Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Institucions de Dret Comunitari (12052) 

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

I. INTRODUCCIÓ

Tema 1. La idea europea.
Iniciatives anteriors a la Segona Guerra Mundial. El desenvolupament de la cooperació europea: l’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE) i el Consell d’Europa.

Tema 2. De les Comunitats Europees a la Comunitat Europea
El Pla Schuman i la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA). Els projectes de tractats de la Comunitat Europea de Defensa i de la Comunitat Política Europea. La Unió Europea Occidental (UEO). Els tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la CEEA. El procés d’ampliació de les Comunitats: condicions exigides per a l’adhesió. L’Acta Única Europea.

Tema 3. El tractat de la Unió Europea
Antecedents. Estructura del tractat: a) les disposicions comunes; b) les disposicions relatives a les tres Comunitats; c) Els pilars intergovernamentals: la PESC i la Cooperació Policial i Judicial en matèria Penal (CAJI). El tractat d’Amsterdam. Perspectives sobre l’ampliació.

II. OBJECTIUS I CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Tema 4. Els objectius i els mitjans d’acció de les Comunitats Europees i de la Unió Europea
Idees generals. Els objectius. Els mitjans d’acció: a) el mercat comú i el mercat únic; b) la unió econòmica; c) la unió monetària. La unió política.

Tema 5. Les Comunitats Europees: personalitat internacional, competències i naturalesa
Personalitat jurídica interna i internacional: a) el dret de legació; b) relacions amb altres organitzacions internacionals; c) conclusió d’acords internacionals. Competències de les Comunitats Europees. El problema de la naturalesa jurídica de les Comunitats Europees.

III. ESTRUCTURA, ÒRGANS I PODERS

Tema 6. Estructura orgànica de les Comunitats Europees: aspectes generals
Idees generals. Les institucions. Òrgans complementaris. Altres òrgans. Organigrama global.

Tema 7. El Consell de la Unió Europea
Idees generals. Composició i organització del Consell de la Unió Europea. Funcionament. Competències.

Tema 8. La Comissió Europea
Idees generals. Composició i organització interna de la Comissió Europea. Principis rectors del seu funcionament. Competències.

Tema 9. El Parlament Europeu
Idees generals. Composició. Naturalesa jurídica. Organització interna. Competències.

Tema 10. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees
Idees generals. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. Composició i organització interna. Competències. El Tribunal de Primera Instància. Relacions entre els dos òrgans judicials comunitaris.

Tema 11. Altres institucions i òrgans
El Tribunal de Comptes. El Comitè Econòmic i Social. El Banc Europeu d’Inversions. L’Institut Monetari Europeu i el Banc Central Europeu. El Comitè de les Regions. El Consell Europeu. La conferència de representants dels governs dels estats membres reunits en el si del Consell. Altres òrgans.

Tema 12. Els mitjans de les Comunitats Europees
La seu. El règim lingüístic. L’estatut dels funcionaris i agents. El pressupost.

IV. LES FONTS DE L’ORDENAMENT JURÍDIC COMUNITARI

Tema 13. Idees generals: l’ordenament jurídic comunitari
Idees generals. Classificació. Característiques generals del dret comunitari. Naturalesa jurídica del dret comunitari.

Tema 14. El dret originari o primari
Concepte. Contingut. Característiques. Àmbit d’aplicació. Revisió dels tractats.

Tema 15. El dret derivat o secundari
Concepte. Característiques. Els actes típics: reglaments, directrius, decisions, recomanacions i dictàmens. Règim de la promulgació del dret derivat. Els actes atípics. Els actes no previstos pels tractats. Els actes CECA.

Tema 16. Els acords internacionals de la Comunitat
Concepte. Característiques. Els acords fets per les Comunitats Europees amb tercers estats i amb organitzacions internacionals. Els actes unilaterals adoptats pels òrgans creats pels tractats conclosos per les Comunitats.

Tema 17. Altres fonts del dret comunitari
Les fonts complementàries del dret comunitari: concepte i supòsits. Relacions amb el dret comunitari originari i derivat. Els principis generals del dret. El costum. La jurisprudència. El dret internacional.

V. L’APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI

Tema 18. L’aplicabilitat immediata o automàtica del dret comunitari
Idees generals. L’aplicació immediata del dret primari o originari: l’adaptació dels ordenaments interns als tractats comunitaris. L’aplicació immediata del dret derivat i dels acords internacionals de la Comunitat.

Tema 19. L’aplicabilitat directa o "efecte directe" del dret comunitari
Idees generals. Noció d’aplicabilitat directa. Reconeixement jurisprudencial de l’aplicabilitat directa. Criteris per determinar l’efecte directe dels actes comunitaris. Disposicions amb "efecte directe".

Tema 20. La primacia del dret comunitari
Idees generals. Noció. Reconeixement jurisprudencial de la primacia. Conseqüències. El respecte de la primacia del dret comunitari en els ordenaments jurídics dels estats membres.

Tema 21. L’execució i la sanció del dret comunitari
Idees generals. El principi d’autonomia institucional i de procediments. L’execució administrativa del dret comunitari. L’execució en els estats d’estructura federal o regional: el cas de l’estat espanyol. La sanció del dret comunitari. La responsabilitat estatal en cas d’incompliment.

VI. LA GARANTIA JUDICIAL DEL COMPLIMENT DEL DRET COMUNITARI

Tema 22. El control judicial: generalitats
Naturalesa del control judicial. Sistema de recursos: classificació i notes característiques. Altres modalitats de control judicial. El procediment. La sentència.

Tema 23. El sistema de recursos
El control dels actes de les institucions comunitàries: el recurs d’anul·lació, el recurs d’inactivitat i el recurs de responsabilitat extracontractual. El control dels actes dels estats membres: el recurs d’incompliment. Altres recursos.

Tema 24. La qüestió prejudicial
Naturalesa de la qüestió prejudicial. Òrgans judicials de cooperació: el Tribunal de Justícia i les jurisdiccions dels estats membres. Característiques. Actes que poden ser objecte de qüestió prejudicial. Efectes de la sentència prejudicial.

TEMARI I CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES

Pràctica 1. Documentació comunitària
( Casos i textos. Dossier de pràctiques, pàg. 1-28)

Pràctica 2. Història i evolució de les comunitats europees: objectius i perspectives
( Casos i textos. Dossier de pràctiques, pàg. 29-54)

Pràctica 3. Les relacions interinstitucionals entre el consell, la comissió i el parlament europeu
( Casos i textos. Dossier de pràctiques, pàg. 55-80)

Pràctica 4. Les fonts del dret comunitari: els acords internacionals
( Casos i textos. Dossier de pràctiques, pàg. 81-102)

Pràctica 5. El principi de l’aplicabilitat directa del dret comunitari
( Casos i textos. Dossier de pràctiques, pàg. 103-154)

Pràctica 6. El principi de la primacia del dret comunitari
( Casos i textos Dossier de pràctiques, pàg. 155-182)

Pràctica 7. Aplicació judicial del dret comunitari a l’estat espanyol
( Casos i textos. Dossier de pràctiques, pàg. 183-212)

Pràctica 8. La qüestió prejudicial
( Casos i textos Dossier de pràctiques, pàg. 213-240)

MÈTODES I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Durant el curs els alumnes seran avaluats en funció de la seva participació a les classes pràctiques i de la qualificació de treballs escrits, ponències, respostes a qüestionaris, etc. La qualificació obtinguda per aquests conceptes constituirà la nota de pràctiques, la qual serà un terç de la qualificació final.

L’examen final tindrà dues parts. La primera consistirà en l’exposició per escrit de dos epígrafs del programa de l’assignatura, escollits entre tres. La durada d’aquesta part és d’una hora (trenta minuts per epígraf). La segona part consistirà a respondre per escrit (cinc minuts per pregunta). Ambdues parts tindran el mateix valor en la qualificació final i constitueixen dues terceres parts de la nota final.

La tercera part de la nota final serà la nota de pràctiques. Els estudiants que no hagin superat amb suficiència aquesta qualificació, a l’examen hauran de realitzar una prova addicional consistent en la resolució d’un cas pràctic. La seva qualificació substituirà la nota de pràctiques i representarà, igualment, un terç de la nota final.

