Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Actors Polítics, Partits i Organitzacions d'Interessos(12060) 

OBJECTIUS

L’objectiu del curs és analitzar les organitzacions de caràcter polític (els partits polítics i els grups d’interessos), atenent sobretot a dues dimensions: la representació dels interessos en la democràcia i les conseqüències de la forma d’organització que adopten els actors polítics sobre aquesta representació d’interessos.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Introducció: la visió pluralista de la representació dels interessos
La formació dels grups d’interessos i dels partits polítics i les estructures socioeconòmiques. Funcions dels grups d’interessos i dels partits polítics: la representació i intermediació dels interessos. La crítica de la teoria de les organitzacions formals al pluralisme.

PART I. ELS GRUPS D’INTERESSOS

Tema 1. Sindicats i treballadors
Els sindicats com a exemple de grup d’interessos. Què són? La teoria dels incentius i l’acció sindical. Les formes de representació dels treballadors en les empreses: seccions sindicals i comitès d’empresa; la peculiaritat espanyola. Abusos de la teoria de les encompassing organizations.

Tema 2. Tipus de sindicats i els seus objectius
Classes de sindicats: l’especificitat del sindicalisme pluralista. Desafiaments al sindicalisme actual. Les diferents estratègies sindicals. Els objectius sociopolítics i els objectius organitzatius dels sindicats.

Tema 3. Quins interessos serveixen els sindicats?
Repercussions de la teoria de les organitzacions en l’estudi dels grups d’interessos en general i dels sindicats en particular. L’oligarquització sindical: l’aplicació de la teoria de Michels i els seus crítics. Implicacions que deriven del fet de no considerar unitaris els actors col·lectius.

Tema 4. Organitzacions empresarials
Què són? Per què hi ha organitzacions empresarials? Els límits de les organitzacions empresarials.

PART II. ELS PARTITS POLÍTICS

Tema 5. Origen dels partits polítics i els seus objectius
Els partits com a coalicions d’interessos i els problemes de l’acció col·lectiva. Objectius dels partits polítics: maximitzar vots, poder, polítiques i estabilitat del propi partit.

Tema 6. La transformació dels partits polítics: el cas dels partits socialdemòcrates
Tipus de partits i la seva evolució. Els partits de classe i els partits catch-all. Cap a una política postmaterialista i postfordista?

Tema 7. El sistema de partits
La classificació dels sistemes de partits. Explicacions sociològiques i institucionals dels sistemes de partits. La teoria de Downs i el model espacial de competició. El teorema del votant mitjà.

PART III. LES RELACIONS ENTRE ELS GRUPS D’INTERESSOS I ELS PARTITS POLÍTICS

Tema 8. El cas de les relacions partit-sindicat
Què són? Les relacions com xarxa i les relacions com a recurs. Els límits de les relacions partit-sindicat i les seves alternatives.

Tema 9. Neocorporativisme i concertació social
Classes de neocorporativisme: el neocorporativisme com a alternativa a la representació parlamentària i el neocorporativisme com a forma d’elaboració de polítiques. Les reformes econòmiques i els pactes socials.

Tema 10. Recapitulació: democràcia, partits i grups d’interessos
Democràcia de partits, democràcia corporativa, democràcia directa?

LECTURES

Introducció. La visió pluralista de la representació d’interessos
BERGER, 1981, 1-23; NELSON, 1994; MOLINS LÓPEZ-RODÓ, 1998.
PART I. ELS GRUPS D’INTERÈS
Tema 1. Sindicats i treballadors
LANGE, ROSS i VANNICELLI, 1982, 218-230; CAMERON, 1984, 148-157; ESCOBAR, 1995.
Tema 2. Varietats de sindicalismes i els seus objectius
LANGE, ROSS I VANNICELLI, 1982, 273-277; LANGE, 1984, 98-123; PONTUSSON, 1992, 1-41); SCHARPF, 1992, 225-254; GOLDEN, WALLERSTEIN I LANGE, 1998, cap. 7.
Tema 3. En interès de qui actuen els sindicats?
MICHELS, I, 47-56, 67-88, 120-128, 131-144, 190-212, II, 153-196; HIRSCHMAN, 1970, 1-43; WILSON, 1995, cap. 12; REGALIA, 1988.
Tema 4. Organitzacions empresarials
COLEMAN, 1994; WILSON, 1995, cap. 8.
PART II. ELS PARTITS POLÍTICS
Tema 5. Origen dels partits polítics i els seus objectius
DOWNS, 1973, cap. 2; ALDRICH, 1995, cap. 2-5; KALYVAS, 1996, cap. 1-2; WARE, 1996, cap. 1.
Tema 6. La transformació dels partits polítics: el cas dels partits socialdemòcrates
KIRCHHEIMER,1969; SPRAGUE i PRZEWORSKI, 1986, cap. 1-3; KITSCHELT, 1994, cap. 1 i 2; MERKEL, 1995, 11-99.
Tema 7. Sistema de partits
SARTORI, 1980, cap. 6; LIPTSET i ROKKAN, 1967; DOWNS, 1973, cap. 7 i 8; WARE, 1996, cap. 5.PART III. LES RELACIONS ENTRE ELS GRUPS D’INTERÈS I ELS PARTITS POLÍTICS
Tema 8. El cas de les relacions partit-sindicat
HOWELL i DALEY, 1992, 1993; CAMERON, 1984, 157-170.
Tema 9. Neocoporativisme i concertació social
LEHMBRUCH, 1984; REGINI, 1990; SCHARPF, 1992, cap. 11; GROTE i SCHMITTER, 1999.
Tema 10. Recapitulació: democràcia, partits i grups d’interès

Bibliografia

ALDRICH, J. Why parties? The origin and transformation of political parties in America. Chicago: Chicago University Press, 1995.
BERGER, S. "Introduction". A: BERGER, S.; HIRSCHMAN, A.; MAIER, C. Organizing interests in Western Europe: pluralism, corporatism, and the transformation of politics. Cambridge: Cambridge University Press, 1981.
CAMERON, D. "Social democracy, corporatism, labour quiescence, and the representation of Economic Interest in Advanced Capitalist Society". A: GOLDTHORPE, J. H. Order and Conflict in Contemporary Capitalism: Studies in the political economy of western European nations. Oxford: Clarendon Press, 1984.
COLEMAN, W. D. "Banking, interest intermediation and political power". Vol. 26. European Journal of Political Research. 1994. Pàg. 31-58.
DOWNS, A. Una teoría económica de la democracia. Madrid: Aguilar, 1973.
ESCOBAR, M. "Spain: Works Councils or Unions?". A: ROGER, J.; WOLFGANG, S. Works Councils: Consultation, Representation, and Cooperation in Industrial Relations. Chicago: University of Chicago Press, 1995.
GOLDEN, M.; WALLERSTEIN, M.; LANGE, P. "Postwar Trade-Union Organization and Industrial Relations in Twelve Countries". A: KITSCHELT, H. i d’altres. Continuity and Change in Contemporary Capitalism. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
GROTE, J.; SCHMITTER, P. "The Renaissance of National Corporatism: unintended side-effect of European Economic and Monetary Union or calculated response to the absence of European social policy?". Vol. 1-2. Transfer. 1999. Pàg. 34-63.
HIRSCHMAN, A. Exit, Voice, and Loyalty. Cambridge: Harvard University Press, 1970.
HOWELLl, C.; DALEY, A. "The transformation of Political Exchange". Vol. 22. International Journal of Political Economy. 1992-1993. Núm. 4.
KALYVAS, S. The rise of Christian Democracy in Europe. Chicago: University of Chicago Press, 1996.
KITSCHELT, H. The Transformation of European Socialdemocracy. Cambridge: Cambridge University Press, 1994.
KIRCHHEIMER, O. "The Transformation of the Western European Party System". A: KIRCHHEIMER, O. Politics, Law and Social Change. Nova York: Columbia University Press, 1969.
LANGE, P. "Unions, Workers, and Wage Regulation: the rational bases of consent". A: GOLDTHORPE, J. H. Order and Conflict in Contemporary Capitalism: Studies in the political economy of western European nations. Oxford: Clarendon Press, 1984.
LANGE, P.; ROSS, G.; VANNICELLI, M. Unions, Change and Crisis: French and Italian Union Strategy and the Political Economy, 1945-1980. Londres: George Allen & Unwin, 1982.
LEHMBRUCH, G. "Concertation and the Structure of Corporatist Networks". A: GOLDTHORPE, J. H. Order and Conflict in Contemporary Capitalism: Studies in the political economy of western European nations. Oxford: Clarendon Press, 1984.
LIPSET, S. M.; ROKKAN, S. "Estructuras de división, sistemas de partidos y alineamientos electorales". Diez textos básicos de ciencia política. Barcelona: Ariel, 1992 (1967).
MERKEL, W. ¿Final de la Socialdemocracia? Recursos de poder y política de gobierno de los partidos socialdemócratas en Europa Occidental. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1995.
MICHELS, R. Los partidos políticos. Buenos Aires: Amorrortu, 1969.
MOLINS LÓPEZ-RODÓ, J. M. La Teoría de Grupos. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciències Polítiques i Socials. 1998. Working papers núm. 143.
NELSON, J. M. "Labor and Business Roles in Dual Transitions: Building Blocks or Stumbling Blocks." A: NELSON, J. M.; KOCHANOWICZ, J.; MIZSEI, K.; MUÑOZ, O. (ed.). Intricate Links: Democratization and Market Reforms in Latin America and Eastern Europe. Nova Brunswick: Transaction Publishers, 1994.
PONTUSSON, J. "Introduction: organizational and political-economic perspectives on Union politics". A: GOLDEN, M; PONTUSSON, J. Bargaining for Change: Union Politics in North America and Europe. Ithaca (EUA): Cornell University Press, 1992.
PRZEWORSKI, A.; SPRAGUE, J. Paper Stones: A history of electoral Socialism. Chicago: University of Chicago Press, 1986.
REGALIA, I. "Democracy and Unions: towards a critical appraisal". Vol. 9. Economic and Industrial Democracy. 1988. Pàg. 345-371.
REGINI, M. "El declinar del intercambio político centralizado y la emergencia de nuevas formas de concertación". A: OJEDA AVILÉS, A. (coord.). La concertación social tras la crisis. Barcelona: Ariel, 1990.
SARTORI, G. Partidos y sistemas de partidos. Madrid: Alianza, 1980.
SCHARPF, F. W. Socialdemocracia y crisis económica en Europa. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1992.
WARE, A. Political Parties and Party Systems. Oxford: Oxford University Press, 1996.
WILSON, J. Q. Political Organizations. Princeton: Princeton University Press, 1991.