Llicenciatura en Comunicació Audiovisual (3333)

Estructura de la Comunicació Social (11656) 

Estructura de la Comunicació Social és una assignatura bàsica i introductòria en què s’estudia i s’analitza el món de la comunicació i de la cultura audiovisual, amb l’objectiu d’oferir a l’estudiant de primer curs de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual un conjunt coherent de coneixements i d’eines d’exploració dels mitjans de comunicació, de la cultura audiovisual actual i de la seva estructuració en espais de comunicació. Alhora, pretén proporcionar una visió panoràmica i actual del camp de les activitats i professions relacionades amb la comunicació, i especialment amb la comunicació audiovisual i multimèdia, a fi que l’estudiant pugui contextualitzar les altres matèries de la llicenciatura i avaluar les seves expectatives personals primer com a estudiant i després com a futur professional.

Tema 1. La comunicació humana i social

1.1. Què significa parlar.
1.2. La narració i la formació de les identitats.
1.3. Llenguatge i comunitat.
1.4. Del ritual comunitari a l’intercanvi simbòlic generalitzat.
1.5. La industrialització de les comunicacions.
1.6. Per una definició de la comunicació humana.

Tema 2. Comunicació i cultura de masses

2.1. De la galàxia Gutenberg a l’era Marconi.
2.2. Les comunicacions i la reordenació del temps i de l’espai.
2.3. La nova cultura de la visió.
2.4. La comunicació de masses.
2.5. La cultura de masses.
2.6. L’estudi de la comunicació: principals escoles.

Tema 3. Els mitjans de comunicació

3.1. Els mitjans, institucions del poder simbòlic.
3.2. La premsa. Orígens, evolució i significació.
3.3. La ràdio. Orígens, models i significació.
3.4. La televisió. Orígens, transformació i significació.
3.5. Internet. La darrera revolució comunicativa.

Tema 4. Les indústries culturals

4.1. Les indústries de la cultura: dimensió social, econòmica i cultural.
4.2. El cinema. Orígens, evolució, sectors i tendències actuals.
4.3. La indústria editorial i de la informació.
4.4. Les indústries de la música.
4.5. Les indústries videogràfiques i multimèdia.
4.6. Els museus i la ciberització de l’art.

Tema 5. Les indústries de la persuasió

5.1. Interacció humana i persuasió.
5.2. La propaganda política. Precedents, evolució i models.
5.3. La publicitat. Orígens, desenvolupament i organització.
5.4. Les relacions públiques i la comunicació corporativa.
5.5. La comunicació política i electoral.

Tema 6. L’espai català de comunicació

6.1. El marc institucional. La distribució de competències sobre mitjans de comunicació.
6.2. Estructura de la televisió a Catalunya.
6.3. Estructura de la ràdio a Catalunya.
6.4. Panorama de la premsa a Catalunya.
6.5. Panorama de la indústria cinematogràfica i videogràfica.
6.6. Mitjans i indústries culturals en l’espai cultural català.

Tema 7. La comunicació en l’espai espanyol i europeu

7.1. El marc institucional espanyol. Distribució de competències. Lleis i polítiques de comunicació.
7.2. Evolució i estructura de la ràdio i la televisió a Espanya.
7.3. Estructura de la indústria cinematogràfica a Espanya.
7.4. Panorama de la premsa espanyola.
7.5. El marc europeu: la promoció d’un espai audiovisual comú.
7.6. Ràdio i televisió a Europa: panorama de la transformació en l’era digital.
7.7. La indústria del cinema i de l’audiovisual a Europa.

Tema 8. L’espai global

8.1. La formació de l’espai transnacional de comunicació.
8.2. Principals organismes internacionals de control i regulació.
8.3. Estructura de la circulació mundial de la informació i de l’audiovisual. La revolució d’Internet.
8.4. El paper hegemònic dels Estats Units en la globalització. El cas de la indústria audiovisual.
8.5. El debat sobre la globalització comunicativa i cultural.

CALENDARI DE CLASSES I D’ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

(Modalitat PID)
El calendari de classes, en el marc de la modalitat de docència del Pla d’Innovació Docent (PID), preveu dues dinàmiques de classe complementàries amb l’objecte d’ajudar a l’estudi i a la reflexió personals de l’alumne i al treball en petit grup. Hi haurà unes classes de tipus magistral, que aquí anomenem "de gran grup" (GG, aula 108), i unes classes de tipus seminari amb grups més reduïts. Hi haurà tres grups de seminaris, agrupats lliurement segons tres centres d’interès: el grup A, el grup B i el grup C (aula 200 i sala de juntes 415). A més, es programarà una classe especial amb un convidat, que tindrà lloc un dimecres a l’auditori a l’hora de la conferència dels estudis de Comunicació Audiovisual. D’altra banda, es programaran altres activitats complementàries, com una visita guiada a TV3 i unes sessions de visionament de documents audiovisuals relacionats amb alguns temes.

Bibliografia

Anuari de la informació de Catalunya, 2000-2001. Barcelona: Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona.
CORBELLA, J. M. La comunicació social a Catalunya, 1995. Barcelona: Centre d’Investigació de la Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 1995.
COROMINAS, M.; MORAGAS, M. DE (ed.). Informe de la comunicació a Catalunya 2000. Bellaterra: UAB. InCom, 2000.
DÍAZ, L. Informe sobre la televisión en España 1989-1998. La década abominable. Barcelona, 1999.
DÍAZ NOSTY, B. Informe anual de la comunicación. Madrid: Grupo Zeta, 2001.
FLICHY, P. Una historia de la comunicación moderna. Espacio público y vida privada. Barcelona: Gustavo Gili, 1993.
GECA (Gabinet d’Estudis de la Comunicació Audiovisual). Anuari de la Televisió 2000. Barcelona, 2000.
GIFREU, J. Estructura general de la comunicació pública. 2a. ed. Barcelona: Pòrtic, 1996.
GIORDANO, E.; ZELLER, C. Políticas de televisión. La configuración del mercado audiovisual. Barcelona: Icaria & Antrazyt, 1999.
MATTELART, A . La mundialización de la comunicación. Barcelona: Paidós, 1998.
THOMPSON, J. B. Los media y la modernidad. Barcelona: Paidós, 1998.
UNESCO. World Communication Report. París, 1989.
UNESCO. Informe Mundial de la Cultura 2000: diversitat cultural, conflicte i pluralisme. Barcelona: Centre Unesco, 2001.