Bibliografia

Obres generals
ABELLÁN HONRUBIA, V.; VILÀ COSTA, B. Lecciones de derecho comunitario europeo. 3a. ed. Barcelona: Ariel, 1998.
ABRISQUETA MARTÍNEZ, J. La construcción de Europa. Antecedentes, actualidad y futuro de la Unión Europea. Madrid: Colex, 1995.
ALONSO GARCÍA, R. Derecho comunitario. Sistema constitucional y administrativo de la Comunidad Europea. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces, 1994.
ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, M. P. i d’altres. Introducción al derecho de la Unión Europea. 2a ed. Madrid: Eurolex, 1999.
CATALANO, N.; SCARPA, R. Principios de derecho comunitario. Traducció de F. M. Mariño Menéndez i A. Chueca Sancho. Madrid: Tecnos, 1988.
DÍAZ JIMÉNEZ, M. C. Principios de derecho procesal comunitario. Madrid: Centro Editorial Ramón Areces, 1995.
DÍEZ-MORENO, F. Manual de derecho de la Unión Europea. Madrid: Civitas, 1996.
DIRECCIÓN GENERAL DEL SERVICIO JURÍDICO DEL ESTADO. La Constitución española en el ordenamiento comunitario europeo (XVI Jornadas de Estudio). 2 vol. Madrid: Centro de Publicaciones de la Secretaría General Técnica, 1995.
GARCÍA DE ENTERRÍA, E.; GONZÁLEZ CAMPOS, J. D.; MUÑOZ MACHADO, S. (dir.). Tratado de derecho comunitario europeo. Estudio sistemático desde el derecho español. 3 vol. Madrid: Civitas, 1986.
GUTIÉRREZ ESPADA, C. El sistema institucional de la Unión Europea. 2a. ed. Madrid: Tecnos, 1993.
HUESA VINAIXA, R. (coord.) Instituciones de derecho comunitario. 2a ed. València: Tirant lo Blanch, 1996.
ISAAC, G. Manual de derecho comunitario general. 4a. ed. Barcelona: Ariel, 1997.
LINDE, E. i d’altres. Derecho de la Unión Europea. Vol. I. Antecedentes, instituciones, fuentes y jurisdicción. Madrid: Marcial Pons, 1995.
LOUIS, J. V. El ordenamiento jurídico comunitario. 5a. ed. corregida i actualitzada. Luxemburg: Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, 1995. (Perspectivas Europeas).
MANGAS, A. Derecho comunitario europeo y derecho español. 2a. ed. Madrid: Tecnos, 1987.
MANGAS, A.; LIÑÁN, D. J. Instituciones y derecho de la Unión Europea. 2a ed. Madrid: McGraw-Hill, 1999.
OREJA, M. (dir.); FONSECA MURILLO, F. (coord.). El tratado de Amsterdam. Análisis y comentarios. 2 vols. Madrid: McGraw-Hill, 1998.
PELÁEZ J. M.; Lecciones de Instituciones jurídicas de la unión Europea. Madrid: Tecnos, 2000.
PÉREZ-BUSTAMANTE, R. Historia política de la Unión Europea 1940-1995. Madrid: Dykinson, 1995.
MUÑOZ, S. i d’altres. Introducción al derecho de la Unión europea. Madrid: Civitas, 1998.
TRUYOL, A. La integració europea. Madrid: Tecnos, 1999.
VILARIÑO PINTOS, E. La construcción de la Unión Europea. Madrid: Arco Libros, 1996.
Textos normatius i jurisprudència
DÍEZ-HOCHLEITNER, J. i MARTÍNEZ C. Derecho comunitario europeo. Tratados y otros textos anotados. Jurisprudencia básica del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas. Madrid: McGraw-Hill, 1996.
GARCÍA, E.; TIZZIANO, A.; ALONSO R. Código de la Unión Europea. Madrid: Civitas, 1996.
Jurisprudencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (Selección). Recopilació i selecció a cura de N. Castilla i pròleg a càrrec de M. Díez de Velasco Vallejo. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales/Secretaría de Estado para las Relaciones con las Comunidades Europeas, 1984.
Jurisprudencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (Selección). Recopilació i selecció a cura de M. Díez de Velasco Vallejo. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1984.
Jurisprudencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (Selección), 1982-1985. Pròleg a càrrec de M. Díez de Velasco Vallejo i G. C. Rodríguez Iglesias. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1992.
RANSMUSSEN, H. Resúmenes de las sentencias más importantes del Tribunal de Justicia de la CEE. Madrid: Trivium, 1990.
SÁNCHEZ LEGIDO, A. Unión Europea. Textos normativos básicos (versiones consolidadas con las modificaciones introducidas por el Tratado de Amsterdam, de 2 de octubre de 1997). València: Tirant lo Blanch, 1998.
DÍEZ-HOCHLEITNER, J.; MARTÍNEZ, C. Tratado de la Unión Europea y Tratados de la Comunidad Europea tras su revisión por el tratado de Amsterdam. Madrid: McGraw Hill, 1999. (Legislación).
MANGAS, A. Tratado de la Unión Europea y Tratados de las Comunidades Europeas y otros actos básicos de derecho comunitario. 7a. ed. Madrid: Tecnos, 1999. (Biblioteca de Textos Legales).
ALONSO, R. Tratado de Amsterdam y versiones consolidadas de los Tratados de la Unión Europea y de la Comunidad Europea. Madrid: Civitas, 1998.
Unión Europea. Tratados constitutivos. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 1997.
Diccionaris de la Unió Europea
BRU PURÓN, C. M. i d’altres. Diccionario de la Unión Europea. Madrid: Ediciones Universitas, 1999.
BIGLINO CAMPOS, P. Diccionario de términos comunitarios. Madrid: McGraw-Hill, 1997.
ARTÍN Y PÉREZ DE NANCLARES, J. Europa a voces. Diccionario jurídico-político de la Unión Europea. Zaragoza: Egido D. L., 1999.
WEIDENFELD, W.; WESSELS, W. (ed.). Europa de la A a la Z. Diccionari de la integració europea. Barcelona: Institut d’Estudis Europeus, Mediterrània, 1998.