Llicenciatura en Biologia (3361)

Farmacologia(12324) 

Identificació de l’assignatura

L’assignatura Farmacologia és una matèria obligatòria del currículum de Biologia que s’imparteix durant el segon trimestre del tercer curs. Consta de quatre crèdits teòrics i dos crèdits pràctics.

Coordinació i professorat

El coordinador de l'assignatura és el Dr. Rafael Maldonado. Els Drs. Rafael de la Torre, Magí Farré, Olga Valverde, Patricia Robledo, Miguel Ángel Valverde, Esther Vázquez, Joaquim Gea i Fernando Berrandora participaran en les tasques docents.

Objectius generals i específics

El programa teòric s’ha dividit en 11 àrees temàtiques que comprenen els principals camps d’aplicació de la farmacologia. Les classes teòriques es complementaran amb seminaris en els quals es discutiran casos pràctics i s’hi formularan  problemes referents als aspectes més destacats exposats a la part teòrica. Així mateix es faran pràctiques en les quals s’utilitzaran predominantment models virtuals informàtics i gravacions de vídeo de diferents respostes d’animals d’experimentació exposats a diversos fàrmacs. Amb aquesta assignatura pretenem que l’alumne adquireixi uns coneixements essencials sobre:

-Els principis fàrmaco-cinètics i fàrmaco-dinàmics bàsics que expliquen l’efecte dels fàrmacs en l’organisme i la seva capacitat de modificar l’activitat biològica.

-Els fonaments de la farmacologia del sistema nerviós central perifèric.

-Els fonaments de la farmacologia dels mediadors cel.lulars, el dolor, la inflamació i el sistema endocrí.

-Els principis bàsics sobre la farmacologia de la sang, els sistemes càrdio-vascular i digestiu i la nutrició.

-Els diferents grups de fàrmacs utilitzats per al tractament de les malalties infeccioses i els principis generals de la quimioteràpia antineoplàsica.  

Avaluació dels aprenentatges

L'avaluació del rendiment acadèmic s'efectuarà de la manera següent (sobre un total de 10 punts):

 

- prova d'elecció múltiple 5 punts

- prova de preguntes breus 2 punts

- avaluació de pràctiques 2 punts

- avaluació contínua en els seminaris 1 punt

Requeriments

És necessari tenir un coneixement previ de l’assignatura  Fisiologia General, impartida en el primer curs, així com de l’ assignatura Fisiologia Especial, que s’imparteix en el segon curs de la llicenciatura. Tots els estudiants hauran de fer com a mínim una presentació oral en el curs dels seminaris.  

PROGRAMA TEÒRIC DE FARMACOLOGIA

I. FARMACOLOGIA GENERAL

Tema 1. El cicle general dels fàrmacs en l’organisme

El cicle general dels fàrmacs en l’organisme. Mecanismes de transport a través de membranes. Característiques de l’absorció i tipus. Vies d’administració de medicaments. Administració local i administració general. Concepte de biodisponibilitat. Modificacions de l’absorció dels medicaments. Sistemes especials d’alliberació de fàrmacs al medi intern.

Tema 2. Destinació dels fàrmacs en l’organisme

Concepte de transport, distribució i emmagatzemament de fàrmacs en l’organisme. El transport de fàrmacs a la sang. La unió a les proteïnes plasmàtiques. Els fenòmens de distribució. Emmagatzemament de fàrmacs en òrgans de dipòsit. El volum aparent de distribució. Concepte de barrera natural: la barrera hematoencefàlica i la barrera placentària.

Tema 3. El metabolisme de fàrmacs

Objectius i significat farmacològic del metabolisme. Concepte de metabòlit actiu i/o tòxic. Sistemes enzimàtics metabolitzadors. Vies metabòliques. Metabolisme hepàtic i extrahepàtic. Metabolisme de primer pas. Variabilitat entre espècies, variabilitat interindividual i intraindividual; influència dels factors genètics, ambientals i patològics.

