Llicenciatura en Comunicació Audiovisual (3333)

Taller de Realització de Ràdio(11693) 

El taller és eminentment pràctic. Alguns dels temes que figuren en aquest programa corresponen a documents que es troben al Campus Global de l’assignatura. El primer dia de classe es definiran aquests treballs individuals i en grup que es faran al taller.
Al llarg dels primers quinze dies, cada estudiant haurà de concertar una entrevista personal en què es tractarà de les assignatures que ha triat i dels seus interessos, de manera que la participació en el taller s’adigui al perfil que li sigui més profitós.
El curs no segueix un únic manual. Els diversos temes s’han elaborat a partir de criteris de diversos autors. Per a cada tema es presentarà en el seu moment la bibliografia comentada corresponent.  

Introducció al taller

a) La ràdio: una qüestió d’ones

L’espectre radioelèctric. L’FM és només una part de l’espectre comercial radiofònic. De la world band radio a la ràdio per Internet.
Els estudiants confeccionaran un dial personal de les emissores de FM que s’escolten al lloc on resideixen habitualment. A mesura que avanci el curs, el dial s’anirà completant amb informacions que defineixin les característiques de les emissores (públiques, privades, locals; generalistes, temàtiques, de radiofórmula, musicals, informatives).

b) La ràdio: l’orella propera

Què sentim i què no sentim? La generació del so i la percepció. Pierre Schaeffer: la revolució de l’escolta. L’herència de Schaeffer: Michel Chion i el so (una aproximació al món del so útil per a la ràdio).
Presentació d’exercici d’escolta: deu passes per escoltar allò que no escoltem normalment.

c) La ràdio: l’orella llunyana

La circulació del so, des del micròfon fins a l’oient. L’estudi o la caixa negra de la ràdio. Presentació dels mitjans tècnics del taller. L’organització dels materials sonors. La indicació de les fonts i els materials sonors en un guió. L’actitud a l’estudi. La comunicació entre l’estudi i el control.

d) L’estil de realització

Els conceptes i els criteris que presentarem al llarg del taller aniran omplint els capítols d’un llibre d’estil. Al final del Taller els estudiants hauran elaborat el seu llibre d’estil propi, un manual personal i pràctic de realització radiofònica.

PRIMERA PART

Tema 1: la veu, element radiofònic per excel·lència

Locució informativa i locució expressiva. La veu com a eina de personalització. La veu i l’entorn físic. La personificació a través de la veu. L’expressió dels plans sonors de la veu: les cinc posicions davant del micròfon. Plans sonors de taula.

Tema 2: programa i programació: definicions i models

Les emissores que emeten a l’àrea de Barcelona seran el punt de partida per definir conceptes i definicions d’emissores segons els models de programació.

Tema 3: el ritme del dia

El ritme radiofònic. Elements identificadors d’una emissora. Elements identificadors d’un programa. Elements de continuïtat radiofònica i la seva combinació.

Tema 4: el programa i els seus continguts

Criteris en l’organització dels continguts d’un programa: l’escaleta. Els guions segons els programes. Llibre d’estil: notes sobre l’escriptura per al mitjà ràdio (microestructura). Les imatges sonores.

Tema 5: l’altaveu musical

La realització a les radiofórmules musicals davant de la realització en programes de música especialitzada: estils i locucions. Les fórmules de les radiofórmules. Coherència i corbes d’atenció. Programació. Les emissores de música clàssica.

Tema 6: la música a la ràdio

Quan la música per ella mateixa deixa de convertir-se en el motiu del programa: les funcions de la música a la ràdio.

Tema 7: Foleys a la ràdio: els efectes sonors

Visualitzacions gràfiques dels sons. Un vocabulari per parlar dels sons. Els patrons sonors. Funcions dels sons a la ràdio. Crear un efecte sonor. Usos i abusos: els efectes de llibreria. La representació naturalista i no naturalista de la realitat sonora.

Tema 8: l’enregistrament sonor

Cassets, minidiscos o cassets digitals (DAT)? La tria dels micròfons. Consideracions sobre l’enregistrament en exteriors.

Tema 9: l’oient també participa

La participació dels oients. Protocols de les trucades telefòniques en programes en directe.

Tema 10: retransmissions

La ràdio fora de la ràdio. La relació entre l’estudi i l’exterior. La retransmissió esportiva, musical i d’esdeveniments.

Tema 11: ràdio i publicitat

Les formes de la publicitat a la ràdio. Les falques; la publicitat directa; els patrocinis. Els Radio Advertising bureaus (Austràlia, Canadà i Regne Unit). Els premis DRAC de publicitat.

SEGONA PART

Tema 12: gèneres o programes?

Amb els temes que hem anat tractant tenim totes les eines per crear qualsevol programa. Aquest és un moment central del curs. Ara es tracta de veure com, segons la combinació d’aquests elements i el tractament dels continguts, podem reproduir qualsevol gènere, format o programa.
A partir de les pàgines de programació de les webs d’emissores de ràdio, podrem veure la diversitat de programes que ofereix el mitjà. Ja tenim prou elements per analitzar-ne la realització i diferenciar-los. La realització defineix un programa, de la mateixa manera que la programació defineix una emissora.

Tema 13: la representació de la realitat

El reportatge i el documental: la pregunta i la mirada. Quan el gènere esdevé programa. Hi ha formats per als documentals radiofònics a les emissores espanyoles? Les emissores europees i el documental.

Tema 14: la ficció

La ficció: un gènere viu a la ràdio. La ficció a Catalunya Cultura i a Radio 3. La ficció a les emissores públiques europees. Aproximacions teòriques als espais de ficció radiofònica: el Neues Hörspiel. Les aportacions britàniques dels anys vuitanta i noranta (Lewis, Cristell i d’altres).

Tema 15: Ars acustica

La fi de les fronteres dels gèneres. De La Radia dels Futuristes a Radio Art (ORF). La Documenta de Kassel presenta art radiofònic. Deu programes d ’Ars acustica en emissores d’arreu del món. El programa com a obra.

Tema 16: la ràdio en digital

a) Què canvia amb l’RDS?
Vells problemes resolts i noves possibilitats.
b) Ràdio i xarxa: la ràdio cega encara?
La ràdio de sempre davant d’una nova ràdio.

Tema 17: premis

Premis Ondas; Prix Italia; Prix Europa, i d’altres.

Bibliografia

BALSEBRE, A. El lenguaje radiofónico. Madrid: Cátedra, 1994.
BELTRÁN MONER, R. Ambientación musical. Madrid: IORT, 1991.
CHION, M. El sonido: música, cine y literatura. Barcelona: Paidós, 1999.
CARROLL, R.; DONALD, D. Electronic Media Programming. Nova York: McGraw-Hill, 1993.
CRISELL, A. Understanding radio. Londres: Methuen, 1986.
"Dossier: la ràdio: present i futur". Quaderns del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, 4. Abril de 1999.
GAVALDÀ, J. V. Una cultura acústica. Notas de otra radio. València: Episteme, 1999.
HUERTAS, A. Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Barcelona: Bosch, 1999.
LEWIS, P. El medio invisible: radio pública, privada, comercial y comunitaria. Barcelona: Paidós, 1992.
MARTÍ i MARTÍ, J. M. De la idea a la antena. Eines de periodistes. Barcelona: Pòrtic, 2000.
MARTÍ i MARTÍ, J. M. Modelos de programación radiofónica. Barcelona: Feed back, 1990.
ORTIZ, M. A.; VOLPINI, F. Diseño de programas en radio: guiones, géneros y fórmulas. Barcelona: Paidós, 1995.
ORTIZ, M. A. Técnicas de comunicación en radio: la realización radiofónica. Barcelona: Paidós, 1994.
RODRÍGUEZ, A. La dimensión sonora del lenguaje audiovisual. Barcelona: Paidós, 1998.
SINGLWER, M.; WIERINGA, C. On air: methods and meanings of radio. Londres: Arnold, 1998.
BLANC, M. Cómo se miden las audiencias en radio. Libros de Comunicación Global. Barcelona: CIMS, 1997.