Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)
Llengua D: Català III (11424)
Tema
En concret, ens proposem presentar i treballar, des d’un punt de vista normatiu, els punts bàsics de la morfosintaxi de la llengua catalana, tot insistint en els aspectes que solen presentar més dificultat als no catalano-parlants. El nostre objectiu últim és que els estudiants, en finalitzar Català-D IV, siguin capaços d’emprar correctament, per escrit, la llengua estàndard.
Contingut
1.-L'estructura oracional.
1.1.-La frase catalana. Tipologia
1.2.-Constituents oracionals bàsics: el Sintagma nominal i el Sintagma Verbal.
1.3.-Els elements de relació:
1.3.1.-La relació prepositiva. Usos de les preposicions fortes i febles
1.3.2.-La relació conjuntiva. Conjuncions de coordinació i de subordinació.
2.-El sintagma nominal
2.1.-L’estructura morfemàtica del nom i de l’adjectiu: morfemes de flexió i de derivació.
2.2.-Els pronoms personals. Pronoms deíctics i anafòrics. Els pronoms febles: combinacions i restriccions. Els pleonasmes.
2.3.-Pronoms relatius. Relatius forts i febles. Funcions sintàctiques. El relatiu neutre, el possessiu i el preposicional. Oracions relatives restrictives i no restrictives. Oracions relatives substantives.
2.4.-Els quantificadors i els indefinits.
2.5.-Les locucions neutres. Solucions i girs sintàctics catalans.
3.-El sintagma verbal
3.1.-L’estructura morfemàtica del verb: morfemes de flexió i de derivació.
3.2.-Temps i mode. Usos específics.
3.3.-L’infinitiu. Funcions. Ús de les preposicions davant d’infinitiu.
3.4.-El participi. Funcions. La concordança.
3.5.-El gerundi. Funcions. Construccions poc genuïnes.
3.6.-Els verbs auxiliars.
3.7.-Les perífrasis verbals.
3.8.- Ser i Estar.
3.9.-L’adverbi:
3.9.1.-Formes i funcions.
3.9.2.-Els adverbis lexemàtics.
3.9.3.-Adverbis de nombre.
3.9.4.-Mots d’afirmació, negació i dubte.
Bibliografia
1.-Gramàtiques
BADIA, A. (1962), Gramática catalana, 2 vols., Gredos, Madrid.
BADIA, A. (1994), Gramàtica de la Llengua Catalana (Descriptiva, normativa, diatòpica, diadtràtica), Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
FABRA, P. (1956), Gramàtica catalana, Teide, Barcelona.
2.-Diccionaris
- Diccionari de la Llengua Catalana (1982), Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
- Diccionari castellà=català i català=castellà (1985 i 1987), F.E.C., Barcelona.
-FRANQUESA, M. (1971), Diccionari de sinònims, `Pòrtic, Barcelona.
-MOLL, F. de B. (1985), Diccionari català=castellà / castellà=català, Ed. Moll, Palma de Mallorca.
-PEY, S. (1970), Diccionari de sinònims i antònims, Teide, Barcelona.
-RASPALL, J. i MARTÍ, J. (1984) Diccionari de locucions i de frases fetes, Ed. 62, Barcelona.