Llicenciatura en Biologia (3361)
Nutrició(12329)
Identificació de l’assignatura
L’assignatura Nutrició és una matèria obligatòria del currículum de Biologia impartida en el segon curs. Consta de 4,5 crèdits: 2 de teòrics i 2,5 de pràctics.
Coordinació i professorat
El responsable de l´assignatura és Antoni Sitges-Serra (cap del Departament de Cirurgia de l’Hospital del Mar (ext. 3208), [email protected]. La coordinadora de les classes pràctiques i dels seminaris és Meritxell Girvent (professora ajudant de la UPF, ext. 2879). Jaume Puig (metge adjunt d´Endocrinologia de l’Hospital del Mar, ext. 3168) col·labora en la docència com a professor associat.
Objectius
1. Conèixer la nutrició humana com a mitjà per conservar
l´estructura de l´organisme i per possibilitar-ne les funcions com
a procés de transformació de l´energia continguda en els aliments
en treball cel·lular i calor.
2. Entendre la nutrició com a funció fisiològica que
integra funcions nervioses superiors, com la fam, la satisfacció i
l´apetència, i funcions fisiològiques com el creixement, l´embaràs,
la lactància, l´exercici i l´envelliment.
3. Conèixer els mecanismes neurals i endocrinològics
reguladors de la despesa calòrica i dels estats anabòlics i
catabòlics.
4. Desenvolupar habilitats bàsiques en la valoració de
l´estat nutricional i jutjar l´adequació d´una dieta.
5. Conèixer els fonaments fisiològics d´una alimentació
equilibrada, tot integrant-la en el conjunt d´hàbits i conductes de
l´ésser humà sa i en situacions fisiològiques específiques com ara
el creixement, l´embaràs, la lactància, l´exercici i l´envelliment.
Metodologia docent
Lliçons magistrals (20): 20 hores
Pràctiques (5):10 hores
Seminaris orientats per problemes (3): 6 hores
Avaluació dels aprenentatges
L´avaluació del rendiment acadèmic s´efectuarà de la manera
següent:
Contingut teòric: 5 punts
- Prova d´elecció múltiple: 3 punts
- Preguntes curtes: 2
punts
Contingut pràctic: 5 punts
- Examen pràctic: 3 punts
- Assistència i avaluació continuada seminaris: 1 punt
- Assistència i avaluació continuada pràctiques:1 punt
Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats
d’avaluació implica la no-superació de l’assignatura.
Requeriments
És imprescindible l´assistència a les classes pràctiques i als seminaris, la qual se certificarà amb l´entrega del full de preguntes que s´hauran de contestar en cada pràctica i en cada seminari.
Temari de l´assignatura
Tema 1. Què és la nutrició?
Dr. A. Sitges-Serra
Dimarts 17-4-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
El desenvolupament de la vida des de la perspectiva energètica. Paradoxes i fets. Estructura i funció de l´organisme des d´una perspectiva nutricional. Els éssers vivents com a màquines autoconstructives, renovables i transformadores d´energia. Disponibilitat dels nutrients: del "medi de cultiu" al "treball per menjar". La nutrició i la malnutrició en el món actual: perspectiva epidemiològica dels problemes alimentaris. La nutrició en la mitologia i en la religió.
Tema 2. Composició corporal (I)
Dr. A. Sitges-Serra
Divendres 20-4-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
Anatomia química de l´organisme. Components essencials i els seus compartiments. Mètodes d´anàlisi. Compartiments hídrics: distribució, volum i composició. Rellevància de l´espai extracel·lular com a medi intern. Greix corporal: aspectes quantitatius, distributius i de funció fisiològica. Massa magra i massa cel·lular corporal.
Tema 3. Composició corporal (II)
Dr. A. Sitges-Serra
Dimarts 24-4-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
Proteïna corporal total: proteïna visceral i proteïna muscular. Prioritats metabòliques i nutricionals. Relacions entre proteïna visceral i funcions específiques: defensa immunològica, cicatrització i comportament. Relacions entre composició corporal i despesa energètica. Manteniment i canvis de la massa muscular. Efectes de l´edat, l´alimentació, l´exercici i la menopausa.
Pràctica 1: Estudi de la composició corporal mitjançant la bioimpedància.
Tema 4. Metabolisme energètic
Dr. A. Sitges-Serra
Dimarts 24-4-2001, de 9.40 a 10.30 hores.
