Llicenciatura en Comunicació Audiovisual (3333)

Història del Còmic(11740) 

Tema 1

Introducció metodològica. De la mimesi a la noció de mode narratiu.

Tema 2

Els orígens pictòrics de la narració seqüencial.

Tema 3

Un mode de representació primitiu.
La gestació del llenguatge expressiu de la historieta, de Rodolphe Töpffer a Frederick Burr Opper. La historieta a la premsa i el mode de representació primitiu: Wilhelm Busch, Lyonel Feininger, Swinnerton, R. F. Outcault i Rudolph Dirks.

Tema 4

L’autoconsciència expressiva.
La consciència d’un mitjà d’expressió específic i l’avantguarda: Windsor McCay i Georges Herriman.

Tema 5

L’edat d’or del gènere d’aventures i el classicisme cinematogràfic.
Harold Foster, Chester Gould, Alex Raymond, Lee Falk. Milton Caniff i Terry and the pirates, un mode de narració clàssic.

Tema 6

Els superherois 1, un sistema d’estudis.
Action Comics, Detective Comics. Spirit de Will Eisner, la lectura crítica del superheroi i l’intercanvi d’aportacions formals amb el gènere negre cinematogràfic.

Tema 7

Els superherois 2, la creació d’un univers autoreferencial.
Stan Lee, Jack Kirby i Marvel Comics.

Tema 8

Els superherois 3, la crisi.
Els anys vuitanta. La multiplicació de les editorials. Alan Moore, Frank Miller i la revisió del gènere dels superherois.

Tema 9

La línia clara I.
De Bécassine (Joseph Pinchon) a Tintín, d’Hergé.  

Tema 10

La línia clara II.
Hergé.  

Tema 11

La línia clara III.
L’escola de Charleroi i l’escola de Brussel·les. Jijé, Franquin, Edgar Jacobs, Bob de Moor. L’herència de la línia clara.  

Tema 12

El terror i l’experimentació.
El gènere de terror. Influència mútua sobre el cinema i la televisió, d’EC a Warren Publications.  

Tema 13

L’univers Bruguera, del Capitán Trueno a Mortadelo i Filemón.  

Tema 14

El còmic underground als Estats Units.
Jay Lynch, Skip Williamson, Gilbert Shelton, Joel Beck i Robert Crumb. Els hereus de l’ underground: Daniel Clowes, Peter Bagge, Charles Burns. Matt Groening, de la historieta a l’animació.  

Tema 15

La historieta adulta europea als anys seixanta i setanta; la ciència-ficció. Forest, Druillet, Peellaert, Pichard. La revista Pilote (Charlier, Pierre Christin, Mezieres). La contracultura dels setanta, L’Écho des Savanes (Manara, Veyron), Les Humanoïdes Associés, Métal Hurlant (Moebius, Philippe Caza, Dionnet, Gillon, Alejandro Jodorowsky, Yves Chaland, etc.).  

Tema 16

Moebius (Jean Giraud), una narrativa edificada sobre arquetipus.  

Tema 17

Hugo Pratt 1.
Hugo Pratt i Héctor Oesterheld.  

Tema 18

Hugo Pratt 2.
Corto Maltés.  

Tema 19

L’aventura als anys vuitanta: François Bourgeon, Jean-Michel Charlier i Gir (Jean Giraud), Vittorio Giardino. La historieta-novel·la: Maus, d’Art Spiegelman.  

Tema 20

La recuperació de l’adaptació literària.
Alberto Breccia, Dino Battaglia, Guido Crepax, Jacques Tardi.  

Tema 21

Formes de l’humor.  

Tema 22

Manga, 1.
La historieta japonesa de postguerra, d’Osamu Tezuka a les nissagues de samurais.

Tema 23

Manga, 2.
De Mazinger Z a Akira Toriyama.  

Tema 24

Manga, 3.
Katsuhiro Otomo i Hayao Miyazaki.  

Bibliografia

BARÓN-CARVAIS, Annie. La historieta. Mèxic: Fondo de Cultura Económica 1989. [Trad. de José Barrales Valladares].
BERNDT, JACQUELINE. El fenómeno manga. Barcelona: 1996. Ediciones Martínez Roca, S . A. . Trad. de J.A.Bravo
Encyclopédie des Bandes Dessinées. París: Albin Michel,1986.
INGE, M. Thomas. Comics as culture. Jackson and London: University Press of Mississippi, 1990.
O'SULLIVAN, Judith. The Great American comic strip: one hundred years of cartoon art. Boston: Little Brown, cop. 1990.
PEETERS, Benoît. La bande dessinée. Paris: Flammarion, 1993.
SCHODT, Frederick L. Manga! Manga!, The World of Japanese Comics, Tokyo/Nova York: New Kodansha International, 1988.
WAUGH, Coulton. The Comics . Jackson and London: University Press of Mississippi, 1991.