà dedicada al sorgiment, la problemàtica i l'aplicació de tots aquells indicadors pertinents per a l'estudi del treball en general, i de les relacions laborals en particular. Aquesta part de l'assignatura estarà estructurada en els següents apartats, cada un dels quals té assignades unes lectures obligatòries:

· Indicadors d'ocupació:
- Ocupació
- Precarietat en l’ocupació (flexibilitat)
- Subocupació
- Economia submergida (ocupació irregular)
- Desocupació

Lectures obligatòries:
ILO. Surveys of Economically Active Population, Employment and Underemployment. Ginebra: ILO, 1990. Cap. 5 i 7.
TOHARIA, L. i d’altres. “¿Son creíbles las cifras de empleo y paro?”. A: V Informe sociológico sobre la situación en España. Madrid: Fundación FOESSA, 1994. Vol. 2, cap. 8, epígraf 8.2.

· Indicadors referents al treball:
- Satisfacció en el treball
- Condicions de treball

Lectures obligatòries :
UNIÓ EUROPEA. The Regulation of Working Conditions in the Member States of the European Union. Luxemburg: Office for Official Publications of the European Communities, 1998.
· Indicadors referents a les activitats:
- Classificacions internacionals d'ocupacions (ISCO-68 versus ISCO-88)
- Escales de prestigi ocupacional

Lectures obligatòries:
GONZÁLEZ, J. J. Clases sociales: estudio comparativo de España y la Comunidad de Madrid. Madrid: Comunidad de Madrid. Consejería de Economía, 1992. Apèndix C: “La nueva clasificación de ocupaciones”.
CARABAÑA, J.; GÓMEZ BUENO, C. Escalas de prestigio profesional. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1996. Cuadernos Metodológicos, 19.
ESPING-ANDERSEN, G. Changing Classes: Stratification and Mobility in Post-industrial Societies. Londres: Sage, 1993. [Introducció].

· Indicadors referents a sindicalisme i sindicalització:
- Fragmentació sindical
- Taxes d'afiliació
- Densitat sindical
- Mesures de força sindical

Lectures obligatòries:
JORDANA, J. “Reconsidering Union Membership in Spain”. Industrial Relations Journal, 3. 1996. Vol. 27. Pàg. 221-224.
EBBINGHAUS, B.; VISSER, J. Trade Unions in Western Europe since 1945. Nova York: Grove’s Dictionaries, 2000. [Capítols per determinar].
· Indicadors de negociació col·lectiva:
- Centralització
- Cobertura
- Contingut
- Estructura

Lectures obligatòries:
CALMFORDS, L.; DRIFFILL, J. “Centralization of Wage Bargaining”, Economic Policy, 6. Abril de 1988. Pàg. 14-61.
IVERSEN, T. Contested Economic Institutions. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. Cap. 2: “An Institutional Model of Economic Performance”.

· Indicadors de conflicte:
- Indicadors de conflictivitat laboral
- Mediació i arbitratge

Lectures obligatòries:
HAIMSON, L.; TILLY, C. Strikes, Wars and Revolutions in an International Perspective. Cambridge: Cambridge University Press, 1989. [Capítols per determinar].
GERNIGON, B.; ODERO, A.; GUIDO, H. “ILO Principles Concerning the Right to Strike”. International Labour Review, 4. 1998. Vol. 137.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona