Llicenciatura en Ciències del Treball (3335)
Indicadors Socioeconòmics(12662)
Part I: Indicadors socials
Aquesta primera part del programa comprendrà dos apartats. En el primer es tractarà el concepte
d'indicador social, com es construeix i quines propietats ha de complir. Així mateix introduirà la
teoria normativa sobre les bases morals que sustenten les dimensions fonamentals de la mesura del
benestar.
Lectura obligatòria:
ERIKSON, R. “Descriptions of Inequality: The Swedish Approach to Welfare
Research”. A: NUSSBAUM, M; SEN, M.
The Quality of Life. Oxford: Oxford University Press, 1993.
El segon apartat introduirà alguns indicadors de caràcter sociodemogràfic útils per conèixer
les formes de convivència (moviment de la població, composició de les llars i ús del temps) i les
necessitats de la població (cohesió social, benestar objectiu i percepció subjectiva; accés a
recursos bàsics i capacitats de funcionament en els àmbits de la salut, l'habitatge i la
participació cívica).
Lectura obligatòria:
FLAQUER, L. “Família i noves formes de convivència”. A: GINER, S.
La societat catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, 1998. Pàg.
401-416.
Part II: Estructura salarial, distribució de la renda i pobresa
La segona part de l'assignatura és una introducció als conceptes, tècniques i indicadors principals
per analitzar les distribucions individuals i de les llars: distribució per decils, la corba de
Lorenz, escales d'equivalència. Els conceptes i els indicadors seran aplicats a estudis empírics
sobre desigualtats salarials (incloent-hi diferències segons el gènere) i dels ingressos de llars
espanyoles i a escala internacional. També seran tractades distribucions de renda a través del
cicle vital i la mobilitat salarial.
Lectura obligatòria:
OECD.
When Money is Tight. Poverty Dynamics in OECD Countries. Cap. 2 d’Employment
Outlook. OECD, 2001.
RUIZ-HUERTA, J. I d’altres. “Distribución de la renta y mercado de trabajo en la
OCDE”. A: Fundación Argentaria,
Políticas de bienestar y desempleo. Madrid, 1999. [Només les pagines 363-416].
Part III: Principals indicadors en el camp de l'educació
Distribució de nivells educatius (credencials) entre la població: variacions segons gènere i edat;
comparació entre països. El nivell de coneixements i habilitats (
skills) de la població. La seva relació amb el mercat de treball. Formació professional i
permanent. Sobreeducació/subocupació. La inversió en educació: costos i beneficis (econòmics i
socials); inversió pública i privada; la seva relació amb el PIB; ¿se’n pot mesurar el
rendiment?; indicadors d'eficiència.
Lectura obligatòria:
Education at a glance: OECD Indicators. París: OCDE, 2001. [Selecció de textos].
Part IV: Ocupació, treball, activitats, negociació col·lectiva i conflictes laborals
Aquesta darrera part de l'assignatura estarà dedicada al sorgiment, la problemàtica i l'aplicació
de tots aquells indicadors pertinents per a l'estudi del treball en general, i de les relacions
laborals en particular. Aquesta part de l'assignatura estarà estructurada en els següents apartats,
cada un dels quals té assignades unes lectures obligatòries:
· Indicadors d'ocupació:
- Ocupació
- Precarietat en l’ocupació (flexibilitat)
- Subocupació
- Economia submergida (ocupació irregular)
- Desocupació
Lectures obligatòries:
ILO.
Surveys of Economically Active Population, Employment and Underemployment. Ginebra: ILO,
1990. Cap. 5 i 7.
TOHARIA, L. i d’altres. “¿Son creíbles las cifras de empleo y paro?”. A:
V Informe sociológico sobre la situación en España. Madrid: Fundación FOESSA, 1994. Vol.
2, cap. 8, epígraf 8.2.
· Indicadors referents al treball:
- Satisfacció en el treball
- Condicions de treball
Lectures obligatòries :
UNIÓ EUROPEA.
The Regulation of Working Conditions in the Member States of the European Union.
Luxemburg: Office for Official Publications of the European Communities, 1998.
· Indicadors referents a les activitats:
- Classificacions internacionals d'ocupacions (ISCO-68 versus ISCO-88)
- Escales de prestigi ocupacional
Lectures obligatòries:
GONZÁLEZ, J. J. Clases sociales: estudio comparativo de España y la Comunidad de Madrid.
Madrid: Comunidad de Madrid. Consejería de Economía, 1992. Apèndix C: “La nueva clasificación
de ocupaciones”.
CARABAÑA, J.; GÓMEZ BUENO, C.
Escalas de prestigio profesional. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1996.
Cuadernos Metodológicos, 19.
ESPING-ANDERSEN, G.
Changing Classes: Stratification and Mobility in Post-industrial Societies. Londres: Sage,
1993. [Introducció].
· Indicadors referents a sindicalisme i sindicalització:
- Fragmentació sindical
- Taxes d'afiliació
- Densitat sindical
- Mesures de força sindical
Lectures obligatòries:
JORDANA, J. “Reconsidering Union Membership in Spain”.
Industrial Relations Journal, 3. 1996. Vol. 27. Pàg. 221-224.
EBBINGHAUS, B.; VISSER, J.
Trade Unions in Western Europe since 1945. Nova York: Grove’s Dictionaries, 2000.
[Capítols per determinar].
· Indicadors de negociació col·lectiva:
- Centralització
- Cobertura
- Contingut
- Estructura
Lectures obligatòries:
CALMFORDS, L.; DRIFFILL, J. “Centralization of Wage Bargaining”,
Economic Policy, 6. Abril de 1988. Pàg. 14-61.
IVERSEN, T.
Contested Economic Institutions. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. Cap. 2:
“An Institutional Model of Economic Performance”.
· Indicadors de conflicte:
- Indicadors de conflictivitat laboral
- Mediació i arbitratge
Lectures obligatòries:
HAIMSON, L.; TILLY, C.
Strikes, Wars and Revolutions in an International Perspective. Cambridge: Cambridge
University Press, 1989. [Capítols per determinar].
GERNIGON, B.; ODERO, A.; GUIDO, H. “ILO Principles Concerning the Right to
Strike”.
International Labour Review, 4. 1998. Vol. 137.