Tema 4. L’excreció de fàrmacs

Record fisiològic de la funció renal. Concepte de depuració. Eliminació de fàrmacs pel ronyó. Característiques i factors que l’alteren. Fàrmacs que alteren el pH de l’orina i fàrmacs que alteren l’excreció de molècules orgàniques. Eliminació biliar. Altres vies d’eliminació.

Tema 5. Fàrmaco-cinètica

Conceptes generals. Paràmetres fàrmaco-cinètics: cinètica d’absorció, distribució i eliminació. Ànalisis compartimentals: models fàrmaco-cinètics. Anàlisis no compartimentals. Concepte de semivida, volum de distribució, depuració i àrea sota la corba. Càlcul de paràmetres fàrmaco-cinètics (biodisponibilitat, etc.). Administració única intravascular i extravascular. Administració de dosis repetides. Acumulació. Pautes de dosificació. Relació entre els nivells plasmàtics i efecte farmacològic. Influència dels processos patològics i altres variables sobre els paràmetres fàrmaco-cinètics.

Tema 6. Fàrmaco-dinàmica

Mecanismes generals d’acció farmacològica. Concepte d’acció i efecte. Selectivitat i reversibilitat. Lloc d’acció dels fàrmacs: receptors, enzims, molècules transportadores, canals iònics i altres. El concepte de receptor i metodologia del seu estudi. Interacció fàrmac-receptor (afinitat i activitat intrínseca/eficàcia). Concepte d’agonista i antagonista. Relació dosi/efecte. Anàlisi matemàtica. Concepte de potència, pendent i efecte màxim. Conseqüències moleculars de la interacció fàrmac-receptor. Acció dels fàrmacs sobre els mecanismes de control cel.lular.

Tema 7. Interaccions farmacològiques

Concepte i classificació. Concepte de sinergia i antagonisme. Tipus d’interaccions (fàrmaco-cinètiques, fàrmaco-dinàmiques i d’efectes) i mecanismes fonamentals. Importància real de les interaccions. Crítica de la polifarmàcia.

Tema 8. Toxicitat dels fàrmacs

Concepte de toxicitat i mecanismes generals de producció. Mecanismes generals de producció. Toxicitat aguda, subaguda i crònica; genotoxicitat i teratogènia. Variabilitat entre espècies, variabilitat interindividual i intraindividual. Concepte d’efecte indesitjable, terminologia i classificació (sobredosificació, efectes colaterals, efectes secundaris, hipersensibilitat, idiosincràsia, dependència i tolerància). Diferents tipus de reaccions. Concepte de risc terapèutic.

II. FARMACOLOGIA DE LA NEUROTRANSMISSIÓ PERIFÈRICA

Tema 9. Neurotransmissió catecolaminèrgica. Agonistes i antagonistes catecolaminèrgics

Agonistes directes dels adrenoceptors. Catecolamines. Altres agonistes dels adrenoceptors. Fàrmacs adrenèrgics d’acció indirecta. Agonistes dels receptors dopaminèrgics. Efectes farmacològics i reaccions adverses. Utilització clínica. Concepte de fàrmac inhibidor de l’activitat simpàtica. Classificació. Característiques generals dels antagonistes dels adrenoceptors. Efectes farmacològics i reaccions adverses. Utilització clínica.

Tema 10. Neurotransmissió colinèrgica. Agonistes colinèrgics. Antagonistes muscarínics

Concepte d’agonista colinèrgic. Classificació. Fàrmacs muscarínics d’acció directa. Anticolinesteràsics reversibles i irreversibles. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables i intoxicacions. Els gasos de guerra. Utilització clínica. Concepte d’antagonista muscarínic. Classificació. Mecanisme d’acció. Substàncies d’origen natural, semisintètiques i sintètiques. Efectes farmacològics, efectes indesitjables i intoxicació. Utilització clínica.

