Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)
Dret Internacional Públic II(12170)
OBJECTIUS
El principi de legalitat que ha de presidir l’acció dels òrgans de l’administració exigeix conèixer de les normes de dret internacional públic. Aquesta assignatura pretén oferir una exposició complementària a l’assignatura Dret Internacional Públic I i estudia els àmbits materials de les normes de dret internacional públic. Les qüestions estudiades poden agrupar-se en quatre grans blocs: les competències estatals i els règims dels espais i dels recursos, l’arranjament pacífic de les controvèrsies, les organitzacions internacionals per a la protecció d’interessos col·lectius de la comunitat internacional, i els conflictes internacionals. Pel que fa a competències, s’examinen la competència territorial, el règim dels espais fora dels límits de la jurisdicció estatal, la protecció internacional del medi ambient i la competència personal. Quan a l’arranjament pacífic de les controvèrsies s’estudien els mitjans diplomàtics i jurídics de solució de controvèrsies. En el tercer gran bloc s’inclou en les qüestions generals sobre les organitzacions internacionals, les organitzacions internacionals universals i les regionals o limitades, el manteniment de la pau, la lliure determinació dels pobles i la protecció internacional dels drets humans. Per últim, s’estudia el dret dels conflictes armats.
TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES
I. LES COMPETÈNCIES ESTATALS I ELS RÈGIMS DELS ESPAIS I DELS RECURSOS
A) LA COMPETÈNCIA TERRITORIAL
Tema 1. La competència territorial
Idees generals. L'adquisició del territori. Les fronteres. Les relacions de veïnatge. Modificacions del contingut de la competència territorial: bases militars.
Tema 2. Els cursos d'aigua internacionals
Idees generals. El concepte de rius internacionals i de "cursos
d'aigua internacionals". Règim de la navegació. Usos diferents de
la navegació. Els canals internacionals.
Tema 3. L'espai aeri
Idees generals. Règim de l'espai aeri. Reglamentació internacional
de la navegació aèria.
Tema 4. Els espais marítims: el mar territorial i el règim d'altres espais
Idees generals. Les aigües interiors. El mar territorial. La zona
contigua. El règim dels estrets. Els estats arxipèlag. Els estats
sense litoral.
Tema 5. La plataforma continental i la zona econòmica exclusiva
Idees generals. La plataforma continental. La zona econòmica
exclusiva: a) Drets de l'estat riberenc; b) Règim de la pesca a la
zona econòmica exclusiva.
B) RÈGIM DELS ESPAIS FORA DELS LÍMITS DE LA JURISDICCIÓ ESTATAL
Tema 6. L'alta mar
Idees generals. Règim de l'alta mar. La pesca a l'alta mar. La conservació dels recursos vius a l'alta mar.
Tema 7. La competència de l'estat quant a les persones
Idees generals. El règim de l’Antàrtida. L’espai ultraterrestre. La zona dels fons marins i oceànics.
C) LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DEL MEDI AMBIENT
Tema 8. La protecció internacional del medi ambient
Idees generals. Principis i normes generals en aquesta matèria. La protecció de l’aire atmosfèric. La protecció dels rius i llacs. La protecció del medi marí. La protecció d’altres espais.
D) LA COMPETÈNCIA PERSONAL
Tema 9. La competència de l’estat quant a les persones
Idees generals. La nacionalitat. Entrada i sortida dels estrangers. Els refugiats. El tracte als estrangers. La propietat privada estrangera i la sobirania permanent sobre els recursos naturals.
II. L’ARRANJAMENT PACÍFIC DE LES CONTROVÈRSIES
Tema 10. La solució pacífica de les controvèrsies internacionals
El principi de la solució pacífica de les controvèrsies internacionals. Mitjans de solució. Els mitjans anomenats diplomàtics: a) la negociació; b) els bons oficis i la mediació; c) la investigació; d) la conciliació. La solució de controvèrsies a les organitzacions internacionals (remissió).
Tema 11. L’arbitratge internacional
Evolució històrica. Concepte. Òrgans arbitrals: referència al Tribunal Permanent d’Arbitratge. El procediment. La sentència o laude arbitral.
Tema 12. El Tribunal Internacional de Justícia
Idees generals. Orígens. Composició. Competència. Procediment. La sentència. Les opinions consultives.
III. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS PER A LA PROTECCIÓ D’INTERESSOS COL·LECTIUS DE LA COMUNITAT INTERNACIONAL
A) QÜESTIONS GENERALS SOBRE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
Tema 13. Estructura de les organitzacions internacionals
Idees generals. Classificació de les organitzacions internacionals. Els òrgans de les organitzacions internacionals. Els agents i els funcionaris internacionals.
