Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Metodologia i Pràctica de la Traducció A-A2 (Castellà-Català) II(11348) 

OBJECTIU

L'objectiu de l'assignatura és introduir l'estudiant en l'anàlisi semàntica i pragmàtica del text de sortida i millorar el seu nivell d'expressió en la llengua d'arribada.

Com que aquest curs de metodologia i pràctica de la traducció té la particularitat de basar-se en la contrastació de dues llengües A, es prestarà una atenció especial als casos de discrepància gramatical i estilística, i se centrarà en la recerca de solucions que evitin la interferència lingüística.

CONTINGUTS

Tema 1
Anàlisi lingüística i anàlisi pragmàtica dels textos

Tema 2
El concepte de fidelitat a l'original:
restriccions i prioritats; equivalència dinàmica; propòsit retòric

Tema 3
La varietat lingüística: els registres lingüístics; camp, mode o canal i tenor:
les varietats individuals o idiolectes; les varietats geogràfiques; les varietats socials; les varietats històriques

Tema 4
Tipologia textual i especialitats en la traducció:
textos informatius de caràcter general; textos especialitzats: comercials, tècnics, cinematogràfics, científics; textos literaris; especificitat dels llenguatges

Tema 5
Instruments de l'activitat de traducció: els diccionaris:
configuració i ús dels diccionaris; tipus de diccionaris: diccionaris generals, bilingües, de sinònims, ideològics, especialitzats

METODOLOGIA

Els punts del programa es treballaran en general a partir de textos de caràcter estàndard, que els estudiants hauran de portar preparats a classe, on s'analitzaran i es traduiran col.lectivament. D'alguns d'aquests textos, se n'exigirà una versió personal definitiva.

Bibliografia

1. Teoria de la traducció

BAKER, Mona (1992) In Other Words. A Course Book on Translation. London-New York: Routledge.
BASSNETT-McGUIRE, Susan (1980) Translation Studies. London: New Accents.
COSERIU, Eugenio. "Lo erróneo y lo acertado en la teoría de la traducción". Dins El hombre y su lenguaje. Madrid, Gredos, 1985 (1a reimpressió).
GARCÍA YEBRA, Valentín (1989) Teoría y práctica de la traducción (Vol. 2) Madrid: Gredos.
HATIM, Basil, i IAN MASON (1990) Discourse and the Translator. Harlow, England: Longman.
MALLAFRÈ, Joaquim (1991) Llengua de tribu i llengua de polis: bases d'una traducció. Barcelona: Quaderns Crema.
NEWMAEK, Peter (1989) A Textbook of Translation. Singapore: Prentice Hall International (n'existeix una versió en castellà).

2. Llengua catalana i llengua castellana

ALARCOS LLORACH, Emilio (1994) Gramática de la lengua española. Madrid: Espasa-Calpe.
BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1994) Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Biblioteca universitària, 22.
Esbozo de una nueva gramática de la lengua española (1991) Real Academia Española. Madrid: Espasa- Calpe.
BOSQUE, Ignacio (1999) Gramática descriptiva de la lengua española. Madrid: Espasa.
FABRA, Pompeu (1993) Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.
FABRA, Pompeu (1995 [1933]) Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
GILI GAYA, S. (1961) Vox. Curso superior de sintaxis española. Barcelona: Bibliograf.
LACREU, Josep (1992) Manual d'ús de l'estàndard oral. València: Universitat de València.
Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Josep M. Mestres i altres. Vic, Eumo, 1995.
SECO, Manuel (1961) Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española. Madrid: Aguilar.
SOLÀ, Joan (1994 [2a ed. ]) Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.
SOLÀ, Joan i Josep M. PUJOL (1992) Tractat de puntuació. Barcelona: Columna.

3. Diccionaris:
ALVAR EZQUERRA, M. (dir.) (1987). Diccionario general ilustrado de la lengua española. Barcelona: Bibliograf.
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1995) Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Diccionari castellà-català i català-castellà (1985 i 1987) Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Diccionario manual e ilustrado de la lengua española (1989) Real Academia Española. Madrid: Espasa Calpe.
FRANQUESA, Manuel (1998 [1971]) Diccionari de sinònims. Barcelona: Enciclopèdia Catalana (1ª ed.: Pòrtic).
GINEBRA, Jordi, i Anna MONTSERRAT (1999) Diccionari d’ús dels verbs catalans. Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62.
Gran diccionari de la llengua catalana (1998) Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
MOLL, Francesc de B. (1985) Diccionari castellà-català / català-castellà. Palma de Mallorca: Editorial Moll.
PEY, Santiago (1970) Diccionari de sinònims. Barcelona: Teide.
RASPALL, Joana, i Joan MARTÍ (1984) Diccionari de locucions i de frases fetes. Barcelona: Edicions 62.
SECO, Manuel, i altres (1999) Diccionario del español actual. Madrid: Aguilar.

Avaluació

Per a l'avaluació del curs es farà un examen al final del trimestre, que consistirà en la traducció sense diccionari d'un text de característiques similars als treballats a classe, i la resposta a dues preguntes breus sobre diferents aspectes del text traduït. També es podran tenir en compte, a l'hora d'avaluar, les notes dels treballs o exercicis fets durant el curs. En qualsevol cas, la nota de l'examen final no tindrà mai un valor inferior al setanta per cent.