Energia i treball cel·lular. Oxidació de substrats i termogènesi. Consum d´oxigen i producció d´anhídrid carbònic. Despesa calòrica basal. Regulació del metabolisme energètic. Mesura de la despesa calòrica: bases de la calorimetria directa i indirecta. Requeriments calòrics. Equacions de Harris-Benedict. Situacions nutricionals i mediambientals amb impacte sobre la despesa calòrica.
Pràctica 2: Calorimetria indirecta.
Tema 5. Substrats nutricionals energètics: carbohidrats
Dr. A. Sitges-Serra
Divendres 27-4-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
Història del "dolç". Tipus de carbohidrats en la dieta. Destinació postabsortiva dels carbohidrats. Glucosa aeròbia i anaeròbia. Glucogènesi hepàtica i muscular. Valor calòric de la glucosa. Relació amb la disponibilitat d´oxigen. Vies metabòliques més rellevants i la seva regulació hormonal.
Pràctica 3: Glucèmia basal i postingesta.
Tema 6. Substrats nutricionals energètics: lípids
Dr. J. Puig de Dou
Divendres 27-4-2001, de 9.40 a 10.30 hores.
Tipus de lípids de la dieta. Àcids grassos essencials. Transport i destinació postabsortiva dels lípids. Lipogènesi i emmagatzematge. La leptina com a marcador dels dipòsits lipídics. Els lípids com a reserva calòrica d´alta eficiència. Influència dels hàbits alimentaris sobre el perfil lipídic plasmàtic. Colesterol: sí o no?
Tema 7. Substrats proteics
Dra. M. Girvent
Dimecres 2-5-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
Les proteïnes de la dieta. Factors que influeixen sobre el valor nutritiu i qualitat d´una proteïna. Valor de la diversitat. Les proteïnes com a substrats plàstics. Classificació nutricional dels aminoàcids. Concepte d´aminoàcid essencial. Balanç nitrogenat. Nitrogen, proteïna i teixit muscular. Factors sistèmics que controlen la síntesi i la degradació proteica.
Tema 8. Vitamines i oligoelements
Dr. J. Puig de Dou
Divendres 4-5-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
Concepte de micronutrient. Funcions generals dels micronutrients. Concepte de vitamines hidrosolubles i liposolubles: caracterització i situacions de risc carencial. Grups funcionals: grup hematopoètic: àcid fòlic, vitamina B12, ferro, cobalt; metabolisme ossi: vitamina D, calci, fòsfor, magnesi; grup antioxidant: seleni, vitamines E, C i A; coagulació: vitamina K.
Tema 9. La fibra en la dieta
Dr. J. Puig de Dou
Dilluns 7-5-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
Concepte i tipus de fibra. Fibres solubles i insolubles. Rellevància fisiològica: accions mecàniques i metabòliques. Fibra i flora intestinal parabiòtica. Fibra i hàbit deposicional. Bases fisiològiques de l´ús de la fibra en la dieta per a la prevenció de malalties.
Tema 10. Aigua i electròlits
Dra. M. Girvent
Divendres 11-5-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
Balanç hídric: ingesta, pèrdues insensibles i diüresi. Necessitats diàries d´aigua. Relació entre ingesta calòrica, proteica i aquosa. Sodi i potassi corporals totals versus ionograma plasmàtic. Interrelació entre metabolisme hídric i metabolisme dels carbohidrats i lípids. Teixits hidratats i anhidres. Producció d´aigua endògena. Electròlits més rellevants: sodi, potassi, clor i bicarbonat.
Tema 11. Flux de substrats energètics
Dr. A. Sitges-Serra
Dilluns 14-5-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
L´alimentació com a hàbit cíclic. Adaptació als períodes postprandials i de dejú de curta durada. Regulació hormonal de fluxos de substrats. Acció de la insulina com a hormona anabòlica. Hormones contrareguladores: glucagó, cortisol i adrenalina. Concepte de glucodependència. Interrelació entre el metabolisme de la glucosa i el dels àcids grassos des del punt de vista energètic. Senyals lipolítiques. Interrelació entre el metabolisme de la glucosa i el de les proteïnes: neoglucogènesi i cetoadaptació. Reducció crònica de la ingesta. Pèrdua de greix i massa magra. Influència sobre la despesa metabòlica basal.
Pràctica 4: Metabolisme intermediari en situacions de dejú i d´estrès fisiològic. Una experiència multimèdia en CD-ROM (és imprescindible un nivell bàsic d´anglès).
