Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Tècniques d'Investigació II(12039) 

OBJECTIUS

En el camp de la recerca acadèmica i també en el camp de la pràctica professional, cada vegada s’incrementa més la importància dels estudis que utilitzen tant les tècniques de caràcter qualitatiu com les tècniques de caràcter quantitatiu per tal d’obtenir i analitzar informació.

Com a continuació de l’assignatura Tècniques d’Investigació I, l’assignatura Tècniques d’Investigació II presenta una panoràmica de les tècniques qualitatives més utilitzades i introdueix l’estudiant en la realització de treballs de recerca aplicats que fan servir preferentment la metodologia qualitativa.

TEMARI

Tema 1. Enfocaments teòrics i aproximacions metodològiques en ciència política.

Tema 2. Revisió de la contraposició entre metodologia qualitativa i metodologia quantitativa.

Reivindicació de la lògica del mètode científic en les ciències socials. Consideració dels punts crítics de la metodologia qualitativa amb especial consideració dels problemes de validesa i replicabilitat.

Tema 3. L’observació com a tècnica d’obtenció de dades.

Nivells d’implicació de l’investigador. Selecció d’unitats d’anàlisi i d’informadors. Sistematització de l’observació a partir de la definició del context i la seva evolució. Anàlisi de les dades de camp. El diari de camp.

Tema 4. L’entrevista en profunditat.

Definició d’objectius. Selecció d’informadors segons les variables rellevants. Construcció de tipologies. Elaboració del primer guió amb els codis temàtics. Anàlisi seqüencial de les entrevistes i modificacions del guió i del perfil dels entrevistats a mesura que es van definint les categories interpretatives. Nivell de saturació.

Tema 5. L’autobiografia.

Definició d’objectius d’anàlisi. L’autobiografia assistida. Discussió sobre el grau de validesa dels materials autobiogràfics (diaris, cartes, memòries). Utilitat de les històries de vida per a la reconstrucció de la història social. Altres tècniques d’anàlisi qualitativa.

Tema 6. Els grups de discussió com a tècnica exploratòria per a la definició de problemes.

Precisió d’objectius. Nivell d’homogeneïtat dels grups. Avaluació de la modificació d’opinions en el procés de discussió. El grup de discussió com a tècnica d’elaboració de consens. Els NIP. El DELPHI com a mètode d’elaboració de consens entre experts.

Tema 7. Anàlisi del discurs (I).

Diferències amb l’anàlisi de contingut. Dificultats específiques de la interpretació del discurs polític. Dificultats de comparació entre discursos de codi "restringit" i "ampliat". Incoherències i dissonàncies en el discurs. Descobriment i interpretació del discurs latent.

Tema 8. Anàlisi del discurs (II).

Procés d’anàlisi. Ordenació temàtica del discurs. Reducció de dades. Relacions entre variables. Detecció de categories interpretatives. Recodificació del discurs a partir d’aquestes. Validació i construcció d’hipòtesis. Conclusions. Informe final. Paper auxiliar dels mapes categorials, graelles d’anàlisi i gràfics de relació entre categories. Especial consideració del discurs a través d’imatges (pòsters i espots electorals, acudits, etc.).

Tema 9. Introducció a la Recerca (I).

Marc teòric general.

Tema 10. Introducció a la Recerca (II)

El protocol de la recerca.

TREBALL DE RECERCA

En cursos anteriors vàrem aplicar tècniques qualitatives d’anàlisi en el camp de la cultura política (evolució de les dimensions esquerra - dreta i identitat nacional) i en l’avaluació de polítiques públiques (culturals, de joventut, sanitat i educació).

En aquest curs ens plantegem una recerca exploratòria sobre associacionisme i participació política en el marc de l’estudi comparat "Citizenship, Involvement and Democracy", en el que hi participen diversos països i en el que hi col·laboren universitats de Catalunya, Madrid i el País Basc.

Tenint en compte la seva finalitat exploratòria i aplicada, l'estudi es divideix en dos subprojectes.

Subprojecte A. Entrevistes a ciutadans de diferents cohorts d’edat i de nivell d’estudis divers, per tal d’obtenir les seves trajectòries associatives i poder esbrinar així l’impacte que el nivell d’intensitat i constància associativa poden tenir en el seu tipus de participació política.

- Tres grups d’estudiants entrevistaran persones nascudes entre 1935 i 1950.

- Tres grups d’estudiants entrevistaran persones nascudes entre 1955 i 1970.

- Tres grups d’estudiants entrevistaran persones nascudes entre 1975 i 1983

Nota: cada un dels grups de cada cohort hauria de correspondre a un nivell d’estudis (primaris, secundaris, superiors). Caldrà tenir cura d’obtenir un cert equilibri entre homes i dones.

Subprojecte B. Entrevistes a directius i socis de determinades associacions. Es vol esbrinar el paper socialitzador de les associacions en comparació amb la família i els grups o xarxes informals. També es vol esbrinar si hi ha un impacte substancialment diferent en la mobilització política segons el tipus d’associació pel que fa als seus objectius (generals o de grup) i de la seva estructura jeràrquica (associacions verticals o horitzontals).

- Tres grups estudiaran directius i activistes d’associacions de veïns.

- Dos grups estudiaran directius i activistes d’associacions de defensa de causes generals.

- Dos grups estudiaran associacions més centrades en temes concrets.

CADA GRUP ESTARÀ FORMAT PER CINC ESTUDIANTS.

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA

La nota final de l’assignatura es basarà en el següent:

a.) Treball individual (60% de la nota). Consta, en primer lloc, d’exercicis pràctics: comentari crític d'un grup de discussió, codificació d'una entrevista, anàlisi de textos i documents, anàlisi d'imatges, producció de materials autobiogràfics, disseny d'un protocol de recerca i d'un guió per a una entrevista semidirigida (30%). I, en segon lloc, de la realització d’una entrevista semidirigida, d’uns 45 minuts aproximats de durada (30%).

b.) Treball en grup (40% de la nota). En grups de cinc persones es posaran en comú les entrevistes realitzades i es durà a terme un procés d’anàlisi que consistirà en l’ordenació temàtica del discurs, codificació segons categories preestablertes, descobriment de noves categories, informe final amb conclusions i exposició oral dels resultats del treball en grup per a la seva discussió.

Bibliografia bàsica

BERICAT, E. La integración de los métodos cualitativo y cuantitativo en la investigación social: significado y medida. Madrid: Ariel, 1998.

FERRANDO, G.; IBAÑEZ, J.; ALVIRA, F. El análisis de la realidad social: métodos y técnicas de investigación. Madrid: Alianza, 1992.

KING, G.; KEOANE, R. O.; VERBA, S. El diseño de la investigación social; la inferencia científica en los estudios cualitativos. Madrid: Alianza, 2000.

MARSH, D.; STOKER, G. Teoría y métodos de la ciencia política. Madrid: Alianza, 1997.