Tema 14. Les competències de les organitzacions internacionals
Idees generals. Naturalesa. Classes de competències. Les relacions exteriors.
Tema 15. El dret de les organitzacions internacionals
Idees generals. Els actes de les organitzacions internacionals: concepte i classes. La formació de la voluntat de les organitzacions internacionals. El dret intern de les organitzacions internacionals.
B) ORGANITZACIONS INTERNACIONALS UNIVERSALS I ORGANITZACIONS INTERNACIONALS REGIONALS O LIMITADES
Tema 16. Les Nacions Unides i les organitzacions universals
Objectius. Estructura orgànica. Membres. Organismes especialitzats. Altres organitzacions internacionals universals.
Tema 17. Les organitzacions regionals o limitades
El regionalisme internacional. L’Organització dels Estats Americans. El Consell d’Europa. L’Organització de la Unitat Africana. Organitzacions limitades: l’OCDE.
C) EL MANTENIMENT DE LA PAU
Tema 18. La solució de controvèrsies a les organitzacions internacionals
Idees generals. La solució de controvèrsies a les Nacions Unides. La solució de controvèrsies al si de les organitzacions regionals.
Tema 19. La prohibició de l’ús de la força
Idees generals. El principi de prohibició de l’ús de la força. Legítima defensa. Altres excepcions.
Tema 20. La seguretat col·lectiva
Idees generals. La seguretat col·lectiva. L’acció de les Nacions Unides en cas d’amenaces a la pau, de ruptures de la pau i d’actes d’agressió. Les operacions de manteniment de la pau. Acords regionals.
D) LA LLIURE DETERMINACIÓ DELS POBLES
Tema 21. El principi de la lliure determinació dels pobles
Idees generals. Antecedents. El capítol XI de la Carta de les Nacions Unides: declaració relativa als territoris no autònoms. La declaració sobre concessió de la independència als països i pobles colonials.
E) LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS
Tema 22. La protecció internacional dels drets humans en l’àmbit universal
Antecedents: referència al règim de les minories nacionals. Les disposicions de la Carta de les Nacions Unides i de la Declaració Universal dels Drets Humans. Els pactes internacionals de drets humans i els seus mecanismes de garantia. Altres instruments de protecció dels drets humans en camps específics.
Tema 23. La protecció internacional dels drets humans en l’àmbit regional
El Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals: a) drets reconeguts; b) mecanismes de garantia. La Carta Social Europea. La protecció dels drets humans a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. La protecció dels drets humans a les àrees americana i africana.
IV. ELS CONFLICTES INTERNACIONALS
Tema 24. El dret dels conflictes armats
La reglamentació dels conflictes armats. Objectius militars, mètodes i mitjans de combat. La protecció de les víctimes dels conflictes armats. La protecció en els conflictes armats sense caràcter internacional.
TEMARI I CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES
1. El territori.
2. La delimitació de la plataforma continental i la zona econòmica exclusiva.
3. L’alta mar i la pesca a l’alta mar.
4. La solució pacífica de les controvèrsies internacionals.
5. La prohibició de l’ús de la força.
6. La seguretat col·lectiva.
7. La lliure determinació dels pobles.
8. La protecció internacional dels drets humans.
Observacions
S’avaluarà la participació dels estudiants en les classes pràctiques, en les quals s’exposaran i discutiran ponències sobre el tema de cada classe. També hi haurà controls sobre el seguiment del curs (preguntes breus, tests, etc.). Durant el trimestre els estudiants realitzaran dos treballs sobre aspectes relacionats amb els temes del programa o sobre articles i publicacions científiques o d’interès general. Aquests treballs han de tenir una extensió màxima d’un full DIN A4 escrit per ambdues cares.
L’avaluació de les classes pràctiques es farà pública al final del trimestre, abans de l’examen final de l’assignatura, i per als estudiants que la superin la nota obtinguda serà una tercera part de la qualificació final de l’assignatura. Els estudiants que no superin l’avaluació de les classes pràctiques hauran de realitzar en l’examen final una prova addicional consistent en la resolució d’un cas pràctic.
Amb caràcter voluntari, els estudiants podran realitzar un treball de síntesi i comentari d’un llibre, article o estudi que tracti temes d’interès general relacionats amb l’assignatura, a escollir entre els títols que els professors recomanaran durant el curs. Aquest treball haurà de tenir una extensió d’entre cinc i deu fulls DIN A4 escrits per una sola cara. La qualificació del treball podrà augmentar fins a un punt la nota de les pràctiques.
MÈTODES I CRITERIS D'AVALUACIÓ DE L’EXAMEN FINAL
L’examen final tindrà dues parts. La primera, d’una hora de durada, consistirà a exposar dos temes del programa de l’assignatura, a triar entre tres. La segona part consistirà a respondre cinc preguntes breus, a raó de cinc minuts per a cada pregunta. Ambdues parts tindran el mateix valor en la qualificació final i constituiran dues terceres parts de la nota final.
La tercera part de la nota final serà la nota de pràctiques. Els estudiants que no hagin superat l’avaluació de les classes pràctiques hauran de realitzar en l’examen final una prova addicional consistent en la resolució d’un cas pràctic. La qualificació d’aquesta prova substituirà la nota de pràctiques i constituirà, igualment, un terç de la nota final.
Bibliografia
AKEHURST, M. Introducción al derecho internacional. Traducció i notes de Manuel Medina Ortega. Addicions i bibliografia complementària de Miguel de la Fuente Casamar. 2a. ed. Madrid: Alianza, 1988.
BUERGENTHAL, Th. i d’altres. Manual de derecho internacional público. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1994.
CARRILLO SALCEDO, J. A. Curso de derecho internacional público. Madrid: Tecnos, 1991.
CASANOVAS I LA ROSA, O. Casos y textos de derecho internacional público. 4a. ed. 4a. reimpr. rev. Madrid: Tecnos, 1990.
DÍEZ DE VELASCO, M. Instituciones de derecho internacional público. 11a. ed. Madrid: Tecnos, 1997.
DÍEZ DE VELASCO, M. Las organizaciones internacionales. 10a. ed. Madrid: Tecnos, 1997.
GONZÁLEZ CAMPOS, J.; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L. I.; ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, M. P. Curso de derecho internacional público. 6a. ed. Madrid: Civitas, 1998.
GUTIÉRREZ ESPADA, C. Apuntes sobre las funciones del derecho internacional contemporáneo. Múrcia: DM, 1995.
GUTIÉRREZ ESPADA, C. Derecho internacional público. Madrid: Trotta, 1995.
HERRERO RUBIO, A. Derecho internacional público. 7a. ed. Valladolid, 1987. Vol. I.
JIMÉNEZ DE ARÉCHAGA, E. El derecho internacional contemporáneo. Madrid: Tecnos, 1980.
MIAJA DE LA MUELA, A. Introducción al derecho internacional público. 7a. ed. Madrid: Atlas, 1979.
OPPENHEIM, L. Tratado de derecho internacional público. Traducció del t. I, vol. I i II, de J. López Oliván i J. M. Castro-Rial. Traducció del t. II, vol. I i II, d’A. Marín López. Barcelona: Bosch, 1961-1967.
PASTOR RIDRUEJO, J. A. Curso de derecho internacional público y organizaciones internacionales. 6a. ed. Madrid: Tecnos, 1996.
REMIRO BROTONS, A. i d’altres. Derecho internacional. Madrid: McGraw-Hill, 1997.
REUTER, P. Derecho internacional público. Traducció i notes de J. Puente Egido. Barcelona: Bosch, 1978.
REUTER, P., Instituciones internacionales. Traducció de C. Massó Escofet. Barcelona: Bosch, 1978.
RODRÍGUEZ CARRIÓN, A. J. Lecciones de derecho internacional público. 3a. ed. Madrid: Tecnos, 1994.
ROUSSEAU, Ch. Derecho internacional público. Traducció amb notes i bibliografia addicionals de Fernando Giménez Artigues. 3a. ed. Barcelona: Ariel, 1966.
SORENSEN, M. (dir.). Manual de derecho internacional público. Traducció a càrrec de la Dotació Carnegie per a la Pau Internacional. Revisió i addicions a l’edició espanyola a càrrec de Bernardo Sepúlveda. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1973.
VERDROSS, A. Derecho internacional público. 5a. ed. alemanya, refosa i augmentada, amb la col·laboració de Stephan Verosta i Karl Zemanek. Traducció directa, amb addicions i bibliografies complementàries, d’Antonio Truyol y Serra. 6a. ed. Madrid: Aguilar, 1976.
Alguns tractats i textos internacionals d’especial importància han estat traduïts privadament al català:
Carta de les Nacions Unides i Estatut de la Cort Internacional de Justícia, amb la Resolució 2625 (XXV) de l’Assemblea General de 24 d’octubre de 1970. Versió catalana i introducció de Miquel À. Marín. Barcelona: Bosch, 1984.
Conveni Europeu de Drets Humans. Carta Social Europea. Moià: Publicacions de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, 1987.
Els drets humans: els textos bàsics. Edició a càrrec de Carles Duarte i Montserrat i Joan Ramon Solé i Durany. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 1988.
PONS RÀFOLS, X. (dir.). Les Nacions Unides i els drets humans. Barcelona: Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 1997.