Tema 12. Regulació de la ingesta alimentària
Dra. M. Girvent
Dimarts 15-5-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
Alimentació continuada versus alimentació cíclica. Senyals de la fam i la sacietat. Circuits reflexos i influències neurals superiors. Senyals preabsortius i postabsortius. Valor de la glicèmia. Regulació endocrina de la sacietat: paper de la insulina, neuropèptid Y, factor alliberador de corticotropina i colecistoquinina. Leptina. Concepte de balanç energètic neutre, negatiu i positiu. Factors genètics.
Tema 13. Equilibri dietètic
Dr. J. Puig de Dou
Dimarts 15-5-2001, de 9.40 a 10.30 hores.
Per què som omnívors? Concepte de dieta equilibrada. Valor nutricional de les grans famílies d´aliments. Macro i micronutrients. Contingut en nutrients específics: iode, calci, ferro i àcid fòlic. Importància de la diversificació dietètica. Estimació de les desviacions dietètiques més rellevants: veganisme. Problemes de salut potencialment relacionats amb desequilibris dietètics.
Pràctica 5: Disseny de dietes personalitzades en funció dels gustos i de les recomanacions que es desprenen de taules d´aliments.
Tema 14. Regulació nutricional de l´expressió genètica
Dr. J. Salas
Dijous 17-5-2001, de 9.40 a 10.30 hores.
Adaptació metabòlica a la diversitat alimentària. El binomi hormona-enzim com a regulador dels fluxos de substrats. Síntesi enzimàtica en relació amb la ingesta de substrats específics. Principals dianes de les hormones reguladores: esteroides, glucagó, catecolamines, hormona de creixement, insulina i IGF-1. Rellevància per a la salut. Principals gens reguladors de vies metabòliques: piruvat-quinasa i malat-decarboxilasa.
Tema 15. Estrès oxidatiu
Dr. J. Salas
Dijous 17-5-2001, d’ 11.10 a 12 hores.
Pros i contres de l´oxigen. Concepte d´oxidació. Principals agents oxidants: producció i degradació. Conseqüències adverses de l´oxidació: la peroxidació lipídica. Principals nutrients antioxidants. Els antioxidants com a components de la dieta. Els sistemes antioxidants de l´organisme.
Tema 16. Situacions nutricionals específiques (I): Gestació i alletament
Dra. M. Girvent
Dilluns 21-5-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
Requeriments nutricionals durant l´embaràs i la lactància. Balanç energètic, nitrogenat i guany de pes durant l´embaràs. Canvis de composició corporal que tenen lloc durant la gestació i l´alletament. Risc del guany de pes excessiu. Dèficits nutricionals, vitamínics i de minerals més freqüents.
Tema 17. Situacions nutricionals específiques (II): Infància, edat escolar, adolescència i envelliment
Dra. M. Girvent
Dilluns 28-5-2001, de 12.10 a 13 hores.
Composició corporal als primers anys de vida. Necessitats nutricionals durant la infància, l´edat escolar i l´adolescència. Limitacions nutricionals durant les fases de creixement: pobresa i dietes vegetarianes. Efecte de la nutrició durant l´adolescència en la morbimortalitat de l´edat adulta.
Definició de l´envelliment. Canvis de la composició corporal durant l´envelliment. Altres factors que afecten la composició corporal i l´estat nutricional de la població geriàtrica. Desviacions més rellevants i requeriments específics.
Tema 18. Aliments funcionals
Dr. J. Puig de Dou
Dimarts 29-5-2001, de 12.10 a 13 hores.
L´alimentació com a qüestió de salut pública. Epidemiologia de les principals malalties i possibles implicacions dietètiques. Carència nutricional. Concepte d´aliment funcional. Nutrificació dels aliments. Cost, comercialització, riscos i potencials beneficis. Normativa europea. Additius, nutrificació i dieta mediterrània. Preservatius i edulcorants. Aliments transgènics.
Tema 19. Bases metabòliques de la nutrició artificial
Dra. M. Girvent
Dilluns 4-6-2001, de 12.10 a 13 hores.
Interrupció forçada dels hàbits alimentaris. Situacions de risc nutricional agut. Definició de la nutrició artificial. Indicacions més freqüents de les diverses opcions tècniques. Càlcul dels requeriments energètics i proteics. Nutrició enteral: tipus de fórmules de nutrició enteral, vies d´administració, monotorització i complicacions. Nutrició parenteral: fonts proteiques i energètiques en nutrició parenteral, vies d´administració. Controls i complicacions. Insuficiència intestinal crònica i "budell artificial".
Tema 20. Valoració de l´estat nutricional
Dr. M. Girvent
Divendres 8-6-2001, de 9.40 a 10.30 hores.
L´estat nutricional normal. Definició i variabilitat antropomètrica. Valoració de l´estat nutricional global: pes corporal i mesures derivades. Valoració nutricional per compartiments. Quantitat de greix. Ús de la plicometria. Valoració del compartiment proteic muscular. Valoració de la proteïna visceral: proteïnes plasmàtiques. Valoració funcional. Funcions de l´organisme influïdes per l´estat nutricional.
Pràctica 6: Valoració nutricional antropomètrica.
Classe de dubtes i preguntes preavaluació
Dr. A. Sitges, Dr. J. Puig i Dra. M. Girvent
Dia 11-6-2001, de 8.40 a 9.30 hores.
Sessió dedicada a comentaris sobre els temes tractats, dubtes i aclariments que puguin ser útils als estudiants de cara a l´avaluació final.
SEMINARIS
(Ensenyament orientat segons problemes en grups reduïts)
OBJECTIUS
Ajudar a la integració horitzontal de la fisiologia de la nutrició amb altres branques de la fisiologia humana, amb els hàbits alimentaris i amb la influència de factors psicològics i mediambientals.
METODOLOGIA
A l´inici de l´assignatura, es lliurarà als estudiants els temes del seminari. Per a cada seminari s’haurà de portar llegit un article i/o capítol d’un llibre recomanat. A l’inici del seminari es repartirà un cas-problema que s’haurà de resoldre i lliurar durant la primera hora. Al final de cada seminari haureu de lliurar per escrit (2-3 línies) les conclusions que n’heu tret. Cal que porteu les fotocòpies de l’article i/o del llibre que s’hagi recomanat llegir. S´avaluarà l´assistència i el contingut de les respostes a les preguntes formulades.
Seminari 1: En Jaume és un jove de 20 anys diabètic insulinodependent (Diabetes Mellitus tipus I) que no s´ha punxat la insulina en els últims dies i no es troba bé...
Llegiu les pàgines 181-186 de l´article: FLECKMAN, A. M. "Diabetic ketoacidosis". Endocrinol. Metab. Clin. Noth. Am., 22, 1993. Pàg. 181-207. Del capítol 86 del llibre: Modern Nutrition in Health and Disease llegir els següents fragments: Metabolic derangements. Pàg. 1369. Nutritional plan. Pàg. 1374. Carbohydrate, proteins, Fat, Fiber, Sweeteners, Alcohol. Exercise. Pàg 1386.
Seminari 2: La Maria té 18 anys i fa anys que la conec. Sempre ha menjat molt poc per por a engreixar-se. Últimament s’ha aprimat més i l’han ingressat a un hospital per presentar malnutrició severa…
Llegiu el capítol 50 sobre "Eating disorders". Human Nutrition and Dietetics. Pàg 819-822 i el capítol 2 "Anthropometry". Human Nutrition and Dietetics. Pàg 16-19.
Busqueu la fórmula per calcular la despesa metabòlica Basal (Fórmula de Harris i Benedict).
Seminari 3: Una atleta d´elit es prepara per participar en els propers Jocs Olímpics…
Llegiu el capítol 47 "Substrate use in relation to workload". Modern Nutrition in Health and Disease. Pàg. 763.
Llegiu articles: 1) PADILLA MAGUNACELAYA, S.; ANGULO RIVERO, F.; MUJIKA, A. "Aspectos nutricionales dels ejercicio físico y del deporte de competición". Medicine, 7, 1999. Pàg. 5969-5974, i 2) FUENTES RODRÍGUEZ, E.; CÓRDOVA MARTÍNEZ, A. "Aspectos farmacológicos del ejercicio físico y del deporte". Medicine, 7, 1999. Pàg. 5981-88. Llegiu el fragment que parla del sistema musculoesquelètic. Pàg. 5981-5982 i el fragment que parla dels esteroides anabólico-androgénicos. Pàg. 5983-5984.
Busqueu la fórmula per calcula la despesa metabòlica Basal (Fórmula de Harris i Benedict).
Seminari 4: Home de 35 anys que està molt preocupat perquè en els últims dos anys s´ha engreixat 20 kg i li han dit que te sucre i la tensió arterial alta…
Llegiu el capítol 87, "Obesity", del llibre Human Nutrition in Health and Disease. Pàg. 1395-1404 i del capítol 40, "Control of food intake" llegiu el fragment que parla sobre Mechanisms of Indirect controls (Hormones implicades en la regulació de la gana i sacietat). Pàg. 639-640.
