Llicenciatura en Biologia (3361)
Zoologia(12315)
IDENTIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA
L’assignatura Zoologia és una matèria troncal de la llicenciatura en Biologia, impartida el primer trimestre del primer curs. Consta de 9 crèdits, 6 de teoria i 3 de pràctica, tal com marquen les directrius del pla d’estudis.
COORDINACIÓ I PROFESSORAT
L’assignatura forma part del grup docent de Biologia Evolutiva, coordinat per Jaume Bertranpetit. Els professors de l’assignatura seran Xavier Domingo i David Comas.
OBJECTIUS GENERALS
El projecte docent de l’assignatura Zoologia pretén:
1. Entendre la diversitat de la vida animal des d’un
procés evolutiu i adaptatiu.
2. Entendre els nivells d’organització animal i com
aquests poden ser vistos des del punt de vista de la taxonomia, de
la sistemàtica i de la filogènia.
3. Familiaritzar-se amb la diversitat animal, tant
invertebrada com vertebrada.
4. Entendre la biologia funcional de diferents grups, i les
solucions comunes per a objectius adaptatius diversos.
5. Fer èmfasi en grups d’especial interès en ciències
biomèdiques (agents patògens i animals d’experimentació) o
d’interès econòmic (plagues, explotació ramadera, pesquera o
industrial).
6. Introduir els conceptes bàsics d’estudi del
comportament i les bases evolutives que l’expliquen, incidint
en els diversos comportaments com a estratègies evolutives.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
Es faran per cada capítol, que abastaran una hora de classe. Per cada capítol hi haurà uns objectius i uns continguts específics; una explicació de continguts; una referència directa al llibre considerat com a llibre de text; unes altres lectures recomanades d'aprofundiment, i activitats paral·leles (vídeos, llocs web, museus...). La informació serà accessible als estudiants per xarxa o pels dossiers dipositats a la biblioteca de la Facultat.
AVALUACIÓ
Consistirà en un examen d'elecció múltiple que suposarà un 60% de l'avaluació teòrica de l'assignatura, un examen amb preguntes d'assaig que suposarà un 25% de l'avaluació teòrica i preguntes de formació continuada que suposaran un 15% de l'avaluació teòrica. També hi haurà un examen pràctic que suposarà un 30% del total de l'assignatura. Hi haurà una avaluació formativa a meitat del trimestre que en cas d'ésser superada podrà contribuir fins a 0,5 punts a la nota final.
Els estudiants hauran d’assistir a un mínim d’un 80% de les hores de pràctiques per superar l’assignatura.
REQUERIMENTS DELS ESTUDIANTS
No hi ha requeriments específics dels estudiants per aquesta assignatura.
TEMARI TEÒRIC
PART 1. VIDA, ORGANITZACIÓ I EVOLUCIÓ ANIMAL (7 hores)
Tema 1. Propietats de la vida i dels animals
1.1. La història natural i la zoologia.
1.2. Propietats de la vida i dels éssers vivents.
1.3. Interdependència dels mons físic i biòtic.
1.4. Finalitats de la vida.
1.5. Elements necessaris per a la vida.
1.6. Formes d'expressió de la vida.
1.7. Divisions dels éssers vivents.
1.8. Propietats dels animals.
Tema 2. Organització animal: simetria, forma i estil de vida
2.1. Mobilitat.
2.2. Simetria.
2.3. Metamerisme.
2.4. Dimensions i forma.
2.5 Relacions a escala. Creixement al·lomètric i isomètric.
2.6. Organització colonial.
2.7. Tipus d’interaccions entre individus.
2.8. Predicció en el disseny animal.
Tema 3. Organització eucariota
3.1. Procariotes i eucariotes.
3.2. Orígen evolutiu de la cèl·lula eucariota.
3.3. Orígen de la pluricel·lularitat.
3.4. Tipus de reproducció.
3.5 Fecundació externa i interna.
3.6. Protecció materna de l’embrió.
3.7. Desenvolupament directe i indirecte.
Tema 4. Protostomats i deuterostomats
4.1. Segmentació embrionària.
4.2. Desenvolupament determinat i indeterminat.
4.3. Funcions de la cavitat corporal.
4.4. Tipus de cavitats corporals als animals bilaterals.
4.5. Protostomats i deuterostomats.
Tema 5. Evolució animal i taxonomia
5.1. Escenari de l’aparició de la vida: la terra prebiòtica.
5.2. Les hipòtesis sobre els orígens de la vida.
5.3. L’aparició dels animals: registre fòssil i espècies actuals.
5.4. Classificació dels éssers vius: taxonomia i filogènia.
Tema 6. Formació i extinció de les espècies
6.1. Mecanismes evolutius de formació i extinció de les espècies.
6.2. El concepte d’espècie.
6.3. Mecanismes d’especiació.
6.4. Divisions taxonòmiques per sota del nivell d’espècie.
6.5. Variabilitat específica i geogràfica.
6.6. Extinció de les espècies.
Tema 7. Organització i abundància animal
7.1. Nivells d’organització de la complexitat dels organismes.
7.2. Distribució de la simetria, organització estructural i patrons de desenvolupament als
animals.
7.3. Abundància animal en el passat i en el present.
PART 2. DIVERSITAT INVERTEBRADA (14 hores)
Tema 8. Protistes amb característiques animals. Protozous
8.1. Situació filogenètica i origen evolutiu dels protozous.
8.2. Què són els protozous?.
8.3. Característiques dels protozous.
8.4. Classificació dels protozous.
Tema 9. Mesozous, placozous i porífers
9.1. Origen dels mesozous, dels placozous i dels porífers.
9.2. Mesozous.
9.3. Placozous.
9.4. Porífers.
Tema 10. Cnidaris i ctenòfors
10.1. Què són els cnidaris i els ctenòfors?.
10.2. Aportacions biològiques dels radiats.
10.3. Característiques dels cnidaris.
10.4. Ecologia i importància dels cnidaris.
10.5. Classificació dels cnidaris.
10.6. Característiques dels ctenòfors.
Tema 11. Acelomats. Platihelmints, nemertins i gnatostomats
11.1. Origen i posició filogenètica dels acelomats.
11.2. Contribucions biològiques dels acelomats.
11.3. Platihelmints.
11.4. Nemertins.
11.5. Gnatostòmuls.
11.6. Comparació funcional dels tres fílums.
11.7. Cicle vital d'un platihelmint.
11.8. Adaptacions al parasitisme.
Tema 12. Pseudocelomats (I). Asquelmints
12.1. Què són i d'on vénen els pseudocelomats?.
12.2. Característiques dels pseudocelomats.
12.3. Rotífers.
12.4. Nematodes.
Tema 13. Pseudocelomats (II)
13.1. Gastròtrics.
13.2. Cinorincs.
13.3. Loricifers.
13.4. Priapuloïdeus.
13.5. Nematomorfs.
13.6. Acantocèfals.
13.7. Endoproctes.
Tema 14. Anèl·lids i grups relacionats
14.1. Grups relacionats amb anèl·lids i artròpodes.
14.2. Sipuncúlids i equiürs.
14.3. Pogonòfors.
14.4. Característiques dels anèl·lids.
14.5. Classificació dels anèl·lids.
Tema 15. Mol·luscs
15.1. Origen i posició dels mol·luscs.
15.2. Aportacions biològiques dels mol·luscs.
15.3. Característiques dels mol·luscs.
15.4. Classificació dels mol·luscs.
15.5. La torsió i l'enrotllament.
Tema 16. Invertebrats amb potes: artròpodes i grups relacionats
16.1. Tardígrada.
16.2. Pentastòmids.
16.3. Onicòfors.
16.4. Trilobitomorfs.
16.5. Característiques generals i organització dels artròpodes.
16.6. L’èxit evolutiu dels artròpodes.
Tema no presencial: Els estudiants hauran de consultar pel seu compte el capítol 20 del llibre Zoología. Principios Integrales; una part del capítol 8 del llibre The Invertebrates. A New Synthesis; i articles addicionals que els seran donats en format electrònic. Se’ls donarà un guió amb els conceptes que han d’entendre amb aquesta lectura. A més a més, hauran de buscar esquemes, dibuixos i fotografies de fòssils a la xarxa sobre els quatre grups taxonòmics d’aquest capítol. També es ot consultar la següent adreça d'internet: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/taxonomyhome.html
Tema 17. Artròpodes: quelicerats i crustacis
17.1. Origen i característiques dels veritables artròpodes.
17.2. Característiques dels quelicerats.
17.3. Classificació dels quelicerats.
17.4. Característiques dels crustacis.
1.7. Classificació dels crustacis.
Tema 18. Artròpodes unirramis: miriàpodes i hexàpodes
18.1. Característiques dels unirramis.
18.2. Classificació dels unirramis.
18.3. Característiques dels insectes.
18.4. Ecologia dels insectes.
18.5. Tubs de Malpighi, musculatura directe i indirecte, metamorfosi i diapausa.
Tema 19. Deuterostomats
19.1. Què són els deuterostomats?
19.2. Característiques i aportacions biològiques dels deuterostomats.
19.3. Què uneix els lofoforats?
19.4. Classificació dels lofoforats.
Tema 20. Equinoderms, quetògnats i hemicordats
20.1. Què són els equinoderms?
20.2. Característiques del equinoderms.
20.3. Ecologia i importància dels equinoderms.
20.4. Les diferents classes d'equinoderms.
20.5. Fílum quetògnats.
20.6. Fílum hemicordats.
20.7. Posició filogenètica i classificació dels hemicordats.
Tema 21. Cordats
21.1. Què són i què és exclusiu dels cordats?
21.2. Origen dels cordats.
21.3. Característiques dels procordats.
21.4. Subfílum urocordats o tunicats.
21.5. Subfílum cefalocordats o llancetes.
PART 3. DIVERSITAT VERTEBRADA (12 h)
Tema 22. Disseny vertebrat
22.1. Quins són els vertebrats?
22.2. Adaptacions principals dels vertebrats.
22.3. Altres avenços dels vertebrats.
22.4. Hipòtesis sobre l'origen dels vertebrats.
Tema 23. Agnats i gnatostomats
23.1. Tendències evolutives cap als vertebrats.
23.2. Conodonts.
23.3. Agnats.
23.4 Gnatostomats.
Tema 24. Condrictis
24.1. Adaptacions dels peixos moderns.
24.2. Característiques de la classe condrictis.
24.3. Subclasse elasmobranquis.
24.4. Subclasse holocèfals.
Tema 25. Osteïctis (I)
25.1. Característiques dels osteïctis.
25.2. Classificació dels osteïctis.
25.3. Peixos d'aletes amb radis.
25.4. Peixos d'aletes lobulades.
Tema 26. Osteïctis (II)
Tema no presencial. Es demanarà als estudiants que identifiquin un llistat d’espècies de peixos que són comercials a casa nostra i que es poden trobar a les peixateries. Els peixos que no trobin els podran buscar a guies de peixos o a través de la xarxa d'Internet.
Tema 27. Amfibis
27.1. Evolució dels primers tetràpodes.
27.2. Aportacions biològiques dels amfibis.
27.3. Amfibis moderns.
27.4. Classificació dels amfibis moderns.
Tema 28. Rèptils extingits
Tema no presencial . Es donarà als estudiants un llistat de preguntes a respondre sobre l’origen, l'evolució i l'extinció dels dinosaures que ells hauran de respondre consultant la bibliografia pertinent. A més a més, se’ls donarà un llistat d’adreces electròniques on poden trobar dibuixos i representacions dels grups i les espècies més importants de dinosaures. Poden consultar a l'adreça d'Internet següent:
http://www.zoomdinosaurs.com/subjects/dinosaurs
Tema 29. Rèptils vivents
29.1. Grups amniotes fòssils i actuals.
29.2. Característiques dels rèptils.
29.3. Classificació dels rèptils actuals.
Tema 30. Aus (I)
30.1. D'on venen les aus?
30.2. L'aparició del vol.
30.3. Característiques de les aus.
Tema 31. Aus (II)
31.1. Classificació de les aus.
31.2. Ecologia i distribució de les aus catalanes.
Tema 32. Mamífers (I)
32.1. Origen i diversitat dels mamífers.
32.2. Característiques dels mamífers.
Tema 33. Mamífers (II)
33.1. Classificació dels mamífers actuals.
33.2. Ecologia i distribució dels mamífers catalans.
PART 4. BIOLOGIA FUNCIONAL DELS ANIMALS (8 hores)
Tema 34. Suport, protecció i moviment
34.1. Protecció dels animals respecte al medi exterior: el tegument.
34.2. Sistemes de suport animal: esquelets hidrostàtics i esquelets rígids.
34.3. Sistemes de moviment animal: ameboide, ciliar, flagelar i muscular.
Tema 35. L’animal com a sistema regulador
35.1. Concepte d’homeòstasi i adaptacions al medi.
35.2. Sistemes de regulació d’aigua i de sals.
35.3. Sistemes d’excreció animal i de comparació de productes residuals.
35.4. Regulació de la temperatura: animals ectotèrmics versus animals endotèrmics.
Tema 36. Nutrició
36.1. Tipus de nutrició i estratègies alimentàries segons els hàbitats.
36.2. Digestió intracel·lular i extracel·lular.
36.3. Organització i regionalització funcional del tub digestiu.
36.4. Regulació de la ingestió d’aliments.
Tema 37. Circulació i intercanvi gasós
37.1. Sistemes de transport de gasos, nutrients, transmissors i productes de desfet.
37.2. Sistemes circulatoris oberts i tancats.
37.3. Hemolimfa, sang i pigments respiratoris.
37.4. Sistemes de respiració.
Tema 38. Sistema nerviós i sentits
38.1. Concepte de comunicació cel·lular.
38.2. Organització i regionalització funcional del sistema nerviós.
38.3. Tipus d’estímuls, sentits i òrgans receptors.
Tema 39. Sistema endocrí
39.1. Tipus de missatgers químics i cèl·lules diana en animals.
39.2. Mecanismes d’acció dels missatgers químics.
39.3. Sistema endocrí en invertebrats. Paradigma: la muda en insectes i crustacis.
39.4. Sistema endocrí en vertebrats.
Tema 40. Sistema reproductiu i cicles de vida
40.1. Tipus de reproducció: sexual versus asexual.
40.2. Estratègies evolutives per la fecundació.
40.3. Fisiologia reproductiva comparada.
40.4. Determinació del sexe.
Tema 41. Desenvolupament embrionari
41.1. Desenvolupament animal comparatiu: tipus d’ous, segmentació i gastrulació.
41.2. Estratègies de protecció de l’embrió.
41.3. Desenvolupament de larves i metamorfosi.
41.4. Control del desenvolupament.
PART 5. ANIMALS D’ESPECIAL INTERÈS PER A L’HOME (10 hores)
Tema 42. Introducció al parasitisme
42.1. Sistemes d'interrelació entre organismes animals.
42.2. Tipus de paràsits i dependència metabòlica.
42.3. Especificitat i relacions hoste-paràsit.
42.4. Fonts de parasitisme i defensa en front els paràsits.
42.5. Estratègies adaptatives dels paràsits.
42.6. Paràsits humans: protozous, platihelmints, nematodes i artròpodes.
Tema 43. Zoonosi i verins animals
43.1. Concepte de zoonosi.
43.2. Malalties i animals transmissors.
43.3. Toxines i verins animals.
Tema 44. Animals útils en biomedicina
44.1. Utilització d’animals amb finalitats curatives.
44.2. Tipus de models animals.
44.3. Problemes experimentals, legals i ètics.
44.4. Animals emprats en biotecnologia.
Tema 45. Animals perjudicials per a l’home: plagues animals
45.1. Causes de l’explosió i de la proliferació de plagues animals.
45.2. Control de plagues: control químic, biològic i gestió integrada.
45.3. Grups animals responsables de plagues.
Tema 46. Explotació ramadera i industrial
Classe interactiva, en què els estudiants buscaran informació sobre diferents activitats d'explotació animal ramadera i industrial i proposaran ofertes de treball per a biòlegs en aquest camp.
Tema 47. Explotació pesquera
Tema no presencial. Els estudiants rebran un llistat de conceptes a aprendre a través de la lectura del capítol 16 del llibre Ecology. Individuals, Populations and Communities. També se’ls donarà un qüestionari amb esquemes per interpretar i problemes per resoldre sobre la gestió de la pesca (càlculs de capacitat de càrrega, nivell d’explotació sostenible, etc.).
Tema 48. Aqüicultura
48.1. Principis d'aqüicultura.
48.2. Sistemes d'explotació en aqüicultura.
48.3. Possibilitats de l'aqüicultura a Catalunya.
Tema 49. Animals salvatges com a recurs per la caça, el turisme i la conservació genètica
49.1. Gestió de la fauna salvatge.
49.2. Explotació de la fauna salvatge.
49.3. Implicacions socials i econòmiques de la conservació de la biodiversitat animal.
Tema 50. Eines de zoologia molecular
Tema no presencial. Els estudiants rebran una lectura on s'explicaran les línies bàsiques d'aplicació de les tècniques de biologia molecular a la zoologia i a l'ecologia. Quan hagin llegit la documentació lliurada, hauran de completar una llista d’objectius originals dels treballs llegits i hauran de fer correspondre cada objectiu amb els resultats obtinguts pels investigadors i amb la seva interpretació per a la gestió i la conservació de les espècies.
Tema 51. Drets animals i legislació
Classe de debat sobre les implicacions ètiques de l'ús d'animals per al benefici humà. Els estudiants buscaran informació sobre diferents grups de pressió en el camp dels drets animals.
PART 6. COMPORTAMENT ANIMAL (8 hores)
Tema 52. Introducció al comportament animal
52.1. Què és el comportament animal?
52.2. Branques de la ciència que estudien el comportament.
52.3. Perspectives per examinar el comportament.
52.4. Principis d'etologia clàssica.
52.5. Investigació científica de les causes pròximes i últimes del comportament.
52.6. Teories evolutives per explicar el comportament.
Tema 53. Control del comportament
53.1. El comportament, fruit de la interacció entre els gens i l'ambient.
53.2. El paper dels gens.
53.3. El paper de l'ambient.
53.4. Flexibilitat i homeostasi del comportament.
53.5. Mecanismes neurals pel control del comportament.
53.6. Mecanismes organitzadors.
Tema 54. Comportament social (I)
54.1. Valor adaptatiu de la vida social.
54.2. Evolució de la cooperativitat.
54.3. Evolució del comportament eusocial.
54.4. Crits d'alarma i selecció indirecte.
54.5. Cooperació de mascles per a l'aparellament.
Tema 55. Comportament social (II)
Tema no presencial. Els estudiants hauran d'interpretar lectures i resoldre problemes sobre índexs de parentiu, fitness, territorialitat i paràmetres relacionats amb l’estructura social d’espècies animals.
Tema 56. Aparellament i reproducció
56.1. Per què és important la reproducció?
56.2. Selecció sexual.
56.3. Dimorfisme sexual, poligàmia i monogàmia.
56.4. Selecció sexual i competència espermàtica.
56.5. Interaccions sexuals.
56.6. Conflictes entre mascles i femelles.
56.7. Evolució dels sistemes d'aparellament: poligínia, monogàmia i poliàndria.
Tema 57. Adquisició i optimització de recursos
57.1. L'alimentació des d'un punt de vista adaptatiu.
57.2. Teoria de l'alimentació òptima (optimal foraging theory).
57.3. Treball en grup i informació.
57.4. Localització i captura d'aliments.
57.5. Consum d'aliments.
57.6. Selecció de l'hàbitat.
57.7. Dispersió.
57.8. Proporció de sexes.
57.9. Territorialitat.
Tema 58. Comunicació animal
58.1. Complexitat de la comunicació animal.
58.2. Origen evolutiu d'un sistema de comunicació.
58.3. Defensa i comunicació.
58.4. Comunicació entre pares i fills.
58.5. Diferències sexuals en el cant.
58.6. Dialectes i variants del cant.
58.7. Recepció de senyals per evitar enfrontaments corporals.
58.8. El trencaclosques de la camuflatge.
Tema 59. Implicacions econòmiques i ètiques del comportament animal
59.1. Comunicació entre l'animal i l'home.
59.2. Maltractaments i baixa producció.
59.3. Noves eines de millora dels sistemes productius.
Classe 60. Recapitulació de l’assignatura
Repàs, dubtes i preguntes.
Temari pràctic
Pràctica 1. Identificació d’invertebrats no artròpodes (2 hores)
Es demanarà als estudiants que dibuixin organismes representatius dels principals grups d’invertebrats no artròpodes que estaran exposats al laboratori. La pràctica servirà per identificar els principals grups filogenètics i les seves característiques identificatives. A més a més podran observar individus que pertanyin a aquests grups a les pàgines web de filogènia invertebrada. Poden consultar les adreces d'Internet següents:
http://www.cellsalive.com/services.html
http://phylogeny.arizona.edu/tree/life.html
Pràctica 2. Dissecció d’un calamars (2 hores)
Els estudiants treballaran al laboratori i la pràctica consistirà a obrir longitudinalment un calamars i identificar-ne els diferents òrgans i les seves funcions.
Pràctica 3. Identificació d’invertebrats artròpodes (2 hores)
Tema no presencial. Els estudiants visitaran pel seu compte el Museu de Zoologia de Barcelona i localitzaran i identificaran els principals grups d’artròpodes detallats a les classes teòriques. Caldrà que es fixin en la seva morfologia i en les característiques identificatives de cada grup. Els estudiants podran repassar les espècies observades i d’altres espècies a les adreces d'Internet següents:
http://phylogeny.arizona.edu/tree/life.html
http://www.york.biosis.org/zrdocs/zzolinfo/gp_index.htm#invertebrates
Pràctica 4. Estudi funcional d’invertebrats artròpodes (2 hores)
Al laboratori es posaran a disposició dels estudiants mostres d’invertebrats artròpodes i amb l’ajut del professor identificaran les parts que representen especialment les característiques dels artròpodes i de cada gran grup dins dels artròpodes (ulls, ales, potes, etc.). A més a més, s’indica una adreça d'Internet on es pot trobar informació sobre aquestes característiques:
http://www.nj.com/yucky/roaches/index.html
Pràctica 5. Diversitat vertebrada al Parc Zoològic de Barcelona (2 hores)
No presencial . Els estudiants visitaran pel seu compte el Parc Zoològic de Barcelona i seguiran una ruta i un guió que se’ls haurà donat anteriorment per identificar els principals grups vertebrats. Els estudiants podran repassar les espècies vistes i d’altres espècies que no es troben a Barcelona en zoològics virtuals. Informació a l'adreça d'Internet següent:
http://www.wcco.com/partners/mnzoo/tour.html
Pràctica 6. Dissecció virtual d’una granota (2 hores)
Els estudiants aniran a l’aula d’informàtica i seguiran dos programes virtuals diferents per disseccionar una granota i identificar-ne els òrgans i sistemes. El professor assistirà a la pràctica per donar les instruccions inicials i per resoldre dubtes que puguin sorgir i lliurarà a cada estudiant un guió on aniran explicats els objectius de la pràctica i els conceptes i coneixements que cal que l'estudiant extregui dels dos programes informàtics. Es poden consultar també les dues adreces d'Internet següents:
http://curry.edschool.Virginia.EDU/go/frog/
http://www-itg.lbl.gov/vfrog/builder.html
Pràctica 7. Fisiologia animal comparada (2 hores)
Els estudiants podran observar i identificar al laboratori respostes fisiològiques i adaptatives en diferents organismes animals
Pràctica 8. Dissecció d’un ratolí (2 hores)
Es proporcionarà als estudiants un ratolí de laboratori mort i se’ls donarà instruccions sobre com cal fer la dissecció per arribar a observar i a identificar-ne els principals òrgans i aparells. El professor anirà guiant la dissecció simultània dels alumnes.
Pràctica 9. Identificació de paràsits (2 hores)
A partir de mostres que hi haurà al laboratori en forma d’organismes preservats i de preparacions per a microscopi, els estudiants observaran i identificaran organismes patògens de l’home i d’altres animals. També identificaran aquestes espècies a la bibliografia i s’informaran pel seu compte de les característiques d’aquests organismes i de quin és el seu cicle infecciós als llibres i a les pàgines web sobre el tema. També podran entrar a les pàgines electròniques d’organitzacions que treballen per combatre algunes d’aquestes malalties. En citem una adreça:
http://oslovet.veths.no/norina/
Pràctica 10. Visita a EXPOAVIGA 2000 (4 hores)
Es visitarà aquesta fira per introduir als estudiants la vessant econòmica de l'explotació ramadera.
Pràctica 11. Identificació de patrons de comportament animal (2 hores)
Es visitaran els grups de primats i d'altres espècies socials del Parc Zoològic de Barcelona i s'explicaran als estudiants els diferents patrons de comportament que s’observin en els animals. Durant la segona hora, els estudiants visitaran pel seu compte les instal·lacions del Parc i intentaran identificar i fotografiar patrons de comportament animal. Caldrà buscar l'explicació de cada comportament i com aquests incrementen l'adequació ( fitness) dels qui els porten a terme.
Pràctica 12. Sortida de camp a un vedat de caça (6 hores)
La darrera pràctica consistirà en una sortida de camp a una zona poc poblada i d’important activitat cinegètica. Durant aquesta sortida s’ensenyarà als estudiants rastres i restes animals, a quins organismes pertanyen i quina es la seva utilitat en la recerca i la gestió de la fauna. A més a més, se’ls introduirà en els mètodes de gestió d’hàbitats per millorar la presència d’espècies cinegètiques i no cinegètiques i rebran explicacions sobre el sistema de funcionament d’un vedat de caça. Després de la sortida, els estudiants podran consultar les adreces d'Internet d’institucions catalanes que es dediquen a la gestió de fauna i també identificar les espècies animals presents a la zona visitada. Una adreça d'Internet recomanada és: http://www.gencat.es:8000/osac/owa/p92.lli_par
Bibliografia recomanada
Llibres de text
BARNES, R. S. K.; CALOW, P.; OLIVE, P. J. W. The Invertebrates. A new synthesis. 2a edició. Oxford: Blackwell Scientific, 1993.
HICKMAN, C. P.; ROBERTS, L. S.; LARSON, A. Zoología. Principios Integrales. 9a edició. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana, 1994.
KARDONG, K .V. Vertebrates. 2a edició. Boston: McGraw-Hill, 1998.
Llibres de consulta
ALCOCK, J. Animal Behavior. 6a edició. W. H. Freeman & Co. Ltd, 1998.
ALLABY, M. The Concise Oxford Dictionary of Zoology. Oxford: Oxford University Press, 1991.
BEGON, M.; HARPER, J. L.; TOWNSEND, C. R. Ecology. Individuals, populations and communities. Oxford: Blackwell Scientific, 1996.
BOHMONT, B. L. The Standard Pesticide User’s Guide. 4a edició. Prentice Hall, 1997.
CHINERY, M. Guía de campo de los insectos de España y de Europa. 5a edició. Barcelona: Omega, 1997.
DORIT, J. D.; WALKER, W. F.; BARNES, R. D. Zoology. Saunders, 1991.
FERRARIS, J. D.; PALUMBI, S. R. Molecular Zoology. Advances, strategies and protocols. Nova York: John Wiley and Sons, Ltd.,1996.
GOSÁLVEZ, M.; FERNÁNDEZ, F.; MARTÍN, F. J. Guía de la fauna submarina del litoral Mediterráneo. Madrid: Pirámide, 1992.
HICKMAN, F. M.; HICKMAN, C. P. Zoología. Manual de laboratorio. Nova York: Interamericana, 1991.
KARP, A.; INGRAM, D. S.; ISAAC, P. Molecular tools for screening biodiversity. Plants and animals. Thomson Science and professional, 1997.
KREBS, J. R. Behavioural ecology. An evolutionary approach. 4a edició. Oxford: Blackwell Science, 1997.
LITTLE, C.; KITCHING, J. A. Biology of Rocky Shores. Oxford University Press, 1996.
NOWAK, R. M. Walker’s Mammals of the World. 5a edició o posterior. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1991.
PETERSON, R. T.; MOUNTFORT, G.; HOLLOM, P. A. D. Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa. Barcelona: Omega, 1995.
RUST, T. G. A Guide to Biology Lab. Southwest Educational Enterprises, 1983.
SMITH, J. D. An Introduction to Parasitology. 3a edició. Hodder & Stoughton, 1996.