Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Tècniques d'Interpretació Consecutiva I(10554) 

Objectius

Objectius generals

Distingir entre llengua oral i llengua escrita. Distingir entre professió d'intèrpret i la de traductor.
Diferències: situació comunicativa, marc temporal, cotext, tipus més freqüent de textos.
Similituds : processament del sentit per arribar a la reformulació.

Objectius específics

Distingir entre les dues grans modalitats de la interpretació: consecutiva i simultània. El temps accessori a la consecutiva, la porció més gran de cotext i les diferents condicions de presentació.
El caràcter efímer del discurs oral i el paper de la memòria en la presa de notes i en la reformulació. La presa de notes com a forma d'estructurar el discurs original i el de la interpretació.

Contingut

Material

ntervencions breus i memoritzables de caràcter descriptiu, narratiu i argumentatiu.
Intervencions breus no memoritzables.
Intervencions més llargues per practicar la presa de notes.
Discursos breus de caràcter general.

Metodologia

Memoritzar i reformular de la llengua A a la llengua A o de la A2 a la A1 (castellà-català o català-castellà) sense suport visual.
La presa de notes: verticalització, encavalcaments, connectors, negació, temps verbals, accentuació, separació d'idees i símbols.
Memoritzar i reformular de la llengua A a la llengua A o de la A2 a la A1 amb l'ajuda de les notes.

Avaluació

Un exercici de reformulació de la llengua A2 a la A1 d'entre 2 i 4 minuts.

Bibliografia

GILE, D. "Introduction à l'interprétation consécutive à l' INALCO". Meta, vol 27/3, 1982.
HARRIS, B. "Prolegomenon to a study of the differences between teaching translation and teaching interpreting", Enseignement de l'interprétation et de la traduction : de la théorie à la pratique, Editions de l'Université d'Ottawa, 1981,
ILG, G. "L'interprétation consécutive. La pratique", Parallèles, 1988.
ROZAN, J.-F. La prise de notes en interprétation consécutive. Librairie de l'Université Georg, Ginebra, 1984.