2001-2002

Llicenciatura en Comunicació Audiovisual (3333)


Teoria de la Imatge(11694) 


Tema 1. Els components d’una teoria semiòtica

Sintaxi, semàntica i pragmàtica. Vers una pragmàtica de la imatge.

Tema 2. El discurs audiovisual com a macroacte comunicatiu

La coherència del discurs: lineal, global i pragmàtica.

Tema 3. La construcció del món possible

Característiques. Estratègies constructives. Tipologies de mons possibles.

Tema 4. Anàlisi pragmàtica de les expressions audiovisuals

Nivells de pragmàtica: de les expressions díctiques, de les enunciacions pressuposades i dels actes comunicatius.

Tema 5. Les expressions díctiques audiovisuals

El context factual. Tipus d'expressions díctiques: pròpies i mixtes.

Tema 6. Les enunciacions pressuposades

El context situacional. La informació implicada: el principi de cooperació i les màximes.

Tema 7. L’incompliment de les màximes

Incompliment de les màximes i implicació. Tipus d’implicació i propietats.

Tema 8. Els actes de comunicació audiovisual

El context interaccional. Tipus d’acte: enunciatiu, inenunciatiu i perenunciatiu.

Tema 9. La competència comunicativa plena

Els nivells de la competència comunicativa plena: la competència analítica i la competència retòrica. Coneixement del món. Localització i utilització dels coneixements. Desambiguació d’enunciats. Capacitat per generar noves accions.

Tema 10. L’acompliment d’un acte inenunciatiu

Condicions per a un acte reeixit: receptivo-perceptives, de procediment, circumstàncies personals i l’objectiu de l’acte.

Bibliografia

ECO, U. Lector in fábula. La cooperación interpretativa en el texto narrativo. Barcelona: Editorial Lumen, 1993.
ECO, U. Los límites de la interpretación. Barcelona: Editorial Lumen, 1992.
ECO, U. Seis paseos por los bosques narrativos. Barcelona: Editorial Lumen, 1996.
ESCANDELL, V. Introducción a la pragmática. Barcelona: Anthropos, 1993.
LEWIS, C. S. Pragmática. Barcelona: Teide, 1989.
PERICOT, J. Servirse de la imagen. Un análisis pragmático de la imagen. Barcelona: Ariel, 1987.
PERICOT, J. "Transitar pels móns possibles". Temes de Disseny, 14 . Barcelona: Elisava, 1997.
SEARLE, J. L. Actos de habla. Madrid: Cátedra, 1990.
YUS RAMOS, F. La interpretación y la imagen de masas. Alacant: Instituto de Cultura Gil-Albert, 1997.

OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA

L’objectiu de l’assignatura és donar les eines necessàries per a l’anàlisi i la producció de discursos audiovisuals dins el marc d’una teoria pragmàtica.

METODOLOGIA DEL CURS

–Presentació d’imatges o fitxes audiovisuals referides al tema a tractar.
–Plantejament un debat a partir de les imatges i els documents proposats.
–Definició dels conceptes bàsics que seran posteriorment desenvolupats a classe.
–Realització per part de l’alumne d’un treball pràctic d’aplicació dels conceptes desenvolupats a classe i ampliats mitjançant la bibliografia específica proposada.  

AVALUACIÓ DEL CURS

Treball pràctic d’aplicació:
-El treball pràctic consistirà en una aplicació esquemàtica dels continguts teòrics exposats a classe.
–Aquests continguts hauran de completar-se amb la bibliografia bàsica recomanada per a cada tema.
–L’aplicació es farà a partir d’una imatge fixa o d’un document audiovisual proposat per l’alumne.
–Cada alumne haurà de presentar quatre treballs pràctics d’aplicació corresponents a quatre dels deu temes que componen el temari. Dos d’aquests quatre treballs han de correspondre a un dels temes següents: el 3, el 6, el 7, el 8, el 9 o el 10.
–Els treballs seran individuals.
–L’extensió màxima de cada treball serà de tres fulls DIN-A 4.
–El lliurament de cadascun dels quatre treballs es farà una setmana després d’haver finalitzat l’explicació a classe del tema escollit.

Criteris d’avaluació dels treballs:
1. La qualitat i la idoneïtat dels continguts.
2. La idoneïtat de l’exemple escollit.
3. L’aplicació de la bibliografia consultada (que haurà d’estar referenciada en el text).
4. La claredat i l’ordre en l’exposició.

Examen escrit:
Finalitzat el curs, els alumnes faran un examen escrit referit al temari del programa

.Valoració global del curs:
-L’assignatura s’avaluarà a partir de la realització per part de l’alumne de quatre treballs pràctics d’aplicació i un examen escrit.
–La nota final serà la mitjana de la nota obtinguda en els treballs pràctics d’aplicació i l’obtinguda a l’examen.
–Per a la valoració, la nota mínima, tant de l’examen com del treball pràctic, haurà de ser de 4.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona