Llicenciatura en Humanitats (3351)

Art Contemporani A(11610) 

L'assignatura se centrarà en els canvis introduïts en l'art europeu dels inicis del segle XX i aprofundirà en els moviments d'avantguarda de la primera meitat del segle fins als anys vint.

Tema 1. La forma generadora

1.1. Auguste Rodin i el moviment.
1.2. L'escultura dels pintors. Degas i les seves ballarines. Paul Gauguin i el relleu. Auguste Renoir i el seu ajudant Guino. Bonnard i la baigneuse. Les esquenes de Matisse. Tot comença amb Picasso.

Tema 2. La recerca de la infinitud

2.1. Escultura cubista. El cavall de Duchamp-Villon. Alexander Archipenko, Jacques Lipchitz i Henry Laurens. Pablo Gargallo i el clarobscur. Els relleus de Manolo Hugué.
2.2. La introducció del buit. Juli González i les gàbies espacials. David Smith i l'escultura en ferro. Alexander Calder i el dibuix en l'espai. Alberto Giacometti i l'objecte esculpit.

Tema 3. L'obertura vers l'espai

3.1. Escultura constructivista. Vladimir Tatlin i els contrarelleus. Alexander Rodchencko i les construccions. Naum Gabo i la transparència. Antoine Pevsner i el reflex. Laszlo Moholy-Nagy i la llum. Georges Vantongerloo i De Stijl. Oskar Schlemmer i la Bauhaus. Kurt Schwitters i la Merzbau.
3.2. La construcció d'un espai. Oteiza i la desocupació. Chillida i el lloc.

Tema 4. La transcendència de la matèria

4.1. Escultura futurista. El precedent de Medardo Rosso. Umberto Boccioni i l'infinit plàstic. Giacomo Balla i el dinamisme. L'expressionisme d'Ernst Barlach.
4.2. La persistència de la massa. Jean Arp i les concrecions. Max Ernst i el frottage escultòric. Constantin Brancusi i el seu deixeble Amedeo Modigliani. Henry Moore i la forma interior. Barbara Hepworth i les perforacions.

Tema 5. L' élan vital

5.1. Arquitectura Art Nouveau. L'expressionisme de l'orgànic. Gaudí i la geometria de la natura. Horta i el coup de fouet. Van de Velde i la línia complementària. Guimard i el naturalisme. El racionalisme del maó. Domènech i Montaner i el Castell dels Tres Dragons. Berlage i la Borsa d'Amsterdam. Mackintosh i l'Escola de Glasgow. Otto Wagner, Josef Hoffmann i Joseph Maria Olbrich.
5.2. Els Estats Units en paral·lel. Louis Sullivan i l'Escola de Chicago. Frank Lloyd Wright i l'arquitectura orgànica.

Tema 6. L'expressió subjectiva

6.1. Arquitectura expressionista. Hermann Muthesius i la Deutscher Werkbund. Adolf Behne i l'Arbeitsrat für Kunst. Hans Poelzig i l'ideal del gòtic. Rudolph Steiner i el Goetheanum. Bruno Taut i la Gläserne Kette. Erich Mendelsohn i la Torre Einstein. Hugo Häring i el debat de la CIAM (1928).
6.2. Antonio Sant'Elia, visionari.

Tema 7. L'estètica de la raó

7.1. Funcionalisme i racionalisme. Adolf Loos i l'ornament. Peter Behrens i la Fàbrica AEG. Walter Gropius i l' Escola de la Bauhaus. L'arquitectura de De Stijl. Van Doesburg, J. J. P. Oud, Van Eestern i G. Rietveld. Ludwig Mies van der Rohe i el Pavelló per a l'Exposició Internacional de Barcelona. Le Corbusier i el gir de Ronchamp.