Tema 11. Farmacologia de la transmissió ganglionar i de la placa motora. Anestèsics locals

Concepte. Classificació. La transmissió nerviosa en el gangli vegetatiu. Fàrmacs ganglioplègics. Classificació: monofàsics i bifàsics. La neurotransmissió en la placa motora. Bloquejants neuromusculars: despolaritzants i no despolaritzants. Classificació. Mecanisme d’acció i efectes indesitjables. Utilització clínica. Anestèsics locals. Classificació. Mecanisme d’acció. Utilització clínica.

III. FARMACOLOGIA DELS MEDIADORS CEL.LULARS I DE LA IMMUNITAT

Tema 12. Histamina i serotonina

Concepte d’autacoide i classificació. Cicle biològic de la histamina. Tipus de receptors histamínics (H ₁ i H ₂). Efectes fisiofarmacològics. Fàrmacs antagonistes i inhibidors de l’alliberació. Efectes farmacològics i indesitjables. Utilització clínica. Cicle biològic de la serotonina. Tipus de receptors serotonèrgics. Efectes fisiofarmacològics. Fàrmacs antagonistes. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 13. Autacoides derivats de la membrana fosfolipídica

Concepte. Tipus: eicosanoides (prostaglandines, prostaciclina, tromboxà A ₂i leucotriens) PAF (factor activador plaquetari). Cicle biològic. Classificació. Mecanisme d’acció. Efectes fisiofarmacològics. Efectes indesitjables. Utilització clínica. Fàrmacs inhibidors de la síntesi. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

IV. FARMACOLOGIA DEL DOLOR I DE LA INFLAMACIÓ

Tema 14. Analgèsics antitèrmics. Antiinflamatoris no esteroideus

Mediadors de la inflamació. Característiques de la sensació dolorosa i avaluació experimental. Farmacologia del dolor. Analgèsics-antiinflamatoris no esteroideus. Característiques generals. Mecanisme d’acció. Efectes farmacològics. Utilització clínica.

Tema 15. Fàrmacs analgèsics opioides

Receptors opioides. Classificació. Opioides endògens. Fàrmacs opioides. Classificació: agonistes, agonistes parcials, agonistes-antagonistes i antagonistes. Morfina: mecanisme d’acció. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

V. FARMACOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

Tema 16. Farmacologia dels ansiolítics

Benzodiazepines. Classificació. Mecanisme d’acció: el complex GABA-clor-BZD i tipus de lligands benzodiazepínics, (agonistes, antagonistes i agonistes inversos). Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Azaspirones (buspirona). Altres fàrmacs ansiolítics.

Tema 17. Farmacologia dels anticonvulsivants i hipnòtics

Epilèpsia: tipus, mecanismes patogenètics i models experimentals. Mecanisme d’acció dels anticonvulsivants. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables dels fàrmacs antiepilèptics: hidantoïnes, barbiturats, valproat sòdic, benzodiazepines, carbamazepina, etosuximida, gabapentina, lamotrigina i altres. Utilització clínica en les diferents epilèpsies. Utilització dels barbitúrics com a hipnòtics. Altres fàrmacs utilitzats com a hipnòtics.

Tema 18. Farmacologia del sistema dopaminèrgic cerebral. Antiparkinsonians. Relaxants musculars

Parkinson: hipòtesi dopaminèrgica de la malaltia i factors de risc. Models experimentals (MPTP). Fàrmacs antiparkinsonians: L-dopa, agonistes dopaminèrgics, inhibidors perifèrics de la descarboxilasa, antimuscarínics i inhibidors de la MAO. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Farmacologia de les corees i altres moviments anormals. Fàrmacs antiespàstics o relaxants musculars centrals (baclofèn, dantrolè, i benzodiazepines). Efectes farmacològics. Utilització clínica.

Tema 19. Farmacologia dels antipsicòtics

Consideracions generals. Hipòtesi neuroquímica de les manifestacions esquizofrèniques. Classificació. Fenotiazines. Butirofenones. Els nous antipsicòtics risperidona. Mecanisme d’acció. Propietats farmacològiques. Efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 20. Farmacologia dels trastorns afectius

Hipòtesi neuroquímica de la depressió i models experimentals. Classificació dels fàrmacs antidepressius (tricíclics i heterocíclics), inhibidors de la monoaminooxidasa, de la recaptació de serotonina i altres antidepressius. Propietats farmacològiques. Efectes indesitjables. Utilització clínica. Fàrmacs antimaníacs. Mecanisme d’acció de les sals de liti. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 21. Anestèsics generals

Teories físico-químiques de l'anestèsia. Efectes de l'anestèsia sobre el sistema nerviós (estadis) i sobre el sistema cardiovascular i respiratori. Anestèsics inhalables i anuestèsics intravenosos. Propietats farmacocinètiques i farmacològiques, i principals efectes indesitjables. L'abús contemporani d'inhalables.

VI. FARMACOLOGIA DE LA SANG

Tema 22. Farmacologia de l'hemostàsia i de la trombosi. Fàrmacs antianèmics

Mecanismes principals d'acció farmacològica sobre l'hemostàsia i la coagulació. Vitamina K. Anticoagulants: heparina i anticoagulants orals. Antiagregants plaquetaris. Farmacologia de la fibrinolisis, trombolítics i inhibidors de la fibrinilisis. Mecanisme d'acció. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Farmacologia de les anèmies ferropèniques i megaloblàstiques. Compostos de ferro, vitamina B ₁₂, àcid fòlic i folínic. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Eritropoyetina.

VII. FARMACOLOGIA CARDIOVASCULAR

Tema 23. Fàrmacs en el tractament de la insuficiència cardíaca. Fàrmacs antirítmics

Consideracions generals sobre la funció cardíaca. El pèptid natriurètic atrial. Concepte d'inotròpic positiu. Classificació. Digitàlics. Estructura, mecanisme d'acció i farmacocinètica. Efectes farmacològics i utlització clínica. Intoxicació digitàlica. Altres fàrmacs: diurètics, vasodilatadors. Inhibidors de la fosfodiesterasa. Classificació dels fàrmacs antiarrítmics (Vaughan Williams). Mecanismes generals d'acció. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Selecció de fàrmacs segons el tipus d'arrítimia.

Tema 24. Farmacologia dels vasodilatadors

Antagonistes del calci. Classificació, mecanisme general d'acció, propietats farmacològiques i efectes indesitjables. Dihidropiridines, verapamil i diltiazem. Farmacologia de la insuficiència coronàriua. Nitrats orgànics. Efectes farmacològics, indesitjables i ús clínic. Altres fàrmacs utilitzats en el tractament de l'angina: bloquejants beta adrenèrgics. Inhibidors de l'enzim de conversió de l'angiotensina. Altres vasodilatadors.

Tema 25. Fàrmacs diurètics. Farmacologia de la hipertensió arterial

Principis fonamentals de l'estructura i funció de la nefrona. Lloc d'acció dels diurètics. Classificació i mecanisme d'acció. Diurètics d'acció directa. Diurètics d'acció indirecta. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Classificació i mecanismes d'acció dels antihipertensors. Hipotensors d'acció central. Fàrmacs vasodilatadors directes (bloquejadors dels canals de calci, altres). Inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina, antagonistes de l'angiotensina i betabloquejadors.

VIII.FARMACOLOGIA DE L'APARELL RESPIRATORI

Tema 26. Farmacologia de l'aparell respiratori

Farmacologia de la musculatura lisa broquial. Fàrmacs que estimulen o que deprimeixen la funció respiratòria. Classificació dels fàrmacs antiasmàtics. Teofilina i derivats. Efectes farmacològics, indesitjables i ús clínic. Fàrmacs agonistes dels adrenocreceptors b . Fàrmacs anticolinèrgics. Glucocorticoides. Cromoglicato disòdic i nedocromil. Altres fàrmacs antiasmàtics. Farmacologia de la secreció traqueobronquial. Farmacologia de la tos. Antitusígens. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

FARMACOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU I DE LA NUTRICIÓ

Tema 27. Farmacologia de la secreció gastrointestinal

Farmacologia de la secreció gàstrica. Possibilitat d'acció farmacològica. Fàrmacs antiulcerosos i antimicrobians. Antiàcids. Anticolinèrgics. Antihistamínics H ₂. Inhibidors de la bomba de protons. Protectors de la mucosa. Farmacologia de la secreció biliar i pancreàtica. Mecanismes generals d'acció. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 28. Farmacologia de la motilitat gastrointestinal

Neurotransmissió en el tracte gastrointestinal. Farmacologia del vòmit. Emètics i antiemètics. Classificació dels fàrmacs antiemètics. Fàrmacs que estimulen la motilitat gastrointestinal. Gatrocinètics. Efectes indesitjables i ús clínic. Farmacologia de l'estrenyiment. Classificació dels laxants. Mecanisme d'acció. Efectes indesitjables i ús clínic. Classificació dels fàrmacs antidiarreïcs. Mecanismes generals d'acció. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 29. Farmacologia del metabolisme lipídic i del àcid úric

Tipus de lipoproteïnes plasmàtiques. Alteracions del metabolisme lipídic. Possibilitats farmacològiques. Fibrats. Derivats nicotínics. Resines intercanviadores d'ions. Inhibidors de la HMG-C _OA  reductasa. Altres hipolipemiants. Propietats farmacològiques, efectes indesitjables i ús clínic. Metabolisme de l'àcid úric. Fàrmacs uricosúrics. Alopurinol. Colxicina. Efectes indesitjables i ús clínic.

X. FARMACOLOGIA ENDOCRINOLÒGICA

Tema 30. Farmacologia de les hormones sexuals i de la motilitat uterina

Introducció. Hormones sexuals masculines. Anabolitzants. Antiandrògens. Efectes indesitjables. Hormones sexuals femenines. Estrògens i gestàgens. Efectes indesitjables. Antiestrògens i antagonistes de la progesterona. Fàrmacs contraceptius. Efectes indesitjables. Estimulants i relaxants de la motilitat uterina. Tipus i propietats farmacològiques. Efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 31. Hormona tiroidea. Farmacologia del calci i del fósfor

Tipus d'hormones tiroidees. Efectes fisiològics. Possibilitats d'intervenció farmacològica. Fàrmacs antitiroideos. Classificació. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Homeostasis mineral de l'ós. Calci, hormona paratiroidea, calcitonina i vitamina D. Efectes fisiofarmacològics. Efectes indesitjables. Altres compostos. Utilitzaicó clínica.

Tema 32. Farmacologia de les hormones de l'escorça suprarrenal

Introducció. Fisiologia de l'escorça suprarrenal. Mineralcorticoides. Cicle biològic. Aldosterona, dexoxicorticosterona i derivats sintètics. Efectes indesitjables. Glucocorticoides. Cicle biològc. Compostos naturals i sintètics. Efectes indesitjables. Inhibidors de l'escorça suprarrenal. Utilització clínica dels estiroideos.

Tema 33. Farmacologia del metabolisme glucídic

Introducció. Regulació de la glucèmia. Hormones del pàncrees endocrí. Insulina. Efectes fisiofarmacològics. Preparacions. Efectes indesitjables. Glucagó. Efectes fisiofarmacològics. Efectes indesitjables. Somatostatina. Antidiabètics orals. Classificació. Mecanisme d'acció. Efectes farmacològics. Farmacocinètica. Efectes indesitjables. Inhibidors de les alfaglucosidases intestinals. Efectes farmacològics i indesitjables. Utilització clínica dels antidiabètics.

XI.QUIMIOTERÀPIA DE LES ENFERMETATS INFECCIOSES I NEOPLÀSIQUES

Tema 34. Antimicrobians I

Mecanisme d'acció dels anti antibiòtics i classificació. Resistències bacterianes: determinants genètics, transferència de gens resistents, mecanismes bioquímiques. Antimicrobians que interfereixen amb la síntesis o acció dels folats: sulfamides, trimetoprima, cotrimoxazol. Antimicrobians que interfereixen l'ADN girasa: quinolones. Altres antisèptics urinaris. Tipus i classificació. Mecanismes d'acció i de resistència. Activitat antibacteriana. Propietats farmacocinètiques i efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 35. Antimicrobians II

Antibiòtics b -lactàmics: penicil·lines, cefalosporines i cefamicines. Altres antibiòtics beta-lactàmics. Inhibidors de las b-lactamases. Tipus i classificació. Mecanismes d'acció i de resistència. Activitat antibacteriana. Propietats farmacocinètiques i efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 36. Antimicrobians III

Antimicrobians que afecten a la síntesi proteïca dels bacteris: tetraciclines, cloranenicol, antibiòtics aminoglucosídics, macròlids i lincosaminasas, àcid fusídic. Tipus i classificació. Mecanismes d'acció i de resistència. Actvitat antimicrobiana. Propietats farmacocinètiques i efectes indesitjables. Utilització clínica. Altres agents antibacterians.

Tema 37. Agents actius contra microbacteris

Fàrmacs utilitzats en el tractament de la tuberculosi: isoniacida, rifampicina, etambutol, piracinamida. Altres tuberculostàtics i antimicrobians utilitzats per al tractament de la resistència. Fàrmacs utilitzats en el tractament de la lepra: dapsona i altres.

Tema 38. Aspectes generals dels fàrmacs antimicòtics i antivírics

Antifúngics per al tractament d'infeccions sistèmiques o superficials. Antibiòtics antifúngics. Antimicòtics de síntesi. Mecanismes d'acció i resistència. Efectes indesitjables. Utilització clínica. Mecanismes de l'acció antivírica. Antivírics utilitzats en el tractament de la SIDA. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 39. Aspectes generals dels fàrmacs antiparasitaris

Protozoos. Classificació dels antipalúdics. Estratègies terapèutiques. Antiamèbics. Altres infeccions per protozoos. Antihelmínitcs. Classificació de les helmintiasis. Principals fàrmacs antihelmíntics. Fàrmacs per al tractament d'infeccions per artròpods.

Tema 40. Aspectes generals de la quimioteràpia antineoplàsica

Introducció. Cicle cel·lular. Possibilitats d'actuació farmacològica. Grups farmacològics. Mecanisme d'acció. Efectes farmacològics. Principals efectes indesitjables.

SEMINARIS

Sistema nerviós vegetatiu. Generalitats i possibilitats d'intervenció farmacològica.

 

Casos pràctics sobre aplicació de fàrmacs antihipertensius.

 

Casos pràctics sobre la farmacologia del tiroides i del metabolisme calci-fósfor.

 

Casos pràctics sobre la farmacologia de les hormones sexuals.

 

Casos pràctics sobre els fàrmacs anticoagulants.

 

Casos pràctics sobre el tractament del dolor.

 

Casos pràctics sobre la farmacologia del sistema nerviós I.

 

Casos pràctics sobre la farmacologia del sistema nerviós II.

PRÀCTIQUES

Utilització del gat virtual per a l'estudi del control vegetatiu (2 hores).

 

Utilització de la rata virtual per a l'estudi de la farmacologia cardiovascular (2 hores).

 

Farmacocinètica. Models comportamentals i solució de problemes (2 hores).

 

Mètodos ràpids de determinació de fàrmacs i drogues en fluïds biològics (3 hores).

 

Determinacions comportamentals en rosegadors. Influència de fàrmacs actius sobre el sistema nerviós (3 hores).