Seminari 5: Un home de 55 anys l´han operat d´urgències i li han hagut de ressecar tot el budell tributari de l´artèria mesentèrica superior…
Llegiu el capítol 68, "Short bowel syndrome" del llibre de consulta recomanat Modern Nutrition in Health and Disease. Per a la realització d’aquest seminari és necessari que recordeu la irrigació del tub digestiu i a on té lloc l’absorció dels diferents micro-macronutrients, l’aigua i els electròlits.
Seminari 6: Aquest estiu aniré a l’Índia a treballar amb les monges de Santa Teresa de Calcuta, en una àrea molt pobre afectada recentment per un terratrèmol…
Llegiu el capítol 32 "Famine Relief" del llibre Human Nutrition and Dietetics.
PRÀCTIQUES
Es realitzarà una avaluació continuada de les pràctiques. Per assolir aquest objectiu, al final de cada pràctica es faran tres preguntes que s’hauran de respondre per escrit i lliurar-les al professor de pràctiques.
Pràctica 1. Estudi de la composició corporal per bioimpedància
Composició corporal: greix i massa magra. Canvis en relació amb l´edat, alçada, sexe. Efecte de l´exercici en la composició corporal. Obesitat i desnutrició. Desequilibris en la composició corporal: anabolitzants. Bioimpedància. Bases teòriques. Propietats bioelèctriques. Equacions utilitzades en el càlcul de la massa magra. Bioimpedància d´uni i multifreqüència. Utilització pràctica del Bioscan. Càlcul personalitzat de la massa magra, greix, aigua intracel·lular i extracel·lular.
Material necessari: balança, ordinador amb CD i impressora, Bioscan i camilla.
Pràctica 2. Calorimetria indirecta
Concepte de balanç energètic. Components del metabolisme energètic: metabolisme basal, activitat física, termogènesi alimentària. Concepte de quocient respiratori. Càlcul del quocient respiratori en l´oxidació d´hidrats de carboni, lípids i proteïnes. Calorimetria en l´estudi del metabolisme energètic: calorimetria directa i calorimetria indirecta.
Pràctica 3. Índex glucèmic
Destinació postabsortiva dels hidrats de carboni. Tipus de carbohidrats: simples i complexos. Definició d´índex glucèmic. Factors que influencien la resposta glucèmica. Significació de l´índex glucèmic. Càlcul de l´índex glucèmic de diferents aliments (equivalent a la ingesta de 50 g d´hidrats de carboni) amb la determinació de la glucèmia capil·lar cada 15 minuts durant 1 h 30 min. Feu una gràfica personal dels valors obtinguts.
Material necessari: balança, vuit aparells de glucèmia capil·lar, tires reactives, paper mil·limetrat*, aliments de la 1ª. part*.
Pràctica 4. Metabolisme intermediari
Metabolisme intermediari en situació de dejú i estrès fisiològic. Una experiència multimèdia amb CD-ROM.
Material necessari: CD interactiu (nivell d´anglès bàsic).
Pràctica 5. Elaboració d´una dieta personalitzada
Càlcul de les necessitats energètiques. Càlcul del metabolisme basal. Recomanacions en la distribució dels macronutrients. Càlcul dels grams de cada macronutrient. Personalització de la dieta. Utilització de les taules d´aliments. Distribució dels grups d´aliments segons el nombre de menjades, gustos, tendències, aplicabilitat…
Material necessari: taules d´aliments, balança, calculadora*.
Pràctica 6 . Valoració de l´estat nutricional
Excés i dèficits nutricionals. Repercussió en la salut. Composició corporal. Valoració del pes global: càlcul de l´índex de massa corporal. Utilització de les taules de pes ideal.
Compartiment gras. Mesurament de plecs i índex cintura/maluc.
Compartiment proteic. Proteïna somàtica: càlcul de la circumferència muscular del braç. Ús del dinamòmetre. Índex creatinina/alçada. Proteïna visceral, immunologia, reaccions d´hipersensibilitat.
Comparació dels valors de cada estudiant en relació amb les taules poblacionals (taules d’Alastrue i d’altres).
Material necessari: balança, cinta mètrica*, plicòmetre, dinamòmetre, calculadora*.
* Ho ha de portar l´estudiant.
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
Llibre de text
GARROW, J. S.; JAMES, W. P. T.; RALPH, A. Human Nutrition and Dietetics. Churchill Livingstone, 2000.
Llibre de consulta
SHILS, M. E. i d’altres. Modern Nutrition in health and disease. Williams and Wilkins, 1999.
Capítols de llibres i articles rellevants
1. ALASTRUE, A., i d’altres. "Valoración de los parámetros antropométricos de nuestra población". Med. Clin.,78, 1982. Pàg. 407-415.
Taules de normalitat antropomètrica per a la població espanyola sana.
2. ARGILÉS, J. M.; LÓPEZ-SORIANO, F. J. "The ubiquitin dependent proteolytic pathway in skeletal muscle: its role in pathological states". TiPS, 17, 1996. Pàg. 223-226.
Descripció d´una via fonamental de degradació proteica no lisosomal a la qual un professor de Biologia de la UB ha fet aportacions interessants.
3. BAKER, J. P. i d’altres. "Nutritional assessment. A comparison of clinical judgement and objective measurements". N. Engl. J. Med., 306, 1982. Pàg. 969-972.
Un article sobre tècniques d´avaluaciò nutricionals bàsiques aplicades al diagnòstic de la malnutrició a l´hospital.
4. BENTDAL, O. H.; FROLAND, S. S.; ASKEVOLD, F. i d’altres. "Nutritional assessment of anorexia nervosa patients. Analysis of anthropometric and biochemical variables to evaluate patients at risk". Clinical Nutrition, 7, 1988. Pàg. 93-99.
Valoració nutricional en una de les alteracions més freqüents dels hàbits alimentaris.
5. CAHILL, G. F., Jr. "Starvation in man". N. Engl. J. Med., 282, 1970. Pàg. 668-675.
Un clàssic sobre metabolisme intermediari en situació de carència alimentària.
6. FIATAROME, M. A. "Exercise training and nutritional supplementation for physical frailty in very elderly people". N. Engl. J. Med., 330, 1994. Pàg. 1769-1776.
Sinèrgia entre nutrició i exercici físic en la tercera edat.
7. HÄUSSINGER, D. i d’altres. "Cellular hydration state: an important determinant of protein catabolism in health and disease". Lancet, 341, 1993. Pàg. 1330-1332.
Una hipòtesi fisiològica suggerent lligant el metabolisme proteic amb el grau d’hidratació cel.lular.
8. JÉQUIER, E. "The influence of nutrient administration on energy expenditure in man". Clin. Nutr., 5, 1986. Pàg. 181-186.
Relació entre ingesta alimentària i despesa energètica.
9. KEIN, S. "The myth of serum albumin as a measure of nutritional status". Gastroenterology, 99, 1990. Pàg. 1845-1851.
Pros i contres de la determinació de l´albúmina sèrica com a marcador nutricional.
10. MOWE, M.; BOHMER, T.; KINDT. E. "Reduced nutritional status in the elderly ( >70 y) is probable before disease and possibly contributes to the development of disease". Am. J. Clin. Nutr., 59, 1994. Pàg. 317-324.
Estudi específic de la nutrició en la gent gran i la seva relació en l´aparició de malalties.
11. REAVEN, G. M.; LITHELL, H.; LANDSBERG, L. "Mechanisms of disease: hypertension and associated metabolic abnormalities- The role of insulin resistance and the sympathoadrenal system". N. Engl. J. Med., 334, 1996. Pàg. 374-381.
Interrelacions fisiològiques entre ingesta alimentària, catecolamines, insulina i metabolisme hidrosalí.
12. ZIMMER, R.; WEILL, J.; DUBOIS, M. "The nutritional situation in the camps of the unocupied zone of France in 1941 and 1942 and its consequences". N. Engl. J. Med., 230, 1944. Pàg. 303-314.
13. PADILLA MAGUNACELAYA, S.; ANGULO RIVERO, F.; MUJIKA, A. "Aspectos nutricionales del ejercicio físico y del deporte de competición". Medicine, 7, 1999. Pàg. 5969-5974.
14. FUENTES RODRÍGUEZ, E.; CÓRDOVA MARTÍNEZ, A. "Aspectos farmacológicos del ejercicio físico y del deporte". Medicine, 1999. Pàg. 5981-5988.
15. FLECKMAN, A. M. "Diabetic ketoacidosis". Endocrinol. Metab. Clin. Noth. Am., 22, 1993. Pàg. 181-207.